Mor als 97 anys Yayoi Kusama, l'emperadriu de les pigues psicodèliques que va transformar les seves al·lucinacions en art d'avantguarda

"La nostra terra és només una piga entre els milions d'estrelles del cosmos. Les pigues són un camí a l'infinit", va escriure en la seva autobiografia, La xarxa infinita. I així, botant de piga en piga i transformant malsons en acolorits jocs de miralls, Yayoi Kusama (1929-2026) va transformar l'art d'avantguarda en un festí de carabasses psicodèliques, frenesí cromàtic i talps replicats fins a l'extenuació. Les habitacions de miralls com a fenomen de la naturalesa, l'apoteosi de pigues com a vehicle de sanació universal.

"Els artistes no solen expressar els seus complexos psicològics de manera directa, però jo sí que utilitzo els meus temors i els meus complexos com a temàtiques per a les meves obres", defensava Kusama, marcada per a tota la vida per les terribles al·lucinacions que patia des que tenia 11 anys i que la van fer passar bona part de la seva vida adulta ingressada per voluntat pròpia a l'hospital psiquiàtric de Seiwa, a Tòquio, on vivia des de feia dècades. "L'única manera que he trobat per a alleujar la meva malaltia és continuar creant art", va assegurar.

L'artista, la mort de la qual no ha transcendit fins a aquest dijous, va morir el passat 14 d'agost a la capital japonesa i, segons recollia la seva pàgina web, "va continuar pintant fins als seus últims dies, sense deixar mai el pinzell, i va continuar explorant l'amor etern i l'ànima immortal".

Del Japó a Nova York

Tenia 97 anys i una vastíssima producció que podria haver estat encara major si el 1957, quan va escapar del Japó rumb als Estats Units a la recerca d'una mica de llibertat, no hagués destrossat gairebé tota la seva obra. Primer a destralades, fent-la miques, i més tard calant foc a les restes, per si de cas. "Vaig fer que centenars de milions de iens s'esfumessin en una columna de fum", ironitzava Kusama en pensar en el que podria haver passat amb tot allò quan es va convertir en una de les artistes vives més cotitzades del mercat.

Nascuda el 1929 en una família acomodada de comerciants i en un país "massa servil que que menyspreava a les dones", la japonesa va emergir primer com a icona contracultural i va renéixer per obra i gràcia de Louis Vuitton, Lancôme i Ferragamo com a irresistible fenomen comercial. Al Nova York dels anys seixanta es va tractar amb Geòrgia O’Keeffe i Andy Warhol, va desfermar el caos al MoMA i va causar sensació fent de les seves pigues el fil conductor d'elaborats happenings. Va experimentar amb instal·lacions de gran format, va pintar cossos i va oblidar gairebé tot allò après a l'Escola Municipal d'Arts i Artesanies de Kyoto per a lliurar-se en cos i ànima a la pintura corporal i la lluita antibel·licista.

A mitjan dels anys setanta, esgotada de tanta exposició, va tornar al Japó i va desaparèixer discretament del focus artístic. Mai va deixar de treballar, però van ser les col·laboracions comercials i les seves acolorides campanyes per a tota mena de marques -tant bosses de Marc Jacobs com l'edifici antropomòrfic de Louis Vuitton a París- les que la van convertir, ja en el segle XXI, en cotitzat objecte de desig pop. Ningú s'estranyava si apareixia convertida en robot a Londres o si les seves carabasses irrompien per sorpresa en el paisatge urbà.

A l'Estat, el Guggenheim de Bilbao va acollir en 2023 una completíssima retrospectiva que recordava que, malgrat la façana acolorida i les derivades purament crematístiques, l'obra de Kusama centrifuga "la convulsió provocada en el segle XX pels conflictes bèl·lics, les transformacions polítiques, econòmiques i socials i una escena artística en constant canvi". Els vaivens del món contemporani, resumits en una arrabassada i enlluernadora constel·lació de pigues.

Subscriu-te per seguir llegint