La mar ha estat considerada durant segles com un element del paisatge accessori a la seva utilitat. Allò que interessava als municipis costencs era què se´n podia aprofitar i de quina manera podien sobreviure a la seva traïdoria. Mariners, pescadors, navegants, mestres d´aixa, calafats, armadores de xarxes, saladores... Són moltes les generacions que han viscut (i sobreviscut) a la mar i a la seva misèria. Poc a poc, però, es va anar produïnt un canvi en la manera de percebre el litoral.
Els anys 60 van popularitzar les costes d´arreu de l´estat per part d´unes classes privilegiades (en molts casos estrangeres) que no tenien el mateix arrelament amb la mar que els seus habitants. El turisme va fomentar l´ efervescència dels serveis i la visió de la mar com un element del paisatge imprescindible en el món de l´oci i del gaudi. En aquest context i amb unes platges que cada vegada s´emplenaven més de persones de diverses nacionalitats i idees, van anar naixent l´un darrere l´altre, com un estol de bolets, tot el ventall de clubs nàutics que coneixem a dia d´avui. L´ Escala, poble tradicionalment pesquer, no va ser una excepció a aquesta tendència, i a finals dels 60 va veure la creació del seu club nàutic particular.
A grans trets i fent les presentacions inicials, cal destacar que al Club Nàutic de l´Escala hi han nascut diversos regatistes d´elit, s´hi ha potenciat la pràctica dels esports marítims de vela i motor a través de l´educació, i és i ha estat un lloc de trobada i de referència d´aficionats a la mar. La seva creació, a finals dels anys 60, va formar part de tota una sèrie de transformacions que el municipi va viure degut al naixement d´ aquest nou model basat en els serveis i en l´atracció de turistes que s´escampava com una taca d´oli arreu de la Costa Brava. Enguany l´entitat ha celebrat els seus 50 anys editant un llibre conmemoratiu escrit pel periodista de Diari de Girona Oriol Puig, en què fa un repàs de la seva trajectòria i dóna valor a tots els qui han fet possible que a dia d´avui el club compti amb més de 600 socis, 150 dels quals són esportius.
El president actual del club, Narcís Carreras, deixa constància en una carta inclosa en el volum del «benefici que ha comportat tant pel club com pel municipi» l´aposta ferma de l´entitat en organitzar competicions esportives tant de vela com de pesca, fent de l´esport «un mitjà de formació i de cohesió social». Sense oblidar, també, el prestigi guanyat després d´haver portat regatistes i pescadors esportius d´arreu del món en aquesta localitat del bell mig de la Costa Brava.
Aquestes apostes en aquest àmbit es fan pal·leses en la creació l´any 1972 d´una Escola de Vela (i més recentment un Institut de la mateixa matèria), i en el fet que ja entrats al segle XXI, l´Escala acollís campionats de talla internacional com el Campionat d´Europa de la Classe Star (2004), el Campionat d´Europa de la Classe Europa (2007) o el Mundial de la Classe Europa (2012). El club pot presumir, a més, dels èxits aconseguits per part d´alguns dels seus regatistes, com és el cas de Gerard Marin i Julià i Julie Garcia Grandille, ambdós amb resultats meritoris el Campionat d´Espanya de la Classe Europa en el cas del primer i el Campionat del Món de la classe Yngling a Suïssa pel que fa a la segona.
Pel que fa a la vela, cal destacar les desenes de regates de creuer que s´han organitzat al municipi, com la Ruta de l´Anxova, la Veles d´Empúries o l´Escalagde, aquesta última convertida en la regata mediterrània transfronterera més important del sud de França.
L'empenta d'un grup d'amics
El 24 de maig del 1969, a les deu de la nit, es constituïa la primera Junta Directiva del Club Nàutic l´Escala amb 92 socis fundadors. Tot plegat sorgia de la iniciativa d´un grup d´amics aficionats a la nàutica esportiva, alguns d´ells estrangers, que es van encaparrar a assenyalar als escalencs la línia de la mar que els havia guiat durant tants segles i que havien oblidat.
Els estatuts del club, reflectits en aquest llibre, deixaven molt clar que es tractava d´una «associació privada sense ànim de lucre l´objecte exclusiu del qual és el foment de la pràctica dels esports marítims de vela i motor». Els prop de 100 socis fundadors del club van aportar 10.000 pessetes cadascun per sufragar el cost de dues palanques flotants i d´uns bidons de 200 litres que conformaven les passarel·les, una infraestructura molt bàsica que obligava a canviar sovint els bidons perquè tendien a rovellar-se. Aquesta primera inversió es va situar a la zona del port de la Clota, una construcció llargament reivindicada pels pescadors i que va permetre que el club tingués un abric on guardar les embarcacions dels socis.
A la publicació, l´actual batlle de l´Escala, Victor Puga, explica que la creació del club va suposar «la transformació més important que ha patit el nostre territori en segles», pel que fa al canvi de model productiu. Aquest canvi de visió va ser igualment compartit per l´alcalde de la vila durant aquells anys, Valeri Ballester, que va donar suport al projecte, així com també es va comptar amb l´ajuda de diversos estiuejants barcelonins socis de clubs dels voltants de la capital a l´hora de redactar-ne els estatuts. Per presidir el club que tot just naixia van buscar una persona de renom, Josep Fresneda Revuelta, la família del qual era propietària de la popular marca Netol, de líquid per netejar metall. Entre els fundadors hi havia aficionats i practicants de la vela, per la qual cosa molt aviat es van començar a organitzar regates i competicions. Així doncs, el 26 de juny de 1969, tot just un any després de fundar-se, el Club Nàutic l´Escala ja va acollir per primera vegada el Campionat de Catalunya de Classe Snipe, essent la seva primera regata organitzada pel club.
El 1971 es van iniciar, pel benefici del club, els primers estudis per la construcció del Port Esportiu de l´Escala, i dos anys més tard es va aprovar un sistema d´enllumenat a la zona portuària, a més d´instal·lar-se la primera ràdio per a comunicacions amb les embarcacions. Tot aquest seguit de millores van permetre al club disposar de la iniciativa d´organitzar els propers anys i d´entre altres, el Campionat d´Espanya de la Classe Finn, el Campionat de Catalunya de 470 i el Finn. A nivell d´infraestructures, a finals dels 70 es va començar a construir la Dàrsena Esportiva al port que el seu primer president, Josep Fresneda, havia demanat a l´administració estatal. El procés va ser costós i llarg, i per tal de finançar-la diversos membres de la Junta directiva d´aleshores, Josep M. Albertí i Ricardo Aixelà, muntaven una paradeta cada dissabte a la zona per explicar als interessats potencials els plànols del projecte de millora del port. D´aquí en van treure més d´un contracte de venda, sense papers ni comprovants i amb la paraula com a únic aval de compra.
Va ser, però, en la segona meitat de la vida del club, que la vela i l´activitat esportiva es van situar en un pla prioritari. Amb 10 anys a les esquenes, el club ja superava la barrera dels 300 socis.
La dècada de 1980 van ser els anys de consolidació i estabilitat del club, amb una barrera de socis que vorejava entre els 300 i els 350 i que el club va celebrar amb la inauguració d´unes noves instal·lacions que van augmentar fins a 400 el nombre d´amarraments dels que disposaven. A més, va començar a entrar en contacte amb altres clubs i ports catalans, a través de la seva adhesió a l´Associació Catalana de Ports Esportius i Turístics (ACPET). A nivell de competicions, va acollir el Campionat de Catalunya de 470, i en el marc dels actes del 25è aniversari es van celebrar regates d´Optimist, Europa i de 420.
Ja a partir dels anys 90, amb el relleu a la presidència de Revuelta i amb Valeri Ballester portant les regnes de l´entitat, el club va crèixer tant pel que fa al seu projecte educatiu, amb un augment del període d´activitat de l´Escola de Vela, tant com a nivell d´infraestructures, amb un nou projecte d´ampliació de la dàrsena esportiva a la Clota Petita. El 1998 va haver-hi el penúltim relleu en la presidència, amb l´arribada de Javier Martínez al capdavant del club.
El canvi de segle va comportar la posada en marxa de diversos esdeveniments esportius, d´entre els quals destaca la 1a edició del Màster de l´Escala (concurs de pesca de tonyina gegant); la XIV Setmana Catalana de Vela, que va acollir 300 embarcacions i 700 regatistes i la creació el 2002 de la Diada del Soci. Amb Narcís Carreras com a president a partir del 2005 es va organitzar el 2008 la primera regata de la Base Mini i s´ha assolit ja en ple 2018 un sostre de socis molt proper al llindar dels 700.
Reptes de futur
Ricard Font, actual president de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, però que quan es va presentar el llibre, a principis d´estiu, encara era el secretari d´Infraestructures i Mobilitat, defineix el port de l´Escala com una instal·lació «modèlica, forta, viva i amb una mirada posada en el futur», i relaciona aquest èxit amb la trajectòria vital del Club Nàutic del municipi. Amb xifres a la mà (200 llocs de treball ocupats de forma directa o indirecta), Font assegura en un text escrit per al volum que des de que el 1997 la fundació per a l´Educació ambiental d´Europa (FEEE) va definir club com a destinació turística de l´Alt Empordà, ha estat un motor de gernació de riquesa per a la comarca i per la Costa Brava.
Una de les últimes millores que s´han efectuat al port aquest mateix any i amb el consegüent benefici pel Club Nàutic han estat el reforç del dic d´abric del, unes obres compreses al Pla d´inversions de la Generalitat de 2014-2017. Aquest estiu, a més, el Club ha inaugurat una sala de lectura i descans i ha tornat a obrir una base Nàutica amb serveis de lloguer de caiac i stand up paddle a la Platja del Rec del Molí. Tot plegat forma part d´un pla de «projecte de millora contínua del funcionament del club», segons assegura Carreras al llibre, que tantmateix el club percep «participant dels valors del lleure i competició en un mar que respectem i volem ben viu».
