Per què el sector de l´animació infantil ha estat ­menystingut i a l´ombra durant anys?

Jo no diria que hagi estat menystingut, sinó que el concepte d´animació infantil s´ha associat durant molt temps a entreteniment per a nens i nenes i no a la música i a la cançó. Hi ha hagut una mica la idea de que una persona disfressada i amb una guitarra ja era suficient per entretenir un grup de nens.

És aquest concepte, crec, el «d´entretenir» que ha estat per davant de fer música de qualitat per a nens, atrevir-se amb registres diferents per apropar estils nous als petits, assajar bé un espectacle perquè tot surti rodó... en resum professionalitzar-se en la música per a nens i nenes.

Cal remarcar, però, i és molt important, que hi ha hagut persones que han fet música per a nens i nenes amb molta qualitat i que els valors que han aportat amb la seva música a la meva generació són molt positius; penso en Xesco Boix i els membres dels Cinc Dits d´una mà, o amb Jordi Tonietti, per exemple.

Hi ha moltes diferències entre el preu d´un grup infantil respecte a un de música convencional?

Una gestió professional d´un grup de música, sigui quin sigui el públic al qual va destinat, implica un treball de valoració del catxet que sigui realista; el preu d´un grup ha d´adaptar-se a la realitat del grup, si ven tiquets o no, si els concerts són gratuïts, quina despesa implica l´espectacle, si es tracta o no d´una actuació estratègica... Hi ha certes variables a tenir en compte quan es parla de catxets d´un grup. L´aspecte de la professionalització és clau per no equivocar-se.

Que hi hagi festivals que apostin per la música familiar és un primer pas?

Cap Roig o Peralada, o l´Strenes, també la fan aquesta aposta. Els pares i mares de la nostra generació som consumidors de cultura i volem que els nostres fills també ho ­siguin, perquè sabem tot el bo que ens aporta la música, com de feliços ens fa el teatre, quantes coses aprenem amb la literatura i l´art...; d´aquí que ens sembli raonable invertir part del pressupost familiar en cultura i que ens fixem en les programacions familiars dels nostres festivals propers i ens afanyem a comprar entrades per no quedar-nos-en sense. Els promotors detecten que hi ha aquesta demanda i aposten per programar formats familiars. Saben que són d´èxit assegurat.

La demostració que el sector està més viu que mai és veure que omplen cada vegada més auditoris?

Només els projectes més professionals i d´èxit aconsegueixen vendre entrades; la gent estem molt acostumats que el que és «per a nens» sigui gratuït o molt barat. I d´aquí que com que fins ara no es pagava per res relacionat amb la música infantil, a la gent li anés bé qualsevol cosa. Hi ha cert canvi de tendència però encara cal fer un camí en aquest sentit per tal de posar en valor el sector.

El Festivalot aquest any ha batut rècords. Estem molt contents de com ha anat el Festivalot d´enguany. Estic convençuda que la clau de l´èxit ha estat creure molt en el nostre projecte; el fet de ser pares i mares de família i professionals del sector musical ens ha ajudat en el disseny, però la clau principal ha estat el creure fermament en el que fem. Potser es podria dibuixar cert paral·lelisme entre nosaltres i projectes d´èxit com El Pot Petit; hem aconseguit un bon posicionament gràcies a lluitar amb fermesa pel nostre projecte i treballar moltíssim; quan reculls els fruits d´això és una satisfacció molt gran.