Les dues germanes de Josep Maria Gironella, Carmen i Concepció, continuen vivint a Girona, en un pis assolellat i ple de records familiars. Ja no és, però, aquell habitatge del carrer de la Rutlla 3, amb balcó sobre l´Onyar, en què la família va residir durant dècades i que va servir a l´escriptor d´inspiració a l´hora de descriure l´habitatge dels Alvear, que també donava al riu, si bé a l´altra banda i en un emplaçament més cèntric, la Rambla.

Als seus 94 anys, Carmen Gironella Pous manté una vitalitat envejable i rememora amb fluïdesa tot d´anècdotes del seu germà i en general de tota la seva família. «En tinc un record molt bo, d´en Josep», diu d´entrada, i afegeix que «era una persona que estimava molt la família, i que havia deixat escrit que la paraula germà era la més bonica del diccionari». Un sentiment compartit, pel que es veu, a can Gironella-Pous, perquè Carmen té cura de la seva germana Concepció, més jove però més delicada de salut; els tres germans, Joan, Josep Maria i Pere, ja fa anys que són morts.

Entre les proves d´aquest amor per la família que sentia Josep Maria Gironella hi ha totes les cartes i postals que enviava, sobretot quan era de viatge, en les quals sovint donava mostres de l´altre tret del seu caràcter que més destaca Carmen Gironella, el sentit de l´humor. «Una vegada va enviar una postal des de Finlàndia a la meva mare, i a sota del seu nom hi va escriure ´Cantante de ópera´. I el carter s´ho va empassar, i li va dir a la meva mare que no sabia que pas cantés...». La mare no cantava òpera, encara que Carmen Gironella assegura que hi havia bones veus, a la família: «Ens trobàvem molt sovint, sobretot durant les festes de Nadal, i no era estrany que acabéssim cantant, perquè teníem bona veu i fèiem un bon cor».

La mare, Rosa Pous, mestressa de casa, no era cantant d´òpera, però sí que escrivia, i de fet Carmen Gironella conserva (i té memoritzat) algun poema que va escriure dedicat als seus cinc fills. Amb els anys, seria el seu fill Josep Maria qui li dedicaria escrits i li enviaria fotografies amb la dedicatòria A mi madre querida. De fet, va ser a Rosa Pous a qui li va dir un capellà, veient una foto de Josep Maria Gironella quan només tenia quinze mesos: «Rosita, aquest noi serà molt intel·ligent. I no he fallat mai quan ho he dit», va afegir. Carmen Gironella apunta que «és evident que el capellà la va encertar, però quan miro aquella foto no entenc com ho va saber veure».

«El meu germà sempre va tenir una enorme ànsia de coneixement. No va parar mai de llegir, de viatjar, de preguntar, d´estudiar... Era una persona molt aficionada a la música, als escacs, a la literatura, a la pintura...». I molt religiós, afegeix Carmen: «Sempre va buscar Déu, i en algunes èpoques assegurava que l´havia trobat i que el tenia a dins, era gairebé un místic, però en altres moments la seva fe tenia alts i baixos, i és per això que en aquest procés de recerca va acabar anant a Terra Santa, per veure si allà acabava de tenir les coses clares».

El viatge a Terra Santa el va marcar molt, com també ho va fer el que va emprendre amb tot just 19 anys, fugint dels possibles atacs d´anarquistes i comunistes en els inicis de la Guerra civil (era membre de la Federació de Joves Cristians de Catalunya) . «El meu pare -recorda Carmen Gironella- el va acompanyar a creuar la frontera, i en el moment d´acomiadar-se li va posar un paper escrit a la butxaca que deia ´Hijo mío, no mates a nadie´».

Va ser durant la guerra que Gironella va començar a pensar en el que acabaria essent la seva trilogia sobre la Guerra Civil: «La família va rebre amb molta il·lusió el seu èxit literari, i ens sorprenia que vingués gent a casa preguntant si allà vivien els Alvear. La meva mare li deia que si Déu li havia concedit aquest do de l´escriptura, l´havia de fer servir. Però ell va continuar com sempre, perquè el que li feia més il·lusió era poder ajudar a casa».