-El seu llibre pren com a punt de partida la idea de l´Europa dels Cafès, de George Steiner?

-Sí i no. La idea de Steiner és raonable, però no m´agrada el seu to elegíac. Jo crec que Europa encara és una idea molt forta i no cal ressuscitar-la perquè no ha mort.

-Vostè va venir a viure a Girona fa cinc anys. Alguna vegada ha dit que l´atreien els cafès. Quins?

-Primer, a Barcelona no era possible fer vida de cafè perquè la ciutat s´ha convertit en una botiga i et maltracten. El problema és d´actitud. Ara mateix, una certa vida europea de cafè a Barcelona és inviable.

-Quin seria el cafè ideal, Els Quatre Gats?

-No, perquè Els Quatre Gats tendeix massa a la taverna. El cafè ideal et permet estar llegint o escrivint, o mantenint una conversa independentment de l´hora que sigui. No hi ha música alta perquè algú suposa que t´has de divertir i les taules no es reserven per dinar. Em preocupa que ara el Boira reservi d´una a quatre les taules per dinar. Em sap greu perquè el Boira va ser fonamental perquè m´instal·lés a Girona.

-Com s´explica que els cafès siguin determinants per a la creació literària?

-Hi ha grans escriptors que, o bé de manera col·lectiva o individual, han reinventat el món a partir d´un cafè. Penso en Balzac, Edgar Allan Poe, Baudelaire, Gómez de la Serna... són escriptors per als quals la idea de literatura moderna ha passat per les taules del cafè.

-Josep Pla també?

-Menys, perquè era més d´ateneu que de cafè. Però és més de cafè del que mostren les seves obres, ja que l´ateneu i el cafè s´assemblen molt. Tots aquests escriptors el que fan és passejar per la ciutat i entaular-se per pensar en la ciutat a través del present, però també a través de la memòria, i això creuat amb la lectura i amb l´escriptura. Tots els grans escriptors europeus fan això.

-Votè havia escrit en català. Per què s´ha passat al castellà?

-El món editorial català ara està gestionat per gent que desconeix el patrimoni literari català del segles XIX i XX. Són gerents, no editors. Han escombrat l´assaig i el memorialisme. Per cert, jo continuaré escrivint en català, però publicarè fora de Catalunya. La meva editorial és Publicacions de la Universitat de València, que està fent molta feina. Jo no volia guanyar un premi literari, volia publicar amb dignitat i a través del premi d´assaig d´Anagrama m´ha semblat que ho podrè fer.

-Quin és el problema de la literatura catalana?

-És Edicions 62, ara dins el Grup Planeta. Només que rescatés el seu fons, ja tindríem unes prestatgeries dignes. Ara mateix no pots comprar les obres completes de Carles Riba, Gaziel o Fuster, escriptors que havien donat a la literatura catalana la patent de modernitat. Les seves obres pertanyen al fons de 62, editorial que va començar amb Joan Fuster. Només que gestionés bé el seu fons, els escriptors nous podrien encaixar perfectament amb els noms dels grans assagistes i memorialistes. Han confós l´assaig amb la tesi doctoral, el reportatge tafaner i els llibres d´autoajuda. Publiquen fastbooks, llibres que no aguanten una relectura.