Nova vida a les façanes

Divendres va començar la segona edició del Festival Internacional de Mapping de Girona (FIMG), que s’allargarà fins diumenge que ve. Durant aquests dies, la ciutat s’omple de llum per convertir-se en el referent internacional de la projecció mapping. El festival inclou el Concurs Internacional de Mapping (31 de juliol, 1 i 2 d’agost), amb projeccions a les façanes d’alguns edificis de Girona -Casa Pastors, Ajuntament, Jutjats, les Àligues i Pont d’en Gómez-, i el Congrés Internacional de Mapping, un espai de debat per als professionals del sector, entre d’altres activitats que ja han començat aquesta setmana (http://ca.fimg.cat).

Tots som conscients de com l’avenç i el desenvolupament de la tecnologia està canviant ràpidament el món de manera constant. Des de principis del segle XX s’ha accelerat exponencialment la velocitat del desenvolupament tecnològic afectant molts aspectes de la vida diària, així com l’àmbit de l’art. Aquest sempre ha tingut relació amb la tecnologia al llarg de la història i ha evolucionat constantment en paral·lel. L’aplicació de les noves tecnologies a l’expressió artística produeix a vegades resultats sorprenents, com en el cas del vídeo mapping. Una nova tècnica que, encara que fa un temps que s’utilitza, cada cop treu més el cap, ja que es disposen de millors tecnologies i, sobretot, gràcies a iniciatives com el FIMG. El vídeo mapping consisteix en la projecció d’imatges sobre superfícies reals i això dóna com a resultat una projecció dinàmica de vídeo 3D. Aquest aporta una nova forma a objectes o fins i tot edificis a través de canviar la perspectiva sòlida de l’objecte, fent una impressió de moviment només amb la projecció de la llum. Afegeix informació virtual a la informació física ja existent i així s’aconsegueix modificar l’aparença real dels objectes.

Generalment es projecta sobre superfícies inanimades, normalment en façanes d’edificis aprofitant les seves formes i relleus per aconseguir un efecte 3D. També es pot fer el mapping sobre objectes en moviment i fins i tot permet que la projecció interactuï amb una persona. En tots els casos, el mapping genera un espectacle artístic fora del comú.

Aquesta tècnica permet afegir dimensions, crear il·lusions òptiques i de moviment, que es reflecteixen en l’objecte real a través de la projecció. A més té un important component sonor, que envolta l’espectador i completa l’impressionant efecte del vídeo mapping. Destaca davant d’altres tècniques per ser versàtil, escalable, adaptable, innovador, sorprenent i sostenible. Això fa que aquest tipus d’espectacles generin una gran sorpresa i interès per part dels espectadors i no deixin indiferents els nostres dos sentits més exigents, la vista i l’oïda.

L’artista visual i guanyador en la categoria amateur de la passada edició del FIMG, Aleix Gorgorió, opina que la gràcia del mapping i el seu punt fort «és que aquestes imatges en principi han de jugar amb les mateixes geometries de l’objecte en què es projecta per aprofitar el volum existent per projectar-hi». És a dir, no només fer-lo servir de suport sinó treure’n el màxim partit. Afegeix que l’objectiu va des de «finalitats publicitaries a objectius artístics -relacionats amb la sensibilitat de l’espectador- a finalitats de recreacions i d’oci». Aleix Gorgorió fa només un any que treballa en el món del mapping, tot i que declara que ha estat un període molt intens. Després del festival i el premi que hi va obtenir, ell i el seu soci van rebre un primer encàrrec, que es va estrenar el passat 16 de juliol a Peratallada. Ell ve d’estudiar arquitectura i el seu soci treballava els estius de vídeo-jockey. Gorgorió va conèixer a través del Diari de Girona l’existència del festival i la relació que té el mapping amb l’arquitectura el va portar a embarcar-se en l’aventura. El seu soci s’encarrega del component tècnic i com que ell ve del camp de l’arquitectura, on es treballa amb programari de disseny, «aquesta part ja la tinc guanyada, a més de la component sonora i la música, ja que és una gran afició que tinc».

Orígens desconeguts

No es té cap data exacta del sorgiment del mapping ni qui va ser el primer a utilitzar-lo. Es comenta que els seus precedents són les famoses representacions de les ombres xineses que es van començar a fer servir en el món del teatre de la dinastia Han; tenen en comú amb el mapping l’element bàsic de la llum. Cap al s. XVII, les ombres xineses en el teatre es van popularitzar i van arribar a l’Europa Occidental. El següent pas en la història del mapping podria ser la famosa «llanterna màgica» creada per Christiaan Huygens i Athanasius Kircher, que van portar per primera vegada un projector de seqüència d’imatge a la gran pantalla i va tenir molt d’èxit en la segona meitat el s. XVII. A finals del s. XVII es va inventar la fantasmagoria, que consistia en un projector més sofisticat compost per una barreja diferent de llanternes màgiques a les quals s’hi van afegir rodes, juntament amb projectors frontals i sobre el s. XIX amb els avenços tecnològics es van sofisticar.

A partir del 1800 la fotografia va entrar amb força i lluny quedaven doncs les pinzellades de realisme dels quadres. Un segle més tard, a principis del 1900, les imatges estàtiques encara en blanc i negre van cobrar vida amb l’arribada del cine, que va anar evolucionant gràcies a la incorporació del so i el color. El projecte The writing on the wall es va dur a terme entre 1991 i 1993. Després de llegir els arxius de Berlín, dels diaris i dels àlbums familiars que van sobreviure, Shimon Attie -un artista visual- va projectar fotografies de l’època anterior a la guerra (1920-1930) a les parets d’un antic barri a l’est de la ciutat alemanya, el districte de Scheuneviertel. El resultat van ser unes instal·lacions de vídeo en espais urbans. L’artista va usar la projecció d’imatges per a la transmissió d’un missatge i al mateix temps una exposició artística, igual que les exposicions de mapping.

Es pot suggerir que el vídeo mapping va començar a Europa l’any 2005 i la idea va sorgir d’aquells que experimentaven amb nous estils i formes de projecció. Neix a partir de l’evolució de la tecnologia de projecció de vídeo i gràcies a aquests avenços es torna possible la projecció del mapping que dóna als espectadors un espectacle d’imatges d’alta qualitat amb la sensació de moviment i tercera dimensió, sense necessitat de portar ulleres. Gorgorió també relaciona els seus orígens directament amb el cinema: «Després si tires enrere del cinema passes a la fotografia, la pintura i les pintures rupestres. Tot ve d’allà mateix, del mateix art». Un altre component important segons ell és l’aparició de la informàtica.

Arquitectura, publicitat, teatre...

La pràctica més habitual en les tècniques de vídeo mapping és projectar les imatges sobre edificis acompanyant els efectes visuals amb efectes sonors que aporten major espectacularitat a l’espectacle. Seria el cas del mapping arquitectònic, que és el més utilitzat en grans capitals o esdeveniments culturals. El seu propòsit és embellir temporalment el valor arquitectònic d’un edifici relatant la història del lloc o simplement donant un toc fantàstic a l’arquitectura. També hi ha el mapping artístic, que és una opció alternativa i espectacular per a escenografies de grans obres de teatre, òperes i música en directe. En l’art i l’escenografia ja s’està incorporant el video mapping, ja que s’ha vist que és més còmode per projectar i canviar d’escenaris al gust o reforçar la història que s’està explicant.

A més del seu vessant artístic, el mapping també toca la publicitat com un mitjà per impactar i entretenir als consumidors, oferint-los productes o serveis d’una manera creativa i innovadora. També se solen utilitzar grans edificis per donar més visibilitat o impacte, tot i que els micromappings estan agafant força, ja que ofereixen formats més petits i econòmics. Cal mencionar, però, que tot i que totes poden ser projeccions impactants, l’arquitectònic sol ser el més difícil de crear, ja que requereix una sèrie de condicions ambientals, logístiques i creatives que el converteixen en una producció més complexa.

No és tan fàcil

Per fer un vídeo mapping són necessàries més coses que un simple edifici, uns projectors, un vídeo animat, apagar les llums i projectar; no és tan fàcil com sembla. S’ha de fer pensant en la superfície en què es projectarà, per poder utilitzar tots els elements que es troben i que aquests interactuïn amb el vídeo.

Segons Aleix Gorgorió, per començar a fer un vídeo mapping «amb un ordinador pots fer màgia però també és necessari un molt bon equip i com més multidisciplinari, més camps agafes. També necessites moltes idees, moltes hores i algú que confiï en tu». Confessa que quan un s’hi posa és difícil però «a mesura que vas aprenent depèn de tu que sigui més complicat o que el puguis dominar. A nosaltres ens agrada dir que és difícil per així continuar experimentant».

Abans de començar a treballar en l’edició del mapping s’ha de conèixer el suport on es projectarà per poder fer la plantilla. Per crear un mapping es prepara un mapa virtual de l’objecte o estructura sobre la qual es fa la projecció. La construcció de mapes és com una exploració precisa de la superfície, en què es tenen en compte tots els elements de l’estructura, com les cantonades, els relleus o les vores. En el cas dels edificis serien les finestres, portes, cornises, columnes, entre d’altres. Posteriorment es prepara l’animació segons la idea del projecte.

El procés de passar les mides de l’edifici a l’ordinador es pot fer principalment de tres maneres: la primera és passar un plànol d’alçat d’un edifici a una plantilla de dibuix vectorial, també es pot fer el mateix fent l’aixecament de l’edifici fotogràficament o topogràficament. Un cop es té la plantilla a l’ordinador es passa a diferents programes d’edició per poder-hi incorporar el vídeo; allà tindrem les mides de la façana passades a píxels. Gorgorió recorda que a l’hora de treballar s’ha de ser molt conscient que s’està dissenyant la llum que es veurà allà «però també s’ha de pensar en allò que no es veurà, que també és molt important». «La línia que separa la llum de la foscor és molt nítida i s’ha de saber que la foscor és un element més», remarca Aleix Gorgorió.

Amb el programa d’edició es creen els continguts que s’han decidit amb un guió previ tant de l’àudio com del vídeo. Aquestes animacions són disparades des de videoprojectors d’alta lluminositat per formar pantalles de qualsevol forma i mida, és a dir, una instal·lació no invasiva. D’aquesta manera no és necessari manipular o modificar físicament la superfície de la projecció i tampoc instal·lar-hi dispositius, només es necessiten projectors de vídeo a certes distàncies. Un cop creats els continguts visuals i audiovisuals, s’exporta el vídeo i es projecta a la façana escollida per saber si s’ha aconseguit el resultat esperat o si encara s’hi ha de seguir treballant.

Gorgorió confessa que normalment les proves abans de la projecció final no es poden fer. «Això pot espantar molt però si es tenen ben controlades les mides i la plantilla no hi ha d’haver cap problema», assegura. Afegeix que el punt fort que té el mapping és que el que es veu en pantalla guanya molt quan es veu projectat en un espai públic. Així doncs, Gorgorió recorda que a l’hora de fer un vídeo mapping s’ha de tenir molt clar el material, la distribució, la infraestructura i el software que utilitzarem, així com tenir ben mesurada la façana i artísticament tenir una idea creativa ben definida. «S’ha de tenir molt clar el que es vol transmetre per no projectar objectes sense sentit que poden ser molt bonics de mirar però no aporten res a l’espectador», remarca.

Indispensables

La llum és un dels elements més importants del mapping, amb ella es pot veure, definir l’espai, els colors i les textures de les imatges projectades. També ajuda a crear la sensació de profunditat i tridimensionalitat volumètrica que es necessita per crear la il·lusió de 3D. Un altre element important és la perspectiva. Primer l’artista representa les figures tal qual amb la seva forma física i després les transforma per crear una altra realitat i així aconsegueix enganyar els sentits. Si es vol donar un efecte més gran o un major impacte, el so és primordial, ja que augmenta els efectes perceptius. La música marca el ritme i guia l’atenció de l’espectador, a més de subratllar accions del vídeo com la caiguda d’elements. Gorgorió comenta que la música no és indispensable però sempre ajuda molt: «De pel·lícules mudes només han passat a la història les més bones».

A banda d’aquests elements, la part fonamental i primordial sense cap mena de dubte d’un bon videomapping és la idea que aquest transmet. Ha d’explicar una història, ha de ser un espectacle amb un bon ritme que mantingui l’atenció de qui el mira. Per a Aleix Gorgorió, un bon vídeo mapping ha de tenir dos component: la publicitat -on captes l’atenció- i l’art -on es capta la sensació de l’espectador-. «Jo prefereixo la sensibilitat, ja que sempre t’endús a més gent. El primer mapping sempre captarà l’atenció però quan en veus més d’un t’adones que el 80% -sense exagerar- sempre són el mateix». Explica que perquè el mapping arribi al cor de la gent ajuda que aquest expliqui una història, «que el missatge passi dels ulls al cervell, que no es quedi només a la retina».

Per a ell la durada ideal perquè un bon mapping no es faci ni curt ni pesat són cinc minuts. Comenta que per fer-ne un d’aquesta durada es necessiten entre 50 i 300 hores de feina: «Depèn de si és molt geomètric o repetitiu o si, per exemple, està fet a mà. És una feina que molta gent no valora o que és difícil justificar-ne el preu». Pel que fa a pressupostos, Gorgorió confessa que per fer un mapping de cinc minuts -independentment de la façana- es pot passar del més barat, que costa uns 6.000 euros, a 15.000 o 20.000 euros: «Depèn molt del nom de la persona, on es fa, perquè es fa o qui el paga». En el FIMG tota la infraestructura la posa el festival.