Medicina, entre la fe i la ciència

El debat entre defensors de la medicina convencional i les teràpies alternatives s'ha revifat i ha esclatat a les xarxes després que els Ministeris de Sanitat, Consum i Benestar Social i Ciència, Innovació i Universitats hagin publicat recentment un llistat de 73 pseudoteràpies, entenent com a tals tècniques, teràpies o pràctiques, fins ara vinculades a la salut, que en els últims sis anys no estan avalades per cap publicació científica. «No tenen cap suport en el coneixement científic amb metodologia prou sòlida com perquè serveixi per avaluar la seva seguretat, efectivitat i eficàcia», s'afirma en la resolució governamental. Connectar amb els àngels, canviar els afectes modificant la nostra forma d'escriure, cirurgia sense contacte físic... són algunes d'aquestes teràpies «proscrites».

Però no s'atura aquí, el Govern espanyol, que té 66 pràctiques més «en revisió», entre les quals n'hi algunes de tan populars com l'homeopatia i l'acupuntura. Segons els responsables ministerials, «el fet que hi hagi publicacions relatives a aquestes pràctiques no implica que la tècnica estigui recolzada pel coneixement científic i que s'avali la seva eficàcia i seguretat».

Els professionals de les teràpies alternatives asseguren que hi ha una campanya en contra seva, una «caça de bruixes» amb finalitats econòmiques concretes, en la qual, diuen, les farmacèutiques són les principals beneficiades. Molts d'ells són professionals mèdics de carrera, avalats per una llarga trajectòria, bolcats en aquella «altra medicina» pel simple interès de curar i ajudar el pacient. En contraposició, professionals de la medicina convencional es mostren preocupats per l'avanç de les teràpies alternatives que, asseguren, poden ser perilloses per a la salut. No són pocs els que veuen en el futur la convivència d'ambdues, sempre que les teràpies alternatives siguin assessorades per un metge.

De fet, professionals d'un i altre àmbit coincideixen que la no regulació actual dóna marge al fet que, entre la gran diversitat de l'oferta, es doni llibertat d'acció a falsos gurus perquè posin en perill la salut del pacient. Des del sector de la medicina convencional afegeixen que, si hi ha mala praxi, la llei actual no castiga el terapeuta. Associacions com Apetp adverteixen del perill de l'anomenat «a-mi-me-funcionalisme» en aquesta matèria. Dos milions d'espanyols van reconèixer l'any passat haver abandonat tractaments per pseudoteràpies, el que mostra una àmplia acceptació social. Així, la situació a Girona i a Catalunya, com a tot Espanya, és d'un augment de la demanda de les teràpies alternatives i un buit legal, més enllà de la llista elaborada pel govern com a simple advertència per als seus usuaris. D'un i altre costat, o intervenint entre les dues ribes, el testimoni dels protagonistes.

El coneixement de l'energia

Joan Mora Brugués, metge i cirurgià amb una dilatada trajectòria, i un dels més destacats homeòpates de Girona, assegura que l'homeopatia, per les seves característiques -especialment per l'ús de dosis infinitesimals- no encaixa bé en el paradigma molecular dominant en la ciència i en la medicina actual. «Com altres teràpies que es basen en l'aplicació d'un estímul a l'organisme, perquè aquest activi els mecanismes propis de de defensa, aquest estímul és de caràcter subtil i és més energètic que material».

L'homeopatia és el mètode terapèutic que més profund ha calat en la societat i que sol recollir més crítiques. Seguint un principi terapèutic formulat per Hipòcrates, «allò similar cura allò similar», el seu inventor, Samuel Hahnemann, va dotar aquest principi d'una base experimental, fugint de les teories de l'època. Avui dia l'homeopatia té l'estatus de mètode terapèutic reconegut en tota la Unió Europea, inclosa Espanya.

«Que sigui energètic no vol dir que no existeixi o que ens ho imaginem, al contrari, vol dir que hi ha una part poc coneguda i poc explorada més enllà de les molècules, com ho demostra l'amplíssim camp de les nanopartícules», assegura Mora. Mora comenta que l'expansió de l'homeopatia en els últims anys ha molestat bastant a les farmacèutiques perquè han vist disminuïts els seus ingressos, «especialment quan l'homeopatia ha començat a ser recomanada pels mateixos farmacèutics per a petites molèsties quotidianes en detriment dels fàrmacs habituals» .

Que no hi hagi un registre oficial de terapeutes i homeòpates fa que moltes vegades el malalt no estigui protegit. És una les queixes habituals dels professionals que es dediquen a les teràpies alternatives. «El registre oficial dels metges homeòpates hauria de ser el de metges col·legiats que practiquen l'homeopatia i que coneixen bé les malalties i les seves complicacions, però que disposen d'una eina terapèutica addicional que els permet un maneig diferent en moltes situacions clíniques», afirma Mora. «Els que no són metges s'haurien d'abstenir de practicar l'homeopatia»

Fisioterapeuta de carrera, en acabar els estudis universitaris Pilar Oncins Casanova decideix introduir-se en la medicina holística, la que busca estimular el poder de sanació del mateix organisme. Des de llavors, explica, s'ha submergit en el seu estudi i la seva pràctica. Provinent d'una família de metges, assegura haver pogut observar com els avenços tecnològics «han anul·lat un altre tipus de coneixements basats en l'experiència, la lògica i la qualitat humana». Des de llavors s'ha especialitzat com a naturòpata, homeòpata, a més de exercir com a terapeuta floral i terapeuta biomagnètica. Per a Oncins, només hi ha una medicina, «aquella destinada a ajudar a recuperar la salut a les persones, tot i que sí que hi ha moltes eines terapèutiques diferents per fer-ho».

Crítica amb el sistema mèdic, Pilar Oncins comenta que el principal problema al qual s'enfronta la medicina holística és el gran poder de les farmacèutiques, a les quals «no interessa la resolució dels problemes de salut. A partir d'aquí, aquesta medicina està sotmesa a tota mena d'agressions i sabotatges que no permeten la seva correcta utilització, com són l'enorme desinformació sobre què és, com actua i els grans beneficis que pot aportar», assegura la terapeuta.

Per a Oncins, totes les eines medicinals són beneficioses: «L'important són les mans que les fan servir, i en això s'ha de ser molt crític avui en dia, perquè qualsevol pot obrir una consulta i posar-se a jugar a curar a les persones».

Acupuntura i hipnosi

Lluís Cals és un dels representants més destacats de l'acupuntura de Girona. Cals diu que fa alguns anys va dedicar esforços a aconseguir que l'acupuntura tingués un caràcter més reconegut en l'àmbit mèdic. No obstant això, assegura que «aquests esforços van quedar en res, ja que hi ha un corrent molt fort al respecte que intenta frenar les teràpies alternatives». Que el Ministeri de Sanitat posés «en revisió» l'acupuntura no el preocupa, sosté: «Des de fa molt de temps que intento fer la meva feina el millor possible, i m'he deslligat d'escoltar el discurs imperant sobre la medicina. En països del primer món l'acupuntura és part del servei a què pot accedir qualsevol pacient».

Cals comenta que la medicina convencional, en dividir-se en diferents especialitats, que estudien diferents parts del cos, no busca l'origen de la malaltia, sinó els símptomes d'aquest mal a les diverses parts del cos. Les medicines dedicades a l'energia, com l'acupuntura, en busquen la causa. Cals aclareix, però, que «mai aconsello a un pacient que canviï una medicina per l'altra, al contrari, haurien de ser compatibles».

David Cortés es defineix com a «terapeuta complementari, especialista en hipnosi», i relata que se sent fascinat des de jove per la hipnosi, des que va escoltar l'hipnoterapeuta Jaume Bordas parlant a Ràdio 4. Llavors era un nen de vuit anys, però la fascinació infantil marcaria la seva vida. El 2005 va estudiar hipnosi a l'Escola de Mariló Casals i posteriorment va fer durant dos anys i mig el Màster d'hipnosi clínica a l'Escola d'Hipnosi Clínica.

Encara que se la segueix considerant una «pseudociència» a Espanya, Cortés defensa que la hipnosi és reconeguda com una eina terapèutica per l'American Medical Association, la British Medical Association i l'American Psycological Association. Actualment s'imparteixen cursos anuals en universitats espanyoles com la UB, la UAM o la UNED i en universitats estrangeres com les de Lilla, Nantes, Borgonya, Estrasburg, Birmingahm, Lund, Columbia, Harvard i Yale. «Hi ha persones que desconeixen la hipnosi, la seva història i els seus beneficis, ja sigui pel que han vist en els mitjans de comunicació, desconfiança, por, recel... La manca d'informació que tenen aquestes persones és un dels problemes dels hipnoterapeutes», afirma Cortés.

«A Espanya la hipnosi podria estar en una situació millor. Tenim un Ministeri de Sanitat que ha posat la hipnosi a la llista negra de les pseudoteràpies. En fer-ho, no s'ha consultat amb metges, psiquiatres, psicòlegs, cirurgians, dentistes o altres terapeutes que utilitzen diàriament la hipnosi en les seves teràpies», afegeix. «La ministra María Luisa Carcedo també ha estat 'molt hàbil' posant al ioga en aquesta llista, quan el ioga no és una teràpia ni ho pretén ser, sinó una forma de gimnàstica com ho és el Tai-chi. Hi ha molts errors en aquesta llista negra i espero que es resolguin. Jo confio en la ministra».

Aleix Garriga Gascons és un dels professionals que periòdicament ofereix classes i cursos sobre la canalització de l'energia i el reiki des del centre Hogar Sión de Cervià de Ter. Garriga comenta que va arribar a les teràpies alternatives relatives a l'energia després de trobar-se en el que anomena «forat negre» de la vida. I que va ser gràcies a aquest coneixement, i la seva interiorització, amb el que se'n va poder sortir. «Trobes respostes vàlides per a tu, que a més li poden servir a la resta, aquesta va ser la meva recerca», comenta.

El reiki és una pràctica espiritual japonesa que assegura l'alleujament de gran quantitat de malalties transmetent energia a través de les mans. En aquesta energia es basa la recerca de coneixement d'Aleix Garriga, qui manifesta que li sembla estrany que les mateixes persones que creuen en el vudú no ho fan en teràpies alternatives. «És més fàcil creure en el que et pot fer mal que en el que pot curar-te», assenyala. El terapeuta somia amb un futur en què les teràpies alternatives es reconeguin en la societat i on el sistema sanitari les ofereixi com a opció.

Que no interfereixin la medicina

Des del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya i des del Col·legi Oficial de Metges de Girona, el missatge ha estat clar. Fa ben poc les dues institucions van publicar un decàleg en el qual s'especifica quins són els principis que han de regir el correcte exercici de la professió mèdica en la indicació de l'ús mèdic de teràpies complementàries. S'hi precisa, per exemple, que els tractaments sense validació científica o que no estan avalats per una societat científica s'han de pautar sempre de manera complementària al tractament base. El deure de tot metge passa per garantir que l'aplicació de les teràpies alternatives no interfereixi o perjudiqui l'acció del tractament principal.

Josep Vilaplana, president del Col·legi de Metges de Girona i del Consell de Col·legis catalans, tot i que afirma que mai no ha provat una teràpia alternativa, coneix algunes d'aquestes disciplines i no nega que, per exemple, l'efecte placebo d'alguns medicaments homeopàtics pot ser pres en consideració com una eina terapèutica més. No obstant això, Vilaplana confia en la medicina convencional perquè es basa en coneixements científics, comprovats i demostrats. «Quan es tracta de la salut, vull tenir la certesa que estic en mans d'un bon professional que coneix plenament les causes i que m'indicarà els tractaments més apropiats».

La solució, segons Vilaplana, no passa per fer desaparèixer o prohibir totes les teràpies alternatives, es tracta de «ser responsable i de garantir que aquestes teràpies no interfereixin o substitueixin la medicina amb base científica». Vilaplana comenta que el perill de les teràpies alternatives és que es converteixin en un substitutiu de la medicina convencional, especialment quan es tracta de malalties greus: «Les pseudociències no es basen en l'evidència científica que avali la seva eficàcia i, per tant, confiar exclusivament en aquest tipus de teràpies suposa un risc molt elevat i, en alguns casos, pot comportar l'empitjorament de la malaltia i fins i tot la mort. De fet, en els últims anys hem viscut alguns casos d'aquesta índole davant dels quals ens hem vist obligats a prendre mesures legals concretes», assegura Vilaplana.

Molts professionals de les teràpies alternatives es queixen que, en bandejar-les en conjunt, se les posa a totes en la mateixa línia. «El nostre objectiu mai ha estat injuriar les teràpies alternatives o atacar-les sense cap fonament», respon el president del Col·legi. «No neguem que, en alguns casos, aquestes teràpies complementàries poden tenir efectivitat i, per descomptat, hi ha professionals que actuen des de la bondat i sobre la base d'uns coneixements adquirits. Recórrer a teràpies alternatives és una cosa que està arrelat en la nostra societat i que respectem. Però també és el nostre deure prevenir la població i recordar la importància de combinar aquest tipus de tractaments amb un diagnòstic científic. No totes les teràpies alternatives són negatives però sempre han de ser complementàries».

En aquest sentit, Vilaplana insisteix que «la nostra funció i la nostra responsabilitat és la d'alertar als pacients sobre aquests riscos i mantenir a la societat informada per evitar que es produeixin negligències o que es generin falses expectatives, especialment, en malalts vulnerables».

Contra la mala praxi

El doctor Joaquim Bosch, metge oncòleg, adverteix per la seva part sobre el perill de les teràpies alternatives i la causa del seu auge. «Tot i els avenços recents en el camp de l'oncologia, encara avui hi ha un 40-50% de casos que no som capaços de curar. És comprensible que, davant una informació negativa com que la seva malaltia avui dia no té cura, el pacient vulgui estar segur i consulti altres persones. No obstant això, hi ha individus que s'aprofiten d'aquesta circumstància per treure'n profit»

«Si el meu metge em diu que no em pot curar, però aquest pseudoterapeuta em diu que ell segur que sí, què puc perdre per intentar-ho?», es pregunta el doctor Bosch posant-se en el lloc d'un malalt. «Cal insistir que tot i que la malaltia no sigui curable, gràcies als nous tractaments estem allargant de manera significativa el temps de vida, i el que és encara més important, la qualitat de vida. I aquí comença el problema, perquè el pacient abandona un tractament que sí que és eficaç, encara que no és curatiu, per unes suposades teràpies que ni curen ni pal·lien, i que a més, sovint suposen un impacte econòmic important per a ell».

«Avui dia estan sorgint molts consultoris de persones que s'autoanomenen metges naturistes o oncòlegs, sense haver cursat cap estudi reglat i validat pel Ministeri d'Educació, que actuen amb total impunitat fora de la regulació vigent», assenyala Bosch. «Aprofitant-se de la necessitat del pacient, acaben lucrant-se amb aquesta activitat», denuncia.

Fa uns mesos, Joaquim Bosch va aconseguir molt ressò mediàtic en denunciar a Twitter el cas d'una dona que havia abandonat el tractament mèdic contra el càncer de mama que patia per ser tractada amb teràpies alternatives. La dona acabaria morint.

En aquest sentit, Bosch es mostra crític amb el sistema judicial pel que fa a l'anomenada mala praxi. En els últims temps, persones que s'havien tractat amb gurus de tota mena han hagut d'assumir la culpa que els tractaments no funcionessin, ja que la justícia ha dictaminat que s'havien deixat enganyar per algú que no estava degudament format. «Al meu entendre, els casos d'aquests curanderos haurien de ser jutjats per mala praxi. No pot ser que al final el jutge dictamini, quan alguns casos arriben a la justícia per denúncies dels familiars, perquè el pacient ja és mor), que aquí la culpa és del pacient. Si juguen a fer de metges, que juguin amb les mateixes normes i regulacions i riscos judicials si no actuen correctament».

«A-mi-me-funcionalisme»

L'entitat Apetp (Associació per Protegir al Malalt de Teràpies Pseudocientífiques) va néixer amb l'objectiu d'evitar casos com el que van portar a la creació d'aquesta fundació: l'abandonament del tractament per part d'un jove de 21 anys, Mario Rodríguez, malalt de leucèmia i que va caure en mans d'un fals professional sanitari que el va convèncer que el podria curar aplicant-li la «medicina ortomolecular». Tot això des d'un establiment amb aparença de clínica des del qual oferia consulta sense comptar amb els permisos pertinents. Mario Rodríguez va morir el 2013 i avui la «medicina ortomolecular» és una de les 73 pseudoteràpies identificades pel Govern.

Elena Campos Sánchez, doctora en Biomedicina i llicenciada en Biotecnologia, presidenta d'Apetp, es mostra molt més radical respecte a les teràpies alternatives. Per a ella, les pseudoteràpies són «estratagemes prohibides d'acord a la nostra normativa però que no es persegueixen i que sobreviuen davant la passivitat administrativa i professional, constituint en terme ampli un atemptat contra la salut pública». Per això és que en la seva carta oberta a la ministra de Sanitat denuncien que «les pseudociències maten».

El seu perill, afirma Campos, ve del seu nom: «S'ofereixen com a veritables teràpies o complementàries quan realment no ho són. Això causa un engany al consumidor/usuari, en aquest cas agreujat per tractar-se principalment de malalts, en generar en nosaltres una falsa percepció de seguretat que ens porta a una pèrdua de la seva oportunitat terapèutica real ja sigui per substitució, retard o abandonament d'un tractament de veritat».

«D'acord amb les dades del baròmetre CIS de febrer de 2018, els usuaris de falses teràpies les empren en considerar-les fins i tot més eficaces que la medicina i útils allà on la medicina encara no té resposta», comenta la presidenta de APEPT. «La salut i la malaltia no són qüestió de fe ni viuen de paraules. En malaltia i salut, el 'a-mi-me-funcionalisme' és una fal·làcia. Exigim proves; no creences».

Campos comenta que les pseudoteràpies i els pseudoterapeutas estan «molt lluny de ser ONG o germanetes de la caritat». Ho diu en referència al fet que les principals productores d'homeopatia com Boiron o Heel són multinacionals que cotitzen en borsa. Una altra multinacional homeopàtica establerta a Espanya, Labo'life, té també guanys milionaris.

«Des d'Apetp pretenem alertar la ciutadania, professionals i autoritats sanitàries sobre la proliferació i acollida d'aquestes falses teràpies, així com de les seves fonts de difusió principals. No podem seguir confonent benestar amb teràpia, i tampoc opinió amb certesa: la medicina no és opinable, és verificable i, llavors, creïble i aplicable».