La plaça Nova de Palafrugell sense pavimentar, màquines rudimentàries a les indústries sureres, carrers empedrats, vaixells de vapor al moll vell de Palamós, pescadors amb arts tradicionals, grups d´excursió a l´ermita palafrugellenca de Sant Sebastià, Josep Pla fent sobretaula amb familiars i amics, carros i tartanes a la llera del riu Daró, a la Bisbal... Són algunes de les escenes que es poden veure a l´exposició Jaume Ferrer, la memòria de la imatge, que fins el 14 d´octubre es pot visitar al Teatre Municipal de Palafrugell. La mostra forma part de la X Biennal de Fotografia que se celebra a la localitat empordanesa, però a diferència de les altres que la integren, l´entrada és gratuïta. I permet fer-se una idea de com era la vida quotidiana al Palafrugell de fa un segle, perquè va ser en aquesta localitat on el fotògraf va centrar la seva activitat professional i artística, durant la qual a més va exercir de pintor, escultor i taper.
En el text de presentació de la mostra s´hi afirma que «Jaume Ferrer i Massanet és, sens dubte, un dels grans fotògrafs catalans del segle XX. Va néixer a Palafrugell el 16 de juny de 1872 i als vint-i-cinc anys es va casar amb Enriqueta Vidal Cama, amb qui va tenir vuit fills.
Malauradament, el 1910 moria la seva esposa i, en el transcurs del temps, també va veure morir cinc fills. A la seva mort, l´any 1922, va deixar el seu llegat fotogràfic al seu fill Lluís». De fet, ha estat la família de Ferrer la que ha conservat aquest llegat al llarg del temps, i la que el va acabar cedint a l´Arxiu Municipal de Palafrugell, on actualment se´n conserven 434 fotografies, 388 de les quals sobre plaques de vidre. En la donació anaven inclosos els productes químics que Jaume Ferrer acostumava a utilitzar al seu laboratori fotogràfic, un material que durant l´any passat va ser objecte de tasques de conservació. Així, l´exposició del teatre «ens permet observar per primera vegada els objctes i productes químics amb què treballava dins el seu laboratori i fer-nos més conscients de les dificultats i els perills que comportava en aquells temps la dedicació a l´ofici de fotògraf». Ferrer tenia el seu estudi al carrer de la Llibertat número 4, a l´interior del pati del seu domicili.
Malgrat que s´ha remarcat en diversos treballs la seva adscripció a l´estil pictorialista imperant en la seva època, els responsables de l´actual exposició apunten que «les inquietuds de Jaume Ferrer per documentar la vida de Palafrugell i els seus habitants, oficis i costums -malgrat les dificultats tècniques i de transport pròpies del moment- són el fet central d´aquesta mostra». En aquest sentit, afegeixen que «les fotografies de Ferrer denoten una gran qualitat tècnica i molta cura dels enquadraments i les posades en escena dels subjectes i les situacions retratades. Això es pot apreciar especialment en la seva vessant com a retratista d´estudi, amb la qual es guanyava la vida, però també en les imatges de carrer i de grups de gent treballant o en el seu temps lliure».
En la descripció de la trajectòria de Jaume Ferrer que fa l´Arxiu Municipal de Palafrugell s´hi explica que «va començar a practicar la fotografia de molt jove, les seves primeres fotografies daten de finals del s. XIX». Igualment, s´hi apunta que «amb les seves fotografies volia transmetre emocions i explicar històries, sovint representant escenes gairebé teatrals, però no va deixar de banda el retratisme professional. També va ser un especialista del retoc fotogràfic que anava des de la possible correcció de llums o a la millora física, fins a unir dues fotografies diferents reproduint en una mateixa imatge un mateix personatge en diferents posicions (...). També va realitzar fotografies per encàrrec que tenien com a objectiu l´edició i comercialització de postals, algunes en format panoràmic». La mateixa informació recorda que «es va presentar a diferents concursos de fotografia; l´any 1899 va obtenir una menció honorífica en un concurs a Madrid i l´any 1903 va guanyar la medalla de bronze al Concurs Nacional de Fotografies organitzat pel Centre de Lectura a Reus (publicada a la revista Blanco y Negro de Madrid)».
Al marge de la seva activitat com a fotògraf, apunten des de l´arxiu, Ferrer « era una persona molt emprenedora i gràcies a la premsa local sabem que a casa seva hi va establir una sucursal del taller de ceràmica ´La Renurfemán´ de La Bisbal i que va exposar com a pintor a la sala ´Estruch´ de Girona. La família recorda que s´havia fet càrrec del cinema Variedades, a l´edifici que havia estat seu del Centre Obrer».
L´arxivera Dolors Grau, que ha estudiat a fons l´obra de Jaume Ferrer i n´ha publicat alguns treballs a Revista de Girona i Quaderns de Palafrugell, escrivia l´any 2001 sobre ell que «tot i l´extraordinària qualitat de la seva obra, és pràcticament un desconegut dins la història de la fotografia i, tret de mencions brevíssimes en llibres importants de fotografia com Catalunya en blanc i negre, no en trobem cap informació publicada fins fa molt pocs anys». En el mateix text, Grau deia sobre Ferrer que «estem davant un típic representant de finals del vuit-cents: una persona creativa que cultivava diferents camps del món artístic i que es guanyava la vida realitzant altres treballs que no tenien res a veure amb el món artístic».
En un article més recent, del 2017, Grau comenta que «Ferrer es va dedicar intensament al retratisme, però fins i tot en contemplar els seus retrats de galeria ens adonem que es van realitzar de manera molt poc convencional, sota una mirada més moderna que els seus coetanis. Realment les composicions, els enquadraments i els posats dels personatges són diferents dels que ens tenen acostumats els retratistes de l´època». Segons ella, d´altra banda, Jaume Ferrer Massanet «era un artista a crear intensitat dramàtica i a explicar històries. Podríem dir que quan som davant d´una de les seves imatges entenem perfectament que hi ha un guió ben orquestrat abans de ferla; aquest és un dels trets més singulars de Ferrer».
