Iniciatives particulars i públiques han estrenat a les comarques gironines el que pot suposar l'entrada d'un nou costum a Europa. Si la cosa va bé, en poc temps ens trobarem amb nius de llibres als nostres recorreguts, sigui quotidians o siguin excursions. Caminants i ciclistes podran agafar llibres dels dipòsits a l'aire lliure batejats fa poc com a biblionius. La definició de biblionius seria la de dipòsits plens de llibres perquè qualsevol persona n'agafi un o dos i se'ls endugui a casa, al parc o a la piscina. Un cop hagi llegit el llibre, l'usuari el pot tornar al dipòsit, se'l pot quedar o si vol n'hi pot deixar uns altres per fer cadena. Es tracta d'una pràctica molt corrent als Estats Units i al Canadà però quasi inexistent a la resta del món. Això no obstant, els biblionius ja han arribat a les comarques gironines i ja hi existeixen uns pocs d'iniciativa pública i privada. Per la part pública, els biblionius coneguts són els que va posar fa poc l'Ajuntament de Vilabareix, i per la part privada hi ha els d'Àngel Prat i Judit Pérez al mas la Planella de Capsec, a la Vall de Bianya.
Des de primers de desembre, Vilablareix té almenys tres biblionius al carrer. Els llibres de Vilablareix han estat escollits pels responsables de la biblioteca municipal. Han posat llibres per a nens, adolescents i adults. La idea és que la iniciativa funcioni i serveixi per crear hàbit de lectura i si va bé preveuen posar més biblionius.
I fa pocs dies que la Vall de Bianya disposa d'un biblioniu d'iniciativa privada. Es tracta d'una mena de gran bústia posada al costat del camí que va de Lloc Alou a Ca l'Enric. Està al costat de la masia la Planella, en el terme de l'antic municipi de Capsec. Es tracta d'una zona de prats i camps situada al peu del pas dels Joncars que comunica el pla de Bianya amb la Vall del Bac. El nom de Capsec ve del fet que en comparació amb la resta de la Garrotxa és una vall seca. D'altra banda, és un dels llocs més tranquils de la Garrotxa.
El biblioniu de la Planella de Capsec és iniciativa d'Àngel Prat, un agent rural de 46 anys, que és fill de la Vall de Bianya i un gran viatger. Amb la seva parella, la metgessa Judit Pérez, han viatjat per molts llocs del món. Es tracta de viatges llargs que fan amb bicicleta. Àngel Prat explica que «normalment fem viatges d'un mes amb bicicleta i així hem visitat Vietnam, Laos, Cambodja, Islàndia, Argentina, Croàcia, Eslovenia, Àustria, Suïssa i Escòcia». A més de viatjar, la parella de bianyencs té la dèria de llegir. A casa no tenen televisor i sempre que poden llegeixen llibres. «Tirem d'Internet per llegir notícies però sempre que podem llegim», explica Àngel Prat. Ells llegeixen llibres electrònics perquè tenen llum i un sol llibre pot acollir molts de textos. A més, els llibres en anglès tenen traductor de paraules. En els viatges, el llibre electrònic els va molt bé perquè els ocupa molt poc lloc en unes bicicletes que han de suportar el pes de les tendes, els sacs de dormir, la roba...
Fa uns mesos estaven submergits en un dels periples més llargs i interessants de la seva vida de viatgers. Van fer el que es coneix com l'itinerari de la costa Oest del Canada i els Estats Units. Quan estaven entre els grans boscos, llacs i muntanyes del Canadà, el llibre electrònic d'Àngel Prat es va espatllar i va ser quan va descobrir la idea dels biblionius. Es tracta d'una idea que pot ser d'iniciativa única però cal precisar l'existència del moviment internacional bookcrossing. La intenció del moviment és alliberar els llibres que molta gent tenim en capses per la casa i donar-los als altres. La finalitat és que la gent llegeixi i si vol comparteixi crítiques dels llibres a través d'Internet o dins de dipòsits similars als de la Vall de Bianya o Vilablareix. Una de les variants del bookcrossing són els nius de llibres al costat dels camins o dels carrers però també hi ha una variant que consisteix en deixar un llibre en qualsevol indret on pugui ser agafat per una persona que potser l'apreciarà i el llegirà.
Molts tipus de nius
Àngel Prat va recollir un llibre d'un dels dipòsits d'un poble, el va llegir i el va deixar en un dipòsit en una altre poble. El llibre havia viatjat i havia transmès el seu missatge d'un lloc a un altre. Explica que a la major part dels pobles dels Estats Units i el Canadà hi ha biblionius. «N'hi ha que són de biblioteques o d'ajuntaments, però la major part són privats», apunta. Relata que en el seu trajecte es va trobar amb molts tipus de nius de llibres: hi ha qui posa un armari vell ple de llibres al carrer, d'altres buiden un tronc i l'omplen de llibres i molts fan una mena de bústies amb obertura lateral com la que ha fet ell. Explica que la major part dels llibres que va trobar són els que entren d'una manera o una altra a les cases.
Quan va tornar a la Vall de Bianya, Àngel Prat va voler fer el seu biblioniu a imatge dels que havia vist en el viatge. Considera Catalunya com un centre mundial de literatura amb una diada del llibre, Sant Jordi, en la qual es venen milions d'exemplars. Va considerar que havia de fer alguna cosa.
Així que es va muntar el niu de llibres, va posar-hi vint títols escollits i «un paper plastificat que explica que tu pots mirar els llibres que vulguis i si te n'interessa algun te l'emportes i el llegeixes i si vols deixar-n'hi un pots fer-ho», explica. També hi ha deixat una llibreta i un paper perquè el caminant pugui apuntar els llibres que podria arribar a deixar.
En els pocs dies que té de vida, la iniciativa d'Àngel Prat ha tingut les primeres reaccions. Primer un veí natural de Nova York es va oferir a proporcionar-li més llibres en anglès perquè també en té en caixes i encara d'altres veïns també se li han ofert. Després la parella de bianyencs va observar com un grup d'excursionistes s'aturava al costat del niu de llibres i s'hi feia fotografies. Quan algun membre de l'Ajuntament de la Vall de Bianya va comprovar la iniciativa va quedar molt content. Ho va comentar als companys de consistori i l'Ajuntament va felicitar Àngel Prat i Judit Pérez de manera oficial i va transmetre la iniciativa a les xarxes socials. Molts internautes van veure el biblioniu de la Vall de Bianya i van clicar un m'agrada o un senyal que els havia arribat al cor.
Ara, vol reforçar el niu de llibres amb un banc de fusta. «Perquè algú agafi un llibre i s'hi assegui a llegir», explica. El banc d'Àngel Prat fa somiar un dia clar de temperatura agradable amb l'aire net i amb prou llibertat com per restar assegut al banc amb el tacte del paper a les mans i amb els ulls en els camins de les paraules enllumenades pel sol. En paraules seves: «També he pensat deixar-hi un tronc d'arbre, perquè un dia que faci sol, algú pugui posar-se a descansar i llegir un llibre».
Preguntat per si la iniciativa dels biblionius és el preludi de la desaparició dels llibres de paper, Àngel Prat contesta que no: «Crec que a la gent li agrada més el llibre de paper que el llibre electrònic. No és el mateix tocar el paper d'un llibre que un llibre electrònic». Però apunta alguns avantatges del llibre electrònic. En primer lloc, en 150 grams de receptacle s'hi pot encabir molta literatura, en segon lloc si el llibre és en anglès o en un altre idioma que no coneix, l'usuari pot clicar sobre la paraula que no entén i li surt la traducció. Així afavoreix l'aprenentatge d'un idioma.
Malgrat tot, Prat desvincula la iniciativa dels biblionius de la continuïtat dels llibres de paper i raona que una persona aficionada a la lectura pot acumular quantitats ingents de llibres en caixes a l'espera que els trobin les noves generacions, o no.
