La cartografia de la Col·lecció Mascort. Escenes de la història és el títol de l´exposició que es pot visitar fins el 14 d´octubre a la seu de la Fundació Mascort, a la Casa Galibern de Torroella de Montgrí, i en la qual es dóna a conèixer una de les millors col·leccions cartogràfiques privades de Catalunya.

- El col·leccionista: Des de fa onze anys, la Fundació Mascort ens sorprèn en donar a conèixer les col·leccions aplegades pel seu fundador: Ramon Mascort Amigó. El seu esperit col·leccionista ha fet que recopilés peces úniques i material esplèndid de diverses disciplines artístiques. Així hem pogut gaudir de mostres dedicades al mobiliari, a la ceràmica, a la pintura o a la fotografia.

Enguany, la cartografia ha estat la matèria seleccionada. La seva afició pel tema ja va començar essent estudiant. Llibres, gravats calcogràfics de mapes, de vistes de ciutats, de celebracions festives o d´almanacs anaven conformant l´actual repertori. Al mateix temps, i gràcies al seu esperit de bibliòfil, es nodria d´una molt bona selecció bibliogràfica en la qual els llibres d´història i d´estratègia militar hi tenien un paper destacat. Actualment la seva biblioteca sobrepassa els 22.500 exemplars entre els quals sobresurten exemplars curiosos i manuscrits únics.

Amb Ramon Mascort ens trobem davant d´un personatge apassionat per la història, encisat pels qui hi intervingueren, pels qui deixaren constància d´aquells esdeveniments i per tot el que embolcalla la transmissió d´aquells fets transcendentals. Dit en paraules pròpies, «els mapes em fan somniar i em proporcionen records», «la cartografia m´acosta al passat i a la realitat i em dóna resposta a moltes preguntes» o bé «en altres èpoques eren menys precisos però anaven acompanyats de valors estètics de l´època».

Els qui més o menys hi estem implicats sabem que la cartografia és una disciplina que interessa a un ampli ventall de públic, però també cal dir que no són gaire habituals les exposicions d´aquest tema i, menys, d´aquesta envergadura.

- La Casa Galibern: L´espai expositiu, seu de la Fundació, es troba en el bell mig de la vila de Torroella de Montgrí, a la coneguda Casa Galibern. Va ser el besavi patern del col·leccionista, Ramon Galibern Casanovas, qui va fer construir la magnífica casa colonial, avui enaltida pel seu besnét gràcies a les continuades manifestacions culturals.

L´exposició està distribuïda en vuit estances de la casa, quatre a la planta baixa, i altres quatre al primer pis.

La mostra està composta per 161 mapes exempts pertanyents a les principals escoles cartogràfiques europees, d´entre les que sobresurt l´escola francesa. Els mapes s´han agrupat segons la temàtica. A la planta baixa la cartografia del Mediterrani i de la península ibèrica; els islaris i les cartes nàutiques; els conflictes bèl·lics i les places fortes i, com a complement als exemplars exempts, es presenten atles i monografies completes que formen part de la biblioteca particular de Ramon Mascort, obres que poden incloure un nombre divers de mapes, des d´una dotzena a sobrepassar el centenar i que corresponen a tres modalitats diferents: atles, conflictes bèl·lics i llibres de viatges.

Al primer pis, el visitant tindrà ocasió de contemplar dues col·leccions extraordinàries: la de les cartes de Catalunya i un recull de 39 gravats de les Glorieuses Conquestes de Louis le Grand, de Sébastien de Pontault sieur de Beaulieu, que es poden veure, per primera vegada, en tota la seva esplendor.

- Mediterrani, Península Ibèrica, islaris i cartes nàutiques: Amb el mar com a nexe comú, el visitant inicia un recorregut a un món conegut gràcies a les representacions geogràfiques relacionades amb el Mediterrani, la Península Ibèrica, les cartes nàutiques i els islaris. Sempre associades a la noció de viatge, d´exploració, i d´expansió territorial tindran el seu gran apogeu a l´època dels grans descobriments.

Durant segles, la comunicació marítima era la primordial; per aquest motiu, per a tot mandatari era vital disposar d´un material actualitzat i acurat. Així mateix, durant segles el Mediterrani fou el centre comercial del món i, fins a la Batalla de Lepanto (1571), l´Imperi turc i les potències cristianes es disputaven la seva hegemonia. Ambdós fets es trasllueixen en les obres exposades.

A la Col·lecció Mascort hi trobem representacions del Mediterrani de Valck i de Visscher-Schenk; altres de Münster, Ptolomeo-Magino, Hondius-Mercator, Schreibern i del geògraf Mentelle relacionades amb la Península Ibèrica. En relació als islaris, les illes Balears hi són presents gràcies a gravats de Porcacchi-Porro, de Johannes Van Keulen, i de Jean de Beaurain conegut, també, com Le Chevalier de Beaurain.

Pel que fa a les cartes nàutiques, estan representades pels cartògrafs holandesos Johannes Janssonius i Johannes Van Keulen; pels hidrògrafs francesos Henri Michelot i Laurent Brémond -publicaren a Marsella una interessant obra que disposava de cartel·les ricament decorades amb motius mariners-, i per coetanis seus com Jacques Ayrouard, Jean-Baptiste de Beaurain i Jacques-Nicolas Bellin. I, finalment, com a representants dels segles XVIII-XIX, figuren obres de Jean Joseph Allezard i d´Arturo Melero.

- Conflictes bèl·lics i places fortes: Els esdeveniments bèl·lics han estat els principals desencadenants de la proliferació de cartes geogràfiques de les zones afectades. Per desgràcia, en el decurs dels segles XVII i XVIII les comarques gironines han sofert nombroses incursions per part de l´exèrcit francès.

Els conflictes bèl·lics constitueixen un dels apartats més ben representats a la Col·lecció Mascort. Inclou diferents moments històrics relacionats amb la guerra dels Segadors (1640-1659), la dels Nou Anys (1689-1697), la guerra de Successió (1701-1714) i la guerra de la Independència o del Francès (1808-1814). De manera que l´espectador hi podrà contemplar gravats en els quals l´objectiu principal del cartògraf serà el de mostrar la situació de la plaça forta, la seva planimetria i el seu entorn. Les representacions corresponen als principals cartògrafs francesos, italians i holandesos. Entre ells podem esmentar a Nicolas de Fer, Pierre Lepautre, Carel Allard, el Père Placide, Pieter van der Aa, Vincenzo Maria Coronelli i Pieter Schenk. En relació als exemplars manuscrits, cal fer un esment especial de les cartes aquarel·lades de Puigcerdà o Girona, i de la del Castell de Sant Ferran de Figueres i de la Ciutadella de Roses.

- Les monografies: Com a complement als exemplars exempts (que no formen part de cap llibre), es presenten atles i monografies completes pertanyents a la biblioteca particular de Ramon Mascort. Obres que poden incloure un nombre divers de mapes, des d´una dotzena a sobrepassar el centenar. Corresponen a tres modalitats diferents: atles, conflictes bèl·lics i llibres de viatges.

En aquest espai, com a novetat, s´incorporen les noves tecnologies. L´espectador, mitjançant una pantalla tàctil, podrà fullejar dos dels magnífics atles de la col·lecció: un d´ells és Les plans et profils des principales Villes et lieux considerables de la Principauté de Catalogne, conegut popularment com a Petit Beaulieu, de Sébastien de Pontault, senyor de Beaulieu; i l´altre l´extraordinari atles de Gabriel Bodenehr Curioses Staats und Kriegs Theatrum.

Menció especial mereix, també, el compendi diminut i rar de Tomàs López del 1757, convertit en el primer atles de butxaca realitzat per un cartògraf espanyol i les poc difoses cartes nàutiques del Mediterrani i l´Adriàtic, recopilades pel professor Luigi Lamberti.

L´apartat dels conflictes bèl·lics compta amb la monografia de P. de Marca, obra de referència documental i la primera que aporta el primer mapa amb el nou límit fronterer entre Espanya i França després de la Pau dels Pirineus; l´acompanyen l´interessant manuscrit Diario del Sitio de la Inmortal Gerona, del militar Pablo de Miranda, i les obres de Miguel de Haro, de J. Napoléon Fervel i de l´enginyer militar Camillo Vacani, totes relacionades amb la guerra de la Independència o del Francès.

Entre els llibres de viatges comptem amb obres de tres màxims representants francesos: Alexandre de Laborde, Jean-Aymar Piganiol i Louis-Charles Desnos.

- Sébastien de Pontault, Senyor de Beaulieu (c. 1612-1674): Els enginyers militars han proporcionat una gran producció cartogràfica. A la Col·lecció Mascort el millor representant d´aquest segment esdevé l´enginyer, militar i geògraf reial francès Sébastien de Pontault. Ell viu un dels períodes més interessants de la història de França, transcorregut sota els regnats de Lluís XIII (1601-1643) i Lluís XIV (1638-1715), tant des del punt de vista d´estratègia militar com d´expansió territorial francesa.

La seva obra tindrà un caràcter apologètic i de lloa de la monarquia francesa mitjançant els èxits aconseguits gràcies a les victòries dels seus mariscals i de la seva armada. En el decurs dels seus tres segles i mig d´existència, es convertirà en un recurs gràfic de primera magnitud.

Els dibuixos de Beaulieu responen a un treball de camp fruit de l´experiència de les seves vivències militars. Les vistes contenen realitat i fantasia. Els edificis, les muralles, els baluards i la seva ubicació són reals, però estan acompanyats per elements estètics afrancesats, distants de l´arquitectura autòctona. Els personatges, també són de factura francesa.

S´inclouen episodis de conflictes bèl·lics de la guerra dels Segadors (1640-1659) i altres posteriors al decés de Beaulieu gràcies al seu taller, com els pertanyents a la guerra dels Nou Anys (1689-1697) i altres relacionats amb la guerra de Successió (1701-1714).

A manera introductòria, l´espectador troba un espai molt especial dedicat a Roses i la seva Ciutadella. Per a l´exèrcit invasor francès el domini d´aquesta vila significava tenir les portes obertes per envair la resta del territori. Amb aquest preàmbul i unes notes biogràfiques sobre l´enginyer francès ens endinsem en la seva obra i la del seu taller.

En el Grand Beaulieu de la Col·lecció Mascort hi trobarem escenes del teatre de la guerra, batalles, setges i perfils de ciutats amb varietat de tipologies, en alguns casos complementades per retrats i diferents tipus d´orles.

- Catalunya: El visitant podrà veure més de 50 mapes de Catalunya que abracen des del segle XVI fins al segle XVIII, pertanyents a les principals escoles cartogràfiques europees: holandesa, italiana, alemanya, espanyola, anglesa i francesa, amb preferència d´aquesta darrera.

La representació més antiga correspon a la del neerlandès Jan Baptista Vrients (c. 1605), i segueixen les d´altres correligionaris seus com Jodocus Hondius, W. J. Blaeu, Frederik de Wit o Gerard Valck i les dels francesos Christophe Tassin, Nicolas Sanson, Sébastien de Beaulieu, Nicolas de Fer, Michel-Antoine Baudrand, Daniel de La Feuille, el Père Placide o Pierre Duval.

També hi ha representacions d´italians com la del religiós Giovanni da Moncalerio o la del geògraf Giacomo Cantelli da Vignola. I les dels alemanys Gabriel Bodenehr i George Mathäus Seutter.

Entre tots calen destacar el mapa de Vrients, el de Josep Aparici per ser el primer mapa de Catalunya fet per un català i el de Roussel-La Blottière per presentar una perspectiva inusual del territori, vist des del punt de vista geogràfic, de nord a sud, de l´exèrcit invasor amb els Pirineus en primer terme.

- Contextualització: Cada sala, cada àmbit de la mostra, han estat degudament decorats i contextualitzats. Tot amb peces extraordinàries.

Així veiem com pel Mediterrani ens acompanya un globus terraqüi; per les cartes nàutiques diferents estris útils pel mesurament; un vaixell exvot; un delicat escriptori de vaixell d´un reusenc pertanyent a una important nissaga local, l´afrancesat Josep Miró i de Burgues; un magnífic mascaró procedent d´un vaixell de Lloret de Mar que llueix una sirena en tota la seva esplendor i, a la part oposada, la figura d´un turc procedent del Mas El Vilar de Sant Boi del Lluçanès que havia format part de la popa d´un altre vaixell. A l´àmbit dels conflictes bèl·lics, les pistoles i pedrenyals de Ripoll i Barcelona acompanyen la cartografia, i per a Beaulieu una peça única, un plafó ceràmic amb la representació del setge de Roses de 1645, espases d´època i garlandes preparades expressament per a l´ocasió.

- El catàleg: L´exposició està complementada amb l´edició d´un acurat catàleg en el qual es descriuen els 161 mapes exempts que abracen des del s. XVI fins al s. XIX. Aquestes cartes es complementen amb una sèrie de Monografies relacionades amb el món de la cartografia.

S´ha posat especial èmfasi en establir el vincle dels exemplars exempts amb l´obra de la qual n´havien format part; sempre que ha estat possible s´ha inclòs la portada i s´ha procurat explicar el significat iconogràfic dels elements que figuren als gravats calcogràfics del frontispici.

S´ha detallat el grau d´implicació dels diferents participants en l´obra: cartògrafs, geògrafs, dibuixants, gravadors, editors, impressors... S´ha procurat incorporar el retrat de l´autor, establir influències cartogràfiques i, si és el cas, contextualitzar històricament el moment al qual pertany. S´ha procurat explicar, també, el significat de les cartel·les i dels elements iconogràfics que en formen part, ja siguin arquitectònics, mitològics, històrics, heràldics o simplement artístics. Amb aquesta visió complementària a la pròpiament cartogràfica, el lector percebrà una riquesa de continguts pluridisciplinaris que li proporcionaran una altra mirada a la merament històrica i geogràfica. Aquesta recerca ha significat recórrer a nombroses biblioteques espanyoles, d´arreu d´Europa i, fins i tot, d´Estats Units, per poder incorporar material preservat en les diverses institucions consultades.

- Colofó: Gràcies a l´esperit filantròpic de Ramon Mascort, l´espectador podrà comparar el tractament geogràfic i cartogràfic de les nostres contrades ofert per diferents cartògrafs, aprofundir en el coneixement del territori i en els autors que tingueren a bé traspassar els seus coneixements i deixar-los dibuixats o impresos en paper, per a les futures generacions.

Gaudim d´aquesta oportunitat i apropem-nos a aquest desplegament cartogràfic amb una mirada que inclogui els diferents experts i artistes que hi intervingueren.