08 de octubre de 2018
08.10.2018
Diari de Girona

Girona s'obre als mons del còmic

La tercera edició de Girocòmic arriba aquest divendres amb un centenar d'activitats programades i en un bon moment per al sector, segons els experts: es publica molt i molt variat i el nivell de qualitat és força elevat

08.10.2018 | 15:16
Girona s'obre als mons del còmic

El còmic viu un bon moment: se n´editen molts i de molt variats, i n´hi ha de qualitat molt elevada; es manté un bon nombre de lectors fidels i creix la xifra dels que s´hi comencen a interessar; i el cinema i les noves tecnologies n´afavoreixen la difusió i en el cas de les segones, també la creació. Aquestes afirmacions expressades per diverses persones relacionades directament amb el món (o els mons) del còmic es podran comprovar aquests dies, entre el 12 i el 14 d´octubre, en la tercera edició de Girocòmic, la Fira del còmic, el manga i l´entreteniment de Girona, que se celebrarà a les carpes que Fira de Girona té a la Devesa, i que ha programat un centenar d´activitats, entre exposicions, conferències, signatures d´autors, tallers, projeccions, actuacions... Tot plegat ocupant una superfície de 6.000 metres quadrats i amb un repte afegit: «És el primer cop que el certamen es fa en solitari, l´any passat es va fer coincidir amb Firatast, i hem de comprovar la capacitat d´atracció que tenim», apunta Aleix Freire, un dels organitzadors.

«Girocòmic és un tipus de fira que ens agrada molt perquè a diferència del Saló del Còmic de Barcelona i altres certàmens molt massificats, pots establir una relació molt propera i molt familiar amb el visitant, i en aquest sentit em recorda molt les fires que es fan a França, on tot el que té a veure amb el còmic es cuida molt». Ho diu Franchu Llopis, de la llibreria La Bookman de Figueres, que per tercera vegada serà present a Girocòmic. També defensa el certamen Sebastià Roig, expert en còmics, guionista i col·laborador de Diari de Girona: «Aquestes fires estan súper bé perquè contribueixen a divulgar i dinamitzar el món del còmic, a treure´l del gueto. Serveixen per crear consciència i perquè els fans es puguin trobar, disfressar-se i passar-s´ho bé. Si s´aconsegueix consolidar-la i que vagi creixent serà bo per al sector i per als aficionats, que hi tenen una oferta que està molt bé».

Girocòmic és un certamen hereu del que es feia a Torroella de Montgrí, auspiciat per Panini, que continua al costat dels organitzadors. Freire apunta que «certamens com el Saló del Còmic i el Saló del Manga de Barcelona són referents a nivell europeu, i experiències en les quals emmirallar-nos per la seva professionalitat i contingut, però a nosaltres ens interessa de manera especial saber què creuen necessari i què voldrien les persones que estan tot l´any vinculades al còmic i que després participen a Girocòmic: llibreries, editorials, botigues especialitzades, gimnasos, etc. Ells estan sempre al peu del canó i ens proposen activitats que procurem concentrar en aquests tres dies». Sebastià Roig defensa que s´hauria de donar més protagonisme, en la mesura de les possibilitats, a les exposicions de material original: «És una molt bona manera de poder conèixer el treball d´autors diversos en un entorn no tan massificat com el d´altres certàmens. I també està molt bé que hi hagi autors signant les seves obres...», com faran aquest any, entre molts altres, Salva Espín, Jordi Bernet, Carlos Pacheco, Ana Oncina, Kap, David Benzal, KIM i Rafater.

Vinyeta de Bernet, que també signarà a Girocòmic i a qui es dedica una exposició

Rafater és, precisament, l´autor del cartell d´aquest any del certamen. El seu nom complet és Rafael Teruel i és un il·lustrador gironí que ja avisa que ell no fa còmics, sinó que treballa en el món dels videojocs, el concept art, l´entreteniment... Tot i això, ha estat i és un lector habitual de còmics, sobretot de superherois, i considera que el sector viu un bon moment: «Hi ha un repunt en general, que en el cas dels lectors ha vingut afavorit en part per l´èxit de les pel·lícules de la Marvel. Però també estan creixent les possibilitats de dedicar-se professionalment al món de la il·lustració, gràcies al cinema i als videojocs. A Barcelona n´hi ha moltes empreses, la qual cosa ha generat una borsa de treball molt important», sosté Rafael Teruel, que fa classes a la universitat La Salle de la capital catalana, en un grau d´animació. L´il·lustrador gironí apunta que les noves tecnologies han afavorit altres canvis en aquest sector: «Molts artistes ja dibuixen i entinten en format digital, cosa que agilitza la producció i també permet millorar la qualitat. És cert que també facilita que hi hagi més competència, però això al cap i a la fi també acaba essent bo per a la qualitat; s´ha democratitzat el món creatiu». En el seu cas, a més, les noves tecnologies li permeten «treballar des de casa per a clients dels Estats Units, de Japó, de Singapur, dels països de l´Est...».

L´activitat de Rafater evidencia que el món del còmic són en realitat els mons dels còmics. «El còmic és molt personal, cadascú hi té la seva relació i engloba molts i molts mons, és per això que Girocòmic es presenta com la fira del còmic, el manga i l´entreteniment, per evidenciar la varietat que s´hi troba», assenyala Aleix Freire. De fet, la voluntat dels organitzadors és «mirar d´aconseguir que una persona que ve a la fira per un motiu molt concret, s´acabi interessant per una altra cosa. O per altres coses. Aquí intervé la cultura, el deixar-te seduir, i que et puguis endur coses noves a partir dels inputs que has anat rebent».

Més o menys el mateix busquen a La Bookman de Figueres, una llibreria generalista però especialitzada en llibre infantil i juvenil, còmic, literatura de ciència-ficció i fantasia i novel·la negra. «Són àmbits que acaben tenint relació entre ells», comenta Franchu Llopis, que precisa que «en l´actualitat el que més sortida té és el còmic i la literatura infantil i juvenil, i dins d´aquesta el còmic també estira moltíssim». En aquest sentit, assenyala que «s´estan adonant que el còmic és una bona via d´entrada a la lectura, i cada vegada hi ha més llibres destinats a un públic infantil i juvenil que opten pel format del còmic». Segons ell, «sempre s´ha dit, de fet, que el còmic era una excel·lent via d´accés a la lectura, i sempre hi ha hagut Astèrix, i Tintín i Mortadelos... però el que no hi havia era, per posar un exemple, un llibre com els de l´Enid Blyton en format de còmic, i ara sí que s´està començant a incorporar aquest llenguatge seqüencial a la narrativa».

Franchu Llopis també fa notar una altra novetat en aquest sector: «S´estan produint innovacions molt interessants en el llibre il·lustrat infantil, que fins ara era molt classicot i no acostumava a presentar gaire canvis. Ara la cosa ha evolucionat, s´estan fent coses molt interessants i diferents, i ens trobem adults que compren aquest llibre il·lustrat infantil, però per a ells. I crec que és la cultura visual del còmic la que està afavorint aquests canvis».

Llopis ha constatat d´altra banda que «hi ha una alça tant de les vendes com de les lectures de còmics, però fa una mica de por perquè em sembla que es publica massa. Com a aficionat està molt bé, però és impossible assumir-ho», afegeix, sobre un fenomen que de fet es produeix en general en tota l´edició.

Noies disfressades en el Girocòmic de 2017 · MARC MARTÍ

També ha comprovat l´augment de l´edició de còmics Sebastià Roig, per a qui «malgrat aquesta profusió, les vendes aguanten». Tot i que, com posa de relleu, «encara som lluny de França, on el còmic i la novel·la gràfica figuren en el tercer lloc en el rànquing de lectures preferides per homes i dones, per darrere de la narrativa i el llibre pràctic». Segons ell, amb els còmics a casa nostra «passa com en el món del llibre en general, el ritme de novetats és més accelerat del que puguis arribar a consumir. Només en les línies de superherois, és impossible per a qualsevol fan»,

Roig considera que part d´aquest fenomen té a veure amb l´èxit cinematogràfic de determinats personatges de còmic: «El cine ha ajudat a difondre tot el que està relacionat amb el còmic de superherois, sobretot de la Marvel, però al mateix temps ha creat un efecte curiós: el material original, canònic, són els tebeos, però per als nous fans allò que és canònic és el que surt a les pel·lícules, i això que estem parlant de personatges com Superman o Batman, que neixen a la dècada de 1930, o Spiderman, dels anys 60».

Sobre la pervivència de l´interès per aquesta mena de personatges, Sebastià Roig apunta que «són arquetips, responen a mites de l´inconscient col·lectiu i t´expliquen històries que t´atreuen, com passa amb les novel·les negres i els tòpics dels grecs i dels romans, amb aventures, viatges, traïcions, assassinats... Tot això barrejat amb la manera de narrar del que ara en diem culebrons. Spiderman, al cap i a la fi, era un culebró d´un pobre nano d´institut que era un looser, que no l´estimaven les senyores, que havia de treballar per ajudar la pobre tia malalta, i encara hi afegien el component del superheroi...». En els seus orígens, a més, «molts d´aquests còmics eren seriats, anaven sortint cada dia a la premsa, la qual cosa reforçava aquest aspecte de culebró... No serà fins al cap d´un temps que es començaran a publicar en quadernets».

També hi ha, recorda, autors que han optat per crear en còmic obres més ambicioses: «James Joyce es va passar no sé quants anys escrivint Ulisses, però Jason Lutes ha trigat més de vint anys a fer Berlin. Art Spiegelman també va trigar molt a fer Maus, i Alan Moore es va passar onze anys amb From hell... Si vols fer una gran obra és complex, com ho és per a un novel·lista». I és que, segons ell (que considera que en l´actualitat es poden trobar còmics de molta qualitat), «si et narren bé una història, tant és el format; poden canviar i ser diferents, però l´important és que t´enganxin i que et facin venir ganes de més».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook