En plena època de jocs i apostes per internet encara hi ha persones que mantenen vives les tradicions lúdiques i els jocs on la recompensa no es mesura amb diners sinó amb el caliu de la companyia dels amics i coneguts i, sobretot, amb ous. Si, s’aposten ous i es guanyen ous en un hostal del petit poble costaner de Santa Cristina d’Aro, al Baix Empordà amb una «Jugada d’Ous» que fins ara només havia persistit al pas dels anys i a l’arribada de la modernitat en un altre hostal, en aquest cas de Riudarenes, a la Selva, on s’anomena «Joc dels Ous».

El joc, com el 7 i mig o el 21 (l’equivalent al Blackjack), consisteix a repartir cartes, apostar i aconseguir arribar a un nombre concret (en aquest cas no és ni el 21 ni el 7 i mig sinó el 31). I com poden intuir, sobre la taula no hi ha fitxes, ni monedes o bitllets: hi ha ous, dotzenes d’ous.

I per què ous? L’explicació es remunta a quan els masos eren habitats, encara feinejaven i solien tenir mossos que els ajudaven amb el bestiar i amb la terra. En època d’estretors econòmiques aquests jornalers solien cobrar el jornal amb espècies. A més, pels voltants de Setmana Santa, aquests pagaments en espècies es feien amb ous, ja que és una de les èpoques en què les gallines ponen cada dia. Així, aquests treballadors aprofitaven el dimarts de Pasqua per anar als bars i a les tavernes del poble a «jugar-se els ous». A Santa Cristina d’Aro, i més concretament a l’hostal Barnés, es va conservar la tradició fins a l’any 1981. Trenta-cinc anys després, el 2016, en Josep Costa i la Carmen Peláez, tercera generació de propietaris de Can Barnés, van decidir recuperar la tradició de «jugar-se els ous», un joc de taula que només ha persistit a l’hostal Les Mallorquines de Riudarenes i que, de fet, inspira les regles del joc a Can Barnés.

«Una dia estava mirant fotografies antigues i la meva mare em va dir, mira, abans es feia això», explica Josep Costa sobre l’origen de la recuperació d’aquest joc. Eren imatges del joc dels ous, que llavors comptava amb una gran acceptació i afluència de participants. No era difícil deduir que s’ho passaven d’allò més bé i que creava un sentit de pertinença i germanor que atrau, així que «vam decidir tornar-ho a promoure».

De fet, Costa, conegut popularment com «en Barnés» sabia per la seva mare el perquè dels ous. Els preus dels ous no eren com els d’ara, eren cars i per Setmana Santa ja se sap que a Catalunya cal fer bunyols. «Tinc entès que apostaven ous per poder fer bunyols, perquè els ous eren cars», recorda Costa.

Dels protagonistes que apareixien a les antigues imatges només en queden «dos o tres». Gairebé «no queda gent que hi havia jugat», prossegueix, però parlant amb els que ho havien fet i inspirant-se en l’actual joc que es fa a Riuderenes van aconseguir tirar endavant la primera edició del recuperat joc. A Les Mallorquines se celebra el dimarts de Pasqua (enguany es juga el 4 d’abril) mentre que a l’hostal de Can Barnés de Santa Cristina d’Aro se solia jugar el dijous abans de Setmana Santa. Amb tot, quan la tercera generació de propietaris de l’establiment va decidir recuperar la tradició l’any 2016, es va decidir traslladar la data al divendres abans de Setmana Santa per evitar caure entre setmana i aprofitant que l’endemà comença el cap de setmana.

El primer any, la «jugada dels ous» va congregar una dotzena de jugadors i va tenir una molt bona acollida. El 2017 es va decidir repetir amb igual acceptació popular i, enguany, la xifra de participants ha assolit la trentena repartits en dues taules de joc. La cita va tenir lloc el passat 23 de març, el dia de la Mare de Déu dels Dolors, i va congregar també nombrosos curiosos no es volien perdre les millor jugades i anaven de taula en taula per veure com els participants (vuit per taula) es disputaven els ous.

Per participar, l’hostal posa de franc la primera mitja dotzena d’ous (a més de proveir xurros i moscatell al personal) per poder començar a apostar. Llavors, cada mitja dotzena d’ous la facilitaven a 1 euro, un import simbòlic amb el qual no es pretén fer diners. L’objectiu és «fer caliu», passar-ho bé i estar en companyia, afegeix Costa. I quants ous es van jugar en aquesta edició a Santa Cristina d’Aro? Fins a 45 dotzenes d’ous (540 unitats), respon «en Barnés». I la persona que més ous va guanyar se’n va endur 120, suficients per fer bunyols unes quantes setmanes.

El tradicional joc s’assembla al 7 i mig o al 21, però en aquest cas s’arriba al 31, igual que a Les Mallorquines, on la tradició ha arrelat. Es juga amb les cartes de la baralla espanyola que tenen valors de l’1 al 7 (els 8 i 9 s’acostumen a treure) i la sota, el cavall i el rei valen mig. La «mà» és la persona encarregada de repartir les cartes inicials (tres per jugador) i d’encetar l’aposta. A partir d’aquí, cada jugador perfila l’estratègia demanant més cartes quan els arriba el torn per arribar o acostar-se a sumar 31 (o plantar-se i passar si hi arriba o no es vol arriscar més), això sí, augmentant o igualant l’aposta. Al final, guanya el jugador que hagi assolit l’objectiu i, per tant, s’endú els ous. La següent partida s’inicia amb una nova «mà».

Una tradició que Costa assegura mantindrà gràcies a l’acceptació que ha rebut. Així, es consolida a les comarques gironines una tradició fins ara mantinguda a Les Mallorquines de Riudarenes, on acostumen a congregar-se un centenar de participants i que al llarg dels anys ha viscut mil i una anècdotes. Sense anar més lluny, la que recordava el 2016 el periodista Jordi Bosch en aquest diari sobre uns fets del 18 d’abril de 1979 quan el joc va acabar amb una batalla amb més de 5.000 ous, «una de les coses més bèsties i divertides que he viscut a la meva vida», recordava Bosch, i que, de fet, va obligar l’hostal de Les Mallorquines a tancar cinc dies per poder netejar. A Can Barnés, de moment, els ous no han «volat».