19 de gener de 2018
19.01.2018

Banyoles sota la mirada del dron

El fotògraf i realitzador de vídeos aeris Pau Carulla mostra en un nou volum de «Fotògrafs banyolins» una vista inèdita des del cel de la capital del Pla de l'Estany i del seu entorn, un treball fotogràfic que invita a la reflexió i que descobreix la bellesa dels indrets amb els seus colors, textures i formes

22.01.2018 | 07:07
Banyoles sota la mirada del dron

Mai abans ningú havia fotografiat Banyoles com ho ha fet el fotògraf i realitzador de vídeos aeris Pau Carulla Callís (Banyoles, 1974). Tampoc ningú haurà vist mai la capital del Pla de l´Estany, una ciutat ja de per si captivadora i amb un entorn privilegiat, des d´una perspectiva única. Ara, les noves tecnologies han obert una nova finestra i Carulla hi ha tret el cap. O més ben, dit, hi ha posat els ulls, l´art, la paciència i l´observació. I tot, a través d´un dron, des d´on ha captat imatges amb uns punts de vista inèdits d´aquesta localitat i de tot el seu entorn. El resultat ha quedat plasmat en un llibre fotogràfic de 155 pàgines que forma part d´un nou volum de Fotògrafs banyolins, de Rigau Editors, titulat «Banyoles a vol de dron».

El llibre suposa una nova mirada de Banyoles que se suma a la d´altres artistes, com l´avantguardista de Joan Comalat, que formen part de la col·lecció de Fotògrafs banyolins. El volum de Carulla que ara ens ocupa arriba en un moment en el qual la tecnologia ha envaït tots els espais de la societat i, és clar, també el món de la fotografia. Ho recorda el periodista Quim Fernàndez, en la introducció del llibre: «Avui, qualsevol té una càmera». És la socialització «total» de la fotografia. «Haver posat la fotografia tan arran de terra, haver convertit tothom en fotògraf, n´ha aigualit el valor fins a un extrem segurament injust», afegeix. I, si no, fem la prova. Qui no ha anat a la vora de l´Estany i n´ha captat una imatge, ja siguin les esplèndides postes de sol i el seu reflex en l´aigua, els ocells, la boira, les barques... Tothom ho retrata tot. Per això es fa més que necessari el professional i, a banda de la mirada que han captat de Banyoles grans i nombrosos fotògrafs, el llibre sota la mirada del dron ha obert «una perspectiva que no s´havia desplegat, com a mínim en l´àmbit de l´observació de l´Estany».

I sorprèn. Tant per als forans com per als mateixos banyolins, acostumats tots a una mateixa perspectiva de la localitat. El llibre aporta una visió nova, descobreix racons i aporta detalls, colors i textures que a peu de carrer, a peu de l´Estany, no s´observen. És un «canvi de paradigma de la visió de l´Estany», conclou Fernàndez, que obrirà camí a altres autors.

El volum s´estructura en cinc capítols, després dels pròlegs, del ja esmentat Fernàndez però també de l´historiador de l´art Guerau Palmada, del crític d´art Ricard Planas i del mateix fotògraf Pau Carulla, el qual destaca la «lentitud i la pausa» del treball. «És aquesta mirada pausada del meu entorn més pròxim, i l´opció de poder volar i veure les coses des d´un nou punt de vista, la que m´impulsa a redescobrir els paisatges més quotidians i viscuts del meu entorn», explica Carulla destacant que la fotografia de paisatge és la «captació d´un instant» i «poder valorar i captar aquest infralleu -conclou Carulla en el seu escrit- m´ha portat a valorar molt més qui som i a saber que el nostre entorn no és nostre, ni de ningú».

Així que passats els pròlegs comença l´experiència visual, un centenar de pàgines amb grans imatges i petites anotacions amb el nom per localitzar-la. Es desplega davant nostre el primer capítol, l´«Estany i les pesqueres». Els elements naturals de l´Estany vists des de l´aire causen impressió i les composicions visuals, amb colors vius, són captivadors. Per exemple, els blaus o turqueses de l´aigua i les figures que creen els esvorancs a la vora de l´Estany, les barcasses sobre un verd intens, la geometria entre l´Estany, el passeig i la ciutat, el bosc de riber amb múltiples tonalitats, les passeres de fusta o les zones habilitades per al bany, amb banyistes inclosos. De fet, l´acció humana hi és present. Tampoc hi falten els piragüistes, que a vista del dron crea una postal que ben bé podria ser d´una caleta de la Costa Brava, les rutes ciclistes, els pàrquings, caminants, les terrasses dels locals, o el poblat neolític del parc de la Draga... Alhora, hi apareixen Rocacorba, Sant Patllari o la serra de Ginestar, sempre amb Banyoles com a protagonista. Però els elements més reconeixibles i identitaris són les pesqueres, on s´aprecien perfectament on estan enclavades i es distingeix la seva arquitectura amb els seus característics elements, com les mateixes balconades. Així, per esmentar-ne algunes, hi apareixen la Cala o pesquera de l´Alsius, la pesquera d´en Generet, la de l´Oca d´en Tort, la Carpa d´Or, la Butiyà, la Marimon...

Les pesqueres ens porten al segon capítol, dedicat als estanyols del voltant, com l´Estanyol de la Cendra, el d´en Pim Pom, de´n Margarit o bé el temporari d´Espolla...

El tercer capítol ens transporta a la ciutat. Una vista a vol de dron per reconèixer els elements arquitectònics però amb una nova mirada des del cel. Així, hi apareix la plaça de les Rodes, la plaça Major per Nadal, la plaça d´en Dr. Rovira, el convent de les Carmelites i les seves hortes, la plaça de Sant Pere, el Monestir i el seu claustre, diferents carrers i diferents panoràmiques amb l´Estany al fons, entre altres indrets.

Tampoc oblida Carulla l´entorn de Banyoles i els pobles que l´acompanyen per valorar-ne també el seu patrimoni històric i arquitectònic. Així, el dron sobrevola i capta imatges de l´església romànica de Santa Maria de Porqueres, la vil·la romana de Vilauba, Sant Maurici de Calç, l´ermita de Santa Magdalena de Noves, el Poble de Vilamarí, l´església de Santa Eulàlia de Crespià, la de Sant Miquel de Palol de Revardit, o la de Sant Pere de Cornellà del Terri, les ruïnes del Castell d´Esponellà... per explorar la comarca.

Finalment, el darrer capítol es dedica a les «Textures i formes» i permet contemplar les marques de maquinària agrícola sobre els camps, les roderes dels carruatges, elements urbanístics com places, rotondes, carreteres envoltades de camps de diferents tonalitats i textures, passeres vora l´Estany, l´actual oficina de Turisme de l´Estany, grups de persones fent esports a la volta de l´Estany o la Torre de l´Esperança a la finca Casa Nostra de Porqueres, entre altres.

En resum, un «recull fotogràfic excepcional que mostra per primer cop una comarca des del cel amb tota mena de detalls, colors i textures», conclou l´historiador de l´art Guerau Palmada. O, com també explica el crític d´art Ricard Planas, una «infinita bellesa» perquè «en aquestes pàgines la lírica s´imposa, tot i sabent que el caos -per bé o per mal- també aflora en l´urbanisme d´alguns indrets de la comarca».

Segons Planas, els nous enginys com els drons «ens possibiliten immersions a mons bastant ignots i que són l´estructura del relat d´aquest llargmetratge, fet a cop de fotograma o de diapositiva» per part d´un autor que el crític d´art caracteritza amb una «hipersensibilitat especial de poeta francès del segle XIX» amb imatges que acaben composant una «simfonia coral que ar queda fixada en la retina i en la densitat de paper i tinta impresa» en el nou volum de Fotògrafs banyolins de «Banyoles a vol de dron».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema