Sabina Muchart (1858-1929), una olotina que va viure a Màlaga, ha estat descoberta com la primera dona que va fer fotografia bèl·lica al món. Fa poc el fotògraf i historiador cordovès Antonio Jesús González va descobrir la fotografia feta per l’olotina a la tardor del 1893 al fort de Rostrogodo a la perifèria de Melilla, i poc més tard Eduardo del Campo, periodista del diari El Mundo, ho va difondre. No obstant això, l’obra de l’olotina ja era reconeguda i estudiada a Màlaga on va retratar els esdeveniments de les primeres dècades del segle XX. Corrides de toros, naufragis i el dia a dia de la capital andalusa conformen la ingent obra d’una noia que va néixer i créixer a Olot i va viure a Màlaga per retratar-la.

El sol crema els rostres dels joves de la península Ibèrica. Els nois estan sotmesos a una tensió permanent. Els tiradors rifenys salten de roca en roca per trobar una posició on provar la punteria. Les gel·labes fosques els mimetitzen amb el terreny on s’estiren i quan consideren oportú obren foc. Els combatents del Rif van equipats d’un turbant, una gel·laba, unes sandàlies, una gúbia, un fusell Remintong i tantes bales com caben a la bossa. Amb aquest equip salten entre les roques i les figueres de moro, sota la mirada atenta dels lluerts. Els soldats subjecten amb força els moderns mausers que han de compensar la superioritat numèrica de l’enemic. El cornetí d’ordres escampa els dos tocs d’atenció general, però la majoria -com sempre- no saben per què els criden i es temen el pitjor: un atac en massa de l’enemic, potser el definitiu. No obstant això, el posat relaxat dels sotsoficials els tranquil·litza. Es reuneixen a la porta i s’escampen perquè han de sortir tots. Estan contents perquè per primer cop des de fa temps veuen una dona europea, desconeixen que la noia els deixarà en testimoni per la posteritat. La jove es posa darrere la capsa subjectada sobre un trípode i prem el disparador de la que serà considerada la primera fotografia bèl·lica del món feta per una dona.

Ella és Sabina Muchart Collboni de 35 anys, nascuda a Olot i resident a Màlaga i, segons va publicar Eduardo Del Campo en El Mundo el 30 de juny de 2016, la primera fotògrafa bèl·lica del món. Els militars de Rostrogordo, doncs, són els primers a ser retratats per una dona en el decurs d’un dia de guerra. Del Campo argumenta que fins fa poc la mexicana Sara Castrejón era considerada la primera dona que havia fet fotografies de guerra havent fotografiat la revolució de Mèxic el 1911.

Sabina Muchart va enviar la fotografia dels soldats de Rostogordo a la redacció de Barcelona de La Revista Ilustrada i la imatge va sortir publicada l’11 de desembre del 1893. Fa poc el fotògraf Antonio Jesús González, originari de Còrdova, va detectar la fotografia i es va adonar que Sabina Muchart era la primera fotògrafa de guerra a Espanya i el món.

Abans del 1893 ja hi havia hagut homes que havien fotografiat diversos conflictes com la guerra de Crimea (1853-1856), la guerra Civil Americana (1861-1865), la guerra Franco Prusiana (1870-71) i fins i tot la guerra Carlista (1872-76). De dones, però, no n’hi havia hagut cap fins a l’arribada de l’olotina Sabina Muchart.

Una olotina a màlaga

Què hi feia una olotina a la primera línia de la guerra de l’Àfrica (com sempre van ser denominats els conflictes del protectorat espanyol al Marroc a Olot)? La resposta està en la revolució industrial catalana 1834-1861. Arran de l’augment de la producció de teixits, a cada ciutat i a cada poble gros d’Espanya s’hi van instal·lar famílies catalanes. Van obrir-hi botigues i s’hi van integrar i arrelar de manera que del seus orígens només n’ha quedat el testimoni dels documents.

Segons Maria de los Santos Garcia Felguera, autora de la publicació De Olot a Málaga. La fotògrafa Sabina Muchart, va néixer a Olot el 20 de novembre del 1858. Els seus pares eren Joan Musa Plana, un paleta, i Jerònima Collboni Roca. Tota la família havia nascut a Olot, menys l’avi per part de mare que tenia l’origen a Dax -una localitat francesa- i vivien al carrer Fluvià número 1. La futura fotògrafa va tenir dotze germans, alguns dels quals no van passar de nadons, Maria de los Santos exposa que al 1871 ja se n’havien anat tres. El 1878 els olotins -un d’ells documentat com a teixidor- havien obert la botiga Muchart Hermanos y Compañia dedicada a la venda de teixits en un dels carrers més comercials. Sabina de 20 anys, en feia 3 que residia a la localitat andalusa. Maria de los Santos considera que Sabina va traslladar-se a Màlaga per fer de mestressa de casa per als seus germans i valora que a Olot hi va quedar una germana de 14 anys.

El negoci va anar bé perquè el 1879 els germans s’havien traslladat a un carrer encara més cèntric, el Don Luís de Velázquez número 1, cruïlla de Santa Lucía, prop de la plaça Constitució. Fins i tot havien canviat el nom de l’establiment, la nova denominació era Las Novedades Muchart Hermanos. Establecimiento de Tejidos del Reino y el Extranjero, Tejidos y Alfombras. A poc a poc, els germans de Sabina van deixar el negoci, segurament, perquè es van casar i es van establir per ells. El 1884, la botiga de teixits havia desaparegut i en el pis on havien viscut els Muchart hi vivia una altra família d’Olot de cognoms Bassols i Corominola.

Fotògrafa de guerra

El 1889, la Ilustración Hispano Americana de Barcelona publica fotografies de Màlaga signades per J.Muchart. Probablement es tracta del germà de Sabina que va iniciar-la en fotografia. El 1891 publica fotografies d’art signades per S.Muchart, són pintures de temes mariners del pintor D.A de la Torre. Dos anys després Sabina apareix empadronada com a fotògrafa i en companyia d’un sol germà, Francesc, el qual va compartir amb ell el negoci de fotografia.

És en aquest temps quan 6.000 cabilencs van atacar Melilla, van fer retrocedir els 400 soldats que vigilaven la perifèria i van assaltar els murs de la ciutat. Els espanyols van rebutjar l’atac, gràcies els trets dels fusells Mauser i el foc de l’artilleria. Els obusos van anar a parar a una mesquita que va quedar destruïda i el que havia començat com una rebel·lió es va convertir en guerra santa. En pocs dies els rebels van sumar 20.000 homes a peu i 400 a cavall. Els cabilencs van tornar a atacar i aquesta vegada van aconseguir destruir els forts perifèrics de Camellos i San Lorenzo. El governador, Margallo, va reforçar els forts de Cabrerizas i Rostrogordo. Quan es va veure prou fort i amb el suport de vaixells canoners va contraatacar però va ser rebutjat amb grans baixes i ell mateix va morir. El fracàs del contraatac va provocar que els espanyols s’haguessin de refugiar darrere els murs de Melilla. Amb l’arribada de reforços i al suport dels grans navilis Alfons XII i Isla de Luzón, els espanyols van aconseguir recuperar posicions fins que el Soltà va firmar -forçat- un nou tractat. La petita guerra del 1893 havia de ser un avanç dels conflictes del 1909 -la guerra de Melilla- i del 1920 al 1926 -la guerra del Marroc-.

Enmig del conflicte Sabina Muchart es va embarcar. Màlaga era el port de la guerra de l’Àfrica, era el darrer contacte amb la península de les tropes que sortien dels ports de Barcelona, de València i dels provinents de Madrid. La ciutat vivia els conflictes com si els tingués al costat i Sabina va veure l’oportunitat de negoci. N’hi havia dos: el periodístic, la gent volia veure imatges de la guerra; i el de records, els soldats sempre desitgen que algú els faci una fotografia per fer-la arribar a la família. Sabina es va embarcar en un dels molts vaixells que cada dia sortien a portar homes i provisions cap a l’altre continent. Va ser un acte de valor que li va valdre passar a la posteritat.

Fetes les fotografies, les va enviar a la redacció de Barcelona de la Ilustración Artistica que les va publicar l’11 de desembre del 1893. El peu de la fotografia dels soldats exposa: «La guerra de Africa. Fuerte de Rostrogordo (còpia d’una fotografia remitida por S.Muchart, de Màlaga)». Per la seva banda, el peu de la fotografia dels caps de la Creu Roja diu: «La Guerra de África- Jefes de la ambulància enviada a Melilla por la Cruz Roja de Madrid (de fotografia de S.Muchart, de Màlaga)».

De nou a la ciutat andalusa va retratar els esdeveniments importants i el seu dia a dia. Eduardo Del Campo la defineix com una foto reportera que va sobresortir en la fotografia de curses de toros, en aquella època molt populars. També va fotografiar el naufragi del vaixell alemany Gneisenau el 16 de desembre del 1900 al port de Màlaga. Sabina Muchart va constar com a fotògrafa fins al 1925. Va morir el 21 de març del 1929 i va ser enterrada al cementiri de San Miguel.

Per les fotografies de la guerra de l’Àfrica i pel fet d’haver retratat diverses generacions de malaguenys, així com els fets més importants que van passar a la ciutat durant les dues primeres dècades del segle XX, ha estat motiu de llibres biogràfics i de reportatge periodístics d’abast nacional. Per exemple, Victor M. Heredia Flores, autor de La mirada recuperada-Memoria de mujeres en las calles de Málaga, la reivindica com la fotògrafa més important d’Espanya del segle XIX.