La vida a bord del Seven Seas Explorer és tranquil·la, molt tranquil·la. La sensació d´espai, d´exclusivitat i de relax és gran: 550 tripulants atenen a la perfecció els 675 passatgers que estan fent un viatge de Venècia a Barcelona en 12 dies. Són dos quarts de cinc de la tarda i el vaixell està a punt de salpar de Marsella quan la veu del capità se sent pel sistema de megafonia: «Bona tarda, senyors passatgers. Espero que hagin gaudit d´aquest dia a Marsella i a la Provença tot i la pluja. En mitja hora ens posem en marxa i seguim el nostre viatge cap al penúltim port: Palamós», indica. Després fa una petita pausa i continua: «Com veuen, el cel està cobert i tindrem força vent creuant el golf de Lleó. Tot i així, de seguida que el vaixell surti del port desplegaré els estabilitzadors per minimitzar qualsevol moviment i tindrem una nit suau, i els garanteixo que arribarem i estarem amarrats en aquest petit port a les vuit del matí», conclou.
Tot i ser italià, concretament de Sicília, el capità Vasta parla en anglès, llengua oficial i única a bord d´un creuer en el qual la majoria de passatgers són d´Estats Units. També hi ha canadencs, anglesos, alemanys, francesos, israelians i persones d´algun país més, però en aquest cas ja de manera puntual. És el segon i darrer missatge del dia que es fa pel sistema de so del vaixell. Només se´n fa un quan s´arriba a port i un segon, a manera de «Ben tornats a casa», després d´una escala. La companyia Regent, propietària de l´Explorer, té una filosofia de destorbar el mínim els seus passatgers i es nota.
Negra nit, amb vent però sense estrelles, camí de l´Empordà navegant des de França. Tot i que es veuen onades i escuma il·luminada pels llums de bord, avancem amb suavitat. Els passatgers escullen entre sis restaurants diferents per sopar: un excel·lent asiàtic, una braseria d´estil americà, un francès, un italià, un de cuina internacional i un bufet a la piscina. Cadascú tria el que vol mentre avancem cap al sud-oest.
L´hora de sopar és aprofitada pel servei d´habitacions (en aquest cas és més apropiat parlar del de suites) per deixar preparats llits i lavabos per a la nit. El personal obre els llits, col·loca els pijames preparats a sobre, renova les safates de fruita, les aigües minerals i posa dues petites peces de xocolata al costat dels coixins, mentre que sobre l´escriptori s´hi deixa el programa del dia amb les activitats del diumenge, tant a bord com a terra.
El programa, anomenat «Passages», diu que demà serà 28 d´octubre de 2018, que el codi de vestuari al vespre serà relaxat i que estarem a port deu hores: des de les vuit del matí fins a les sis de la tarda. A sota, en lletra més gran, «Explore Palamós» amb una suggestiva foto en color de mas, platja i bon temps al Baix Empordà amb una llarga explicació sobre el que és Girona, la Costa Brava, la cultura local, la bellesa de la comarca i els indrets interessants que es poden veure ja sigui sortint a peu des del port o bé optant per alguna excursió més llarga per la zona, amb especial èmfasi en Girona, Dalí i les viles de la costa que queden al nord de Palamós, on arribarem en unes hores.
Arribem al Baix Empordà
Una de les advertències del programa del dia és el canvi a l´horari d´hivern, que fa possible que a les set del matí ja es pugui distingir clarament la vila, la llum del far i el perfil de Palamós mentre la llanxa del pràctic s´apropa per estribord i el capità Buil puja a bord per assessorar en la maniobra el capità titular del Seven Seas Explorer. A mesura que es va fent clar, la barca s´allunya i deixa una estela blanca il·luminada per l´albada. De mica en mica avancem, a una velocitat moderada i ens escorta el remolcador París, que només està present preventivament, car quan un vaixell de més de 130 metres d´eslora entra a port és obligatòria la presència d´aquest vaixell auxiliar per ajudar en la maniobra en cas de necessitat.
Amb la proa ja a dins de la badia i protegits pel moll, el vaixell maniobra suaument i marxa enrere es va apropant de popa fins a l´estació marítima, deixant la proa mirant cap a Calonge i Torre Valentina. Al moll, els amarradors fixen l´Explorer i, com va prometre el capità, falta un minut per a les vuit i ja som a Palamós.
El moll comercial, que estava buit mentre el vaixell maniobrava, comença a tenir vida: una dotzena d´autobusos s´arrengleren perpendicularment al mar i després s´hi afegeixen algunes furgonetes Mercedes d´alta gamma. Als primers s´hi repartiran els diferents grups d´excursionistes i als altres vehicles aquells que opten per fruir de Girona en visita privada.
Una de les peculiaritats d´aquesta naviliera és que el gruix de les excursions estan incloses en el preu del creuer i el passatger només ha d´escollir la destinació que millor li soni o més li interessi. Només hi ha dues excursions especials o de pagament: Girona + Figueres per anar al museu Dalí, i una visita al castell i als cellers de Peralada. La resta és Girona i el Call (viatge que atreu i il·lusiona els jueus que viatgen a bord), també hi ha l´opció d´anar a Begur, a Tossa, a Besalú, a Barcelona o una darrera batejada en anglès amb el suggestiu nom de «Three medieval villages» (Tres viles medievals), que ha estat una de les més sol·licitades i s´ha acabat dividint en dos grups: un de 30 i un altre de 20 persones. Escollim aquest darrer per veure com s´explica el territori als nord-americans i com el perceben ells. Una situació singular a casa.
La guia ens rep en anglès a peu d´autobús. Ens saluda en anglès i inicialment nosaltres ens fem passar si no per ciutadans de qualsevol ciutat dels Estats Units, sí com a foranis. La curiositat per veure què ens dirà sense embuts convida a romandre en silenci... almenys a la primera part d´aquest matí empordanès acompanyant un grup de persones vingudes de Chicago, Miami, Nova York, Califòrnia i Montreal. Sortim del port cap a la C-31 i Yolanda es presenta i ens fa una introducció molt assenyada al que és Catalunya, el que és l´Empordà, la Costa Brava i la història del país. Ho fa d´una manera planera, assequible i agradable. Les explicacions són ben rebudes pel passatge i sobretot la menció d´alguns personatges populars en l´imaginari d´Estats Units que han passat per aquí.
De seguida arribem a Pals. És aviat, el cel apunta a pluja i el silenci és absolut. Sembla que ens hagin tancat el poble per fer una visita privada. Mentre recorrem els carrers, Yolanda va explicant algunes curiositats més i aclareix el sentit d´algunes pancartes i sobretot de la presència constant de llaços de color groc. Alguns ja estan a l´aguait i assabentats de la situació. Amb prudència, però sense amagar res, la guia explica quina és la situació actual i què és el que ha provocat la presència d´aquests signes reivindicatius.
La pau, l´arquitectura i la música que sona a l´església de Sant Pere és molt ben rebuda, com també ho és la vista fins a les Medes, que es pot fruir des del mirador de Josep Pla. Algunes explicacions més, cares de satisfacció i interès entre els excursionistes i fem via cap a Peratallada, segona parada d´aquest matí singular veient coses tan properes des d´un punt de vista llunyà.
Pluja intensa al segon poble
Peratallada sorprèn agradablement, hi ha bons comentaris sobre l´autenticitat i la bellesa arquitectònica d´aquest poblet que «sembla sortit d´un llibre de contes», segons comenta un matrimoni d´avançada edat però esperit jove i atent. La pluja desllueix una mica la passejada pels carrers, però ningú es rendeix i tothom segueix amb atenció les explicacions sobre la vida a l´Empordà fa segles. Quan s´ofereix una mica de temps lliure tothom coincideix que és millor cercar aixopluc en un bar, sota les arcades o a la botiga d´un brocanter. Yolanda Urrea ja sap que som catalans i se sorprèn que ens interessem per acompanyar el grup a l´excursió. Ens explica que la seva base és a Besalú i que a més de ser guia té una agència de planificació d´esdeveniments i de conferenciants amb el seu home, que és periodista. També ens explica que segons com vegi el perfil de cada grup i les reaccions, adapta el seu discurs, aclarint que la gent d´Estats Units és molt agraïda i que els visitants més complicats solen ser els australians.
Sota una pluja intensa viatgem cap a la darrera parada, la Bisbal, que no és un poble medieval... però que té un comerç que acaba interessant els viatgers, que fan ullades a les botigues d´artesania, ceràmica i antiguitats. El fred no dona treva i hi ha qui fins i tot acaba entrant a la pastisseria Sans i a la botiga de galetes Graupera per fer-se amb un record dolç d´aquest matí de diumenge. Que acaba novament al moll comercial de Palamós. Plou tan fort que l´autobús deixa els passatgers a peu de la passarel·la per tornar a bord. A banda del comentari lògic del temps hi ha una sensació positiva de descoberta i que cal tornar amb més calma (i sol, si és possible) a conèixer més a fons aquest Empordà, que per a tots és una agradable novetat.
El moll torna a quedar buit i només torna a tenir vida cada cop que arriba un autobús o algun petit grup de gent a peu que tot i el mal temps han volgut fer un tast de Palamós. El vaixell, que a mode de luxosa casa provisional volta per Europa aquests dies, rep amb els braços oberts i amb una bona tassa de cafè, te o xocolata els viatgers. El viatge continua i ara Girona, Peratallada o l´Empordà ja han deixat de ser noms escrits al diari de bord per ser records que s´emportaran a Amèrica i potser els animaran a tornar en el futur.
A dos quarts de sis, Pedro Buil torna al pont de comandament del Seven Seas Explorer. S´apropa l´hora de sortir mentre el sol va caient i s´amaga darrere del Massís de Cadiretes, fent que la darrera posta de sol d´aquest viatge sigui tan espectacular com el vaixell que ha fet la 46a escala d´enguany a Palamós.
