20 de febrer de 2019
20.02.2019
Diari de Girona
LAURA QUINTANA SOMS · Coordinadora de projectes de drets humans en diferents països

Teixint la societat

Periodista de vocació i amb una arrelada consciència social, fa anys que Laura Quintana Soms treballa en diversos països a favor dels drets de les dones, de les minories lingüístiques, ètniques i religioses i dels pobles indígenes

20.02.2019 | 13:11
Teixint la societat

La societat hauria de ser com un teixit, tots hauríem d'estar entrelligats i ajudar-nos, treballar plegats per la solidaritat i la cooperació. Ara, en canvi, el teixit està una mica dispers, amb forats pel mig». Aquesta metàfora li serveix a Laura Quintana Soms per deixar clara la seva consciència social i la seva vocació per la col·laboració, que l'han portat a crear l'ONG Kemonïk, que en la llengua kaq'chikel que es parla a San Lucas Tolimán, a Guatemala, vol dir, precisament, «teixir». San Lucas és l'indret on Laura Quintana Soms ha treballat en els últims mesos per ajudar a tirar endavant una iniciativa de suport a dones víctimes de la violència intrafamiliar. Kemonïk neix, en aquest sentit, per mirar d'aconseguir recursos per a aquest projecte, però amb la voluntat d'obrir-se a altres iniciatives solidàries.

Laura Quintana Soms va néixer a Girona fa 30 anys, i després d'estudiar al col·legi Migdia i a l'IES Montilivi se'n va anar a cursar periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona: «Sempre havia volgut estudiar periodisme, i amb 16 anys ja feia informacions sobre hoquei per al Diari de Girona, i col·laborava també amb TV Girona. I mentre vaig fer la carrera vaig fer pràctiques a TV Costa Brava i a l'Agència Catalana de Notícies, de manera que quan vaig acabar ja tenia una certa experiència». Malgrat això, a ella li interessava de manera especial el periodisme internacional i el periodisme d'investigació i de denúncia social, i va creure que a Girona en concret, i a Catalunya en general, hi havia poques possibilitats per exercir-lo: «Estem parlant del 2010, amb la crisi en ple apogeu. Em vaig adonar que no podria tenir oportunitats per treballar en allò que realment m'agradava i davant d'això em vaig plantejar que per quedar-me aquí i treballar en un bar, que estava disposada a fer-ho, me n'anava a l'estranger i a més de treballar igualment en un bar podia aprendre un idioma».

El gener del 2011, per tant, se'n va anar a Manchester, al Regne Unit, apuntada a un curs d'anglès de cinc setmanes... que s'acabarien convertint en sis anys. Va aconseguir feina en un bar de la cadena Starbucks i al cap d'uns mesos es va traslladar a Londres a cursar un màster sobre nacionalismes i conflictes ètnics a la Birkbeck University, i encara que al principi va continuar treballant en un Starbucks de la capital britànica, acabaria deixant aquesta feina: «Va ser molt dur perquè al marge d'haver de combinar feina i estudis, el meu nivell d'anglès no era prou bo encara i m'obligava a dedicar més hores al màster». Tot i això, finalment va enllestir aquells estudis, amb una tesi que analitzava «si el concepte d'identitat que tenien en aquell moment CiU i Plataforma per Catalunya condicionava la manera com veien els immigrants».

Durant el màster, Laura Quintana Soms va començar a treballar com a voluntària a l'ONG Minority Rights Group (MRG), una entitat britànica d'abast internacional dedicada a ajudar minories lingüístiques, ètniques i religioses i pobles indígenes. «Necessitaven algú que parlés espanyol i anglès per a un projecte amb tres països africans i la República Dominicana», explica, i afegeix que «com que arran d'aquell projecte, un documental, en va començar un altre, em van contractar i vaig treballar-hi del maig de 2012 al 2017».

En aquest temps, Laura Quintana Soms va participar en diferents projectes de l'ONG que la van portar a països com la República Dominicana, Jordània, Tunísia, el Marroc, Hongria, Bòsnia, Haití, Lituània... «MRG treballa sempre amb ONG locals, que és molt difícil que puguin rebre finançament internacional, i en canvi a través d'entitats com aquella poden acedir a més recursos», detalla la periodista gironina, que també va haver de desplaçar-se per col·laborar sobre el terreny amb alguns projectes. «Sovint eren activitats culturals que ens servien també per promoure la lluita pels drets humans», apunta.

Recorda, per exemple, que a la República Dominicana «s'hi prioritzava el teatre al carrer, que primer ens servia perquè persones de grups minoritaris i pobles indígenes s'acostumessin a parlar en públic i coneguessin els seus drets, i després ho explicaven en obres de teatre que creaven ells mateixos amb l'ajut d'un director». Iniciatives similars les va desenvolupar al Marroc: «Va ser un projecte que em va agradar molt, el qual hi havia implicades ONGs locals i un grup de persones de països subsaharians que en el seu camí cap a Europa s'havien quedat atrapades al Marroc i patien racisme. Una ONG apostava per fer teràpia a través de la música, amb sons tradicionals dels seus països. I també s'hi va implicar una institució que treballava el teatre de l'oprimit. La barreja de tots tres va ser perfecta, perquè es treballaven internament els drets humans i llavors es muntaven espectacles al carrer molt interessants, amb molta interacció amb la gent...». En la mateixa línia, va participar en projectes amb pallassos en caps de refugiats, i també amb titelles al Líban...

Després d'uns anys de feina intensa, va demanar als responsables de MRG agafar-se un any sabàtic: «Els vaig proposar de traslladar-me a la República Dominicana a tancar un projecte que hi teníem obert i a partir de llavors fer un any sabàtic, una opció que està ben vista al món anglosaxó, sobretot si és per formar-se o per fer voluntariats».

L'experiència a la República Dominicana va ser una de les més intenses que ha viscut: «Va ser molt dur perquè hi vaig poder constatar tot el racisme que hi ha, la pobresa extrema...». La seva feina se centrava en els dominicans d'ascendència haitiana que havien perdut drets per una decisió governamental: «Vaig poder viatjar a Haití i comprovar com la ineficàcia de les institucions internacionals afavoreix que no es resolgui la situació de misèria que hi ha». I això que, segons ella, «els haitians són gent molt treballadora, i preparada, que saben idiomes... fins el punt que són molt reclamats per treballar a la República Dominicana».

Tancat el projecte, va començar l'any sabàtic a Guatemala (al final només serien 7/8 mesos), dedicant-se en aquesta ocasió a la defensa dels drets de les dones: «No sabia gaire bé què hi anava a fer, només que m'havia posat en contacte amb unes persones que havien creat un grup de veïns per ajudar dones i infants que havien patit violència intrafamiliar». La iniciativa l'havien impulsat a San Lucas Tolimán, una localitat al costat del llac d'Atitlán, al departament de Sololá: «Té uns 33.000 habitants, la meitat a la zona urbana i l'altra a la rural». Un cop allà, va conèixer la història completa de la iniciativa: «El maig/juny del 2016 hi van matar una noia de 16 anys, i això va portar un grup de gent a dir prou i a crear una associació que es diu Casa Aq'ab'al per ajudar i donar refugi a les supervivents de la violència intrafamiliar i també per impulsar mesures de prevenció d'aquesta violència».

Casa d'acollida i formació

La periodista i activista gironina hi va estar treballant entre el setembre de 2016 i el febrer de 2017, «posant en marxa la part tècnica de la iniciativa i els protocols d'actuació, contribuint a la seva difusió a les xarxes socials, fent feines pràctiques (neteja, pintura, compres...) a la casa que serveix de refugi i per fer-hi activitats, i també gestionant alguns casos». A més, Laura Quintana Soms va fer un curs de formació en igualtat de gènere a l'institut públic: «No hi podia parlar amb molta profunditat, perquè era la primera vegada que s'hi feia una activitat així, però vaig mirar de fer-ho de manera molt dinàmica, que contrasta amb la manera de fer de les escoles d'allà. Va ser un repte, perquè la manca de costum feia que es mostressin intimidats quan els demanaves alguna cosa, però crec que va anar bé, i de fet quan hi he tornat alguns dels joves que hi van assistir encara em diuen seño pel carrer».

Acabat el període sabàtic, Laura Quintana Soms no es va poder reincorporar a MRG perquè no hi havia cap projecte en marxa al qual s'hi pogués afegir. Així que, tot i mantenir el contacte amb l'entitat, va haver de buscar una nova feina i la va trobar al Fons Internacional per al desenvolupament dels Pobles Indígenes d'Amèrica Llatina i el Carib (Filac), un organisme internacional creat el 1991 i amb seu a Bolívia, per al qual va treballar fins a l'abril del 2018.

Laura Quintana Soms va tornar després a Guatemala, a continuar col·laborant com a voluntària amb Casa Aq'ab'al. Va ser precisament amb la idea d'ajudar l'entitat a aconseguir el seu registre oficial, i també finançament internacional, que la periodista gironina va crear l'ONG Kemonïk. També ha continuat implicada en el dia a dia de l'entitat, si bé deixant clar que «la meva intenció principal és formar persones, perquè jo no deixo de ser una estrangera, allà, tot i que sem sento del poble. Sempre he tingut la sensació que està molt bé que hi sigui, però que no puc ser-hi de per vida; hi puc fer feina, però no serveix de gaire res si ells no la poden fer sols». Tot i això, també ha aprofitat aquesta seva última estada a Guatemala per continuar treballar en un llibre sobre la cosmovisió maia, basat en entrevistes a veïns de la zona que ha fet ella mateixa: «Espero que es pugui publicar aquest 2019, que és l'any internacional de les llengües indígenes, i contribuir així a difondre aquesta cosmovisió, que és fascinant, de la qual en sabem ben poc aquí, i que fins i tot allà s'està perdent».

Laura Quintana Soms va tornar el desembre a Girona i està buscant feina, encara que té el bitllet per tornar a Guatemala el maig: «Ara que les noves tecnologies ho permeten, m'agradaria poder repartir el meu temps i poder passar uns mesos allà, almenys durant un temps». Al marge de la feina que creu que encara hi pot fer, apunta que «el que m'aporta aquell país, aquella gent, és brutal. Aquí, quan surts de l'estació, tothom va amb el mòbil, a la seva... Allà tothom es va saludant pel carrer, hi ha una cultura del respecte, de la interacció, del tu a tu, que transmet felicitat...».

Guatemala és, segons ella, «un país de contrastos, hi ha des de la casa amb sostre d'uralita i les persones més humils, a grans mansions i gent amb molts diners». En una societat marcada encara per la guerra, no hi ha cultura de la denúncia per part de la dona: «La violència intrafamiliar allà té sovint a veure amb l'alcoholisme i és més complicada de resoldre perquè implica el front judicial, el policial, el mèdic, l'educacional... I sovint queda amagada, no se'n parla». Per això sosté que, al costat de la feina amb les dones, també és clau «treballar amb els homes, que en parlin, que siguin conscients del problema... I en el meu entorn d'allà constato que comença a passar».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook