20 de abril de 2018
20.04.2018

El públic infantil de Youtube

Psicòlegs i professors aconsellen seleccionar els continguts que consumeixen els nens, mirar-los sempre amb ells i limitar el temps que dediquen a aquest tipus d'oci; també alerten dels riscos que un infant protagonitzi un canal de la plataforma

21.04.2018 | 06:33
El públic infantil de Youtube

YouTube no és només cosa d´adults. La plataforma de vídeos s´ha convertit en una reeixida forma d´oci infantil -en moltes llars ja es consumeix més que la televisió- que, de vegades, es converteix en la clau per mantenir tranquils i entretinguts els nens mentre els seus pares gaudeixen d´un sopar amb amics, esperen a la consulta del metge o van de viatge al cotxe. Psicòlegs i experts en educació insten a no «demonitzar» aquest portal de vídeos però, això sí, adverteixen que els pares no només han de seleccionar quins continguts veuen els seus fills sinó visionar-los sempre amb ells i limitar el temps que els petits passen davant de la pantalla. A més, adverteixen del risc de convertir YouTube en «la mainadera electrònica». «És il·lògic que estiguin en un restaurant menjant i els nens amb la tauleta perquè estiguin entretinguts perquè si no es porten malament. Potser estiguin mirant un vídeo per a nens i sorgeixi algun contingut inadequat i els pares no el veuen», ressalta la professora universitària de noves tecnologies Patricia Digón.

Els experts ho tenen clar, YouTube pot ser positiu i una forma d´oci més per als petits, però sempre que s´utilitzi sota la supervisió d´un adult i combinant-ho amb un altre tipus d´activitats. «No hi ha una edat concreta per poder començar a consumir vídeos de YouTube, el que hi ha són vídeos per a cada edat: per a nens d´un any, de dos, de set... Des de nadons poden ser estimulats amb imatges, però la clau és que no només s´estimulin d´aquesta manera», assenyala Digón, qui insta a fer un bon ús de les tecnologies i racionar des de l´inici el temps que dediquen a aquesta activitat perquè, reconeix, les imatges són una cosa que atrau molt als nens. «Vivim en la cultura de la imatge, és una cosa atractiva per a ells i igual que quan a un nadó el deixes amb el mòbil que es penja al bressol, que es relaxa en veure els ninotets, un nen amb vídeos de YouTube se sent atret per les imatges», sosté aquesta docent, que recorda que «tot en excés és dolent» i ressalta la necessitat que els nens «desenvolupin totes les seves habilitats». «És fonamental que llegeixin, a nivell cognitiu és molt millor la lectura que els vídeos, que corrin...», defensa.

Tot i que assegura que cada família ha de determinar les normes d´ús d´aquesta plataforma, ella posa com a exemple les pautes que segueixen a casa seva. «Durant la setmana entre les classes, fer els deures, jugar una estona al carrer i llegir una mica abans de dormir gairebé no hi ha temps. A les meves filles, per exemple, només els deixo la tauleta el cap de setmana», comenta. Una idea que comparteix la psicòloga Nuria Lago: «Cal controlar el temps que els nens passen amb aquesta mena de plataformes. No pot ser que un menor estigui quatre hores amb l´ordinador».

I tan important com regular el temps de consum és filtrar a quins continguts pot accedir el petit. Malgrat que per a molts pares amb posar-li un vídeo d´una sèrie de dibuixos o d´un canal dirigit a nens és suficient, els experts adverteixen que l´ideal és visionar els vídeos amb l´infant per si, com passa de vegades, es colen continguts que no són adequats per a l´edat o maduresa del petit. De fet fa uns mesos la polèmica va envoltar aquesta plataforma de vídeos en descobrir-se que imatges amb contingut violent o sexual sortejaven els filtres i apareixien an l´aplicació YouTube Kids, on se suposa que només hi pot haver continguts 100% aptes per a menors. La companyia va haver de prendre mesures quan múltiples usuaris van denunciar que dins d´aquesta app era possible veure vídeos de Peppa Pig fumant, amb armes i atacant a persones o personatges de la patrulla canina llevant-se la vida després de ser induïts pel dimoni.

Un problema que sorgeix perquè els vídeos es filtren automàticament a través un algoritme. Per això, els experts veuen clau seure amb els petits a veure els vídeos. «Encara que siguin dibuixos pot aparèixer alguna cosa que considerem inadequada o que va contra els nostres valors. En veure-ho, no es tracta de prohibir-ho sinó d´explicar-li al nen el què passa i fer que reflexioni sobre això. Si veiem violència, per exemple, podem preguntar-li que si veu que li estan fent mal al personatge, què pensaria si li passés a ell i així poc a poc el nen reflexiona i després ja ell mateix no vol veure aquest tipus de continguts», assenyala Digón, que assegura que així es desenvolupa també el seu pensament crític. «Si un nen està sol i veu un contingut desagradable, això pot suposar un impacte emocional. Si la mare o el pare estan amb ell sempre el portaran millor perquè se´ls pot explicar i aprofitar per inculcar valors», afegeix Nuria Lago.

A l´hora de seleccionar els continguts que els nens veuran a YouTube, als pares els toca invertir part del seu temps a conèixer el que ofereix la plataforma. «Informar-se costa molt, però cal fer-ho. Si el que es busquen són vídeos educatius n´hi ha alguns ja dirigits expressament a nens de Primària, per exemple, o col·legis i professors que tenen grans canals educatius, però cal saber buscar perquè plataformes com Google o YouTube no ordenen els vídeos per la seva veracitat sinó pels més vistos», indica Digón, qui desaconsella que els menors passin el temps lliure veient altres nens convertits en youtubers. «Són nens als quals les marques converteixen en anunciants per promocionar les seves joguines. Solen ser vídeos ràpids, que enganxen, com un anunci. Si els pares volen que els seus fills els demanin les joguines que vegin en aquests canals...», indica Digón.

La tasca es complica quan els nens arriben a l´adolescència, però psicòlegs i professors asseguren que la supervisió paterna s´ha de mantenir fins que compleixin la majoria d´edat. Això sí, no consisteix en prohibir sinó en formar el menor perquè realitzi el millor ús possible de les xarxes. «Depèn de la maduresa del nen però en principi la tasca de supervisió ha de seguir fins als 18 anys i ensenyar-los a gestionar la informació, com contrastar-la, quins perills hi ha si pugen una foto, que sàpiguen que el seu rastre roman en el futur, etc. Cal educar en valors i això es fa a casa», indica Digón. Una visió que comparteix la psicòloga Nuria Lago. «Més que espiar o prohibir cal conversar amb ells, interessar-se per allò que els agrada i intentar veure´n algun amb ells». sosté.

Però la teoria xoca de cara amb la realitat i els experts reconeixen que és freqüent veure com nens consumeixen vídeos de YouTube sense companyia d´un adult. Demanen un major control per evitar riscos i evitar que aquests nadius digitals centrin el seu temps lliure només davant d´una pantalla.

Petites estrelles de la xarxa

Arantxa té set anys i des dels cinc compta amb un canal propi a YouTube en el qual mostra com juga amb les seves joguines i pel qual ha arribat a facturar uns 3.000 euros al mes; Martina, de 13, explica experiències personals, puja vídeos en què planteja reptes o dóna consells sobre maquillatge per Halloween i gràcies al seu èxit com a youtuber - supera els 1,8 milions de subscriptors- ja ha publicat el seu primer llibre; Mikel té 8 anys i amb el seu germà Leo, de 3, protagonitza un canal en què se´ls pot veure tant en una festa patronal com amb el seu joc favorit de la videoconsola i on algun vídeo ha superat els sis milions de visualitzacions. Són només tres exemples d´un nou fenomen a internet: nens youtubers que es converteixen en estrelles. Malgrat que només uns pocs aconsegueixen gran repercussió i fins i tot hi ha marques que els demanen que promocionin els seus productes, els psicòlegs alerten dels riscos i asseguren que ser youtuber sense haver superat la majoria d´edat «té més desavantatges que avantatges». «Emetre imatges o vídeos per internet amb menors de protagonistes té moltíssims riscos. En molts casos els pares no són conscients o els falta informació», assegura Nuria Lago.

Els experts divideixen els riscos entre aquells que afecten la imatge del menor i les conseqüències que aquesta exposició pública pot tenir en el seu desenvolupament emocional i social. «Un dels perills té a veure amb el públic que visiona les xarxes socials o en aquest cas YouTube. Aquí hi ha persones de tota mena», alerta la psicòloga, que insisteix que mai se sap quin ús li pot donar algú a les imatges d´aquests nens i recorda que és possible manipular-les per mofar-se del petit o amb altres fins. A més, els psicòlegs destaquen que en l´era d´internet aquests vídeos perduraran en el temps i «potser, quan el nen sigui adolescent o estudiï una carrera i busqui un lloc de treball es penedeixi d´aquestes imatges que circulen», diu Lago, qui lamenta que «la majoria de pares pren la decisió de forma inconscient, sense pensar en els efectes a mitjà-llarg termini».

I més enllà de què passa amb aquests vídeos, els psicòlegs adverteixen que aquestes petites estrelles de la Xarxa poden patir conseqüències emocionals pel seu prematur treball. «Des del moment en què la imatge del nen és a YouTube, el petit s´exposa per bé i per mal. Pot ser que tot surti genial però també és possible que apareguin comentaris que atemptin al seu honor o la seva dignitat, que hi hagi nens que li tinguin gelosia, que a l´escola es fiquin amb ells o que companys no els vulguin veure, per exemple, i els nens no solen estar preparats per a això i pateixen», sosté Lago, que assegura que un altre risc és que els menors pateixin problemes d´autoestima, sobretot si l´assetjament arriba a la manipulació de les imatges. «El principal problema és la immaduresa que tenen els nens i que els provoca indefensió. Pot ser que molts es facin altes expectatives en pensar que potser la tele o la ràdio els veurà i podran tenir un futur en aquests mitjans; es fan castells en l´aire moltes vegades alimentats per error pels seus propis familiars i en realitat, molt pocs ho aconsegueixen, el que pot portar el menor a una depressió», ressalta Lago.

Aquesta especialista ho té clar, són els pares els que han d´aturar el fenomen dels nens youtubers. Però tot i els riscos que comporta aquesta activitat, per què no deixen d´augmentar els canals amb nens com a protagonistes? «D´una banda hi ha la inconsciència de les famílies, es deixen portar perquè els fa gràcia el nen, saben que a ell li fa il·lusió o com que ho fan altres companys creuen que no passa res, però tot sense pensar en els efectes», indica Lago, que creu que cal també informació i que també hi influeix que «molts pares frustrats projecten en els seus fills el que ells no van aconseguir, com ser cantants o actors».

Malgrat les advertències dels experts, la realitat és que els canals de YouTube de nens són una tendència a l´auge i que, en els casos de més èxit, es converteix en un veritable negoci per als pares. El nord-americà Ryan Toysreview és el millor exemple. Amb gairebé dotze milions de subscriptors i vídeos amb fins a 114 milions de visualitzacions és el rei dels youtubers infantils. Els seus vídeos solen consistir en obrir i descobrir noves joguines i les marques es rifen que decideixi promocionar els seus nous articles. Alguns mitjans asseguren que el canal reporta a la seva família fins a 11 milions de dòlars a l´any. Evantubehd o Sophia Grace són altres youtubers internacionals els vídeos dels quals superen els milions de visites. Però Espanya no és aliena al fenomen. La diversión de Martina, Los juguetes de Arantxa, Los mundos de Nico, The Crazy Haacks o Mikeltube són els canals de nens que més visites atresoren i en la majoria els seus vídeos es basen en provar joguines, plantejar reptes als internautes o mostrar part de la seva vida com el primer dia d´escola, la disfressa que van portar per Carnaval o què fer en descobrir els seus regals de Nadal.

Ara bé, quan el que neix com una diversió es converteix en negoci, la iniciativa podria xocar amb la legislació espanyola. YouTube només permet obrir un canal a majors de 14 anys, però en aquests casos el gestionen els pares, i l´Estatut de treballadors fixa que els menors de 16 no poden tenir una feina però sí participar en espectacles públics que no afectin la seva salut ni la seva formació humana.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema