De Llach al reggae basc passant per Sangtraït: La primera nit de l’Acústica

L’Acústica de Figueres va donar ahir el tret de sortida amb un cartell que va demostrar tot el seu eclecticisme, i de qualitat. A les 22 h, en paral·lel, el Teatre El Jardí acollia l’únic concert de pagament del festival, amb Gemma Humet i Joan Reig revivint la mítica actuació de Lluís Llach al Palau dels Esports de Barcelona el gener de 1976, mentre Quim Mandado, veu de Sangtraït, reivindicava el rock potent i el metal a la Plaça Catalunya. En aquest escenari, que divendres i dissabte compartirà protagonisme amb els de la Rambla i Plaça Palmera, Iseo & Dodosound van tornar a demostrar perquè són un dels grups de fora més estimats a Catalunya i, especialment, a la demarcació de Girona. Els bascos van regalar amor i himnes a un públic entregat que acabaria la festa al ritme de Dj Alegre.

El projecte Llach-Gener 76 es presentava com el concert inaugural de l’Acústica, i va complir al peu de la lletra amb la vetllada nostàlgica que prometia. Gemma Humet i Joan Reig van agafar la màquina del temps per viatjar cinquanta anys enrere, l’any 1976, a una de les fites de la Transició: l’actuació de Lluís Llach al Palau dels Esports de Barcelona. L’espectacle va recuperar l’esperit d’aquell concert amb diferents moments emotius, com el cant de L’estaca acompanyat per les llanternes dels telèfons mòbils del públic.

Mentrestant, Quim Mandado encenia un ambient molt diferent a la Plaça Catalunya, epicentre de la primera nit de l’Acústica. Veu de Sangtraït i Guardians, el jonquerenc ja havia advertit que venia a Figueres a reivindicar el metal, que encarà és viu, i déu-n’hi-do com va fer-ho. Amb un xou titulat “Obrint camins”, va repassar els grans himnes propis i del gènere i, fins i tot, regalar algun tema encara inèdit. La posada en escena va acompanyar de valent tota una reivindicació del metal.

La cap de cartell de la nit, però, era Iseo, amb l'inseparable Dodosound. Amb la banda de vent Mousehunters, que ja els havia acompanyat el 2018 i el 2019, la basca va transmetre amor a un públic que la correspon. La gent va gaudir ballant al ritme de Chan Chan o Frozen Desert, però el moment que quedarà en moltes retines va ser amb la cantant baixant a actuar entre el públic, i no pas només a primera fila. Iseo, entre flaixos com una estrella, gairebé arriba a la taula dels tècnics amb Esta noche, on va deixar buit l’escenari. Extranjero, tema que es pregunta qui és l’immigrant i recorda que “de la terra que és teva i et va veure néixer, ningú vol marxar”, va oferir un final escaient aquests dies.

Subscriu-te per seguir llegint