29 de juny de 2018
29.06.2018

En xarxa o aïllats?

Les xarxes socials, amb més avantatges o inconvenients, representen una revolució de la comunicació entre els més joves, i cada cop més no tan joves; els problemes es poden produir per l'ús que se'n fa

29.06.2018 | 11:59
En xarxa o aïllats?

Que si Tinder, Facebook, Twitter, Snapchat, Instagram, Musical·ly, Pinterest, Badoo, Youtube, Messenger, WhatsApp, Wechat, Telegram, Weibo, LinkedIn, Tumblr, Skype, Flickr, Spotify, Signal... Són cada cop més innombrables, comunes, habituals, properes les diferents xarxes socials que tenim al nostre abast. A més, totes busquen diferenciar-se el màxim possible per aconseguir la seva quota de protagonisme respecte a les competidores, esgarrapar un ús al consumidor que la faci atractiva i a la vegada la diferenciï de la resta i li atorgui un estatus propi que faci que es consolidi en els costums d´ús de l´usuari.

Les xarxes socials són un fenomen de la comunicació i la relació humana relativament nou. Les primeres apareixen cap al 2001 o 2002, encara que les conegudes les trobem a partir del 2003 (Myspace, Friendster,...). Es defineixen com formes d´interacció social, concebudes com un intercanvi dinàmic entre persones, grups i institucions en contexts de complexitat. Un sistema obert i en construcció permanent que involucra a conjunts que s´identifiquen en les mateixes necessitats, interessos o problemàtiques i que s´organitzen per potenciar els seus recursos.

Les xarxes socials, amb més avantatges o més inconvenients, representen una revolució de la comunicació entre els més joves, i cada cop més, no tan joves. Pràcticament tothom sap a hores d´ara, quan es pregunta pel seu significat, que «és alguna cosa relacionada amb Internet i parlar amb altra gent». En un reportatge televisiu recent, es descrivia la implantació i ús d´aquesta tecnologia de relació en xarxa en un poble del sud de l´Estat Espanyol. Explicaven el fenomen de penetració de la xarxa social per Internet en una població aïllada, sextagenària en la seva majoria; les modificacions favorables que havia suposat per aquella gent la introducció d´aquesta experiència a nivell de connectivitat social i relacional amb els seus estimats que es troben a distàncies infranquejables. Les xarxes, en definitiva, orientades a la connectivitat,... altra cosa és l´ús que se´n faci.

Però, estem 100% segurs de que ens calen i ens hi hem d´abocar plenament? Al principi, vist des de fora, desperten més prejudicis i temors que cap altra cosa. Que si la intimitat es vulnerarà, que si això és un niu de xafarderies, que si es perverteix el sentit de les relacions humanes€ La veritat és que hi ha arguments per agafar-se i no donar-s´hi d´alta, o per donar-se de baixa un instant després d´haver-se registrat.

Els partidaris d´aquesta nova forma de relació social només hi veuen avantatges. Consideren que una societat fragmentada en minories aïllades, que ha perdut les seves xarxes vinculars i plena de ciutadans mancats de protagonisme en els processos de transformació de la societat, està condemnada a una democràcia restringida. La xarxa és un intent reflexiu i organitzador de les ganes d´interaccionar i de la capacitat d´intercanvi humà, on el subjecte adquireix per si mateix un protagonisme especial.

A través de les xarxes socials d´Internet tenim la possibilitat d´interactuar amb altres persones encara que no les coneguem; pot convertir-se en un sistema de coneixement i intercanvi d´informació que es construeix a partir del que cada un aporta a la xarxa. L´individu, en aquest cas i a través d´aquest mitjà, pot arribar a adquirir una dimensió mundial, dins d´un món globalitzat que ultrapassa les nostres possibilitats humanes. Aquesta és una de les bondats atribuïdes a les xarxes socials, la possibilitat de compartir els nostres interessos, preocupacions o necessitats; i fins i tot articular aquest discurs al voltant de gent no coneguda, el que incrementa l´atractiu i les possibilitats de les xarxes socials, al permetre trencar l´aïllament en què es troben molts individus en la nostra societat (traient-los de situacions de retraïment o vides socials carenciades).

Pot semblar excessiu, tot això? Una ràpida mirada a recents fenòmen en aquest tipus de xarxes ens portarà a recordar el boom espectacular que va representar l´ús de les mateixes per l´aleshores candidat a president dels Estats Units, Barack Obama. A través de l´ús d´aquestes xarxes socials, va poder fer-se conegut i articular un discurs polític i ideològic que el va ajudar molt en guanyar notorietat davant de determinats sectors socials i que el varen ajudar a catapultar-se de forma meteòrica cap a l´èxit en la cursa presidencial de la Casa Blanca.

Obama és un bon exemple de l´ús d´aquest canal de comunicació, obert, ràpid, instantani i interactiu; que permet arribar a un públic global i aconseguir una notorietat, vendre una idea, crear alguna cosa o oferir-la, senzillament, al teu veí (ja sigui de cantonada de casa o de l´altre part del món).

En aquest sentit, sovint s´han descrit les xarxes socials a Internet com el mitjà que possibilita que pluralitat i comunitat es conjuguin; és aquí on segurament rau gran part de l´energia que dóna vida al grup dels humans que conformen aquestes xarxes. Permeten donar a l´anònim pluralitat, al discriminat integració, al diferent igualtat, al desinformat coneixement,...

Així doncs, xarxa global o aïllament global?

Algunes de les principals crítiques a què s´exposen les comunitats virtuals són les que qüestionen la privacitat, la forma i el perquè s´utilitza la informació que hi és publicada. Per no lamentar-se més tard, cal actuar amb precaució i sensatesa. El més convenient a l´hora de prendre una decisió correcta és que l´usuari es pregunti què faria davant d´una situació semblant en el món fora de la xarxa. Mostraria aquestes fotos que pensa publicar a Flickr? Li importaria que se sabés de la seva amistat amb determinades persones a qui ha afegit a Facebook? Seria lògic que determinat grup de contactes conegués el seu domicili o la seva adreça de correu? Si la resposta és positiva per al carrer, en principi ho ha de ser també per a Internet.

Ningú no surt al carrer ni tapat de cap a peus, ni completament nu. De la mateixa manera, cada usuari ha de decidir quina informació privada vol mostrar i quines dades prefereix mantenir de forma privada. Afortunadament, la gran majoria dels serveis de qualitat de la xarxa, i les xarxes socials en particular, permeten atorgar el grau de privacitat que es vol donar a cada informació que l´usuari comparteix.

També cal actuar amb sentit comú a l´hora d´escriure o opinar en els fòrums de les xarxes i la resta de plataformes de comunicació públiques. Internet és un amplificador potentíssim en el qual cal anar alerta amb el que es diu, perquè tot queda gravat i a disposició dels buscadors.

La relació en les xarxes socials no és tan intensa en el pla físic com en el presencial (es poden veure, però no tocar), encara que ofereix centenars de maneres de comunicar-se sense la necessitat física de veure´s cara a cara: vídeo, àudio, veu, imatge, text, jocs...

Malgrat que a través de les xarxes socials es corre el risc de fomentar una excessiva addicció en determinats perfils de personalitat i abocar-los a un aïllament del món real, també poden representar una segona oportunitat per als joves que en el món exterior no aconsegueixen comunicar-se amb el seu entorn: a les xarxes, el jove tímid, amb dificultats de relació o que té problemes per trobar persones d´interès en el seu ambient, pot comunicar-se a la seva manera, sense complexos i per a un públic molt més ampli.

Un altre dels grans avantatges de les xarxes és el seu caràcter col·laboratiu. S´hi comparteixen continguts de manera constant i, d´aquesta manera, també coneixements. Per tant, aquestes xarxes, lluny d´aïllar, poden ser un canal de socialització més.

Com sovint passa en els debats dicotòmics, arribem a la conclusió que el bo/dolent no és el mitjà, sinó l´ús que se´n fa i que s´ensenya a fer-ne. La televisió havia estat, temps enrere, sacralitzada, com a motiu del fracàs escolar o de l´agressivitat entre els joves. Es tracta de discursos reduccionistes, segurament. El mitjà mai és el mal, és la forma de propagació d´un problema latent; s´accepta que el pot amplificar al fer més vulnerable subjectes que no hi haguessin entrat en contacte. Però el motiu del mal ús i per tant del problema rau en com la persona es governa a si mateixa i a com se l´ensenya a governar-se.

Per tant, si em disculpen, vaig a treure la cadira a la fresca, amb els meus veïns de tota la vida i a comentar el dia... en companyia de la meva tablet.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema