L´adolescència és una de les etapes que més defineixen la nostra personalitat. És el moment laboratori, el moment de l´assaig-error i, alhora, una gran oportunitat per al creixement personal. No passa res, si un s´equivoca l´important és reconèixer-ho i rectificar. Els pares i mares no hem de vetllar perquè els nois no s´equivoquin. Més aviat al contrari, han d´equivocar-se. Potser l´únic que podem és acompanyar-los.

També en l´adolescència, i a causa de cert sentiment de pseudo-immortalitat, els joves poden arribar a creure´s el centre del món, i posseïdors de la veritat absoluta. Per això a vegades és difícil tractar alguns adolescents i aconseguir una veritable proximitat. Després creixem i la vida ens posa a tots al nostre lloc. Perquè viure és la millor cura d´humilitat possible. Allà on no arribin els pares, hi arribarà la vida.

Les relacions que vivim en l´adolescència queden gravades en la nostra memòria a foc lent, per això és desitjable informar bé els nois i noies perquè puguin tenir relacions sexuals sanes des del primer moment. Els adolescents han de saber que hi ha unes regles del joc que no s´han de transgredir. No tot s´hi val, i menys per a tothom. El més important és el respecte mutu. Mai s´ha de forçar a ningú a fer alguna cosa que no vulgui. Algunes fantasies haurien sempre de quedar-se en això, en meres fantasies. No cal materialitzar-ho tot, no és millor amant qui més experimenta, sinó qui és capaç d´aprendre a respirar amb l´altre, i a gaudir d´allò més essencial; la bona química no és més que una bona comunicació.

Les relacions de poder que estableix la pornografia poden arribar a ser mal interpretades, establint patrons de conducta que després no puguin adaptar-se a una vida sexual saludable.

Fa pocs dies va rebre una trucada. La veritat és que ja ni se´n recordava, d´aquell noi. No va ser un gran amor però sí algú important. El noi amb qui va sortir acabats de fer els catorze. Van iniciar una relació insana, freda, estranya. No era la classe de relació amb la qual una somia. En la seva absoluta inexperiència va cometre l´error de deixar-se portar i va deixar de sentir. Als pocs mesos va demanar als seus pares que la canviessin d´institut. Necessitava escapar d´aquell entorn d´hostilitat en què es trobava. Va aconseguir recompondre´s, però per molt temps va sentir que era una dona trencada. La seva sexualitat havia quedat feta miques. Va caure en un lesbianisme reactiu. És una cosa que entra dins dels paràmetres dels teenagers, que passen de l´heterosexualitat a l´homosexualitat per després acabar definint-se en funció de les seves experiències personals. Durant dos anys només va voler relacionar-se amb noies. El temps va passar i les ferides van anar cicatritzant, i encara que hi havia una part del seu ésser que no acabava de recompondre´s va aprendre a viure amb això.

Trenta anys després, un dia qualsevol, estava preparant el sopar dels seus fills i, de sobte, va rebre una trucada. Era ell. Li va dir que necessitava veure-la, que havia pensat mil vegades en ella, i que sabia que la seva conducta l´havia esquitxat. Va reconèixer que es va portar de manera inacceptable i que volia disculpar-se. Havien passat molts anys però les seves paraules li van semblar autèntiques, i en deixar el telèfon ella va sentir un profund alleujament. En aquesta ocasió, la història va tenir un final feliç. Malauradament, no sempre és així.