14 de setembre de 2018
14.09.2018

La llarga lluita per tancar les ferides

Un any després que la Generalitat declarés il·legals els consells de guerra del franquisme; Aïda Lorenzo i Esther Llorenç, filla i neta del primer afusellat a Girona, creuen que encara hi ha camí per recórrer abans que es faci justícia

14.09.2018 | 09:43
La llarga lluita per tancar les ferides

Fa un any la Generalitat va declarar nuls els consells de guerra del franquisme, una mesura que a Girona es va escenificar amb un emotiu acte amb la filla i la neta de Juan Lorenzo Alcalde, la primera persona executada pel règim de Franco a les comarques gironines.

Lorenzo, un guàrdia civil que va mantenir-se fidel a la República durant la guerra, va ser afusellat a les tàpies del cementiri gironí el 8 de març de 1939, després de ser condemnat en un consell de guerra set dies abans. Gairebé 80 anys després el Govern català va reparar el greuge atorgant a la filla Aïda Lorenzo un certificat oficial que deixava sense efecte el judici al seu pare, el primer dels milers que seguirien en els anys posteriors. «Ens va agradar molt, va ser un gran gest, un gran honor. Hem començat a tancar ferides» recorda un any després la pròpia Lorenzo juntament amb la seva filla, Esther Llorenç, secretària i portaveu de l'Associació de Familiars de Represaliats pel Franquisme. «Però encara esperem que això que ha fet la Generalitat ho faci l'Estat espanyol. Si no ho fan ells, no podrem acabar de tancar les ferides», recorden.

Llorenç dirigeix una associació que agrupa a més de 500 familiars de víctimes del franquisme i que des de fa anys lluita per preservar la memòria dels seus avantpassats i revertir les injustícies que van patir durant la dictadura. Gràcies a una incansable tasca de «perseguir» administracions l'entitat ha possibilitat la inauguració de més d'una desena de monuments i memorials a les comarques gironines, ha recopil·lat tones de material (des de consells de guerra fins a fotografies i objectes personals) i les ha posat a l'abast del públic a través de diversos llibres, com ara Memòria perduda, Guàrdies civils i carrabiners lleials a la República o República, Guerra Civil, repressió franquista.

«No demanem diners. Ara la nostra prioritat és que l'Estat anul·li les sentències injustes i, sobretot, ens permeti obrir les fosses comunes per identificar els cossos», diu Llorenç. El seu avi Juan Lorenzo està enterrat a les foses franquistes del Cementiri de Girona amb desenes de persones més que van morir executades a la ciutat. «Encara que no ho pugui semblar, saber el lloc exacte on està enterrat és molt important per a nosaltres», remarca. La seva mare hi està completament d'acord, i per corroborar-ho, explica que quan ella era petita va córrer el rumor que les autoritats franquistes pretenien desenterrar els cossos per portar-los al Valle de los Caídos. «En un moment les viudes i altres familiars es van agrupar davant de les fosses en fila per impedir que els operaris s'emportéssin els cossos», en un sorprenent acte de resistència passiva en ple franquisme.

Juan Lorenzo era militar de professió. Nascut a un poble proper a Salamanca, es va casar amb una catalana i va lluitar a la Guerra de Marroc. Posteriorment, va entrar a formar part de la Guàrdia Civil abans de la República. Quan el conflicte bèl·lic va esclatar el 1936, Lorenzo tenia l'opció de mantenir-se fidel a la República o abandonar el cos i desertar. Va escollir la primera. La seva filla assegura que durant la guerra va ajudar a escapar i a donar refugi a amics i coneguts que professaven una ideologia de dretes. «Era una bona persona», subratlla Lorenzo. «Quan els sublevats van ocupar Catalunya, ell tenia la maleta preparada per marxar però es va decidir quedar, per la seva dona i per mi. Llavors es va presentar a la caserna de la Guàrdia Civil de Girona per treballar-hi. Ell no havia fet res, només havia obeït ordres. Per què li hauria de passar alguna cosa?».

Però Juan Lorenzo va ser detingut, acusat d'organitzar comitès per purgar als membres del cos que volien desertar. Li van atribuir unes «tendencias izquierdistas» i «una gran ascendencia sobre el populacho de Gerona» (tot i viure a Figueres), i el van portar detingut a l'edifici del seminari de Girona juntament amb altres represaliats. Lorenzo va ser un dels primers hostatges que van ocupar les cel·les d'aquest edifici situat al cim de l'escalinata de Sant Martí que va funcionar com a presó durant els primers mesos posteriors a l'entrada dels nacionals. Fins a 3.000 persones arribarien a passar per allà, la majoria afins al bàndol republicà. El dia 1 de març Juan Lorenzo va ser portat a les dependències l'Audiència Provincial, situades a la plaça de la Catedral, per celebrar un macroconsell de guerra en el qual va ser jutjat juntament amb una vintena de persones més. Allà un tribunal militar va dictar 11 penes de mort, inclosa la de Lorenzo i també la del periodista i escriptor Carles Rahola. Consta en acta que quan li anaven a oferir la possibilitat de presentar la seva al·legació, el tribunal li va impedir, argumentant que «no valia la pena».

Lorenzo va ser retornat a la presó del seminari, on hi va passar set dies interminables fins que al vuitè dia el van venir a buscar de matinada. Va ser emmanillat amb un altre reu, els van obligar a baixar les escales de Sant Martí i els van pujar a un camió en direcció al Cementiri, on va ser afusellat a les 7 del matí del dia 8 de març. La seva dona, que desconeixia que l'havien condemnat a mort, havia estat tota la setmana anant i venint de Figueres a Girona per intentar veure el seu marit i portar-li menjar. Al vuitè dia en demanar per veure'l uns funcionaris li van entregar la roba de Lorenzo juntament amb les seves pertinences i una carta de despedida. Per a un familiar, la simbologia, per més petita que sembli, compta, i molt. Aïda Lorenzo ha portat des que era petita les tisores plegables que tenia el seu pare i les mostra amb orgull. «Per nosaltres és un honor el que va fer el meu avi. No tenim per què avergonyir-nos de res. L'únic que demanem és que es faci justícia», reclama Esther Llorenç. Justícia per elles és acabar el que el Govern de Jose Luís Rodríguez Zapatero va començar amb la Llei de la Memòria Històrica. «Allò van ser els fonaments, però ens esperàvem molt més. Zapatero ens va prometre la lluna i al final estem gairebé allà mateix. L'Estat hauria de fer el mateix que va fer Catalunya l'any passat», opina Llorenç.

La filla de Juan Lorenzo creu que l'actual Govern de Pedro Sánchez tem que les víctimes li demanin diners, però diu que en aquest sentit pot estar tranquil: «està molt bé treure Franco del Valle de los Caídos, però si vol reparar el greuge ha d'anul·lar les sentències i deixar-nos recuperar els morts. Donaria el que fos per poder abraçar els ossos del meu pare. No volem venjança, volem justícia!».

Els altres executats


Juan Lorenzo va ser el primer d'una llarga llista d'executats pel franquisme a les comarques gironines, tots amb la seva història enterrada dins dels murs del cementiri. Històries com la de Matilde Sabaté o Salvadora Catà (primera i tercera imatge), les dues úniques dones afusellades a Girona, o la de Joan Rado (imatge central), el pres més jove en ser executat. Històries per ser explicades amb l'objectiu de recuperar la memòria.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook