Facebook: la pitjor cara del «gran germà»

Wylie, expert en tractament massiu de dades (Big Data), va ser qui va destapar, amb els reporters d´investigació de dos diaris, The New York Times i The Guardian, l´escàndol que ha obert una bretxa considerable en el casc de la xarxa social amb més usuaris del planeta, uns 2.000 milions, una quarta part de la població mundial. Les accions de la companyia es van ensorrar després que aquests dos mitjans «tradicionals» publiquessin fa pocs dies com Facebook havia permès la utilització, sense permís dels afectats i amb finalitatss propagandístiquess a favor de Donald Trump als Estats Units i del Brexit al Regne Unit, de les dades personals de 50 milions d´usuaris. Wylie sabia de què parlava quan obria la caixa de Pandora: va formar part fundacional de Cambridge Analytica, la firma contractada per Robert Mercer, un magnat republicà proTrump, que va comprar aquestes dades a l´investigador social Aleksandr Kogan, qui, al seu torn, havia aconseguit que Facebook li permetés instal·lar una app dins de la xarxa social per recol·lectar tot aquest tresor de dades.

El valor en borsa de l´empresa de Zuckerberg va patir un sever correctiu i va perdre al voltant de 48.000 milions d´euros. Perquè es facin una idea: uns set mil milions més del que ha costat a les arques públiques espanyoles rescatar el seu sistema bancari, severament intoxicat per aquell afartament de maó.

L´any 2017, Zuckerberg ja havia vist molt tocada la reputació de la seva empresa, infectada per la difusió sense fre de notícies falses, per la ingerència electoral d´agents propagandístics russos a través de perfils falsos i per la seva incapacitat per filtrar i evitar donar curs planetari a continguts violents o racistes. La seva obsessió i els seus propòsits per al 2018 eren «arreglar Facebook». Però ara, després de l´escàndol de Cambridge Analytica, ho tindrà una mica cru. De moment, haurà d´explicar personalment al Congrés dels Estats Units com va permetre una filtració com aquesta, afrontar el desgast de la campanya #deleteFacebook per abandonar aquesta xarxa social i preparar-se per a un nou horitzó legal que acabarà amb la impunitat de facto amb la qual opera a Estats Units.

Fins aquí, el sisme submarí tecnològic dels últims dies. Però, comptat i debatut, què vol dir? «Això ha estat un toc d´atenció», subratlla Luis Vinuesa, professor de Seguretat Informàtica i Bases de Dades. I afegeix: «El model d´aquestes empreses -no només de Facebook, també de Twitter, Google i altres- es basa a explotar la informació que poden demanar de manera directa i indirecta dels seus usuaris. Això posa de manifest la quantitat ingent de dades que hi ha sobre els ciutadans, que normalment no són conscients, i dels molts usos que poden tenir, uns bons però altres no».

En la mateixa línia reflexiona Daniel Gayo, professor universitari d´informàtica, el treball del qual s´ha centrat en els darrers anys en la mineria de dades en mitjans socials: «El problema no rau en aquesta filtració concreta, ni tan sols en que les dades fossin recol·lectades per tercers sense un veritable coneixement per part dels usuaris. El problema està en el model de negoci basat en el ´capitalisme de vigilància´, on els usuaris aporten tot tipus de continguts que són recopilats per la seva potencial utilitat futura».

El model és el problema

El problema real no és tant la filtració, diuen els experts, com el model de negoci de les grans plataformes tecnològiques i, especialment, de Facebook, els ingressos de la qual procedeixen gairebé al 100% de la publicitat. Estem davant la més gran i més detallada base de dades del planeta, davant del millor sistema per recopilar milers de milions de dades sobre les preferències i hàbits de tot tipus en tots els estrats socials, una estructura digital que permet elaborar perfils dels usuaris segmentant a voluntat per així enviar-los de la manera més detallada i personalitzada possible missatges al seu gust perquè comprin objectes, experiències o idees polítiques. És el somni del publicista, però a Joseph Goebbels també el posaria a la vora d´un orgasme propagandístic. Aquesta extraordinària capacitat d´absorció de la intimitat de milions de persones a tot el planeta i la possibilitat de «microfocalitzar» després l´enviament de missatges és el que fa que Facebook valgui 500.000 milions de dòlars en el mercat.

Dades. Una nova economia de dades. Aquesta és la clau de fons. Ho explica Rubén Llames, membre de la junta directiva d´AERCO-PSM, l´Associació Espanyola de Responsables de Comunitats Online i professionals de Social Media. «En el món digital el veritable negoci són les dades. Per què WhatsApp no ??cobra als usuaris per usar els seus serveis, que, òbviament, suposen un cost a l´empresa, com el desenvolupament, el manteniment, els servidors o l´atenció al client? Perquè el negoci no està a cobrar un euro al mes per fer servir WhatsApp, sinó en tenir accés a la teva agenda, saber com es generen dinàmiques de canvis d´opinió en grups, etcètera. Per què hi ha wifi gratis als centres comercials i a les botigues? Perquè en accedir-hi dones accés a les teves dades».

I Facebook està pròxima al monopoli d´aquesta economia de dades en les xarxes socials. Llames arrodoneix fins on arriba l´imperi: «Facebook va comprar WhatsApp el 2014 per 19.000 milions de dòlars i té 1.200 milions d´usuaris. I abans ja havia comprat Instagram, per 1.000 milions de dòlars el 2012, que té 830 milions d´usuaris».

Zuckerberg cavalca un gegant i ara es comença a veure que pot tenir els peus de fang. «El problema de Facebook, al meu entendre, és la seva grandària i la seva influència», afegeix Rubén Llames. «Amb el nombre de comptes actius que té i la demostració que es poden guanyar o perdre eleccions o un referèndum utilitzant-la, s´ha convertit en un blanc perfecte. El problema és que, per la seva grandària, els controls es dilueixen. No són capaços d´atendre amb mitjans humans la majoria de les funcions que ho demanen, com determinar què és una notícia falsa o detectar un cas d´enaltiment del terrorisme, perquè tenen tal volum d´informació que necessitarien una plantilla gegantina, així que recorren a mitjans informàtics, i aquests són susceptibles de rebre atacs».

«Som al davant d´una cosa que tard o d´hora havia de passar» assegura Pablo F. Iglesias, analista de noves tecnologies i infoseguretat, vocal de digitalització d´AERCO. I afegeix que «el model de negoci de Facebook no és nou ni ens hauria d´enganyar. És el que sustenta internet des que la xarxa va deixar de ser simplement un joc d´investigadors universitaris. Si no pagues amb diners, el negoci ets tu. És a dir, les teves dades. I en aquest mateix tauler de joc hi ha Facebook, Amazon, Google, Twitter, Snapchat i, en definitiva, tots els grans serveis d´internet. En aquest cas jo centraria el debat en dos punts principals. D´una banda, s´ha fet palès que els sistemes de control de la companyia eren insuficients, i dos, ens falta moltíssima més educació digital. Quan una notícia així es publica, la gent es torna boja, s´adonen de com funciona internet. I això em preocupa, ja que tot això és així des de fa una mica més d´una dècada, i molts hem estat anys alertant dels riscos i les oportunitats que ofereixen totes aquestes eines. Però no aconseguim més impacte que l´esperable entre aquells que es dediquen al sector de la ciberseguretat».

El què ha passat, acorden gairebé tots els especialistes consultats, és una conseqüència directa d´aquesta economia de dades que comença a ser omnipresent però, alhora, segueix sent una cosa que una immensa majoria d´usuaris ni tan sols entreveu, tot i que internet ja és el pa de cada dia. «L´usuari no sol ser conscient de la quantitat d´informació que hi ha sobre ell. I que en creuar tota la informació que voluntàriament es publica s´obté una foto molt fidedigna de les persones. Si els usuaris ho sabessin, serien més cauts a l´hora de publicar certes coses en les xarxes socials», diu Luis Vinuesa.

Sobre aquesta idea hi abunda i aprofundeix José Emilio Labra, professor universitari i investigador de la web semàntica: «El que ha passat és un error força greu i s´haurien d´exigir responsabilitats (a Facebook). El problema és que les condicions de servei de Facebook indiquen que les dades són dels usuaris, però que ells poden fer-ne pràcticament qualsevol cosa. Tot i que la companyia està coberta legalment, moralment no sembla admissible. Però gairebé cap usuari llegeix o analitza les condicions del servei, ni de Facebook ni de molts altres serveis similars a la web. Moltes vegades cedim les dades sense ser conscients de les implicacions. És molt important que els usuaris siguem amos de les nostres dades i puguem decidir conscientment quines compartim i quines no».

La culpa dels usuaris

Més dura encara és la consultora en noves tecnologies Vanina E. Posada. «Francament, penso que els usuaris en tenen una gran part de culpa. És increïble la quantitat de dades que ofereix la gent sense llegir la famosa lletra petita, aquesta en què diu qui està recollint les dades i per a què les utilitzarà. En aquest cas crec que Facebook només té una part de responsabilitat en permetre a les empreses que desenvolupen aplicacions i es connecten a Facebook que puguin accedir als contactes dels usuaris», indica, al·ludint al sistema amb el qual Cambridge Analytica va poder accedir a semblant volum d´informació, comprant les dades recollides a través d´una aplicació que convidava els usuaris a fer un test de personalitat i el promotor de la qual va explicar a Facebook que només feia investigació científica.

De tota manera, insisteix Posada, «jo crec que la culpa és dels usuaris i de la seva falta de pensament crític. Hem d´ensenyar a les persones, joves i de totes les edats, amb exemples reals a pensar per si mateixes i a conèixer les conseqüències d´un mal ús de les xarxes».

Cal fer transparent a la societat els engranatges d´aquesta màquina universal de pastar nombres. Pablo F. Iglesias reflexiona en aquest sentit: «Aquí hi ha el problema. Que l´usuari/ciutadà mitjà no en té ni idea, i molts d´aquests serveis han crescut sota l´aparent premissa de ser ecosistemes informatius neutrals. Miri, quan algú llegeix un diari, o posa una cadena de televisió, o sintonitza una ràdio específica, sap que més enllà de l´interès innat al periodista per informar ha una línia editorial marcada. Això en plataformes com Facebook o en cerques a Google també passa, l´únic que aquesta línia editorial no està marcada per un equip de persones o entitats, sinó per una sèrie d´algoritmes que decideixen què veiem i què no en base al que aquests mateixos algoritmes entenen que podria interessar-nos i sobre la base del negoci que sustenta aquesta plataforma».

És cert, som de clic fàcil, i la gran màquina se n´aprofita, però si en alguna cosa pot fructificar aquest escàndol al voltant de Facebook és en l´aplicació de noves restriccions legals. «Cal educar els usuaris perquè utilitzin de manera adequada els seus interessos en les xarxes socials, com en qualsevol altra tecnologia, però, ja que és manifest el gran impacte que tenen actualment a la societat les xarxes socials, crec que no es pot deixar que el benestar dels ciutadans recaigui únicament en les decisions empresarials de companyies que són monopolis de facto», indica Darío Álvarez, professor d´aspectes socials, ètics i legals de la Informàtica.

Més regulació

En aquest sentit, a Espanya properament hi haurà avenços, assenyala Irene Cid, consultora i professora: «Des que tenim les eines per poder analitzar comportaments d´usuaris hi ha el perill que siguin utilitzats amb mala praxi. Això és així i seguirà sent-ho. La societat s´està preparant i donant-li importància des de fa temps. Exemple d´això és el nou reglament general de protecció de dades, que entrarà en vigor el maig d´aquest any i que dóna les eines perquè aquells que facin un ús indegut de les dades puguin ser jutjats».

Zuckerberg encadena, després de l´escàndol de Cambridge Analytica, un altre annus horribilis per a la seva xarxa social, on la seva empresa es juga molt. Però, donat la mida planetària de Facebook, la manera com es resolgui aquesta crisi tindrà conseqüències planetàries. Vegin un exemple, dramàtic, de la influència d´aquesta xarxa social i, en concret, de l´impacte de les fake news (notícies falses) que hi circulen.

Acaba d´escriure-ho el professor Bhaskar Chakravorti, degà de la Tufts University de Massachusetts, a la revista Quartz, especialitzada en noves tecnologies i una de les referències del món digital: «La investigació que vaig realitzar amb els meus col·legues va descobrir que els usuaris en els països en vies de desenvolupament confien més en el material en línia i, per tant, són més vulnerables a la manipulació mitjançant informació falsa. A Myanmar, per exemple, Facebook és el lloc d´internet dominant causa del seu programa Free Basics, que permet que els usuaris de telèfons mòbils es connectin a alguns llocs seleccionats d´internet, inclòs Facebook, sense haver de pagar extra o esgotar les dades assignades en els seus plans mòbils. El 2014, Facebook tenia 2 milions d´usuaris a Myanmar; després que Free Basics hi arribés el 2016, aquest nombre va pujar a 30 milions. Un dels efectes ha estat devastador. Les campanyes de rumors contra el grup ètnic rohingya a Myanmar es van difondre, en part, a Facebook, el que va desencadenar la violència. Almenys 6.700 musulmans rohingya van ser assassinats per les forces de seguretat de Myanmar entre agost i setembre de 2017; 630.000 més han fugit del país. Facebook no va aturar els rumors i, en un moment determinat, va tancar els missatges de resposta d´un grup activista rohingya».

Bhaskar Chakravorti sentencia, al final del seu article, que qualsevol intent de Facebook d´aplicar el que s´anomena «responsabilitat digital corporativa» va en contra del model de negoci que fins ara ha desenvolupat. Quin dilema, Mr. Zuckerberg.