23 de gener de 2019
23.01.2019
Diari de Girona

Dalí, cada dia més important

La rellevància de Dalí en la història creix a mesura que s'aprofundeix en l'estudi de la seva vida i la seva obra

23.01.2019 | 14:06
Dalí, cada dia més important

Dalí és molt més important ara que fa 30 anys, perquè se l'ha estudiat més, ha arribat a les generacions més joves, que curiosament són molt fans de Dalí, s'ha aprofundit en la seva vida i en la seva obra, s'ha anat donant una altra interpretació a la creació del seu personatge, que no va ser una boutade sinó un preludi d'una manera diferent d'entendre l'art, una mostra de la seva capacitat d'anticipació i un precedent de les performances, dels happenings... Tot plegat consolida Dalí com una figura polièdrica, una expressió que fem servir molt però que en el seu cas s'hi escau molt». Dimecres que ve, dia 23 de gener, es compleixen trenta anys de la mort de Salvador Dalí (Figueres, 1904-1989); les reflexions que obren aquest reportatge les formulava aquesta setmana la presidenta dels Museus Dalí i del Centre d'Estudis Dalinians, Montse Aguer, quan Diari de Girona li demanava si Salvador Dalí és més important ara o ho era fa trenta anys, en el moment de la seva defunció, que va provocar una autèntica commoció en el món de l'art i va portar milers de persones a visitar la capella ardent instal·lada al Teatre-Museu de la seva ciutat natal en una mostra de dol que es va allargar en els dies posteriors i que va omplir els carrers el dia 25, en ocasió del funeral.

Ja fa temps que la Fundació Gala-Salvador Dalí, l'entitat creada pel mateix artista per a la preservació, conservació i difusió de la seva obra, no organitza cap activitat en ocasió dels aniversaris de la seva defunció. Però trenta anys són una xifra rodona i Montse Aguer accepta comentar alguns dels canvis que s'han produït en aquest temps pel que fa a la consideració i el coneixement de l'artista. Uns canvis en els quals hi ha tingut un protagonisme destacat la Fundació: «Estem orgullosos de la feina feta, i tot i que segurament no em pertoca a mi dir-ho, crec que s'ha fet una molt bona feina, amb la publicació de l'Obra Completa, la recerca sobre la vida i l'obra, l'adquisició d'obra, les exposicions...».

Gala i Dalí a la casa de Portlligat | Foto: Ajuntament de Girona | CRDI | Narcís Sans Prats.

Aguer destaca l'àmbit de la recerca sobre Dalí perquè segons ella hi ha camp per córrer, encara: «Hem d'aprofundir en el Dalí escriptor, per exemple, i de fet en tot el seu vessant intel·lectual, que és un dels objectius que s'ha marcat l'actual president de la Fundació, Jordi Mercader». Mercader també aposta per un altre tipus d'exposicions que tinguin en compte precisament aquesta concepció «polièdrica» de Dalí, i que ja comencen a tenir una traducció pràctica: les mostres Dalí-Rafael, Un somieig prolongat, al Teatre-Museu de Figueres, i Dalí atòmic, al CaixaForum de Sevilla, s'articulen al voltant d'un quadre i generen al seu voltant una gran quantitat de continguts que hi estan relacionats.

En qualsevol cas, Montse Aguer destaca que aquell caràcter «polièdric» de Dalí afavoreix que sigui atractiu per a molts públics diferents: «A més, va tenir una enorme capacitat d'anticipació, i per això moltes de les coses que feia o deia són radicalment modernes». «Va ser, per exemple, un precursor dels selfies», defensa la directora dels Museus Dalí, per a qui l'artista és «ideal» per a les xarxes socials, que evidentment no va arribar a conèixer i encara eren inimaginables en el moment de la seva mort: «A Dalí sempre l'havia acompanyat la controvèrsia, i precisament per aiòx a les xarxes sempre hauria provocat reaccions». En aquest sentit, Aguer afegeix que «és interessant comprovar que força gent jove s'interessa per ell perquè el veuen com un rebel que advoca per la llibertat, i parla obertament de molts temes que d'altres amagarien».

Performance de Dalí amb un elefant prop de Figueres, el 1967 | Foto: Ajuntament de Girona | CRDI | Narcís Sans Prats.

Dalí a les xarxes

En tot cas, les xarxes socials, que d'una banda han contribuït a difondre la vida i l'obra de Dalí (una cerca amb aquest cognom a Google ofereix prop de cinquanta milions de resultats), també han obligat la Fundació a fer-ne un seguiment, per mirar de detectar continguts erronis o fraudulents. Fonts de l'entitat apunten que «fem un seguiment de forma regular encara que l'àmbit digital és inabastable. Els continguts dalinians poden anar des de postals que es venen en una botiga virtual fins a esdeveniments de primer ordre a qualsevol racó del món, en qualsevol idioma i format. Una supervisió total és materialment impossible. Cal elaborar estratègies per poder fer un seguiment el més exhaustiu i eficaç possible. Això es fa en sectors determinats i actors determinats. Cal escollir l'objecte i les accions a emprendre. Es fan rastrejos periòdics en sectors i activitats concretes».

En aquests rastrejos s'hi detecten continguts ben diversos, i que comporten reaccions diferents per part de la Fundació: «Opinions personals o activitats privades es consideren dins l'àmbit de la llibertat d'expressió i no són objecte de seguiment si no és en casos excepcionals en què es vulnerin els drets immaterials de Salvador Dalí. El que sí se segueix de prop són continguts erronis o negatius l'impacte dels quals pot erosionar el llegat dalinià. La Fundació Dalí no només supervisa sinó que és activa a internet. L'objectiu és publicar continguts rigorosos que serveixin de referència per evitar la propagació de l'error. D'altra banda, en l'àmbit del frau l'actuació és diferent. Es procedeix a estudiar detingudament els continguts i el seu abast i a valorar-ne les accions que caldrà emprendre». En aquests casos, «si la iniciativa perjudica els drets immaterials de Salvador Dalí se'n valora l'impacte. Es decideixen els recursos que s'hi destinen i s'estudia l'actuació que serà més efectiva en defensa del llegar de l'artista. La reacció pot anar des d'enviar un avís per resoldre l'error fins a traslladar el dossier als Serveis Jurídics, en funció de la gravetat i la persistència de l'agent implicat».

Més enllà de les xarxes, publicacions i visites a museus i exposicions continuen essent la manera més habitual d'aproximar-se a l'obra daliniana. En aquest sentit, les coses també han canviat força, en els últims trenta anys: el Museu Dalí fa temps que es manté per sobre del milió de visitants anuals, quan en els anys posteriors a la mort de l'artista aquesta xifra voltava el mig milió. En aquest punt, el centenari del 2004 va suposar un punt d'inflexió. També s'ha incrementat de manera notable el nombre i la importància de les exposicions que se'n fan a l'estranger, on l'interès per Dalí és generalitzat. La Fundació treballa per trobar maneres noves d'explicar el Teatre-Museu, i en paral·lel continua organitzant exposicions retrospectives per a l'estranger, que permetin al visitant fer-se una idea de conjunt d'aquell Dalí «polièdric». «Aquestes mostres més convencionals permeten aproximar-se a Dalí des d'una perspectiva cronològica que facilita l'apreciació de l'evolució de la seva obra», diu Aguer.

Milers de persones van sortir al carrer en el seguici fúnebre de Dalí el gener de 1989 | Carlos Sans

La propera mostra d'aquest estil en la qual treballa la Fundació es farà a Mònaco i s'inaugurarà el proper 5 de juliol. Encara que en aquest cas també s'ha buscat un enfocament novedós: «Plantejarà una mena d'història de la pintura a través de l'obra de Dalí», apunta Montse Aguer: «S'hi podrà veure com Dalí va fent en la seva obra referències a la història de l'art, basculant entre l'impressionisme, el cubisme, el futurisme, el noucentisme, Velázquez, Miquel Àngel...».

Precisament com un «artista del Renaixement», va qualificar Salvador Dalí, en una entrevista al Dominical del Diari de Girona, Ramon Boixadós (1927-2017), l'anterior president de la Fundació Gala-Salvador Dalí. «Dalí l'has de comparar amb un Miquel Àngel, o amb un Leonardo da Vinci, o amb gent així per trobar alguna cosa semblant –afegia Boixadós–. Com els vols qualificar? Com a pintors, només, com a dibuixants? T'equivoques, perquè són moltes més coses».

Esperit Transgressor

Creador de formació clàssica i una àmplia cultura que combinava amb un esperit transgressor, Salvador Dalí va ser un dels grans abanderats del surrealisme. Però poc a poc va anar definint un estil propi i inclassificable, que es nodria d'aportacions procedents del món de la ciència, la literatura, l'art... Dalí tenia una curiositat insaciable i ho demostrava als seus quadres. A més, es va adonar de la creixent importància dels mitjans de comunicació de masses en la societat contemporània, i es va convertir en el principal «venedor» d'ell mateix i de la seva obra. Va saber crear un personatge amb una enorme repercussió mediàtica a tot el món, la qual cosa, afegida a la qualitat de les seves creacions, li va obrir les portes de les principals capitals artístiques i culturals del món: París, Nova York, Londres... es van rendir al seu carisma.

I encara ho fan. Trenta anys després de la seva mort, la vida i l'obra de Dalí continuen generant una enorme expectació. Ho demostra, per exemple, el nombre de visitants al Teatre-Museu Dalí de Figueres, i l'expectació que genera cada mostra de l'artista que s'inaugura a l'estranger. Per a l'any que ve, per exemple, se'n prepara una a la Xina, un país on Dalí és molt i molt apreciat. Hi ha obres de Dalí en els principals museus de tot el món, i als Estats Units, concretament a Saint Petersburg (Florida), hi ha un museu exclusivament dedicat a l'artista figuerenc, que a principis de 2011 estrenava una seu espectacular. Però les joies de la corona del llegat dalinià són a les comarques gironines: el Teatre-Museu Dalí de Figueres és la gran obra de Salvador Dalí; la casa de Portlligat és el símbol del paisatge que va marcar la vida i l'obra del geni; i el castell de Púbol és la casa que va comprar per a la seva musa, Gala, i on havien de ser enterrats plegats.

 
Les restes de Dalí reposen, però, sota la cúpula del Teatre-Museu, i el seu trasllat a aquest indret va ser una de les polèmiques que van envoltar els moments posteriors a la mort de l'artista. Unes polèmiques que havien començat anys abans i que continuarien anys després i que tenien a veure amb les suposades afinitats polítiques de Dalí, amb els drets de la seva obra, amb les falsificacions, amb la gestió dels secretaris...

En els últims trenta anys, però, la situació ha canviat de manera radical i la presència de Dalí als mitjans té a veure amb la seva obra i no amb aquests conflictes. De fet, fa cinc anys, Joan Manuel Sevillano, gerent de la Fundació Gala-Salvador Dalí ja declarava que «aquests 25 anys que han passat (de la mort de Dalí) poden servir per valorar l'autèntica dimensió del personatge, lluny d'aquells moments finals, que han afectat una o dues generacions, i que han marcat la visió molt tòpica de Dalí que ha dominat durant molt de temps». Per a Sevillano, «ja és hora de deixar clar que Dalí és un personatge d'una transcendència històrica inqüestionable, un dels grans creadors del segle XX, que va perfilar la cultura de masses des del seu coneixement i respecte per la cultura clàssica».

En la mateixa línia, Jordi Mercader declarava fa pocs mesos al Dominical del Diari de Girona que Dalí li feia pensar en «un home del neo-renaixement». Segons ell, «Dalí és l'arquetip d'aquest tipus de personatge, particip de totes les àrees del coneixement. Això és molt inusual, s'ha de posar en context, s'ha d'explicar i pot fer molt atractiu Dalí, proporcionant-ne una lectura més holística, més integral».

Dol als carrers de Figueres

Salvador Dalí va morir a l'Hospital Comarcal de Figueres a un quart d'onze del matí del 23 de gener del 1989, a causa d'una insuficiència cardíaca associada a una pneumònia. La mort de Dalí no va ser una sorpresa a causa del delicat estat de la seva salut. El seu últim ingrès hospitalari s'havia produït el 18 de gener per culpa d'una insuficiència cardíaca, però en els mesos anteriors havia necessitat diverses vegades atencions mèdiques per insuficiències respiratòries, hemorràgies internes i altres problemes. De fet, el seu estat físic estava molt deteriorat des que l'agost del 1984 va patir greus cremades en un incendi al Castell de Púbol, la qual cosa el va obligar a traslladar la seva residència a la Torre Galatea de Figueres.

La capital altempordanesa va viure tres dies de dol entre la commoció i l'expectació. El delicat estat de salut de Dalí ja havia portat a la ciutat nombrosos periodistes i alguns curiosos, però l'afluència d'uns i altres es va multiplicar quan es va conèixer la seva mort. La ciutat va quedar desbordada, fins el punt que, per exemple, va caldre la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona, que hi va enviar quatre camions carregats de tanques per delimitar el recorregut que seguiria el seguici fúnebre. Unes trenta mil persones van visitar el 24 i el 25 de gener del 1989, dimarts i dimecres, la capella ardent de Salvador Dalí, instal·lada a la Torre Galatea de Figueres.

El cos de Salvador Dalí va ser embalsamat pel forense de Figueres Narcís Bardalet, ajudat per Rogelio Lacaci i Anna Hospital, i va ser embolicat amb una túnica de seda de color beix, brodada amb una corona i una lletra D de Dalí per unes monges de Figueres.

El 25 de gener a la tarda, els actes fúnebres en memòria de Dalí també van ser seguits per una enorme quantitat de persones, tant a Figueres com a través de la televisió, perquè Televisió Espanyola va retransmetre en directe el funeral per a tot Espanya; TV3, en canvi, va mantenir la seva programació habitual, que incloïa un documental de la BBC i dibuixos animats. Abans que el fèretre fos traslladat de la Torre Galatea a l'església de Sant Pere, el xòfer i amic de Dalí Artur Caminada va tapar la cara del pintor, per complir el seu desig. A les portes de l'església, on el pintor havia estat batejat, la multitud va rebre amb una intensa ovació el seguici fúnebre. Després de la cerimònia religiosa, el fèretre va ser transportat pels carrers de la ciutat per quatre empleats del Teatre-Museu Dalí, vestits amb uniforme de gala. En el seguici, que encapçalaven el president de la Generalitat, Jordi Pujol, el ministre de Cultura, Jorge Semprún, i l'alcalde Marià Lorca, hi figuraven els seus col·laboradors i les persones més properes, la seva cosina Montserrat Dalí –el familiar més proper del pintor, al marge de la seva germana, Anna Maria, que no va assistir al funeral– i representants d'institucions i partits polítics.

Finalment, Salvador Dalí va rebre sepultura sota la cúpula geodèsica del Teatre-Museu. El fèretre va ser introduït en una tomba que havia estat construïda els últims dies, de dos metres i mig de llargada i noranta centímetres d'amplada, i tapada amb una llosa d'una tona de pes, sense cap inscripció. «Sobre Dalí no cal escriure res, ni pensaments ni ornamentacions», havia declarat el dia abans Antoni Pitxot.

Homenatge fotogràfic al centre del món

El centre del món és a l'estació de Perpinyà, havia declarat Salvador Dalí, que de fet va immortalitzar aquesta estació en un quadre ple de simbolismes. I aquests dies la localitat nord-catalana commemora els trenta anys de la mort de l'artista amb una doble exposició organitzada per l'àrea de cultura de l'Ajuntament en col·laboració amb el diari L'Indépendant.
 
La primera mostra, Dalí Hommage, es fa precisament a l 'Espai Dalí del Convent dels Minimes, que aquest mes de gener també celebra els seus vint anys d'existència. Durant aquest temps, segons fonts municipals, «molts grans fotògrafs hi han exposat amb un tema comú, immortalitzar Salvador Dalí». Ara s'hi exhibeixen una quarantena d'imatges de la col·lecció creada a partir d'aquelles exposicions, que mostren «un Salvador Dalí sempre a punt per captar l'atenció de l'objectiu que veu».
 
La segona exposició porta per títol Dalí vist pels fotògrafs de 'L'Indépendant', i el seu emplaçament és precisament la seu d'aquest diari. I s'hi mostren, no podia ser d'altra manera, instantànties de l'artista captades per fotògrafs del rotatiu en indrets com Perpinyà, Ceret o Port-Lligat. «Cada fotografia ha estat captada per un fotògraf del diari L'Indépendant, durant un període que va dels anys 50 als 80. Les trenta imatges ens mostren tot l'interès que Dalí tenia pel departament», apunten els responsables d'aquesta segona exposició.
 
Les dues mostres tenen entrada lliure i estan obertes al públic fins el proper 31 de març. La del Convent dels Minimes es pot visitar de dimarts a diumenge, d'onze del matí a dos quarts de sis de la tarda, mentre que la del diari L'Indépendant està oberta de dilluns a divendres, de nou del matí a dos quarts de cinc de la tarda.
Compartir a Twitter
Compartir a Facebook