La mort d´un home a Calonge per culpa de la fred i el miler de vehicles que van quedar atrapats durant tota una nit a la carretera Nacional II entre Maçanet de la Selva i Tordera van ser els efectes més greus de la nevada i les baixes temperatures que van afectar les comarques gironines els primers dies de gener de l´any 1967, ara n´ha fet cinquanta anys.
A la ciutat de Girona, aquell fenomen meteorològic, que es va concentrar entre el 10 i l´11 de gener, va provocar danys menors com ara arbres caiguts i talls de llum, però en general va ser rebut pels gironins com una anècdota que per unes hores va transformar el paisatge de la ciutat i la va cobrir d´una capa blanca que en alguns indrets va arribar fins als vint centímetres de gruix i que va fer especialment feliç la mainada.
«Ayer Gerona despertó con la nieve», publicava el dimecres 11 de gener del 1967 la portada de Los Sitios, que sota un parell d´imatges que mostraven nens i nenes jugant en una nevada plaça Poeta Marquina i cotxes coberts de neu a la plaça de la Independència, continuava relatant que «todo el día estuvo presidido por su blanca presencia, que se extendería a toda la provincia, especialmente el litoral y las zonas de la Garrotxa y Pirineo».?
La publicació ja avançava els principals efectes que havia tingut el temporal del dia anterior, que ja anava de baixa: la mort d´un home per les baixes temperatures a Calonge, problemes amb el transport públic de viatgers (tren i autobús)?en algunes zones de la demarcació, relliscades, arbres caiguts i talls de llum als carrers de Girona i d´altres ciutats gironines i, sobretot, un bloqueig de la carretera Nacional II?a la zona de Cal Coix, a Maçanet de la Selva, que hi va retenir un miler de cotxes (i els seus ocupants, és clar) durant tota la nit.
El 13 de gener, en un ampli reportatge també a Los Sitios sobre els efectes de la nevada, J. Sureda i M. Gil explicaven de manera molt detallada com s´havia produït el col·lapse de la N-II a Maçanet, que entre d´altres va atrapar l´actriu Mary Santpere, que es dirigia en cotxe a Girona, on tenia programades unes funcions de l´espectacle teatral ¡El fabuloso Music-Hall!. Segons sembla, els problemes van començar a Cal Coix, quan un camió TIR?amb matrícula francesa es va quedar entravessat a la carretera després d´haver relliscat per efecte de la neu acumulada a la calçada, la qual cosa va interceptar el trànsit entre aquest indret i la cruïlla de Tordera:?«El tránsito procedente de Barcelona y el de la Frontera -escrivien Sureda i Gil-, que pese a la nieve había circulado, aunque con precauciones, normalmente, quedó paralizado. Primero fueron media docena de coches, después se agregaron unos autocares, más tarde otros camiones naranjeros.,.. en fin, que poco a poco la hilera se hizo interminable». Segons el relat dels periodistes, hi havia conductors agosarats que intentaven superar el bloqueig, encara que sense sort, la qual cosa n´agreujava a més els efectes:?«Menudeaban, como es natural, los turismos, muchos de los cuales haciendo caso omiso de las colas pretendieron seguir adelante, pero tuvieron que parar al encontrarse con obstáculos mayores en forma de camiones o de autocares». Sureda i Gil arriben a la conclusió que abans que les autoritats aturessin la circulació de vehicles cap a aquesta zona s´hi havien arribat a acumular un miler de vehicles:?«Agravaba más la situación el hecho de que iba nevando copiosamente y a medida que caía la nieve ésta se helaba».
No ha estat la primera vegada que la zona de Cal Coix, a Maçanet de la Selva, és escenari de fets similars. Més recentment, el març de 2010, hi van quedra bloquejats uns 200 vehicles, i un centenar de persones van passar la nit a l´Hostal Cal Coix, alguns asseguts en cadires, altres estirats a terra...
CALEFACCIÓ ALS CAMIONS I AUTOBUSOS
Aquella nit del gener del 1967 també va ser propícia perquè els residents a la zona fessin gala de la seva hospitalitat, encara que no va ser suficient per atendre tots els afectats. Seguint el relat de Sureda i Gil,?«debido al cada vez mayor número de personas semi-incomunicadas, pronto se terminaron los recursos de alojamiento en los paradores cercanos y en las masías, las que a su vez agotaron las existencias de víveres y bebida.?La Guardia civil y las fuerzas allí destacadas montaron un servicio de suministro de gas-oil a los camiones y autocares para que pudiesen mantener en funcionamemiento la calefacción, que era aprovechada por los pasajeros de estos y otros vehículos. Se fue en busca de café y pan en las poblaciones vecinas».
Al marge d´aquests inconvenients, i de les baixes temperatures que van haver de suportar les persones que no van trobar allotjament i que van haver de passar la nit als seus vehicles, l´enorme embús també va provocar alguna situació més greu, que en canvi finalment es va poder resoldre gràcies a la col·laboració dels mateixos perjudicats per la retenció:?«Citaremos el traslado de un herido grave que, procedente de Gerona, se dirigía hacia Barcelona. Como el camino estaba interceptado, hubo necesidad de mover a brazo muchos vehículos para que el ´jeep´ que lo transportaba pudiera cruzar la casi infranqueable barrrera. En esta operación, para salvar unos 3 kilómetros, se tardó cuatro horas».
D´aquesta manera es va superar la nit a la zona de Cal Coix, i encara que al matí, amb la llum del dia, es van posar en marxa els treballs per retornar la situació a la normalitat, aquests es van veure dificultats d´una banda per la neu que s´havia acumulat durant el temporal nocturn, i de l´altra pels problemes mecànics que presentaven nombrosos vehicles, tant turismes com camions:?n´hi havia que s´havien quedat sense bateria després d´estar engegats hores i hores per mantenir en funcionament la calefacció; d´altres havien quedat atrapats a la neu, i calien altres vehicles per arrossegar-los:?«Eran cientos las baterías agotadas que no permitían a los coches ponerse en marcha. Así se tuvo necesidad de empujar camiones de gran tonelaje para que sus motores entraran en funcionamiento; conducir vehículos que habían sido abandonados por sus propietarios;?infundir ánimos a los que de él estaban necesitados; abrir zanjas y vías para que se reanudara la circulación, y en general colaborar para proporcionar no el bienestar, sino el mejor estar de todas las personas allí bloqueadas».
Veïns de la zona que disposaven de vehicles adequats van col·laboar en les tasques per descongestionar la carretera, en les quals també hi va intervenir maquinària i treballadors del Ministeri d´Obres Públiques i de la Diputació de Girona, efectius de la Guàrdia civil i de l´Exèrcit, i empleats d´empreses constructors de la demarcació, que ja el mateix dia de la nevada havien ofert a les autoritats provincials la seva col·laboració tant amb l´aportació de personal com de maquinària.
Finalment, la carretera va ser oberta de nou al trànsit, encara que en els dies posteriors els treballadors d´Obres Públiques la van haver de continuar netejant i abocant sal per evitar la recepetició de problemes similars. Aquestes operacions es van fer també en altres indrets de la xarxa viària gironina que s´havien vist afectats per la nevada (en diverses carreteres de muntanya encara caldria circular amb cadenes durant uns dies), encara que sense conseqüències tan greus.
Fins i tot les persones que passejaven per la Rambla de Girona van veure aquells dies l´espectacle insòlit del pas d´una màquina llevaneus: en realitat es tractava d´un vehicle que desfeia el glaç i la neu gràcies a un raig d´aigua calenta a pressió i a un altre de vapor, que les autoritats del moment van usar per acabar d´eliminar el gel i la neu que encara quedaven al passeig, i que en dies precedents havien afavorit que uns desconeguts confegissin un espectacular ninot de neu, una de les imatges més significatives d´aquella jornada.
