Quan els romans dominaven les terres gironines van construir una fortificació des d´on podien controlar la Via Augusta. Això va ser a mitjan segle IV, i el lloc escollit va ser el puig de Sant Julià, un indret estratègic, a uns 200 metres per sobre del nivell del mar. Al voltant de l´any 500, els visigots van aprofitar l´estructura romana per controlar i defensar la zona, tot i que van fer-hi una important reforma: van alçar-hi un pis més i van descobrir la nau central per fer-ne un gran pati. Molts segles després, l´any 1996, el grup Arqueologia i Prehistòria de la UdG va iniciar unes excavacions a la zona i ara ja és possible conéixer la història d´aquest important jaciment de Sant Julià de Ramis: el Castellum Fractum.

L´alcalde de Sant Julià de Ramis, Narcís Casassa; l´arqueòleg de la UdG Josep Burch; i el paisatgista i enginyer de l´empresa Aspecte, Martirià Figueras, van presentar ahir l´adequació que s´ha fet de la zona per facilitar-ne les visites públiques.

L´objectiu principal del projecte, que ha dirigit Martirià Figueras, ha estat «condicionar l´itinerari per fer un recorregut que faciliti al màxim a la gent entendre l´obra», com ja han fet a la vil·la romana del Pla de Palol, a Platja d´Aro; a la vila romana dels Ametllers de Tossa; al poblat ibèric del Far de Sant Sebastià, a Calella de Palafrugell; o a la Ciutadella de Roses.

L´actuació al Castellum Fractum s´ha realitzat «amb materials contundents, com el ferro -assenyala Figueras-, perquè per l´indret és el material que més bé encaixa», i s´ha donat especial atenció a diversos «punts de parada, on el conjunt arqueològic pot ser més ben entès».

A la zona d´entrada s´hi ha instal·lat un rètol on s´explica la visita general del jaciment. L´itinerari s´apropa també a les muralles, «per explicar què era la zona fortificada», continua per una passarel·la volada al precipici i ascendeix fins a una torre de defensa, convertida ara en un privilegiat mirador.

L´arqueòleg Josep Burch està convençut que el jaciment «guanyarà molt amb l´adequació, perquè fins ara no era visitable. Ara la gent hi podrà accedir, i començarà a ser més conegut: estem patrimonialitzant unes restes», assegura.

Burch remarca la importància que té el jaciment a nivell europeu: «Hi ha molt poques fortaleses militars romanes i visigòtiques excavades en extensió», i el Castellum Fractum, a més, «s´ha pogut documentar àmpliament».

Visites teatralitzades nocturnes

Encara que no es tracta d´un recinte tancat -s´hi pot passejar lliurement-, els treballs d´adequació s´han pogut començar a admirar ja aquest cap de setmana a través d´una iniciativa peculiar: les visites nocturnes a càrrec d´Infinit Teatre que recuperen com era la vida al Castellum Fractum a l´època romana i que inclouen, a més, «tastets de cuina romana», explica Narcís Casassa.

Aquestes visites es tornaran a fer divendres i dissabte vinent a les deu de la nit; i «formen part de l´oferta d´estiu» de Sant Julià de Ramis. Però «el gran repte», segons l´alcalde de la població, arribarà a partir del curs vinent, donat que es vol aconseguir que «l´equipament es converteixi en un referent per a les escoles i els instituts de les comarques gironines». La fita, remarca Casassa, és que el jaciment sigui «visitable, però dotar-lo també de contingut pedagògic».

La inversió de l´adequació del Castellum Fractum ha estat de 135.000 euros. D´aquests, la Diputació de Girona n´ha aportat 20.000; la Generalitat, 36.000; i la resta han sortit de l´Ajuntament de Sant Julià de Ramis. «És una aposta per valoritzar la muntanya i el poble -afirma Casassa-: volem que el Castellum Fractum sigui motiu d´orgull pe a tots els veïns de Sant Julià».