Quan vam decidir abordar la col·lecció de la Fundació Gala-Salvador Dalí centrant el nostre interès en les dones que van fotografiar Salvador Dalí, mai no hauríem imaginat que trobaríem un ventall de treballs tan ric i heterogeni», asseguren Bea Crespo i Rosa Maria Raurell en la primera frase del seu escrit per al catàleg de l´exposició Elles fotografien Dalí, que es pot visitar a la Casa-Museu Castell Gala-Dalí de Púbol fins el 6 de gener de l´any que ve. Crespo i Raurell són les comissàries d´una mostra que les ha obligat a portar a terme una feina «lenta, exhaustiva, detectivesca i sempre molt enriquidora», en paraules de la directora dels Museus Dalí, Montse Aguer: «S´han contextualitzat les imatges, la majoria inèdites, moltes no gaire conegudes i algunes molt presents en el nostre imaginari, i s´han ampliat les àrees de coneixement, de manera que s´ha pogut aprofundir en una part representativa de la biografia de Dalí, i en el binomi indissociable, vida i obra, personatge i representació. Alhora que hem donat visibilitat a unes fotògrafes que mereixen ser destacades, o encara més destacades del que ho són», afegeix.

Però Montse Aguer destaca sobretot el «canvi d´enfocament» que, segons ella, suposa aquesta exposició, partint de la base que «en la història de la fotografia del segle XX, Salvador Dalí ha estat objecte i subjecte actiu de nombrosos treballs relacionats amb el mitjà fotogràfic. De tots és sabut que una de les seves creacions més conegudes i populars és ell mateix, el personatge, que la imatge ha contribuït tant a consolidar». Aguer apunta que bona part de les representacions més icòniques de l´artista estan associades amb els grans autors de la història de la fotografia del segle XX, de Man Ray a Francesc Català-Roca, passant per Cecil Beaton, Brassaï, Philippe Halsman, Eric Schaal, Juan Gyenes, Xavier Miserachs, Oriol Maspons o Francesc Català-Roca, entre d´altres. «Sens dubte, el pes i l´aclaparadora visibilitat d´aquests fotògrafs, de vàlua inqüestionable, han relegat els noms de dones que també van capturar amb la seva càmera l´artista i que mereixen ser considerades i estudiades en una anàlisi inclusiva per la qualitat dels seus treballs», assenyala la directora dels Museus Dalí.

I és precisament això el que fa l´exposició Elles fotografien Dalí, que reuneix una cinquantena d´imatges captades per catorze fotògrafes, entre les quals n´hi ha d´una d´especialment significativa: Gala, la musa de Dalí. Els responsables de l´exposició expliquen en aquest sentit que «coincidint amb ­l´any en què Gala serà motiu de l´exposició comissariada per Estrella de Diego al Museu Nacional d´Art de Catalunya (MNAC), volem subratllar la vessant creativa de Gala que, en aquesta ocasió, s´erigeix com a autora d´un magnífic i íntim conjunt fotogràfic. Per primera vegada, descobrim Salvador Dalí a través de la mirada de la musa». Algunes de les imatges captades per Gala són molt agosarades perquè mostren Salvador Dalí completament nu en diversos espais de la casa de Portlligat; però també n´hi ha en què l´artista (vestit) posa amb Paul Éluard o amb René Crevel, dorm o contempla alguna obra seva.

Aquestes imatges evidencien una intimitat que cap altra de les fotògrafes representades a la mostra no va aconseguir mai amb l´artista, però això no és cap obstacle per a la rellevància dels seus treballs. Els responsables de l´exposició comenten sobre el contingut de l´exposició que «en l´àmbit del retrat, destaquen especialment, per la seva bellesa i composició, les fotografies captades per dones properes a Salvador Dalí, com ara l´artista Valentine Hugo, la mecenes Anna Laetitia-Pecci Blunt i la polifacètica Gloria Braggiotti. Així com els retrats de fotògrafes consagrades com ara Martha Holmes o Liselotte Strelow. De la seva banda, Lies Wiegman i Suzy Embo ens retornen la imatge menys coneguda de Salvador Dalí i el mostren immers en el procés de treball i abstret de la presència de la càmera. Pel que fa als fotoreportatges, sobresurten, pel seu valor documental i estètic, les fotografies realitzades per Denise Bellon entorn de l´Exposition Internationale du Surréalisme (París, 1938), així com les imatges recollides per Karen Radkai ? una de les fotògrafes més destacades de l´editorial internacional Condé Nast ? , al Ball de Beistegui (Venècia, 1951). Són també molt significatives les fotografies d´Yvonne Halsman, esposa del prestigiós retratista Philippe Halsman, que testimonien el procés de creació de l´obra In Voluptate Mors (1951) i, al mateix temps, deixen al descobert la seva mirada cultivada i un considerable coneixement del mitjà fotogràfic. Per acabar, els treballs de Marcia Keegan i Michelle Vincenot evidencien com Salvador Dalí se serveix de la fotografia per documentar les accions i esdeveniments artístics que organitza i en què s´erigeix ell mateix com a obra d´art». I encara hi ha a Púbol tres imatges captades per una altra fotògrafa, Barbara Sutro Ziegler, que mostren Salvador Dalí pintant el retrat de la senyora Dorothy Spreckels a San Fracisco, l´any 1942.

La diversitat d´estils de les fotògrafes presents en l´exposició té un paral·lelisme en les biografies de les seves autores, que també són reivindicades i difoses, i en alguns casos gairebé surten a la llum gràcies a la feina «detectivesca» de Bea Crespo i Rosa Maria Raurell: «La tasca de documentació en hemeroteques i arxius, així com la informació aportada per persones properes a les nostres protagonistes (...) ha estat fonamental per fer sortir a la llum les biografies i els treballs que ens ocupen. Amb algunes excepcions, com Denise Bellon, Martha Holmes, Marcia Keegan o Suzy Embo, obtenir informació sobre les fotògrafes representades ha resultat, en general, difícil. Algunes, com Gala i Yvonne Halsman, van dedicar bona part de la seva energia a exalçar les prometedores carreres dels seus respectius marits i es van mantenir sempre en un discret segon pla. Karen Radkai va despuntar amb els seus treballs per a Vogue i, no obstant això, la seva carrera professional no ha estat pràcticament estudiada. D´altres, com Valentine Hugo, Anna Laetitia Pecci-Blunt o Gloria Braggiotti són valorades per diferents facetes relacionades amb el món de l´art i no tant com a autores de fotos meravelloses. Liselotte Strelow i Lies Wiegman, ambdues procedents del nord d´Europa, són reconegudes sobretot en els seus països d´origen, mentre que Barbara Sutro o Michelle Vincenot són pràcticament desconegudes pel públic actual».