L'escriptor Joan Mañas explora en la seva novel·la Arqueologia de l'amor, amb la qual va guanyar l'última edició del premi literari Just M.Casero, les seqüeles que queden al llibreter protagonista, un home d'una trentena d´anys anomenat Roc, a causa d'unes relacions sentimentals mal acabades.

Acompanyat de Guillem Terribas, de la Llibreria 22, convocant del premi, i de l´escriptor Josep M. Fonalleras, Mañas va explicar ahir que es tracta de la seva primera obra publicada i que comença amb el viatge de Roc a París, la ciutat de l'amor, acompanyat per unes cartes del seu passat que pretén cremar a «manera d'exorcisme» sobre les tombes de Jean Paul Sartre i Simone de Beauvoir. Es tracta d'un personatge perdedor que intentarà al llarg de la narració entendre com funciona el món, encara que no arribi a cap conclusió certa i «simplement es readapti a la nova situació que li toca viure».

Nascut a Gualba el 1970, tot i que resideix a Sant Celoni, Mañas va dir que París és una ciutat que li agrada molt, de la mateixa manera que els seus cementiris, que coneix pràcticament al detall, per la qual cosa en aquesta obra també tenen el seu paper coprotagonista.

Tot i que no va voler titllar la seva novel·la de «romàntica», sí que va reconèixer que «el que em feia més por mentre l'anava escrivint era no caure en el sentimentalisme».

El títol de la novel·la prové d'una cita del filòsof Michel Foucault en la qual assevera que l'arqueologia «no és res més que una reescriptura». A més, al començament de les dues parts del llibre i del seu epíleg l´autor inclou poesies dels Aiguaforts de Joan Margarit, perquè «els seus poemes m'anaven clavats per a cada una de les parts de la novel·la, el viatge a París de Roc en un tren i la seva estada en aquesta ciutat, que recorre, i on va estar anteriorment amb dues dones».

Mañas va declarar que al principi volia construir una novel·la epistolar, «però les cartes van anar perdent força i va créixer la idea del viatge per rellegir el passat». Tot i que el protagonista és masculí, tenen el seu pes en l'obra tant Lina com Cris, que van viure amb Roc una història d'amor a la capital francesa, així com Gabriela i Irene, amb la qual acaba d'iniciar una relació, que no veu molt clara.

Guillem Terribas va ressaltar d'aquesta obra, editada per Empúries, que «no sembla d'un autor primerenc, pel seu domini de la història que narra» i va afegir que «construeix salts temporals que poden fer perdre el lector, però, com a les novel·les de gènere negre, tot està complicadament ben explicat».

Llicenciat en Teoria de Literatura i Literatura Comparada, Mañas ha tingut múltiples feines al llarg de la seva vida, encara que des de fa uns mesos exerceix com a professor de Teoria literària a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

Joan Mañas va presentar el llibre ahir al matí a Barcelona i al vespre a la Llibreria 22, en aquesta ocasió amb una presentació de l´escriptor Josep M. Fonalleras.