Aquest 2019 la ciutat de Girona està celebrant l'Any Fargnoli per commemorar els 75 anys de la mort de Valentí Fargnoli Iannetta (1885-1944), cronista gràfic imprescindible de les primeres quatre dècades del segle XX a les comarques gironines. Fargnoli, nascut a Barcelona però que de nen va arribar a Girona amb la seva família, va començar a fer fotografies l'any 1901 i no deixaria de fer-ne fins al final de la seva vida: d'aquesta manera es va convertir en el notari de la vida quotidiana dels gironins de la seva època, amb imatges que mostren les seves activitats laborals i lúdiques, les seves celebracions i les seves misèries, els seus edificis nobles i els seus habitatges més pobres... Dues exposicions que es poden visitar aquests dies a la Casa de Cultura i al Museu d'Història, a més de la publicació d'un llibre, permeten fer-se una idea de la magnitud de la seva obra.

Entre les imatges que va captar Fargnoli n'hi ha unes d'especialment significatives ara que s'acosta la Setmana Santa: es tracta de fotografies de les processons a la ciutat de Girona abans que les autoritats republicanes prohibissin l'any 1931 les manifestacions religioses en públic. Aquesta decisió va provocar que a partir del 1932 les processons se celebressin a l'interior dels recintes religiosos (als temples o als seus claustres) i va impedir la presència de les confraries i els seus passos als carrers, com havia estat habitual fins aleshores. Aquesta situació s'allargaria durant els anys de la Guerra Civil i no seria fins el 1940 que la Setmana Santa es tornaria a celebrar amb normalitat (la normalitat que permetia la postguerra) en espais públics.

Les fotografies de Fargnoli són, per tant, el testimoni gràfic d'unes processons de Setmana Santa que durant aquella aturada per causes polítiques i bèl·liques viurien considerables transformacions. Fargnoli ens proporciona la imatge d'allò que altres persones han explicat per escrit, per exemple Francesc Agustí al llibre Girona. La processó de Setmana Santa (Ajuntament de Girona, 2015), en el qual s'informa de manera detallada dels orígens de les processons a la ciutat, de com eren i com van evolucionar tant abans com després d'aquella interrupció de la dècada de 1930. En aquest treball, per cert, s'apunta quin podria ser l'origen de les processons religioses, «que podríem remuntar al passatge bíblic de la conquesta de Jericó; en concret, al llibre de Josuè (Js. 6.1-16), quan Jahvè va ordenar a Josuè que es fessin set voltes a la ciutat fortificada».

Les imatges que es conserven de Fargnoli corresponen en tot cas a les processons que es feien abans de la prohibició republicana i de la Guerra civil. I en aquell temps se'n feien dues, de processons, a Girona, el Dijous i el Divendres Sant, a diferència del que passaria després, amb la reunió de totes les confraries i els seus passos en una única processó, el Divendres Sant, que s'ha mantingut fins a l'actualitat.

Francesc Agustí es remunta, però, molts segles enrere per explicar l'origen de les processons de Setmana Santa a Girona: «S'emmarquen en l'àmbit de la devoció popular i sorgeixen en paral·lel a l'aparició de les primeres confraries penitencials a finals del segle XIII. El desenvolupament més important d'aquestes celebracions a la ciutat va estar vinculat, en primer terme, a l'arribada dels franciscans i els dominics al segle XIII. Després va rebre un nou impuls amb l'establiment dels ordes reformats: carmelites descalços, caputxins o els mínims de Sant Francesc de Paula, a l'últim quart del segle XVI i inicis del XVII. El moment de màxima popularització de les processons a Girona coincideix amb aquest últim període i els canvis plantejats per la religiositat contrareformista. Les entitats que les organitzaven eren principalment confraries vinculades a la devoció a la Sang de Crist i la Passió, però també congregacions de penitents».

Segons Agustí, no es conserva massa informació de les primeres processons gironines de Setmana Santa, que no tenien passos, però sí que n'hi ha de de les que es feien als segles XVII, XVIII i XIX, que venen marcades, apunta, per quatre característiques: l'existència de dues processons, la fundació d'algunes de les confraries penitencials més antigues de la ciutat, la participació dels gremis amb els respectius passos i la primera participació dels manaies, l'any 1723.

Pel que fa a la confraries de la ciutat, la més antiga que es coneix, com diu Francesc Agustí citant Josep Grahit, és la de Sant Jordi, de la qual n'hi ha constància el 1270 i que estaria formada per «nobles i ciutadans honrats, que ultra els demés deures estatutaris, tenien l'obligació d'anar a les processons fúnebres de Dijous i Divendres Sants, els primers d'ells fent guàrdia d'honor al Sant Sepulcre, revestits amb cota de malla i amb sabre desenveinat, i els segons portant perruca blanca i túnica de roba de sac, en demostració de penitència i gran sentiment».

Aquesta confraria acabaria desapareixent, per la qual cosa les més antigues de la ciutat són la Confraria de la Puríssima Sang (1568), la Confraria de la Passió i Mort (1684) i la Congregació dels Dolors (1687). Aquestes tres confraries, a les quals amb el temps se n'afegirien d'altres, participaven en les dues processons i el Via Crucis que es van celebrar a Girona des de finals del segle XVI fins el 1931: «El Dijous Sant a la nit desfilava la processó organitzada per la Confraria de la Puríssima Sang; el Divendres Sant, a la tarda, el Via Crucis de l'Hospital, organitzat per l'orde dels Terciaris de Sant Francesc, i, finalment, la processó de Divendres Sant, organitzada per l'antiga col·legiata de Sant Feliu, la Confraria de la Passió i Mort i la Congregació dels Dolors. Des del primer quart del segle XVIII els manaies encapçalaven les processons. Els armats vestien capa vermella a la processó del Divendres Sant i capa blava a la processó del Dijous Sant».

En aquesta processó de Dijous Sant, com explica Francesc Agustí, «participaven nou dels antics passos custodiats pels gremis. Aquests misteris representaven diferents episodis significatius de la Passió de Crist. L'ordre a la processó estava determinat per la cronologia dels episodis que representaven: L'Oració a l'Hort, la Flagel·lació, la Coronació d'Espines, Pilat presentant Jesús, Jesús camí del Calvari, l'Enarboració, el Davallament, la Mare de Déu de la Pietat i, finalment, el Sant Sepulcre». Bona part d'aquests passos havien estat construïts a la segona meitat del segle XVII i, segons Agustí, «les diverses confraries, gràcies a la vessant religiosa dels gremis, competien en la construcció i la decoració». L'estructura dels passos, indica Agustí al seu llibre, «estava composta per un basament de fusta o mulassa de dos metres d'alçada aproximadament. La mulassa es cobria mitjançant unes teles de drap o vellut negres decorades amb brodats, serrells i cordons daurats. A la part frontal s'acostumava a col·locar l'escut del gremi que acompanyava el pas. Aquesta estructura estava coronada per una plataforma on anaven col·locades les imatges i altres elements ornamentals que conformaven l'escena, aquestes figures acostumaven a ser de mida i proporcions naturals. Els passos estaven decorats amb motllures de fusta daurades i s'il·luminaven amb quatre fanals, un a cada vèrtex».

La processó de Dijous Sant començava a les nou del vespre i seguia un recorregut pel Barri Vell de Girona que va anar canviant però que cap a finals del segle XVIII ja va quedar definitivament fixat: sortia de l'església del Carme, passava pel carrer Ciutadans, la Força, la Catedral, Rei Martí, Belaire, Barca, Calderers, Ballesteries, Argenteria, la Rambla, pujada del Pont de Pedra, plaça del Vi, Ciutadans i tornava a l'església del Carme. «El recorregut s'il·luminava llavors amb fogueres distribuïdes prèviament pels carrers», escriu Francesc Agustí. I afegeix que «en passar els veïns il·luminaven també la solemne desfilada amb gresols des dels balcons i finestres».

La processó de divendres sant

La processó que fins el 1931 es feia a Girona el Divendres Sant seguia un recorregut molt similar a la del Dijous Sant, si bé començava i acabava a l'església de Sant Feliu, on tenien la seu dues de les tres institucions que l'organitzaven, que eren l'Obra de col·legiata de Sant Feliu, la Confraria de la Passió i Mort i la Congregació dels Dolors. Inicialment era una processó matinal, però a partir de la incorporació de les dues darrers institucions es va traslladar primer al vespre i després a la nit. Francesc Agustí també detalla al seu llibre com era: «Els manaies, amb capa blava, encapçalaven la processó del Divendres Sant. A diferència de la processó del dijous, a la desfilada solemne del divendres només hi participaven dos misteris: el pas de la Mare de Déu dels Dolors, de la Congregació dels Dolors, i el Pas del Sant Sepulcre, de la Confraria de la Passió i Mort. Alguns anys hi havia participat també el pas del Natzarè de Sant Pere de Galligants que desfilava just després de la Creu d'Improperis. El pas representava Jesús portant la creu al coll vestit amb una túnica llarga».

El pas del Sant Sepulcre de la Confraria de la Passió i Mort era «més gran i més modern» que el de la Confraria de la Puríssima. La mateixa Confraria de la Passió i Mort també era la responsable del Crist crucificat i de la Creu d'Imporperis que sortien en la processó del divendres Sant. La confraria, de fet, havia encarregat poc abans de l'arribada de la República una Creu d'Improperis de grans dimensions que desfilava a la processó: «Els portants d'aquestes creus vestien túnica morada cenyida amb una faixa negra embellida amb or i portaven perruca negra».

Les imatges de Valentí Fargnoli i els escrits de Francesc Agustí són testimonis d'una època que es va acabar el 1931 i que va quedar definitivament arrasada el juliol del 1936 quan «totes les imatges que desfilaven a les processons de Setmana Santa a Girona es van destruir». Començava un altre temps.