29 de març de 2019
29.03.2019
Diari de Girona

Mela Muter a la Girona del 1914

Una exposició al Museu d'Art de Girona recorda l'estada a la ciutat de l'artista polonesa, que hi va pintar i hi va exposar algunes obres i es va relacionar amb els literats, artistes i intel·lectuals més notables de l'època

29.03.2019 | 11:41
Mela Muter a la Girona del 1914

Primavera de l'any 1914, Mela Muter (Varsòvia, 1876 – París, 1967), pintora, «no soc dona, soc pintora!», arriba a l'estació de tren de Girona. Des de principis d'abril i fins a inicis de juny s'instal·la a la ciutat, segons algunes informacions a l'hotel del Centre, al carrer Ciutadans. Temps per pintar, veure, conèixer i viure la ciutat, i moment també per fer una exposició a l'Athenea, centre i associació cultural considerada el «temple del Noucentisme» a Girona.

Mela Muter, o Mela Mutermilch, té en aquell moment 38 anys i una consolidada trajectòria artística. Viatgera infatigable, culta, inquieta, compromesa, contemporània i, a Girona, lliure: «Les meves vacances d'estudi a Espanya -referint-se a Girona- ja s'acaben; havia de començar a pensar en el retorn a la meva presó conjugal (...)», escriu a Souvernirs, les seves memòries. El seu pas per la ciutat deixa una forta empremta en aquelles persones que la coneixen, i especialment en els integrants dels cercles intel·lectuals de l'època.

Abans d'arribar a Girona Mela Muter, que viu a París, ja ha exposat en distintes ciutats europees, i en dues ocasions a Barcelona. El galerista i marxant d'art d'avantguarda Josep Dalmau programa, a la nova Galeries Dalmau, una exposició individual amb 33 pintures de l'artista; era el 1911. Un any més tard, i davant l'èxit de la mostra de Muter, Dalmau exhibeix una col·lectiva amb obres de la pròpia Mela i d'altres artistes polonesos.

Les dues mostres a Barcelona i l'estada de Muter a Girona són el fils conductors de l'exposició De París a Girona. Mela Muter i els artistes polonesos a Catalunya, que es pot visitar al Museu d'Art de Girona (md'A) fins el 23 d'abril. Està formada per 75 obres, majoritàriament olis, 57 de les quals són creacions de Mela Muter.

Glòria Bosch i Susanna Portell, historiadores i comissàries de l'exposició, (juntament amb Artur Tanikowski) com ja han fet en altres ocasions -recordar per exemple la mostra Berlín, Londres, París, Tossa... La tranquil·litat perduda, a la Fontana d'Or el 2007-, realitzen una recerca precisa, indaguen i aporten documents, articles, fotos, notes, cartes, memòries... donant visibilitat a fons d'arxius i col·leccions, materials únics (interessant l'exploració de l'Arxiu i Biblioteca Rafael i Maria Teresa Santos Torroella, fons de les Galeries Dalmau, de l'Ajuntament de Girona) que transfereixen gran valor i coneixement a la mostra.

Recórrer el Museu d'Art, conèixer les obres de Mela Muter i els documents testimonials de la seva curta estada a Girona, suposa internar-se en fets destacats d'un període de la història intel·lectual i literària de la ciutat. És l'època de la Restauració (1874-1923), del trànsit del Modernisme al Noucentisme. Barcelona, la gran capital, bull, és una ciutat cosmopolita que viu una constant transformació i els intel·lectuals de Girona, s'hi emmirallen.

Com a d'altres viatgeres i viatgers, Girona atrapa l'artista polonesa. No fa gaire que s'han començat a enderrocar les muralles (1901) i la ciutat mira tímidament a l'Eixample. És una ciutat conservadora, de serveis, de botiguers i comerciants, té un escàs creixement demogràfic, i un lent desenvolupament industrial. El pes de l'església i de les seves institucions és poderós, és, com descriuen alguns escriptors, «una ciutat levítica». Tanmateix, comencen a intuir-s'hi canvis: «Pocas ciudades presentan como la de Gerona un doble carácter, tan marcado de vetustez y de modernidad. Conviven en ella dos ciudades perfectament caracterizadas: la del pasado, que recuerda inavasiones, sitios (...); y la de nuestros días (...)», escriu Carles Rahola a El Autonomista, el febrer del 1914.

La vida de Mela Muter transcorre bàsicament pels carrers del Barri Vell, la Vall de Sant Daniel, Montjuïc... A Souvenirs, recorda Girona: «La ciutat conté molts edificis nobles, torres velles, esglésies i un gran seminari els alumnes del qual, molt nombrosos, vesteixen sotana negra i uns barrets esfilagarsats, també negres i d'una forma curiosa... Formaven aglomeracions de taques negres, la qual cosa augmentava encara més l'aspecte auster de la ciutat».

I mostra un interès especial pels mercats, i per la gent que habita en les vies que transita. És, en aquestes caminades, on l'artista troba i pinta sobre el terreny els paisatges i les persones que vol pintar. «Pels jardins de la Devesa gironina i per les Rambles de Barcelona, Mela solia passejar amb un gos descomunal. L'amic Josep Maria de Sucre em contava que, si alguna vegada l'animal escoltava algun renec, es posava a bordar tan escandalosament que era necessari retenir-lo amb força perquè no es llancés contra el blasfem impertinent», escriu Joan-Josep Tharrats el 1991 al Dominical del Diari de Girona.

«Un Montmartre rural»

Miquel de Palol i Felip (1185-1965), en les seves memòries Girona i jo, descriu l'ambient que viuen: «En aquell temps (...) una colla de joves pintors de la darrera escola havien fet de Girona un Montmartre rural. Treballaven desperdigats i bohemis; a vegades en desapareixien alguns, a vegades se n'hi afegien d'altres».

Muter passeja i pinta, molt, sense fi i, tanmateix, es dona temps per relacionar-se amb literats, artistes i altres persones amb responsabilitats ciutadanes. Miquel de Palol, Xavier Montsalvatje Iglésias, Rafael Masó, Joaquim Pla i Cargol, Josep Tharrats, Pere Farró..., comparteixen amb ella temps i les tertúlies de Can Norat. L'artista coincideix també amb un conegut, l'escultor Manolo Hugué, qui feia una estada temporal a la ciutat.

Són algunes d'aquestes amistats, entre elles Masó i Montsalvatge, qui engeguen el projecte de l'Athenea. Obra de Rafel Masó, Athenea, al carrer Anselm Clavé, obre les portes el juny de 1913 i per uns anys serà un referent de la cultura a Girona. Era un espai diferent, que mirava a la modernitat: «La exposición -referint-se a la inaugural- ­no será como tantas otras una exhibición de bazar; selecta y depurada, se colocarán los cuadros en forma que el uno no hará daño al otro, tal como se suele hacer en las salas de exposición del extranjero. La disposición del salón, de líneas simplicísimas, las paredes todas grises y la acertada combinación de las luces, asegurarán aún más la franca y serena visión de las pinturas, que permitirá apreciarlas en todo su valor», revela el Diario de Gerona de Avisos y Noticias. Els diaris de l'època informen puntualment de les activiats: concerts, exposicions, conferències...

Mela Muter hi exposarà les seves obres.

Els llocs i els quadres

El 24 de maig del 1914, a les 12 del migdia, s'inaugura l'exposició de Mela Muter a l'Athenea. La majoria de les obres que hi presenta han estat creades a Girona. L'artista explica que «hi vaig fer els meus primers bons paisatges (referint-se a Girona); entre altres , un de gran que feia 1 m x 1m...».

La relació d'obres exposades evoquen els llocs trepitjats i descobreixen a una pintora que, efectivament, en la seva estada a Girona, no ha deixat de treballar. «A continuación damos una lista o catálogo de la Exposición: Pinturas al oleo. — 1.Pont de S. Daniel. —2. Vora del riu.— 3. Pujada de S. Martí. — 4. Motiu panorámic. — 5. Montjuic. — 6 Retrat de Mme. Manolo. — 7. 'La Source'. — 8. Oliveres. — 9. Retrat del pintor Gotlieb. — 10.Retrat de J. Dalmau. — 11 El cegó. — 12. Recó tipic. — Gitana. Acuarelas. —Mont Olivet. —Grupu núm 1 .—Grupu núm. 2. — Croquis. — Carrero antic. — Cases vora el riu. — El pont», comenta el Diario de Gerona de Avisos y noticias el mateix dia de la inauguració.

Montsalvatge, Masó i altres ciutadans enceten una campanya per comprar una obra de Mela Muter per al Museu Provincial. El quadre tenia un preu de 800 pessetes, 400 de les quals demanen siguin aportades per l'Ajuntament, la resta per subscripció popular. No va ser fàcil, els diaris de l'època informen puntualment del procés: «El Sr. Alcalde con la comisión de Hacienda, en virtud de la autorización que les fué concedida por el Ayuntamiento en la pasada sesión, han acordado destinar cuatrocientas pesetas para la adquisición del cuadro 'Vora'l riu', de Mela Mutermilch». Era el 2 de juny de 1914.

L'Onyar a Girona. Vora'l riu, juntament amb Carrer Cúndaro (donació de la família Montsalvatge ) és la gran obra de Mela Muter que tenim a la ciutat. Exposades al Museu d'Art i al Museu d'Història de Girona, respectivament, formen part ara de l'exposició temporal al primer. Les referències i escrits d'aquells gironins que van relacionar-se amb Muter van convertir la pintora en un mite, una icona d'un temps i un modus de vida d'una ciutat que volia obrir-se al món; possiblement pocs pensaven llavors en les repercussions que tindria a Girona l'esclat, el juliol del mateix 1914, de la Gran Guerra.

«Lloes a Vos i que os tornem a veure. I quan els decés ens vulgan fer Girona trista (...) llavors invocant vos dressarem els ulls a Vos i a la vostra obra, oh noble forastera...», escrivia Rafael Masó al Diario de Gerona de Avisos y Noticias del 31 de maig de 1914.

No es tornaren a veure. Muter va marxar de la ciutat per tornar a París amb tren, com havia arribat. Sí que va viatjar a Tossa de Mar, als anys 20, on va pintar bàsicament aquarel·les, una de les quals, Tossa de Mar (Costa Brava), datada el 1927, es pot veure a l'exposició. Instal·lada a París, segueix viatjant. Les seves obres dibuixen els seus viatges i capturen les persones que hi distingeix.

Divorciada del seu marit, va compartir vida i lluita amb l'historiador i polític Raymon Lefebvre, mort prematurament. Muter pinta, exposa, escriu. Polonesa, jueva i socialista, quan els alemanys ocupen França s'amaga a Avinyó. De retorn a París segueix pintant, tot i que dificultats en la vista provoquen que creï amb menys intensitat. Mor a París el 1967, als 91 anys.

La presència a Girona de la pintora es perpetua en alguns escrits i recerques, i particularment en dues exposicions: l'any 1994 a les antigues Sales Muncipals Mela Muter, una pintora polonesa a Catalunya, comissariada per Mercè Doñate, i ara amb De París a Girona. Mela Muter i els artistes polonesos a Catalunya, radiografia d'un univers creat per una pintora.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook