12 de abril de 2019
12.04.2019
Diari de Girona

Joan Baptista de la Salle: Un pioner a les aules

Es compleixen tres-cents anys de la mort de Joan Baptista de la Salle, religiós francès santificat l'any 1900 que va crear les Escoles Cristianes, una xarxa educativa present a tot el món i amb cinc centres a les comarques gironines

12.04.2019 | 10:41
Joan Baptista de la Salle: Un pioner a les aules

Apòstol de l'ensenyança, àngel dels infants...». Són les paraules amb què comença un himne que milers de gironins van aprendre quan eren infants i que molts encara recorden, tot i el pas del temps. L'apòstol de l'ensenyança de l'himne és Joan Baptista de la Salle, un religiós francès que va morir avui fa tres-cents anys, que el 190o va ser santificat i que el 1950 va ser proclamat patró dels educadors pel papa Pius XII. El seu mèrit va ser haver estat un pioner en la renovació de l'ensenyament a finals del segle XVII i haver fundat les anomenades Escoles Cristianes, els populars col·legis de La Salle escampats per tot el món i que a les comarques gironines han tingut una presència destacada des de finals del segle XIX.

Joan Baptista de la Salle (Reims, 1651-Rouen, 1719) era el fill d'una família benestant que en canvi va optar primer pel sacerdoci i després per dedicar-se a l'ensenyament dels més desfavorits. Ordenat sacerdot el 1678 i doctorat en teologia el 1680, va impulsar escoles gratuïtes per a nens pobres i va començar a treballar amb un grup de mestres que compartien la seva voluntat renovadora, amb els quals va fundar la Congregació dels Germans de les Escoles Cristianes amb la intenció de posar en marxa nous centres educatius per a joves sense recursos i també espais per a la formació dels educadors. Al web de la Salle s'incideix precisament en aquest aspecte de la seva activitat com un dels elements més innovadors que va aportar: «Joan Baptista de la Salle va transformar tota l'educació del seu temps. (...) Els alumnes de les escoles eren instruïts d'un en un, ell va revolucionar les escoles en ensenyar a tota una classe alhora. En aquells dies les classes eren en Llatí, a les seves escoles s'ensenyaria en la pròpia llengua (francès si era el cas). També va ser un pioner en la fundació d'Escoles de Formació de Mestres, escoles especials per a joves amb condemnes judicials, escoles tècniques i escoles secundàries per a llengües modernes, lletres i ciències». A més, va posar per escrit algunes de les seves propostes pedagògiques, que es van fer molt populars.

L'arribada dels Germans de La Salle a les comarques gironines està estretament relacionada amb la situació política a França, on el 1876 es comencen a aprovar disposicions per garantir la separació entre Església i Estat. El 1884, per exemple, s'estableix que tots els professors han de ser laics, i el 1904 una llei prohibeix l'ensenyament als centres de titularitat religiosa. «Aquestes disposicions provocaran l'èxode de centenars de Germans que no van voler renunciar a la seva condició de religiosos», es pot llegir en el llibre 100 anys de La Salle Girona. 1905-2005.
Els primers Germans de La Salle que van arribar a Girona van anar a Cassà de la Selva, on van obrir una escola el mes de març del 1881. Eren tres, francesos, i es deien Jéron Agustin, Servus-Dei i Fabricià. La seva arribada responia a un acord signat a París el mes de juny del 1880 entre els Germans de La Salle i una societat anomenada Protectora de la Joventut que s'havia creat a Cassà amb la intenció d'obrir una escola de caràcter cristià per a nois amb pocs recursos econòmics. El 19 de març del 1881, diumenge, s'inaugurava oficialment el Col·legi de Sant Josep de la Salle a Cassà de la Selva, i l'endemà començaven les classes amb tres aules i 77 alumnes.

La presència a Girona

«El primer Centre La Salle a Catalunya fou el Col·legi La Salle Comtal a Barcelona, que s'inaugurà el 9 de febrer de 1879, l'any següent de l'arribada dels Germans a l'Estat espanyol», apunta 100 anys de La Salle Girona. 1905-2005. En els anys posteriors, a les comarques gironines «s'hi fundaren nombrosos Centres dels Germans, que no es limitaven només a les Escoles sinó que pretenien donar resposta a les diverses necessitats educatives de cada moment». Així, en el mateix treball es detalla que «a l'Alt Empordà hi havia els Col·legis d'Agullana (1907-1944), Figueres (1909), encara ben actiu; a Fortià s'obrí un Institut Agrícola (1904-1920) i una Casa de Formació (1920-1936); un Col·legi a la Jonquera (1905-1915); a Llers una Casa de Formació (1904-1920). Al Baix Empordà fundaren: un Col·legi a Calonge (1894-1909); un altre a Sant Feliu de Guíxols (1891-1972); el de Palamós tingué dues etapes, una entre 1905 i 1936 i una refundació el 1946 que segueix avui (...). A la Cerdanya, a Llívia, es creà una Escola fundada el 1904 i reconvertida en casa de repòs. A la Garrotxa, un Col·legi a Sant Joan les Fonts actiu entre 1905 i 1914. Al Gironès: Col·legi a Cassà de la Selva des de 1881; el de Girona, amb una Comunitat des de 1905; un altre a Llagostera (1904-1910); i el Col·legi de Salt (1905-1971). A la Selva: Anglès (1905-1914) i el de Santa Coloma de Farners, amb una gran vitalitat, actiu des de 1904. Al Ripollès hi hagué un Col·legi a Ripoll entre 1905 i 1914». Una vintena d'establiments, en definitiva.

En l'actualitat, La Salle té a les comarques gironines cinc centres educatius, amb més de 3.300 alumnes i 235 professors: La Salle Girona té 802 alumnes i 52 professors i s'hi imparteix ESO, Batxillerat i FP; La Salle Cassà de la Selva té 670 alumnes i 52 professors i s'hi imparteix educació infantil, primària i ESO; La Salle Santa Coloma de Farners té 652 alumnes, 47 professors i s'hi imparteix infantil, primària i ESO; La Salle Palamós té 430 alumnes i 30 professors i s'hi imparteix infantil i primària; i La Salle Figueres té 810 alumnes i 54 professors i s'hi imparteix infantil, primària i ESO. A Santa Coloma, a més, La Salle hi té una casa on resideix una comunitat de quatre religiosos.

La presència de La Salle és important a molts indrets del món. El germà José Román Pérez Conde, responsable de La Salle a Espanya i Portugal, ha participat aquesta setmana a Barcelona en una assemblea d'institucions lasal·lianes i, a preguntes de Diari de Girona precisava que «hi ha 91.000 educadors lasal·lians. Els Germans de La Salle al món són uns 3.700, dels quals a Espanya-Portugal volten els 650. Som en 79 països, amb més de 1.000 centres educatius, dels quals a Espanya-Portugal n'hi ha 122 (104 obres educatives i 18 socioeducatives). Cenyint-nos només a Catalunya, hi ha 25 obres educatives. Referint-nos a qui ha de ser el centre del projecte educatiu, l'alumne, se supera el milió. A Espanya-Portugal comptem amb gairebé 80.000 alumnes, dels quals 23.700 a Catalunya. S'abasten tots els nivells educatius, des de la maternal fins a l'ensenyament terciari. Les universitats són més de 70 al món. La Salle Campus Barcelona és un campus de la Universitat Ramon Llull ubicat a Barcelona. Compta amb l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica de Telecomunicació, Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Electrònica i Informàtica».

Quan se li demana què considera més vigent del llegat de Joan Baptista de la Salle, el germà José Román Pérez Conde apunta que «és llarg el llistat d'idees innovadores que se li atribueix. Seguint al Doctor en pedagogia Edgard Engemülle, se'ls reconeix, a ell i als primers Germans, la seva contribució a la progressiva generalització de l'ensenyament, considerant-lo com una necessitat per als nens i un deure dels seus responsables, i permetent-hi l'accés per la gratuïtat universal; el reconeixement del valor de l'escola popular i haver-se dedicat a la seva promoció; la seva contribució al sorgiment de la 'cultura escolaritzada': organització d'un espai i d'una pràctica escolars, especialment a nivell primari; la seva influència en l'establiment d'un currículum precís de l'escola primària gratuïta; la seva participació significativa en la utilització de la llengua materna com a base de l'ensenyament elemental; la millora tècnico-pedagògica de l'escola primària, particularment amb l'adopció de la manera simultània d'ensenyament; la seva presència en diversos fronts d'ensenyament, particularment en l'elemental modern i en l'esbòs del secundari i de l'educació correccional; suavitzar la disciplina escolar; la dignificació del mestre de primària, haver-ho caracteritzat com a professional i haver-ne impulsat la preparació amb la creació de l'escola normal per al mestre de primària seglar. Però el més important de tot això és haver fundat la primera congregació docent constituïda només per religiosos laics, que va continuar i va internacionalitzar la seva acció educativa».

Joaquim Mataró, director de La Salle Girona, recorda que quan va llegir l'obra del fundador de les escoles «em va semblar peculiar i sorprenent; la seva guia dels centres és un manual de gestió pedagògica amb un gran nivell de precisió, i algunes de les coses que s'hi diuen eren revolucionàries en el seu moment». En aquest sentit, destaca entre les aportacions que va fer Joan Baptista de la Salle que «va ser el primer que va acabar amb les classes individuals i va passar a fer-ne de col·lectives amb tot el grup-classe. Fins llavors era habitual que el mestre, que acostumava a ser una persona que tenia un altre ofici, fes classe a un sol alumne mentre els altres treballaven per a ell en aquella altra feina. Joan Baptista de la Salle, en canvi, implanta l'atenció col·lectiva al grup-classe i incorpora elements que en aquell moment suposen tota una novetat pedagògica com les pissarres, les taules de multiplicar i altres.... Si mires de contextualitzar-ho, és el que intentem avui quan apostem per la innovació tecnològica al servei de la pedagogia, i sempre atenent l'alumne com a persona».

Segons Mataró, el tret que caracteritza la manera de treballar a les escoles de La Salle és precisament que «el més important és l'alumne i el desenvolupament de les seves capacitats. La investigació, la didàctica i la pedagogia s'utilitzen per acompanyar-lo en el seu procés de maduració perquè ell mateix pugui gaudir de les seves virtuts».

Mataró comenta, a l'hora de definir els trets que per a ell distingeixen els mètodes de La Salle, que «tenim maneres de treballar des de P-3 fins a 18 anys i universitat que no són exclusives de La Salle, perquè és difícil que ningú inventi la sopa d'all, però el que sí que procurem és apostar més per la formació que per l'educació. Aconseguir que un alumne sàpiga fer integrals o que entengui Plató, ho pot fer més o menys tothom, però aconseguir que amb les habilitats que va adquirint maduri, i en madurar sigui millor persona, que no és tant què faig, sinó com ho faig, això és segurament la diferència. I aquesta qualitat entesa d'aquesta manera intentem treballar-la des de la proximitat: els alumnes tenen peculiaritats que des de la proximitat i amb l'empatia del docent hem d'anar descobrint per proporcionar-li eines perquè les desenvolupi tant com sigui capaç i ho necessiti. I aquesta és una altra clau, volem qualitat des de la proximitat, tenint en compte com un dels puntals la diversitat, perquè hi ha molts tipus d'intel·ligència, i moltes maneres de treballar dels nens. No hi ha una sola habilitat, ni una sola capacitat, sinó que el que toca és descobrir aquesta capacitat per potenciar-la». A partir d'aquesta diversitat, afegeix Mataró, «el que busquem és, a més de complir el currículum, afavorir amb l'autoconeixement que l'alumne creixi, que treballi els valors i l'autoexigència, la capacitat d'engrescar-se, d'encaixar el fracàs, la capacitat de gaudir de l'èxit de manera moralment i socialment correcta, i que s'adoni precisament que l'altre és diferent i que això no vol dir que sigui més ni menys, sinó diferent. Això és el que busquem».

L'entorn més proper

Per aconseguir-ho, insisteix Joaquim Mataró, els centres de La Salle busquen nexes amb el seu entorn més proper. «A La Salle Girona, per exemple, tenim l'objectiu concret d'obrir-nos al nostre barri, l'Eixample, partint de la base que tenim un sociograma complex, amb alumnes procedents de zones diferents de la ciutat. Per posar un exemple d'aquesta realitat, a la felicitació de Nadal d'aquest any només hi vam escriure l'expressió Bon Nadal en totes les llengües que es parlen al centre... I n'hi ha 23! I sovint al darrere d'aquestes identitats idiomàtiques hi ha realitats amb conseqüències socioeconòmiques o d'altra mena a les quals hem de donar resposta perquè som aquí, oberts a la ciutat, oberts a qualsevol proposta, i intentant demostrar que hi ha lloc per a tothom i que estem a l'alçada d'aquesta diversitat que defensem».

El germà José Román Pérez Conde relaciona el projecte educatiu de La Salle amb el tricentenari de la mort del fundador: «El logo per a aquest Tricentenari és: 'Un cor, un compromís, una vida'. El projecte educatiu lasal·lià arriba no només a les ments, sinó que afecta la dimensió més profunda de la persona, als seus sentiments i emocions; irromp en aquest àmbit on es maceren les idees, les conviccions, els valors, ... que orienten les decisions fonamentals en l'itinerari de la vida, a les aules i més enllà». En la mateixa línia, afegeix que «en els textos fundacionals, òbviament marcats per una societat de cristiandat, s'insisteix en la dimensió de la formació humana, útil per a la vida. Per això, avui també el nostre projecte educatiu s'esforça a oferir dinamismes adequats per al desenvolupament de les competències que faciliten la coherència entre l'aprenentatge desenvolupat a l'escola i les capacitats que la nostra societat demana».

Des de l'inici d'aquest curs, els diferents centres de La Salle, de les comarques gironines i d'arreu del món, estan celebrant actes per commemorar els 300 anys de la mort del seu fundador; algunes d'aquestes activitats tenen un component solidari que caracteritza moltes iniciatives impulsades des de La Salle, que a més disposa de la seva pròpia ONG, Proide.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit