08 de desembre de 2017
08.12.2017

Carvalho torna en forma de còmic

El dibuixant Bartomeu Seguí i el guionista Hernán Migoya han enllestit «Tatuaje», la primera adaptació a la historieta d'una novel·la protagonitzada pel detectiu escèptic i iconoclasta creat per Manuel Vázquez Montalbán; es preveu que n'hi hagi dues més

11.12.2017 | 07:07
Carvalho torna en forma de còmic

Pepe Carvalho és el personatge més carismàtic de l´escriptor i periodista barceloní Manuel Vázquez Montalbán (1939-2003). El detectiu escèptic i iconoclasta torna ara en forma de còmic de la mà de dos veterans del panorama espanyol, Bartomeu Seguí al dibuix i Hernán Migoya al guió presenten Carvalho Tatuaje (Norma Editorial) la primera adaptació a la historieta de les novel·les protagonitzades per un dels personatges més importants de la literatura recent.

El «gran repte», confessa la mà que dibuixa el thriller a Espanya, ha estat traslladar a les vinyetes a «un personatge que tots tenim en l´imaginari». «Ha estat un honor fer l´adaptació al còmic d´un personatge que ha estat una influència cabdal en la meva obra», assegura Seguí, Premi Nacional de Còmic: «Vázquez Montalbán va ser el primer escriptor de novel·la negra espanyol i els seus llibres, a més de novel·la policíaca, eren un relat de la ciutat. Em va captivar de tal manera que em va influenciar en un personatge que vaig crear, el detectiu Simón Feijoo».

Admet que portar Pepe Carvalho al món de la historieta era una missió «difícil» perquè «cadascú té la seva idea» de com hauria de ser. Comptaven amb pistes, però. I és que en diverses entrevistes, l´escriptor havia confessat que tenia l´actor Ben Gazzarra com a possible rostre del detectiu, «un personatge que està de tornada» ja que després d´aquest primer salt a la vinyeta, n´hi haurà, almenys, dos més: Seguí ja treballa en l´adaptació de La soledad del mánager, que estarà a punt per al Saló del Còmic de Barcelona de 2019; Los mares del sur serà la tercera novel·la feta còmic.

«Hem fet una adaptació molt fidel a la novel·la, Hernán Migoya és un guionista molt exhaustiu», assenyala Seguí sobre Carvalho Tatuaje i revela que com que tenien la voluntat de retratar l´aspecte visual d´una determinada època, «els guions de Migoya em van arribar plens de documentació i de referències per poder traslladar Carvalho al dibuix».

Gran pintor d´escenaris urbans, Seguí ha hagut de dibuixar des dels carrers de Barcelona fins als canals d´Amsterdam, escenaris on té lloc la recerca de la identitat d´un home que apareix mort un dia a la platja de Vilassar de Mar. «He nascut per revolucionar l´infern» és el tatuatge gravat a la seva pell i l´única pista que té Carvalho per esbrinar la seva identitat.

«Des que vaig començar em vaig habituar a fer històries costumistes, urbanes i ara es tractava de retratar la Barcelona abans del ´Posa´t guapa´. Són escenaris que he conegut perquè vaig arribar a la Ciutat Comtal el 1982», justifica. «I no només sóc un dibuixant urbà sinó que sóc un dibuixant de còmic molt cinematogràfic en aquest sentit, i Barcelona és molt cinematogràfica. Em considero un narrador gràfic. És com si hagués fet una pel·lícula», raona.

En aquest cas, «el meu treball ha estat com fer de director i aconseguir que el ritme narratiu sigui fluid i el lector pugui entrar en la història i pugui sentir-la com una bona adaptació. M´he limitat a intentar retratar visualment aquesta Barcelona anterior al ´Posa´t guapa´ tant a nivell d´il·luminació com de color». Reconeix que la feina de documentació abans no li cridava molt l´atenció, però amb les tecnologies actuals «un s´hi arriba a enganxar». Detalla que internet permet saber quins cotxes hi havia en aquella època, com vestia la gent... De tota manera aclareix que intenta buscar una documentació emocional, la seva idea és transmetre una sensació de veracitat.

Un altre handicap en aquest viatge de Carvalho pel món del còmic és que el dibuix no havia entorpir la lectura: «En narrativa, una vinyeta excessivament virtuosa pot aturar la lectura. Has de tenir present que el dibuix no ha de despistar el lector i no ha de parar la narrativa. M´interessa posar-me al servei de la narració», comenta.

Què aportarà aquest Carvalho en versió vinyeta? «A través del còmic, crec que l´obra de Vázquez Montalbán arribarà a més públic perquè és un llenguatge molt àgil, directe i que per la pròpia imatge transmet un missatge immediat», argumenta Seguí. El Premi Nacional confessa que «tots de petits hem començat amb les historietes. És una manera d´entrar a la lectura», admet, però confessa que està en contra de la idea de començar llegint còmics perquè després es llegeixin llibres perquè «es poden llegir còmics d´adults». Però és veritat, diu, que gent que no conegui les novel·les de Vázquez Montalbán sobre Carvalho i sigui aficionada al còmic, podrà descobrir-les.

I quin ha estat el resultat? Carvalho Tatuaje és una de les millors adaptacions que s´han fet de la seva obra. Són paraules del fill de l´escriptor, Daniel Vázquez. Seguí insisteix que «hem estat molt fidels a la novel·la. Hi ha diàlegs que són extrets directes del llibre».

I amb Tatuaje ja al carrer, Seguí ja té el guió sencer de La soledad del mánager. «Són 257 pàgines perquè Migoya és molt exhaustiu i cada vinyeta ve acompanyada d´una detallada explicació i documentació», explica el dibuixant, que per primer cop s´enfronta a una sèrie i «a la pressió que cada 15 mesos ha de sortir». «Si no hi hagués l´al·licient que estàs treballant amb una obra que aprecies, seria més difícil», reconeix.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema