De l'Edat Mitjana al present en un mas

L´existència de Can Heras està documentada des des del 1274, i de fet el mas actual conserva parts que daten d´aquella construcció original, si bé amb el temps s´hi van anar afegint noves dependències i estructures que l´han acabat convertint en un immoble enorme que, tot i això, passa pràcticament desapercebut enmig de la boscúria que l´envolta. Si no fos, és clar, per una torre modernista amb capçalera octogonal que sobresurt del conjunt i des de la qual hi ha una vista immillorable de l´entorn. Els actuals responsables del mas remarquen en aquest sentit que «aquesta finca de més de 300 hectàrees de vinya, oliveres, boscos d´alzines i subsòl tofonaire podria ser tinguda pel paradigma de la bellesa del paisatge, de l´harmonia de la natura amb la intervenció humana. És molt a prop de Girona, a 10 quilòmetres, però, tret de la torre octogonal, tots els edificis queden amagats per una massa boscosa ufanosa, crescuda en la fertilitat de les colades basàltiques del volcà del Puig d´Adri».

Can Heras és la primera finca que forma part del Grup Brugarol que no es troba situada a Palamós, on la societat de la família alemanya Engelhorn disposa de la finca Bell-lloc (on va construir un espectacular celler per a l´elaboració dels seus vins, dissenyat pels arquitectes olotins RCR, guanyadors del prestigiós premi Pritzker), el Mas del Vent (també restaurat per RCR i on hi ha el claustre suposadament romànic que va protagonitzar una sonada polèmica fa alguns anys), el Mas Salvà i l´Hostal la Fosca.

«Quan ens en van parlar vam pensar que era un lloc molt interessant per afegir a la nostra ´col·lecció´ d´indrets amb personalitat», explica Kurt Alexander Engelhorn quan se li demana per què el Grup Brugarol va decidir adquirir Can Heras. La compra es va portar a terme ja fa uns anys i des de llavors s´ha anat treballant en la restauració de l´edifici, encara que en aquesta ocasió no hi ha participat l´estudi olotí RCR, sinó que s´ha apostat per una intervenció mínima per consolidar la construcció i tornar a fer habitables les dependències, mirant d´aprofitar al màxim els materials originals. En alguns casos, fins i tot, s´ha buscat la màxima aproximació possible al passat, i és per això que hi ha algunes habitacions, situades a la part més antiga de la casa, que no disposen de llum elèctric, i en les quals no hi ha llits, sinó només matalassos al terra. «El luxe, aquí, consisteix en la possibilitat de tornar a les arrels, a una forma de vida que ha quedat enrere», expliquen els responsables del mas, que afegeixen que «tots els espais estan adequats per allotjar-s´hi i gaudir del seu entorn tel·lúric i medieval. Les Heras ha estat pensat per reunions d´empresa, familiars o per trobades de grups escènics, artístics o musicals, o per qualsevol estada tranquil·la».

L´existència de Can Heras està documentada des del 1274, i també s´ha pogut configurar un arbre genealògic complet de la família Heras a partir de l´any 1350. L´evolució del mas i de la família són, per tant, testimonis excepcionals de la història del país des de l´Edat Mitjana fins al present. Així, se sap que el mas va tenir un cert protagonisme a la zona durant la Guerra dels Remences, i que amb el temps els Heras es van arribar a trobar entre les 50 famílies més importants de Catalunya: «Com que no podien ser nobles, van ser terratinents», explicava Mònica Orpí, coordinadora de Can Heras, durant una visita guiada pel recinte per donar-ne a conèixer la història. Segons ella, la família va incrementar el seu patrimoni comprant propietats de persones que havien estat víctimes de la pesta negra, i també gràcies a una política de matrimonis que tenia en compte el paper d´hereus i pubilles per afavorir l´adquisició de nous terrenys i altres propietats.

De fet, la casa és plena d´espais i detalls que documenten una història tan llarga com accidentada: es conserven parts de la construcció original del segle XIII; un túnel que s´utilitzava com a via de fugida durant els segles XVII i XVIII, en els quals van proliferar les guerres i el bandolerisme; una capella dedicada a Sant Llorenç i que va ser oberta al culte el 1771; una xemeneia en la qual el llegendari bandoler Boquica va torturar Miquel Heras per saber on amagaven unes joies de la família; antigues corts que hi ha la idea d´utilitzar en el futur com a celler; les eres que s´havien utilitzat per al cereal; una premsa d´oli que té gravada la data del 1852; i una ampliació modernista que inclou paviments hidràulics molt ben conservats i una particular torre amb una capçalera d´una peculiar forma octogonal...

El que no s´ha conservat és el mobiliari, part del qual va ser destruït durant la Guerra civil (també va desaparèixer en aquest temps l´altar barroc de la capella), i una altra durant els anys en què la casa va quedar abandonada abans de la seva adquisició per part del Grup Brugarol. La família Heras havia viscut sempre al mas de Canet d´Adri fins que a mitjans del segle XVIII es van traslladar a Barcelona i van deixar a la finca uns masovers que s´encarregaven de fer-ne el manteniment i dedicar-se a les activitats agrícoles; els Heras, això sí, van continuar usant el mas com a residència d´estiueig, tot i que cada vegada hi anaven menys, fins que va quedar abandonat. Brugarol el va acabar comprant l´any 2008.

A la finca, de 300 hectàrees de superfície, hi ha quatre construccions més: Can Blanc, Can Manel, Can Pustís i Can Bailó. Les tres primeres estan en ruïnes, però l´última ha estat restaurada i també s´ofereix la possibilitat d´allotjar-s´hi.

Al marge d´haver recuperat el mas Can Heras com a espai per al´allotjament i la gastonomia, Brugarol també vol mirar de recuperar el conreu de la vinya a la zona. Josep Trallero, enòleg del grup, és el responsable de la iniciativa, que ha consistit de moment en la plantació de dues hectàrees de vinyes de Garnatxa roja, una varietat que, segons ell, és molt adequada en un espai que ara mateix és un misteri saber com es comportarà: «És un terreny volcànic i una zona amb un clima diferent al de Palamós, on hi ha les altres vinyes de Brugarol». El fet que, segons Terallero, Brugarol aposti per «vins completamenbt naturals, sense cap afegit químic», l´ha portat a optar per la Garnatxa roja, que «funciona bastant com a comodí, i ens dóna la possibilitat d´elaborar diferents tipus de vins en funciuó de com hagi anat l´evolució del raïm: tant podem fer un vi escumós com un blanc jove o amb una mica de fusta, fins i tot».

En tot cas, Trallero apunta que s´haurà d´esperar fins el 2020 per començar a comprovar els fruits d´aquesta plantació de raïm a Canet d´Adri, encara que ell es mostra esperançat que hi haurà un bon resultat després d´haver estudiat de manera acurada el terreny i d´haver plantat la vinya de manera diferent a l´habitual per mirar de buscar-ne el millor resultat possible. El raïm, això sí, s´haurà de convertir en vi al Celler de Brugarol a Palamós. «A Can Heras no hi ha les condicions necessàries, sobretot de temperatura; estem estudiant alguns espais de la casa però en tot cas servirien per a la conservació posterior del vi, no per elaborar-lo», explica Trallero.