La Bimanera: herència familiar i innovació amb mirada de dona

Tancar o modernitzar-se. Aquest és el dilema amb què les germanes Àngela i Montse Soler, juntament amb la seva mare, Àngela Mas Madrenys, es van trobar quan, després de la mort accidental del seu pare, l'any 1996, van haver de decidir el futur de l'explotació ramadera familiar que gestionaven com a masoveres al Mas Canyet (XXX). Es van decantar per la segona opció: després d'aplicar millores i innovacions que els van permetre créixer —de 15 a 40 vaques—, el 2006 es van traslladar a una granja a Vidreres amb més capacitat, que actualment encara funciona sota el nom de la Bimanera, batejada així pel nom d'un dels camps sobre el qual s'havia edificat.

Allà ja hi treballen de manera completa des de fa uns anys les filles de Montse Soler, Maria i Montse Ciurana. "De petites vam començar donant llet als vedells, mitja hora al matí i mitja hora a la tarda, i més endavant ja ajudàvem als estius i els caps de setmana", explica Montse Ciurana. La responsabilitat de les germanes va anar augmentant amb els anys i, alhora, també la seva motivació per continuar amb les regnes del negoci. D'aquí que totes dues estudiessin enginyeria agrònoma i obtinguessin "una base molt sòlida" de coneixements que han pogut barrejar "amb el saber heretat de la nostra família", afirma Maria Ciurana. Tant la seva mare com la seva tieta apunten que aquesta és la principal diferència en la seva manera de treballar: "La nostra està més basada en la pràctica i l'experiència, mentre que la seva es nodreix, a més, de la formació per la qual han optat".

La tecnificació dels processos de producció és una constant que s'ha mantingut amb el temps, per tal de respondre a les "exigències modernes cada vegada més elevades" que comporta mantenir una explotació com la Bimanera. Ara per ara, estan instal·lant uns robots munyidors que, explica Montse Ciurana, han de servir per augmentar tant la producció com el benestar de les vaques: "La màquina muny durant les 24 hores del dia i les vaques hi entren soles perquè tenen un reclam que els dona pinso".

Tota la llet produïda s'envia, a través de la Cooperativa Ramaders del Baix Empordà, a Llet Nostra, agrupació formada per més de 200 explotacions ramaderes familiars catalanes que proveeixen amb el seu producte. Les germanes creuen que aquest segell de proximitat catalana que els atorga treballar amb Llet Nostra, a més d'estar alineat amb els principis de la Bimanera, "és una cosa que la gent valora molt": "Hi ha un retorn molt més directe a l'economia del teu entorn perquè consumeixes productes fets relativament a prop teu".

Consells per a joves emprenedors

Montse Soler explica que, tot i que tant a ella com a l'Àngela sempre els havia agradat estudiar, van haver de deixar-ho per fer-se càrrec del negoci familiar. Amb els anys, però, han mantingut aquesta inquietud formativa a través de cursos i jornades organitzades pel Departament d'Agricultura i l'Associació de Dones del Món Rural.

Es van introduir al món agrícola quan encara era dominat principalment per homes. "A les explotacions, la majoria de tipus familiar, les dones ajudaven el marit en tot i s'ocupaven de les tasques domèstiques i de la família, però no tenien ni vot, ni veu, ni capacitat de decisió", remarca Àngela Soler. Admeten que en aquells moments es van sentir "infravalorades, qüestionades i menystingudes". "Es tracta d'obviar-ho i continuar amb els teus objectius", remarca, decidida, la seva germana Montse.

Per a les seves filles, considera que la situació ha canviat: "Ara hi ha explotacions liderades per dones i, en les que no ho estan, si una dona en forma part, opina i participa en les decisions". L'empenta de la seva mare i la seva tieta ha marcat Montse i Maria Ciurana, que han crescut amb dos forts referents femenins: "La nostra mare sempre ens ha inculcat uns valors: que és igual qui siguis, si vols pots, i que tot depèn del treball, la constància i la dedicació".

L'únic amb què potser s'han trobat amb certs recels, però, és amb el fet de ser tan joves. Montse, de 30 anys, i Maria, de 25, expliquen reaccions diferents davant la seva joventut: "A vegades costa més que et prenguin seriosament, però també hem percebut que la gent veu positivament que persones joves es dediquin a una explotació ramadera". En aquest sentit, afirmen tenir la impressió que "cada vegada hi ha més gent jove al sector primari", tot i implicar un estil de vida que "no és per a tothom": "Estàs molt lligat a la feina i hi dediques moltes hores". També lamenten que "si no ve d'herència familiar, començar des de zero, depenent del tipus d'explotació, és complicat".

Tant la seva mare com la seva tieta es mostren especialment preocupades per "la implicació personal d'aquesta feina i la dificultat de conciliació, tot i les possibles automatitzacions que s'hi poden incorporar". Aquest és un dels factors que creuen que qualsevol jove que vulgui començar al sector primari hauria de tenir en compte, a més de saber amb qui comptarà per tirar endavant tant el negoci com la vida familiar, i altres aspectes més tècnics relacionats amb les instal·lacions, com la bioseguretat i la climatologia.

Amb tot, els agrada que Montse i Maria Ciurana hagin agafat les regnes del negoci familiar, que consideren "el projecte professional de la nostra vida". Les quatre dones continuen treballant colze a colze, amb l'objectiu d'incrementar el benestar del bestiar i millorar la conciliació, mitjançant tecnificacions que, des de fa un temps, han obert una nova etapa a la Bimanera.

Subscriu-te per seguir llegint