Després d'anys de reeixits treballs al Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO) de Madrid, Manuel Serrano (Madrid, 1964) va fer les maletes per traslladar-se amb els seus ratolins i tot a l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB), on continua els seus experiments sobre la reprogramació de cèl·lules danyades, dirigits a retardar l'envelliment i a evitar malalties.

«Me'n vaig per afavorir el meu desenvolupament personal i professional», justifica Serrano, amb grans dosis de diplomàcia, en negar haver sortit per la porta del darrere, com han fet altres prestigiosos científics recentment, del centre espanyol de referència en la lluita contra el càncer.

Què espera trobar a Barcelona que no li hagin donat a Madrid?

A Barcelona em donen l'oportunitat de canviar de lloc per afavorir el meu desenvolupament personal i professional. Si hagués passat 15 anys a Barcelona segur que hauria anat al CNIO.

Però s'ha endut amb vostè el seu equip i fins i tot els ratolins dels experiments.

Això és el normal perquè l'equip i els reactius són molt particulars i únics. No obstant això, deixo emmagatzemat al CNIO esperma i embrions d'aquests ratolins perquè els utilitzin altres investigadors i per seguretat pròpia per si es perden per alguna catàstrofe a Barcelona.

Trobava a faltar a Madrid una col·laboració com la de la Generalitat i la Fundació Bancària de La Caixa per donar suport a les seves investigacions?

No trobo a faltar res. Miri, jo soc un privilegiat a Espanya i queixar-me seria injust perquè mai m'ha faltat de res.

Dibuixa vostè una situació idíl·lica de la ciència a Espanya que no tothom comparteix...

A Espanya falten moltes coses i els investigadors treballen en l'escassetat. La veritat és que Barcelona ha dedicat més recursos i inversió a la ciència. Tant de bo la resta d'Espanya copiï Catalunya en això!

En quin lloc del rànquing de la biomedicina europea es troba Barcelona?

Barcelona és un gran centre de recerca europeu però no dono gaire validesa als rànquings.

Afectarà a les seves expectatives que Barcelona s'hagi quedat sense l'Agència Europea del Medicament?

Sens dubte. Quedar-se sense aquesta agència és una desgràcia per a Barcelona, Catalunya i Espanya. Hauria estat com tenir uns Jocs Olímpics cada any.

Quina gran conclusió ha tret vostè de les seves investigacions sobre el càncer?

He treballat durant molt temps en els gens que ens protegeixen del càncer i vaig arribar a descobrir-ne un. La gran conclusió que vaig treure va ser que aquests gens no només ens protegeixen del càncer sinó també d'altres malalties com la diabetis o l'obesitat perquè ens defensen dels danys que pateixen les cèl·lules.

Per què ha decidit abandonar aquesta línia d´investigació per centrar-se en l'estudi de la reparació de teixits i la reprogramació cel·lular?

Una cosa em va portar a l'altra. Quan un teixit és danyat el desitjable és que es repari però això només passa quan som petits. Aquesta capacitat minva amb el pas dels anys i s'acumulen danys per això és molt interessant reactivar aquesta capacitat de reparació en un teixit malalt.

Expliqui'm el significat de la senescència induïda per oncogens, sobre la qual treballa.

Quan les cèl·lules pateixen un dany segueixen vives però perden funcionalitat. Són cèl·lules senescents que acaben sent un problema. Els oncogens alteren les cèl·lules i els gens que ens protegeixen del càncer activen aquesta resposta de senescència. Així que aquesta senescència ens protegeix del càncer però a la llarga deteriora els teixits. La biologia no està pensada perquè visquem tant de temps. Hem passat la nostra garantia i fins la nostra data de caducitat. A la vida salvatge no s´envelleix.

En què consisteix la reparació d'un teixit danyat mitjançant la reprogramació cel·lular?

Això és una cosa que no sabem si passa de manera natural. Ho estem estudiant amb ratolins manipulats genèticament perquè facin coses que la natura no fa. Pensem que utilitzant aquesta eina podem aprendre a reparar els teixits, però no m'agradaria deixar el missatge que els teixits s'arreglen perquè es fa reprogramació.

Com van les seves investigacions per fer front a l'avui incurable fibrosi pulmonar?

Seguim treballant amb ratolins i tenim alguns fàrmacs experimentals que funcionen i amb l'empresa que vaig fundar tenim les patents per intentar que les agències del medicament aprovin els assaigs clínics. Això és una cosa molt cara que està fora de l'abast de les administracions públiques. Vull deixar clar que estem treballant amb fàrmacs experimentals que són propietat del CNIO i de l'IRB.

És més fàcil el camí cap a curació de la diabetis?

La diabetis es controla força bé i si una persona segueix les pautes mèdiques, fa exercici moderat i no abusa del sucre pot viure molts anys i morir d'una altra malaltia. Els nostres hàbits de vida són fonamentals. Un altre avantatge amb la diabetis i amb altres malalties degeneratives és que n'hi ha prou amb corregir-les una miqueta per aconseguir grans beneficis en la qualitat de vida dels pacients. Amb el càncer no passa el mateix perquè cal eliminar-lo al cent per cent.

Es pot, de veritat, fer alguna cosa per alentir l'envelliment de les cèl·lules tant per allargar la vida de les persones com per combatre el càncer?

Sí. Tot i que no s'ha demostrat en persones sí que s'ha fet en ratolins i micos. A l'alentir l'envelliment es retarda l'aparició de les malalties perquè ets jove més temps. Els micos que passen una mica de gana han alentit el seu envelliment i en ratolins s'han provat fàrmacs amb èxit. Hi ha alguna evidència que la metformina, un fàrmac usat per a la diabetis, retarda també l'envelliment. El que sabem és que per mantenir-nos joves el major temps possible el millor és adoptar hàbits de vida saludables.