16 de gener de 2018
16.01.2018

La Molina, 75 anys d'història en blanc

L'estació d'esquí de la Cerdanya arriba aquest 2018 als 75 anys d'existència havent recuperat la seva millor salut; a més, les condicions meteorològiques fan preveure una nova temporada històrica en neu i afluència de públic

22.01.2018 | 07:07
La Molina, 75 anys d'història en blanc

Per a moltes persones l'hivern és sinònim de neu i, al seu torn, d'esquí. I les comarques més properes al Pirineu tenen un especial vincle amb les estacions d'esquí. La temporada d'enguany ha començat amb bon peu per als esquiadors, també per als de La Molina, l'estació situada al terme municipal d'Alp, a la Cerdanya, que aquest 2018 celebra el seu 75è aniversari.

Cal que ens remuntem a mitjan segle XIX, quan l'esquí es va començar a practicar com a esport en països escandinaus, i no només com a mitjà de transport. A principi del XX s´importa a Catalunya, concretament a la Molina, Núria i els Rasos de Peguera.

«Sempre hi ha un culpable vinculat, però encara no l'hem trobat», explica l´historiador Joan Carles Salmerón. Era un moment en què només podien permetre's aquest esport les classes benestants, a causa del seu alt cost econòmic. Un altre impediment era l'accés, ja que el tren només arribava fins a Ripoll en un inici, i posteriorment calia agafar una tartana que tardava hores a arribar a la collada de Toses.

Tant la Molina com Ribes de Freser, on es va fer arribar el tren més endavant (i encara després es va fer la línia de Puigcerdà a l'estació), van ser llocs on van arrelar els esports d'hivern, els esquís, les raquetes i els trineus, amb competicions internacionals destacades i setmanes d´esport d´hivern, respectivament.

La bona ubicació geogràfica i que fos el primer punt esquiable on va arribar el tren van facilitar molt l'auge de l'estació.

El ferrocarril va contribuir a impulsar l'esquí

«Segons consta en el Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), els primers esquiadors a La Molina se situen a l´any 1908», expliquen els responsables de l'estació a la seva pàgina a Internet.

«Els homes vestien com autèntics exploradors àrtics i les dones amb faldilles», afegeixen. Més endavant, apunten, amb l'arribada del tren, «l'estació començà a guanyar popularitat i el 1923 i 1924 es va convertir en un lloc concorregut pels aficionats de l'esquí».

A més, en aquell temps també es descobreix la zona de Fontcanaleta, «'unes extensions suaus, sense arbres i plenes de neu´, segons van descriure els pioners que es van aventurar a allunyar-se dels voltants de l´estació de tren i a travessar el bosc de la Perdiu. Aquestes pistes d'esquí van agafar fama ràpidament i aquell mateix any s'hi van celebrar els X Concursos d'Esports d'Hivern i els Campionats de Catalunya».

Un xalet i un regiment

El Xalet de la Molina és una de les icones d'aquell moment. Es tracta d'una instal·lació que va inaugurar el Centre Excursionista de Catalunya (CEC), una agrupació que va ser una institució al país i un dels principals impulsors d'aquests esports d'hivern.

És un edifici molt conegut, conservat en certa mesura, i que alguns exmembres del CEC i del Xalet volen recuperar en els pròxims anys, per convertir-lo en un hotel de 100 places. Aquest edifici va ser el primer allotjament a l'estació i també s'hi va instal·lar el 1940 el primer servei d'assistència mèdica per als accidentats en la pràctica de l'esquí.

El xalet durant la seva construcció

Tan curiosa com desconeguda és l'aparició l´any 1936 del Regiment Pirinenc número 1. Va ser una unitat militar impulsada per la Generalitat de Catalunya, amb l'objectiu de tenir un exèrcit propi que protegís la frontera del Pirineu, en el context de l'inici de la Guerra civil.

En formaven part joves muntanyencs de diverses organitzacions catalanistes, com Estat Català o la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya, entre d´altres.

Segons recull Jaume Marfany en el seu blog, va destacar per defensar Bellver de Cerdanya de l'assalt de la FAI i per custodiar el Palau de la Generalitat durant els fets de maig del 1937. Tot i arribar als 2.000 membres, es va acabar dissolent per circumstàncies de la guerra.

Neix la Molina amb el teleesquí

L'estació de la Molina s´inaugura com a tal el 28 de febrer del 1943, quan s'hi posa en servei el primer teleesquí i es converteix en pionera a l'Estat espanyol. Aviat s'hi implanta la primera escola d'esquí de tot l'Estat, formada pel CEC, i amb el pas dels anys l'estació només fa que créixer, amb l'arribada de telecadires i la millora de les comunicacions i infraestructures. S'hi celebra el primer Campionat Internacional d'Esquí, que combina eslàlom i descens, organitzat per la FIA.


A mitjans de la dècada de 1950, a més, «La Molina expandí la seva àrea esquiable. Primerament fins als 2.280 metres del Puig d'Alp, línia que al cap d'un any es prolongà fins al capdamunt de Tosa d'Alp amb un teleesquí. Al cim de la Tosa es construí el reconegut refugi del Niu de l'Àliga, que a dia d´avui segueix oferint servei de bar i restaurant, a més d'una terrassa assolellada».

Els responsables de l´estació afegeixen sobre l'impuls que va rebre la Molina en aquells anys que «en només quinze anys (1955-1970), La Molina es convertí en un referent per al món de l'esquí a tot el país, ja que disposava d'algunes de les instal·lacions més modernes de l'època. El domini esquiable s'expandí també cap al Puigllançada, equipat amb teleesquís i telecadires».

Si bé és cert que la història de la Molina és força lineal i esbossa un creixement progressiu, s'hi dibuixa un moment clau: l'adquisició de l'estació d'esquí per part de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), l'any 1985.

Tot i tenir dificultats, la situació del moment no era greu i, de fet, l'estació era un actiu econòmic per a la gent de la zona i també per a Barcelona. L'arribada de la Generalitat suposa la modernització de les instal·lacions i de l'estructura empresarial, però també un canvi generacional: «Obliga a contractar nou personal, incorpora gent jove, i gent més gran marxa», explica Salmerón. Això, afegit a l´obertura del túnel del Cadí, suposa un pas endavant per a l'estació.


La modernització es va traduir, per exemple, en la implantació del primer telecadira de 4 places de tot l'Estat o el nou telecabina Alp 2.500, que a final de segle XX va unir la Molina i Masella.

En els darrers anys la Molina ha consolidat la seva marca i ha acollit campionats internacionals destacats. La temporada 2008-09 va ser la primera estació pirinenca de rebre la Copa del Món Femenina d´Esquí Alpí, l'any 2011 s'hi va celebrar la Copa del Món de Snowboard i el 2013 la Copa del Món per a Discapacitats.

Els canvis impedeixen que la Molina quedi decadent i, d´aquesta manera, «s'evita que molts joves marxin de la zona», explica Salmerón. «Sempre ha tingut prioritat la gent de l'entorn», apunta l´historiador, que afegeix que «seria impensable deixar una comarca com la Cerdanya sense l´estació d'esquí, que és el principal motor econòmic, i no només per l'estació, sinó per la resta d'instal·lacions i negocis que hi ha al voltant».

Nova temporada històrica

La campanya d´enguany té números per estar a l´altura de la darrera temporada, que va ser històrica. Per exemple, durant el pont de la Puríssima l'estació va tenir un augment del 10% d'esquiadors. Feia pocs dies que les pistes s'havien obert, ja que habitualment s'intenta encetar el curs uns dies abans del pont, condicionats per la meteorologia, i enguany la data va ser el 25 de novembre.

Els bons resultats d'assistència i ocupació es van repetir durant les recents festes de Nadal, quan la Molina va fregar els 100.000 esquiadors, un augment del 17,44% respecte al Nadal passat. «És un any fenomenal quant a neu, perquè és molt seca i quan neva ho fa amb fred, i per tant la de la pista és neu pols», apunta el director de la Molina, Toni Sanmartí.

Durant els darrers 10 anys, l'estació cerdana ha aconseguit una mitjana de 260.000 esquiadors per temporada. La campanya passada va superar amb escreix la mitjana, amb uns 330.000 visitants, una xifra que podria ser superada aquesta edició, segons Sanmartí. Aliena als «problemes que ha tingut el país», la Molina s'ha beneficiat d´un augment dels visitants espanyols: «No és que els caps de setmana i festius siguin especialment bons, quan ens alimentem de l'àrea metropolitana, que suposa un 80%.

Els col·legis de Catalunya i Espanya, especialment de València, Madrid, Canàries i Mallorca, fan que tinguem setmanes molt bones, amb un 20%» dels usuaris, assegura el director.

Entre aquests percentatges hi ha un espai per a esquiadors amb discapacitats. La Molina disposa d'un centre d'esports adaptats, ha rebut premis internacionals arquitectònics d´accessibilitat i és un «referent europeu i mundial a l'hora de fer l´esquí adaptat», assegura Sanmartí. «Una persona discapacitada té accés als nostres serveis molt fàcilment. L'objectiu és que cada cop tinguem més afluència de visitants discapacitats», afegeix el director.

La dilatada trajectòria de l'estació ha atorgat un estatus a la Molina i, a més, la possibilitat d'anar al davant en tècniques d'explotació. Va ser la primera estació de l'Estat que va veure l´esquí com un negoci, on hi va haver el primer forfet, i ha estat pionera en molts altres camps.

A més, aspectes com la formació dels equips professionals i els accessos a l'estació, tant per carretera com per tren, han acabat sent actius importants de la Molina, que li han permès sobreposar-se, per exemple, a les adversitats meteorològiques, amb precipitacions bastant més baixes que en altres estacions relativament properes, i també a l'escalfament global: «La Molina pràcticament no l´ha notat a l´hora de la producció de neu, que cada cop es podrà generar a temperatures més altes. Hem fet una Copa del Món al Palau Sant Jordi i a l´Estadi Olímpic», explica Sanmartí. «Les estacions no moriran», sentencia.

«La Molina està recuperant els seus millors moments», defensa el seu director. Per a Sanmartí, l'estació ha notat la crisi que han patit els ciutadans de Catalunya, i ara està notant una certa recuperació.

«Crec que estem fent les coses bé adaptant les tarifes a la butxaca dels ciutadans, hem de caminar al seu costat», explica en aquest sentit el director, que torna a posar sobre la taula que «la Molina podria fer unes Olimpíades o uns Jocs Paralímpics. Això seria el que li faltaria, seria un orgull perquè és el lloc on treballo, per donar vida a la zona i perquè Catalunya es tornaria a posar al nivell del món», afegeix Sanmartí.

Altres reptes actuals de la Molina són «optimitzar» el que ja tenen i «lluitar per l´increment de clients», diu Sanmartí. «Després hem de buscar la nostra expansió, activant la muntanya de la Tosa», apunta. També es marca l'objectiu de «tornar als orígens i arribar fins a baix a l'estació de tren», que, a més d'una millora en els accessos, comportaria la unió dels tres nuclis de la Molina.

La celebració dels 75 anys

«Hem plantejat l'aniversari per tal que se'n vagi parlant durant tota la temporada i es vagi entenent què ha estat la Molina per a la gent del país, i tornem als nostres orígens», explica Sanmartí.

Els actes commemoratius a l´estació (també se'n fan a Barcelona) ja han començat, per exemple, amb el 68è descens infantil de l'1 de gener, la cursa infantil més antiga d'Europa. En la setmana en la qual es compleix l'efemèride, el dimecres 28 de febrer, es farà una baixada esquiant en lluna plena, i els actes centrals seran els dies 2 i 3 de març. Els plats forts d'aquell dissabte seran la final de la Copa del Món de snowboard cross i el concert d'Els Amics de les Arts a l´aparcament del Telecabina.

Amb l'efemèride com a pretext, l'historiador Joan Carles Salmerón, acompanyat de l'editor gràfic Oriol Molas, ha confeccionat un llibre fotogràfic, editat per FGC, acompanyat de petits textos, per repassar la història de l´estació.

L'obra, titulada La Molina: 75 anys estimant-te, no només contextualitza la història de l'esquí, sinó que també tracta l'economia i el turisme de la zona i, per tant, és un llibre que pot atraure l'atenció de públics amb inquietuds molt diverses.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades

Enllaços recomanats: Premis cinema