03 de novembre de 2018
03.11.2018
Diari de Girona

Girona 1918. Sense fires per culpa de la grip

Les festes de Sant Narcís de fa un segle es van suspendre per culpa d'una violenta epidèmia de grip

03.11.2018 | 23:55
Atracció de fires a la plaça Sant Agustí, on les fires es van fer fins al 1922

L'any 1918, l'epidèmia de grip estava molt estesa, i provocà una alta mortalitat. L'alarma era general, i s'ordenà de tancar tots els locals d'espectacles, es retardà l'inici del curs escolar i fins i tot es van suspendre les Fires de Sant Narcís». L'historiador Joan Puigbert resumia amb aquestes paraules, en el llibre La Girona de la restauració. Girona, 1874-1923 (1995), els efectes que va tenir a la ciutat l'epidèmia de grip que ara fa un segle va provocar milions de morts a tot el món. Iniciada, segons sembla, als Estats Units el mes de març del 1918, està considerada l'epidèmia més devastadora que s'ha viscut en la història, perquè es calcula que va causar la mort d'entre 40 i 100 milions de persones en només un any. La Primera Guerra Mundial va afavorir la seva expansió, encara que també va arribar a països que estaven molt lluny dels fronts de combat, de Veneçuela a la Xina, de l'Índia a Austràlia. Procedent de França, la grip va tenir una elevada incidència a l'Estat espanyol, on van morir unes 300.000 persones. La neutralitat espanyola en la guerra i el fet que s'hi publiquessin informes sobre la malaltia que en altres països eren censurats perquè semblés que no estaven afectats, va provocar que en molts indrets l'epidèmia fos coneguda com la «grip espanyola».

La grip va arribar a les comarques gironines (com a la resta del país) en dues tongades, una primera cap al juny, i una segona a la tardor, que resultaria especialment virulenta i acabaria provocant centenars de víctimes mortals. «Según noticias, va recrudeciendo la epidemia de grippe en distintos puntos de la provincia», informava el 3 de setembre del 1918 el Diario de Gerona de Avisos y Noticias. Era la primera del gran nombre de notícies sobre l'epidèmia (de «grippe», amb dues «pes») que el rotatiu publicaria en l'últim trimestre d'aquell any.
«El ministro de la Gobernación ha telegrafiado al Gobernador civil de esta provincia dándole instrucciones para evitar que la grippe adquiera caracteres graves complicándose con las epidemias reinantes en Francia», insistia el 15 de setembre. I precisava algunes de les mesures que s'havien adoptat, bona part de les quals passaven per la prevenció i pel reforçament de les mesures de control a les fronteres: «Se recomienda a los pueblos el posible aislamiento de los enfermos, el evitar la aglomeración de gentes en sitios cerrados que faciliten el contagio y las medidas de desinfección y profilaxis general, propias en estos casos. Los inspectores provinciales de Sanidad acuden por orden de la Inspección general del Ramo a los pueblos epidemiados, con el fin de confirmar la naturaleza de la enfermedad y tomar las medidas necesarias para evitar la propagación del mal.

Respecto a las medidas tomadas en la frontera para evitar la importación de las enfermedades epidémicas existentes en Francia, se han puesto en función activa todas las estaciones sanitarias de la frontera francesa, que son las siguientes: Dos de primera clase, una en Irún y otra en Port Bou, y varias de segunda clase, que son en la provincia de Gerona, La Junquera y Puigcerdá. Todas estas estaciones están dotadas de médicos, estufas de desinfección por vapor, pulverización, personal de maquinistas desinfectores y cuantos elementos sean necesarios para su funcionamiento.
En la estación de Port-Bou existe, por su importancia, un personal numeroso de médicos reconocedores, personal numeroso de estufas y otros medios suficientes de desinfección y un pequeño hospital de aislamiento para enfermos sospechosos».

Entre les mesures preventives que es van adoptar hi havia l'endarreriment de l'inici de curs en diferents centres escolars, i el tancament de teatres i recintes on es feien espectacles públics, per evitar que la concentració de persones que hi havia afavorís el contagi de la malaltia. A finals de setembre entrava en vigor una disposició del Governador civil sobre «cierre de teatros y cines y prohibición de toda clase de espectáculos o reuniones que impliquen aglomeración de público en locales cerrados». I als diaris i en cartells que es penjaven als carrers apareixien recomanacions de les autoritats sobre hàbits higiènics i sanitaris per mirar de frenar l'expansió de la malaltia. També eren habituals els anuncis publicitaris de medicaments que prometien la màxima efectivitat contra la grip.
Les autoritats sanitàries també van acordar la suspensió de les Fires de Sant Narcís de Girona, una possibilitat que s'havia començat a plantejar a primers d'octubre i que es va fer pública el dia 16: «La Junta provincial de Sanidad en sesión de ayer acordó aplazar las ferias de San Narciso, cumpliendo órdenes de la superioridad; no porque el estado sanitario de la ciudad sea malo, sino como medida de prudencia».

6. Funcionaris de l'Ajuntament de Girona al merendero de la Barca, el 28 d'octubre del 1918; era una trobada habitual la vigília


El 27 d'octubre, el Diario de Gerona de Avisos y Noticias publicava a la seva portada un missatge del Bisbe de Girona, Francesc Mas, en el qual elogiava la decisió de les autoritats i convidava a convertir la diada de Sant Narcís en una jornada de pregària: «Las lamentables circunstancias sanitarias que estamos atravesando han sugerido la laudable disposición de suspender, por este año, las tradicionales ferias y fiestas que celebra esta Inmortal Ciudad, con motivo de la fiesta de su glorioso Patrón, San Narciso. Pero Nos, considerando la protección que siempre ha dispensado el Santo a la Ciudad, y los graves peligros de que la ha librado, de acuerdo con Nuestro Excmo. Cabildo Catedral, y el Rdo. Cura párroco de San Félix, hemos dispuesto que la fiesta religiosa del día 29 se convierta en día de oración y rogativa, implorando de Dios, por intercesión de San Narciso, el cese de la epidemia actual que tantas víctimas causa, y el pronto término de la guerra que hace verter tanta sangre, y tantas regiones está diezmando».
El mateix dia, el diari publicava una àmplia informació sobre el debat que hi havia hagut al darrer ple municipal en relació amb la grip i les mesures que s'estaven adoptant a la ciutat: «El señor Alcalde dio cuenta detallada de las medidas higiénicas adoptadas para evitar la propagación de la epidemia de grippe reinante. Dijo que se ha extremado la limpieza pública, que han abundado las desinfecciones en viviendas particulares, que se han adquirido al efecto todos los desinfectantes que han aconsejado los técnicos, y, finalmente, que bajo la dirección del bacteriólogo se ha constituido una brigada especial dedicada al servicio sanitario».

Malgrat la suspensió de les Fires, el Diario de Gerona de Avisos y Noticias publicava el 31 d'octubre que «anteayer acudió mucha gente forastera que llenaba las calles y paseos y también la iglesia de San Félix para visitar el cuerpo incorrupto de San Narciso. Igualmente se vio concurrida la feria de ganados, instalada en el paseo de San Francisco, haciéndose numerosas transacciones». També van ignorar la prohibició els funcionaris de l'Ajuntament de Girona, que el 28 d'octubre, vigília de la festivitat del patró local, van fer l'acostumada trobada al merendero de la Barca, i en van deixar constància fotogràfica.

La suspensió de les fires va provocar algunes queixes de comerciants i firaires, que reclamaven una indemnització, i també perjudicis per al mateix Ajuntament. En concret, en un ple municipal celebrat un temps després es va quantificar en unes 3.000 pessetes la quantitat que les arques municipals havien deixat d'ingressar en concepte de taxes i tributs aplicats als firaires.

EL LENT CAMÍ CAP A LA NORMALITAT

Els efectes de la grip van ser més greus perquè les condicions higièniques i sanitàries eren més deficients que ara, i perquè tampoc no hi havia tants medicaments. Per exemple, entre els primers consells sanitaris que es donaven hi havia el glopeig d'antisèptics, la neteja de les mans i el nas i les preses de quinina. També s'adoptaven mesures peculiars, com ara la prohibició en territori espanyol de vendre draps d'una província a una altra.
No hi ha cap recompte oficial de les víctimes que va provocar l'epidèmia de grip a les comarques gironines, entre d'altres motius perquè el control sanitari no era com l'actual i fins i tot els hospitals i centres sanitaris rebutjaven pacients perquè no donaven l'abast. Tot i això, algunes xifres parcials indiquen la magnitud de la malaltia, i això tenint en compte que Girona no va ser dels indrets on es va manifestar de manera més virulenta. Fonts oficials van xifrar en 199 les víctimes mortals per la grip a les comarques gironines el setembre del 1918, una xifra que es va disparar fins a les 661 el mes d'octubre.

En els mesos posteriors la xifra de víctimes es va anar reduint, i també es van relaxar els controls que s'havien anat imposant, de manera que es va posar en marxa el curs escolar als centres on havia quedat paralitzat, es va aixecar la suspensió dels espectacles públics, es van reobrir (amb gran èxit de públic) els cinemes... Però la normalitat trigaria a tornar i per exemple es va suspendre la Missa del Gall a la Catedral de Girona per l'elevat nombre de malalts a la ciutat. Això sí, el dia abans, 23 de desembre, a la mateixa Catedral, el bisbe Francesc Mas va celebrar un «solemnísimo» funeral de pontifical en memòria d'onze capellans de les comarques gironines que havien mort per culpa de la grip. Entre les víctimes mortals cèlebres d'aquella epidèmia hi va haver l'artista Egon Schiele i el poeta Guillaume Apolinaire. També en va resultar afectat Edvard Munch, que va pintar el seu autorretrat malalt.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit