La pel·lícula La leyenda del tiempo, del jove director gironí Isaki Lacuesta i produïda per Mallerich Films Paco Poch, Jaleo Films i Depalacio, és el millor film espanyol estrenat al llarg del 2006, segons l´Associació Catalana de Crítics i Escriptors Cinematogràfics (ACCEC).
Aquest és l´onzè premi que s´emporta el film, ja que anteriorment se li han atorgat els guardons a la millor pel·lícula, millor director i millor guió en el Festival de Cinema de Guayaquil d´Equador, el premi Film Commission Ciudad de San Sebastián, el Caracola al Millor Llargmetratge Documental i el premi Pecera al Millor So a la 38a edició d´Alcances, la Mostra Cinematogràfica de l´Atlàntic. També ha estat premiada amb el Silver Apricot, en el Yerevan Film Festival, celebrat a Armènia, i en el Festival Internacional de Cinema de Las Palmas, on va obtenir el premi especial del jurat i el premi al millor actor (Israel Gómez)
Ja en DVD
El pròxim mes de juny la pel·lícula sortirà en DVD, amb els extres i 30 minuts de la Jam Session que va tenir lloc a Barcelona el juny de 2005. Lacuesta va aconseguir situar davant la càmera dos dels músics que van col·laborar amb Camarón en la cançó que va revolucionar el flamenc i de la qual pren el nom la pel·lícula, Jorge Pardo i Rubén Dantas. També es van sumar altres músics a aquesta iniciativa d´homenatjar el cantaor participant en el film amb la seva música, com Raimundo Amador, Carles Benavent, Joan Albert Amargós, el productor Ricardo Pachón i Montse Cortés.
«La leyenda del tiempo»
La pel·lícula d´Isaki Lacuesta retrata la història d´Isra, el nen gitano que, després de la mort del seu pare, ja mai podrà cantar tot i pertànyer a una tradició de cantores, i que viu somiant poder viatjar algun dia lluny de l´illa on va néixer. La leyenda del tiempo també és la història de Makiko, que viatja fins a l´illa per intentar assimilar una tradició i una forma d´entendre la vida que li són alienes, i amb les quals espera poder encarar les emocions inexpressables que li desperta la malaltia del seu pare. Dos personatges que, encar no ho saben, estan en ple trànsit, a punt de convertir-se en unes altres persones.
