06 de juliol de 2018
06.07.2018

«Dalí era una màquina de pensar»

Montse Aguer, directora dels Museus Dalí, parla amb passió de Salvador Dalí, de l'artista i del personatge que va bastir; n'elogia la capacitat creativa, el misteri amb què va saber impregnar la seva obra, l'habilitat per captar l'atenció de les masses per després dirigir-la a les seves propostes artístiques i la gosadia d'avançar-se al seu temps

09.07.2018 | 07:09
«Dalí era una màquina de pensar»

Montse Aguer Teixidor (Figueres, 1963) dirigeix els Museus Dalí (Figueres, Púbol i Portlligat) des del novembre del 2015, quan va succeir en el càrrec Antoni Pitxot (1934-2015). Llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona i amb el curs de Doctorat en Art Contemporani, també és la directora del Centre d´Estudis Dalinians de la Fundació Gala-Salvador Dalí. Creu de Sant Jordi pel seu comissariat de l´Any Dalí (2004), ha comissariat moltes altres exposicions de Salvador Dalí (1904-1989), a més d´escriure nombrosos articles sobre l´artista i textos per a catàlegs. Acaba de participar en l´organització de l´exposició dedicada a Gala, la musa daliniana, que el Museu Nacional d´Art de Catalunya (MNAC) inaugura dijous que ve, dia 5 de juliol.

Què té Dalí que encara provoca tanta fascinació, no només aquí, sinó a tot el món?

Ell parlava molt del misteri i un dels secrets és precisament el misteri. És un personatge que ens sembla molt assequible, perquè tots l´hem vist, però en el fons no el coneixem. El que atreu de Dalí és la força de la seva obra. Durant una època ens vam quedar amb una imatge més frívola, però durant els últims anys s´ha aprofundit molt i veiem que al darrere d´aquesta màscara hi ha un artista com del Renaixement, un humanista, com volia ser.

Al cap i a la fi, Dalí crea dues obres, les seves creacions artístiques i el seu personatge...

Clar. Dalí atreu primer les masses amb el seu personatge, i un cop ha aconseguit focalitzar la imatge sobre el personatge, fa que vulguis saber-ne més, té poder d´atracció... Hi ha una profunditat, en Dalí, ell parlava de misteri, o de màgia, i nosaltres som capaços de veure una obra de Dalí i entreveure que hi ha alguna cosa més. Sempre dic que hi ha un títol de Dalí que m´agrada molt, que és Elements enigmàtics en un paisatge; seria una mica el resum de Dalí, que presenta un paisatge que tots veiem però que sempre hi ha un element que et desconcerta.

La construcció del personatge de Dalí és premeditada, té clar què vol ser, o s´ho va trobant a mesura que li van passant coses?

Jo crec que la té premeditada. La seva biografia l´acompanya, però ell, de petit, ja anava vestit de mariner a una escola pública i destacava entre tots els alumnes. A més era un nen molt mimat, perquè se li va morir un germà que tenia el mateix nom, i això el va condicionar però li va servir també per crear una mitologia, i ell era molt conscient que l´estava creant. Dalí era un mag, feia que ens concentréssim en les seves intervencions, en les seves entrevistes, una mica boutade, però que en el fons, si les analitzes, veus que hi ha un fil conductor, que no són tan boutade... I un cop t´ha captat fa que t´interessis per la seva obra, que de fet és el que ell vol. Als Estats Units, per exemple, sembla que estigui tot el dia actuant, però busca moments per anar creant, que és el que l´interessa.

Fins i tot en la pintura més comercial d´aquella època americana, en els retrats que feia, sempre hi ha l´element màgic, que imagino que deu ser la part que a ell li interessa...

Exacte. Ell diu, dono a les masses el que les masses em demanen, però alhora la meva voluntat és arribar a ser un artista renaixentista-humanista. I de fet és el que és.

Aquest any s´ha acabat el catàleg raonat on-line de tota l´obra pictòrica de Dalí, un projecte de molts anys... N´han tret alguna conclusió, alguna sorpresa?

Sorpreses, moltes. És un catàleg raonat que vam començar l´any 2000, és a dir hi hem treballat divuit anys. El 2004 vam publicar el primer tram, i els hem anat publicant. En el recompte ens han sortit mil obres, però ja n´estem estudiant tres o quatre més, i sobretot ha servit per precisar títols canviats, obres que no estaven ben identificades... Un catàleg raonat té una part detectivesca: estudiar fons i catàlegs, bibliografia, premsa, contactar amb col·leccionistes... En poso dos exemples dels anys 20. Mercat, que va presentar a la seva primera exposició, és una obra que no sabem on és, tot i que hi ha imatges, etc. En canvi Figura de perfil, que li havíem perdut la pista, va sortir en una subhasta i l´hem pogut comprar.

Un personatge tan estudiat com Dalí encara pot generar descobriments, sorpreses, novetats?

Sí. Ara, en l´exposició de Gala al MNAC, veurem Dalí a través d´ella, una visió que no havíem tingut mai de manera tan clara. Encara hi ha moltes maneres noves d´enfocar Dalí, i aquesta és la seva grandesa, també.

Mariona Seguranyes també ha fet una recerca molt interessant sobre les relacions familiars de Dalí, revelant-ne aspectes poc coneguts...

Exacte, és gairebé una història novel·lesca, aquesta figura del pare, la família, l´entorn cultural de Figueres, la relació amb els Pitxot... Una gent burgesa però molt culta en una ciutat lliberal, oberta, molt a prop de França, amb un oncle que era encarregat d´una llibreria molt important de Barcelona, que li feia arribar tot de revistes, des de Valori Plastici a L´Esprit nouveau. I llavors arriba a Madrid, s´avorreix a l´Escola de Belles Arts perquè allò ja s´ho sap i es considera molt més trencador... Aquí ja es veu un altre dels trets que m´agrada molt destacar de Dalí que és la seva capacitat d´anticipació. Ell planteja problemes o maneres de fer que després en l´art contemporani seran plenament vigents.

Com ara?

Com ara el seu treball amb l´obra seriada, i la complexitat que això ens genera...

Ha causat problemes durant molt temps a la Fundació, oi?

Sí, en general, però llavors ja vas trobant un fil. En el seu moment Dalí va dir que no li importaria posar reproduccions d´obres seves al Teatre-Museu, i era aquest component de provocar, de dir pel fet que jo poso una peça passa a ser considerada una obra d´art. Aquesta és l´actitud de l´artista, però no és conscient del llegat que deixa, i dels dubtes que es poden plantejar a l´hora de gestionar-lo. Totes aquestes problemàtiques són molt contemporànies, i ell és el primer que comença a plantejar-les, perquè desdibuixa els límits entre l´alta i la baixa cultura.

Imagino que, en tot cas, el que mou els milers i milers de visitants que rep el Teatre-Museu de Figueres, i les exposicions que s´organitzen arreu, és l´obra de Dalí, els seus quadres, les seves escultures...

Sí. I també, com que estem en una cultura cada vegada més visual, apassionen molt les fotografies de Dalí. La mostra que vam fer de Halsman, o la que tenim ara de Whitaker, tenen molt d´èxit i estem molt contents d´acabar la visita al museu amb aquestes imatges de Dalí, amb el seu personatge. Nosaltres li donem la volta. Hem vist primer l´obra i el seu Teatre-Museu, que és la seva última gran creació, veiem les sales noves, on tenim llibertat d´actuació, i acabem amb Dalí, amb el personatge, amb fotos... Veus posades en escena, picades d´ullet... Perquè tant Halsman com Whitaker s´entenien molt bé amb Dalí, la relació és molt intensa.

Hi ha molt de joc, entre ells...

Dalí no improvisa mai, i em sembla un altre factor clau, tot està molt pensat.

No parava de pensar, doncs...

No parava de pensar mai, sí... Era imparable, una màquina de pensar. Ho calculava tot, les performances, tot...

Estava molt avançat al seu temps...

Absolutament.

I en canvi no acaba de ser reconegut a la seva ciutat, Figueres...

Ara sí. Els últims deu-quinze anys s´està superant, perquè veuen que li deuen molt al Museu Dalí i al cap i a la fi és molt significatiu que Dalí faci el seu Teatre-Museu a la seva ciutat natal.

Un personatge com ell el podria haver fet allà on hagués volgut...

A qualsevol, des de Nova York a París... a mil llocs. I en canvi va escollir Figueres.

Té a veure amb això que un dels projectes importants del Pla estratègic de la Fundació per als propers cinc anys tingui Figueres com a escenari?

També, perquè és la seva ciutat natal i és l´eix vertebrador del triangle dalinià.

El Museu és, al cap i a la fi, una gran obra daliniana...

Sí. I una curiositat que hem estudiat darrerament: cap dels tres espais dalinians, Figueres, Port-lligat i Púbol, no els crea Dalí de nou, sinó que tots tres estan en edificis rehabilitats, una barraca de pescadors, un castell o un teatre.

És potser una manera de jugar amb la memòria, de donar-li la volta...

Sí. Jo sempre dic que l´any 1939, quan dissenya el pavelló del Somni de Venus (a l´Exposició Universal de Nova York), ja comença a pensar en la idea de crear un lloc per exhibir la seva obra. Després, el 1954, fa una exposició al Palazzo Reale de Milano i és en una sala mig en runes... I el tercer estadi és el Teatre-Museu. Per això et dic que no crec mai en la improvisació en Dalí.

De cara al 2020 la Fundació està preparant un gran projecte expositiu a Figueres...

Anirà en la línia de la investigació, el Dalí artista, total...

I un altre a la Xina.... No és el primer cop que s´hi exposa l´obra de Dalí...

És una potència emergent amb un desig molt gran de Dalí, i ho hem d´aprofitar. I a més entenem que a través de Dalí podem explicar conceptes occidentals que potser a la Xina no queden tan clars. La Universitat de Pequín està traduint el catàleg raonat al xinès, perquè els ha interessat molt, i és una manera de consolidar també la part científica de l´artista.

Hi ha interès?

Brutal. I ha començat també al Japó.

L´entenen? Perquè està molt allunyat dels seus cànons culturals i artístics...

Sí, justament per això els interessa. És curiós, els interessa molt el surrealisme de Dalí, però també la part més realista, que hi ha moments que semblen fotografies pintades a mà. També s´hi han traduïit els diaris de joventut de Dalí, perquè la vida quotidiana d´un artista els interessa molt, com també la capacitat de pensament que té Dalí.

El pla estratègic de la Fundació també planteja potenciar el triangle dalinià. Com es pensa fer a Púbol i a Portlligat?

Portlligat està bastant consolidat. Una altra cosa és que a l´estiu hi fem alguna acció puntual, però és que tampoc té més capacitat. I a Púbol estem estudiant una sèrie d´exposicions, potser temàtiques, però que encara no puc avançar...

Púbol és on més s´ha d´insistir?

Ara al MNAC veurem Gala i la relació amb Dalí... Hi ha molt Dalí a Púbol, l´escenografia, una història d´amor cavalleresc, les relacions de Dalí i Gala amb la moda... Hi ha un camp molt ampli, per Púbol. I estudiar la potència de Gala com a artista en la seva justa mesura. L´artista és Dalí però ella també és un personatge molt potent.

Què explicarà, de Gala, l´exposició del MNAC?

D´una banda mostrarà aquesta Gala creadora i de l´altra com ha influït en Dalí i com Dalí ha influït en ella. Gala havia estat amb Paul Elduard, amb Max Ernst, havia parlat molt amb Chirico amb René Crevel... Té tota una trajectòria. I sap veure la potencialitat de Dalí, però alhora també ho fa per ella mateixa, perquè vol crear una llegenda. Gala i Dalí volen crear una llegenda i ella es diu que ell és el personatge ideal per fer-ho.

Gala està a l´ombra però busca el seu protagonisme...

És una escriptora interessant, va crear algun objecte surrealista... I també ens atreu aquesta part de Gala que és lliure, que s´acobla bé a Dalí perquè és un personage que li interessa molt, però sap conservar certa llibertat...

Depenen l´un de l´altre però al mateix temps són força independents, oi?

Jo qualificaria la seva relació com una simbiosi imperfecta...

Parlant del MNAC, les institucions culturals d´aquest país valoren prou Dalí?

Sí, ara sí.

Ara?

Ha canviat molt, en els últims anys. El 2004, que va ser el centenari del naixement de Dalí, va marcar un abans i un després, que ja s´anava consolidant... La valoració ha canviat i ara Dalí ja es veu com un dels grans noms del segle XX, català i universal alhora.

Es fan exposicions importants sobre Dalí a tot el món, però no se´n fan a Barcelona. No cal fer-ne per què molt a prop hi ha el Teatre-Museu Dalí, o potser a Barcelona algú s´hauria d´interessar per fer-hi algun dia una gran exposició sobre Dalí?

És interessant que puguem fer a Barcelona l´exposició sobre Gala, però el gran museu de Dalí és a Figueres, i amb l´AVE és a 45 minuts de Barcelona.

De fet, molts visitants del Teatre-Museu fan estada a Barcelona i es desplacen a Figueres...

Tothom ha d´aprendre a desplaçar-se. També nosaltres anem a Barcelona a veure exposicions, doncs ells poden venir aquí, a més a un espai que ell mateix va concebre i va dissenyar, i on el podem entendre millor.

Veurem sorpreses sobre Dalí, properament?

Més que sorpresa, s´aprofundirà en alguns aspectes. Estem preparant una exposició amb CaixaForum, Dalí atómico, sobre la relació de Dalí amb la ciència...

Un altre camp en el qual va ser un avançat...

Exacte, amb els hologrames, l´esteresocopia, l´obsessió per la quarta dimensió... I el que m´agrada molt són aquests documentals que estem fent, que ja n´hem fet sobre Figueres i Portlligat i ara estem treballant en el de Púbol. Volem ser molt ambiciosos i que siguin una trilogia que expliqui la vida i l´obra de Salvador Dalí. M´agrada que puguem tenir una biografia audiovisual de Dalí, és un altre llenguatge que no podem obviar.

Quina sortida tenen, aquests documentals?

Ara en tenen molta, els hem començat a vendre a televisions de tot el món, als Estats Units, Amèrica Llatina, Austràlia... Es va començar amb projeccions en festivals de cinema i ara arribaran a les televisions, i és una altra manera de difondre l´obra de Dalí. Els mitjans audiovisuals són molt potents.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema