01 de agost de 2018
01.08.2018

Jaciments prehistòrics a l'aire lliure

Aquest setmana han començat una nova excavació al jaciment de Roca Foradada, a Fontcoberta, que durarà fins al 10 d'agost i que té com a objectiu identificar-hi més restes de la cultura neandertal

01.08.2018 | 12:55
A partir del 30 de juny i fins al 10 d´agost es farà una nova campanya d´excavació al jaciment neandertal de Roca Foradada, a Fontcoberta

Dear Boy («Estimat Noi») és el sobrenom del fòssil catalogat amb les sigles OH 5 (Homínid d´Olduvai número 5). Es tracta del crani d´un Paranthropus boisei (una espècie humana que va viure a l´Àfrica Oriental fa de 2,3 a 1,4 milions d´anys). A causa de la seva enorme dentadura, popularment se´l coneix com l´«Home Trencanous». El seu descobriment es va produir el 17 de juliol de 1959 al congost d´Olduvai (Tanzània) per part dels prehistoriadors Mary i Louis Leakey i va ser transcendental perquè per primera vegada va posar de manifest –gràcies a l´ús de mètodes de datació radiomètrics– que la presència humana a la Terra era molt remota. Aquest fet va suposar una autèntica revolució sobre la pròpia concepció de la humanitat i, per això, és considerat un dels avenços científics més importants del segle XX. Al llibre Evolución. Historia de la Humanidad (2012), l´antropòloga Alice Robert comenta al respecte, a la pàgina 94, que abans de Dear Boy «la mayoría de antropólogos pensava que la evolución humana no se remontaba más allà de medio millón de años atrás».

Avui sabem que l´arbre genealògic humà encara retrocedeix més en el temps, com a mínim fins a 6 milions d´anys. La descoberta de 1959 a Olduvai va marcar l´inici d´una nova forma d´investigar la prehistòria antiga i va ser el punt de partida dels estudis que fan possible l´actual estat de coneixements sobre els orígens humans. Des del 1959 en aquest congost tanzà s´hi estan localitzant més jaciments que també són imprescindibles per entendre aquesta apassionat temàtica. Tots aquests jaciments d´Olduvai estant emplaçats a l´aire lliure, com assenyala l´antropòleg Richard Leakey a la pàgina 52 del seu llibre La formación de la humanidad (1981): «Los fósiles excavados en África austral proceden exclusivamente de depósitos de cueva. En cambio, en África oriental, la mayor parte de los huesos de nuestros antecesores se preservaron al borde de antiguos lagos o junto a deltas de torrentes o de ríos».

A la comarca de La Selva pràcticament no hi ha cavitats; per això, la localització de més de 500 jaciments prehistòrics en superfícies és fonamental per a l'estudi de la seva història més antiga

Posar en valor els jaciments prehistòrics a l´aire lliure –com els d´Olduvai– és el motiu del present article perquè encara hi ha investigadors i acadèmics que centren la recerca de la prehistòria només en base a la informació que proporcionen les cavitats (coves, abrics, balmes), tot desatenent la que prové dels espais oberts. Consideren que només a les cavitats és possible obtenir una seqüència estratigràfica ben definida, un registre en bon estat de conservació, no dispers i variat (fauna, homínids, lítica, fogars) i unes dimensions precises de l´ocupació, i que aquestes característiques no sempre són presents a les estacions superficials. Som de l´opinió que això no és del tot cert i, sobretot, no és motiu suficient per menystenir-los ja que sense els jaciments situats a l´aire lliure –com els d´Olduvai– la visió que avui tindríem sobre l´etapa històrica més primerenca de la humanitat seria esbiaixada, parcial.

Olduvai és el paradigma d´una extensa sèrie de jaciments en superfície que aporten dades úniques per comprendre l´origen i l´evolució biològica i cultural de l´espècie humana. Alguns exemples: Laetoli (petjades fossilitzades en unes cendres volcàniques de 3,7 milions d´anys que ens informen sobre el bipedisme); Trinil (home erectus de l´illa de Java ineludible per esbrinar les migracions més pretèrites fora d´Àfrica, fa 2 milions d´anys); Dmanisi (arribada dels homínids al continent europeu, fa 2 milions d´anys); Saint Acheul (bifacials que han donat nom a una cultura prehistòrica: l´axelià); Orce (primers homínids a la península Ibèrica, fa 1,5 milions d´anys); Schöningen (llances de fusta de 400.000 anys); Terra Amata (un dels fogars més antics documentats a Europa); Pincevent (estructures d´hàbitat i tipis de 12.000 anys). Tots aquests jaciments tenen en comú que són de renom internacional i que estan situats a l´aire lliure.

La conca de Guadix-Baza és una regió fonamental per comprendre l´arribada, fa uns 1,5 milions d´anys, dels primers homínids a la península Ibèrica

També a Catalunya són indispensables. Actualment, els vestigis més antics –datats en 800.000 anys– són a La Boella (el Tarragonès), un jaciment emplaçat al bell mig d´un barranc. A la bioregió de Girona, les estacions superficials són nombroses arreu. A la vall mitjana del Ter sobresurten el Puig d´en Roca (la tècnica de talla de les seves eines de pedra és equiparable als nivells més profunds de la Cauna de l´Aragó, al Rosselló) i el Pla de Dalt de Domeny (excavat per nosaltres l´any 2012, acumula centenars d´objectes lítics de múltiples formats, fins i tot remuntatges, en context estratigràfic i amb datacions radiomètriques que el situen a l´entorn dels 100.000 anys). A la Selva se n´han inventariat més de 500. Al Pla de l´Estany permeten disposar d´una visió integral del territori durant la prehistòria (el lector interessat pot consultar l´article que vam publicar l´any 2004 al número 222 de la Revista de Girona titulat «Evidències d´antigues ocupacions humanes al Pla de l´Estany»). Per tant, no podem prescindir d´aquest tipus de jaciments perquè si ho féssim disposaríem d´un informació pobre i fragmentada, sobretot si tenim en compte que a la bioregió de Girona no abunden les cavitats amb contingut arqueològic: Cau del Duc (Torroella de Montgrí), Reclau Viver (Serinyà), Balma de la Xemeneia (Amer) o Cova 120 (Sadernes). Podem concloure que el període paleolític –és a dir, el primer capítol de la història de Catalunya– és conegut gràcies als jaciments localitzats a l´aire lliure.

A partir del dilluns 30 de juny i fins el 10 d´agost tindrà lloc una nova excavació (la cinquena des de l´any 2014) d´un jaciment situat també a l´aire lliure: el de Roca Foradada (Fontcoberta). L´objectiu serà identificar-hi més restes de la cultura neandertal, bàsicament eines de pedra, tot i que mai es pot descartar la possibilitat de localitzar-hi altres tipus d´evidències (fauna, remuntatges, fogars). Paral·lelament a la tasca científica, a càrrec d´uns 12 arqueòlegs, també es realitzaran activitats de divulgació a peu del jaciment adreçades al públic en general: visites guiades i tallers de demostració d´encesa de foc amb mètodes ancestrals.

Les dades disponibles per a lestudi de la prehistòria antiga són més aviat escasses. Els jaciments en superfície aporten una informació de gran valor, tant a nivell local com universal, motiu pel qual no es poden menystenir. A l´hora d´investigar i comprendre els orígens i l´evolució humana a la bioregió de Girona és imprescindible parar atenció al registre que, com a Olduvai o a Roca Foradada, proporcionen els jaciments prehistòrics situats a l´aire lliure

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook