Mor Jean-Paul Rappeneau, el director de "Cyrano de Bergerac"

Muere Jean-Paul Rappeneau, el director de Cyrano de Bergerac
El cineasta francès Jean-Paul Rappeneau, director de Cyrano de Bergerac, un dels grans clàssics del cinema francès contemporani, va morir aquest dimarts als 94 anys, amb una filmografia breu i una obra marcada per l'humor i el gust pel gran espectacle.
Rappeneau va rodar només vuit pel·lícules en mig segle de carrera, però diverses van deixar empremta, com 'La vida al castell' (1966), 'Cyrano de Bergerac' (1990), 'L'hússar sobre la teulada' (1995) o 'Belles famílies' (2015), el seu últim film.
La premsa francesa destaca aquest dimecres, quan la família ha comunicat la seva mort, la singularitat d'un director que va aconseguir combinar el cinema popular amb l'elegància i el gran espectacle. El diari Le Figaro defineix la seva obra com «l'alta costura del setè art», mentre que Le Monde el considera una personalitat singular dins del cinema francès i descriu el seu estil com una mena de comèdia francesa «a l'americana».
El seu gran èxit va arribar el 1990 amb Cyrano de Bergerac, adaptació de l'obra d'Edmond Rostand protagonitzada per Gérard Depardieu. La pel·lícula va tenir un gran èxit internacional i va convertir la història de l'espadatxí poeta amb un nas descomunal en un dels grans clàssics del cinema francès. Rappeneau havia acceptat dirigir-la amb la condició que Depardieu interpretés Cyrano. El guió, escrit juntament amb l'escriptor Jean-Claude Carrière, va conservar bona part dels versos originals i en va incorporar d'altres per traslladar al cinema la història d'amor, orgull i sacrifici de Cyrano. La pel·lícula va guanyar deu premis César, inclòs el de millor pel·lícula, i Depardieu va ser nominat a l'Oscar per la seva interpretació.
Cinc anys després, Rappeneau va tornar a les grans produccions amb El húsar en el tejado, adaptació de la novel·la de Jean Giono protagonitzada per Juliette Binoche i Olivier Martínez. L'epidèmia de còlera, els paisatges de la Provença i la fugida a cavall del protagonista reunien bona part de les obsessions del cineasta: aventura, romanticisme i grans escenaris naturals.
Nascut a la ciutat d'Auxerre el 8 d'abril de 1932, Rappeneau va créixer durant la Segona Guerra Mundial i l'ocupació alemanya. El seu pare va ser fet presoner i oficials alemanys van arribar a allotjar-se a la casa familiar, una infantesa que posteriorment va alimentar la seva fascinació per l'aventura. Va debutar precisament amb La vida en el castillo (1966), una pel·lícula ambientada durant l'ocupació, protagonitzada per Catherine Deneuve i Philippe Noiret.
Després va dirigir Gracias y desgracias de un casado del año II (1971), una comèdia d'aventures amb Jean-Paul Belmondo ambientada en la Revolució Francesa, i Mi hombre es un salvaje (1975), de nou amb Deneuve i Yves Montand. Deneuve va ser una de les actrius que millor van encaixar amb el ritme vertiginós dels seus diàlegs, un dels seus trets distintius.
Rappeneau concebia el cinema com un espectacle visual i reivindicava els paisatges, les estrelles i les grans aventures davant de l'austeritat de la Nouvelle Vague francesa. «Hi ha d'haver esplendor visual», repetia per explicar la seva idea del cinema. La seva carrera va acabar amb Bellas familias (2015), una comèdia coral que va recuperar el to lleuger dels seus primers treballs.
Vuit pel·lícules van ser suficients per construir una obra reconeixible i convertir Rappeneau en un dels grans narradors del cinema francès de les últimes dècades.
- Marc Giró (51 anys), sobre el seu primer sou: «Vaig estar dos mesos sense menjar. M’ho vaig gastar tot en un Louis Vuitton»
- La Garrotxa demana 'frenar' el creixement de població perquè està 'al límit' i avisa de problemes d'infrahabitatge
- Una barca amb onze persones xoca contra les roques a Calella de Palafrugell
- Ángel Ortiz, el blanenc que vol ser alcalde de Còrdova
- Alumnes es queden sense transport escolar per 'haver triat la concertada
- Toni Pons estrena botiga al centre de Girona amb el doble de superfície
- Mor un motorista de Girona en un xoc amb un cotxe a l'N-260 a Fiscal, Osca
- La Sea Otter calcula a Girona un impacte de 40 milions