16 de febrer de 2018
16.02.2018

Salvar vides amb llet a Madagascar

Una campanya impulsada per La Salle Girona recapta diners per garantir que infants de la capital del país africà podran beure cada dia almenys un got de llet; membres de la comunitat educativa del centre van anar aquest estiu a la ciutat a participar en un projecte de cooperació

19.02.2018 | 07:19
Salvar vides amb llet a Madagascar

He vist gent molt pobra, tant que feia mal només mirar-los: una mare amb dos fills que caminaven al seu davant, i ella al darrere, portant a coll-i-be a un fill més gran, clarament deficient; o un pobre pidolaire sense un ull i amb l´altre amb una estranya infecció. Pinta que seran uns dies difícils». Efectivament van ser uns dies difícils, però també plens d´altres sentiments, de l´alegria a la indignació, de la tendresa a la por, els que aquest estiu van viure a la capital de Madagascar, Antananarivo, un grup de professors, pares d´alumnes i exalumnes de l´escola La Salle de Girona. Hi van anar en dos torns a través de la Fundació Promoció i Desenvolupament (Proide), l´ONG de La Salle a Catalunya, amb la missió d´ajudar a fer reparacions i millores en una residència-escola de FP per a noies i l´escola de secundària Sainte Famille, dos centres que La Salle té a la ciutat, i també en l´escola de primària Anne, que regenta Anne Marie, una dona malgaixa de 60 anys que té una estreta vinculació amb la comunitat de La Salle. Un dels grups, a més, va muntar un casal per a la mainada del barri d´Anosibe, un dels més degradats d´Antananarivo (Tana en llenguatge popular), on es troben situades tant l´escola Anne com la residència de La Salle; i va oferir assistència sanitària a les persones del barri, perquè entre els integrants de l´expedició n´hi havia amb formació mèdica i havien portat una vuitantena de quilos de material per a assistència sanitària bàsica.

El viatge va servir perquè la delegació gironina complís amb les missions que tenia estipulades, però al mateix temps la va posar en contacte amb una realitat mot dura, on la gana i la misèria hi tenen un protagonisme destacat. Per exemple, la residència de la Salle al barri d´Anosibe no serveix només perquè un grup de noies s´hi allotgin i adquireixin formació professional en costura i brodat, sinó que també hi són acollits una seixantena de nens recollits del carrer que en cas contrari estarien desemparats. El director de la residència, Philippe, explicava als membres del grup de La Salle Girona que «rescaten criatures que viuen al carrer i els ofereixen un espai on tenen segur que no seran violentats, compartiran el menjar del que es disposi, es podran rentar i rebran classes d´alfabetització». Alguns d´aquests nens viuen sols, al carrer, i són víctimes propiciatòries per a xarxes de tràfic d´òrgans, o d´explotació sexual. N´hi ha d´altres que viuen en famílies senes recursos, que no els poden mantenir: «Els proposen a uns i altres si volen anar a la residència i, si ho accepten, els acullen. Si no ho accepten ens diu, literalment, estan sentenciats». El centre no rep cap ajut oficial per prestar aquest servei perquè l´existència d´aquests menors desemparats és una realitat que les autoritats locals no volen admetre.

Joaquim Mataró, director de La Salle Girona, va ser un dels membres de la comunitat educativa del centre que va viatjar a Madagascar (també hi va anar la presidenta de l´Associació de Pares i Mares de l´escola, Montse Brussosa, entre d´altres persones) i comenta com era l´entorn en el qual van viure: «La major part del temps vam estar a Tana, la capital del país, i en el nostre cas al barri d´Anosibe, el segon més degradat d´una ciutat ja prou degradada perquè no hi ha clavegueram, ni aigua potable, massificada i amb unes construccions caòtiques i precàries. Anosibe està situat a la part baixa de la capital, la qual cosa fa que els residus vagin baixant i s´hi acumulin». Mataró posa d´exemple que «al costat de l´escola Anne hi ha un enorme bassal d´aigües brutes, contaminades». El conjunt del país, apunta el director de La Salle, és «fèrtil, però no hi ha petroli, ni gas natural. És un país preciós, i per això comença a ser explotat turísticament, i té productes excel·lents, com la vainilla, la canyella o el cafè, però la riquesa està concentrada en poques mans, i la majoria de la gent viu amb molt pocs recursos, quan no directament en la misèria». Posa com a exemple que el sou d´un mestre és l´equivalent a uns 20 euros mensuals, mentre que un litre de llet costa uns 60 cèntims: «Els salaris són molt baixos però hi ha productes de consum amb preus molt elevats».

La misèria a Madagascar provoca situacions de malnutrició infantil com les que van contemplar els membres de la delegació gironina. «L´encariment del preu del carbó vegetal, usat de manera habitual com a combustible a Madagascar per cuinar o escalfar-se, ha agreujat la pobresa de moltes persones, i no és estrany que en moltes cases s´hi pugui cuinar només arròs, que sovint és per als adults, mentre que la mainada s´alimenta amb l´aigua de bullir-lo».

I alguns ni això. Mataró explica el cas d´una nena de cinc mesos, deshidratada i desnodrida, que van atendre en l´improvisat consultori mèdic que havien muntat a Anosibe: «El pare no se sap on és, la mare té problemes mentals i l´alleta la seva tieta, una noia molt jove i que a més està malalta. És una nena espavilada, amb els ulls vius i expressius, amb els quals ens busca la mirada. Però als cinc mesos pesa només tres quilos i té símptomes clars de desnutrició i deshidratació que es podrien resoldre si prengués llet en pols dissolta en aigua... Però la seva família no té diners per comprar-ne». En aquell moment, explica el director de La Salle Girona, se´ls va plantejar un greu conflicte moral: «Podríem comprar-li algun pot de llet, però això l´únic que faria seria allargar la situació unes setmanes, perquè quan nosaltres no hi fóssim la seva situació tornaria a ser la mateixa.... Què havíem de fer?».

Per situacions com aquesta i per d´altres que s´hi van trobar, Mataró assegura que «vam tornar tots xocats, preguntant-nos si tenia sentit el que hi havíem anat a fer, si podíem fer alguna cosa més i si hi ha solució per a aquelles situacions...». Però no només ells, van quedar impressionats per l´experiència: «Molts alumnes del centre l´havien anat seguint a través del que anàvem explicant a través de les xarxes socials, i s´havia generat molt interès».

Ara, aquest interès i aquell xoc s´han reunit en una campanya que ha posat la marxa La Salle Girona, amb la participació de les persones que van anar a Madagascar i la col·laboració de desenes d´estudiants, amb l´objectiu que mainada de l´Escola Anne i de la residència de La Salle de Tana puguin beure almenys un got gran de llet al dia: «Sabem que no és molt, però en aquelles situacions de misèria, un quart de litre de llet al dia pot ser la diferència entre la vida i la mort».

Per aconseguir-ho, han editat un llibret (titulat Misaotra Madsagascar, Gràcies Madagascar en malgaix) amb textos d´algunes de les persones que hi van anar, i fotografies que hi va fer Pep López, i l´han posat a la venda: «La producció de cada llibre ens costa uns 10 euros, i el venem a 25; amb aquests 15 euros, un centenar de nens poden beure un quart de litre de llet un dia». A més, algunes de les fotografies han estat ampliades i emmarcades i es mostren en una exposició al mateix centre. Les imatges estan a la venda per 50 euros i amb els diners que se n´obtenen un centenar de nens poden beure un quart de litre de llet durant 2,3 dies. La campanya, que compta amb el suport de Llet Ato, el restaurant Saratoga i Peacock, ja ha venut una primera edició de 150 llibres, i se n´està preparant una segona: «Estem a prop d´aconseguir que un centenar de nens tinguin un got de llet al dia durant tot un any. I a partir d´aquí...», comenta Mataró.

El director de La Salle Girona vol tornar a Madagascar, encara que no serà aquest any: «El primer viatge a un lloc així és molt intens, i crec que és bo tornar-hi, quan ja saps a on vas. A més, seria la manera que les accions que estem fent allà tinguin un retorn aquí. És important que s´expliqui què hi passa, perquè ningú no ho sap». En aquest sentit, al llibre es recorda una conversa amb Ezra, un metge malgaix exalumne de La Salle, que agraïa la presència dels gironins: «La gent d´Anosibe no té res. Aquests nens, les úniques vacances que faran seran aquestes tardes que han jugat amb vosaltres i el treball a les aules i, especialment, l´atenció mèdica que heu donat és un acte d´apropament i de respecte que el barri no havia rebut mai. És important, molt important, la vostra presència».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema