07 de juny de 2019
07.06.2019

De punta a punta del món sobre una recol·lectora

Després d'un primer viatge el 2015, el pagès del Pla de l'Estany Martí Canadell ha tornat a recórrer les grans planures dels Estats Units i el Canadà, i ha viatjat a Austràlia i Tasmània per collir-hi cereals usant maquinària enorme

07.06.2019 | 12:48
De punta a punta del món sobre una recol·lectora

L'any 2015, Martí Canadell, agricultor del Pla de l'Estany, va fer realitat la il·lusió de la seva vida: treballar a les grans planures dels Estats Units a lloms d'una recol·lectora gegant. Per a aquells que no estem familiaritzats amb la professió resulta sorprenent que algú pugui trobar irresistiblement engrescador estar-se dies sencers enmig del no-res collint cereals a milers de quilòmetres de casa. Cal sentir la feina de pagès, i Martí Canadell la sent com ningú.

Per això aquell viatge va ser per a ell la culminació d'un somni que l'havia acompanyat des de sempre. Probablement les sensacions devien ser comparables a les d'una gran promesa del bàsquet que travessa l'oceà per jugar en un equip de l'NBA. Ja ho diu sempre: «Estats Units és el top, la primera divisió». Després d'aquella aventura va tornar a Catalunya, però aviat les ganes d'una segona part el van empènyer cap a les Amèriques un altre cop.

En aquella segona ocasió (any 2018) la cosa va anar diferent. Tenia experiència amb les màquines, l'anglès ja no era un impediment i es coneixia el terreny pam a pam (no en va havia recorregut incomptables quilòmetres des de Texas fins al Canadà vivint en una autocaravana).

El mes d'agost, després d'acabar la campanya d'estiu a Catalunya, va traslladar-se a Dakota del Nord per seguir la dels Estats Units. Va reviure velles sensacions i va fer noves amistats. Els camps seguien essent infinits, alguns de més de 500 hectàrees, i els núvols «no tenien ni on amagar-se». Les màquines de la seva empresa, BT Harvesting, eren noves de trinca: «L'amo les canvia cada any. Ven les velles i n'adquireix de noves perquè no vol que s'espatllin i es perdi temps». Per a un agricultor el sou d'un any depèn de recol·lectar en el moment precís, període en el qual les jornades solen superar les 15 hores diàries. «Els pagesos que ens contractaven ens deien: Jo tinc un milió i mig de dòlars penjant d'unes tiges. Si marxeu d'aquí, quedo arruïnat i no puc fer res».

Treballaven de valent i només hi havia treva quan la pluja humitejava els cultius. Llavors era moment per al lleure, un temps que a Canadell sovint se li tirava a sobre perquè quan fa tres dies que plou, vius en una autocaravana enmig d'un camp quilomètric i ja has vist totes les sèries de l'ordinador, costa trobar activitats per matar el temps. Pentinats els camps de Dakota va enfilar cap al nord per seguir al setembre la campanya d'estiu al Canadà. Va recol·lectar colza i blat.

Els xòfers feien torns per complir les tres funcions principals de l'empresa: camioner, tractorista i recol·lector. Un treball en equip. «Allà, els teus companys de feina són a la vegada la teva família i els teus amics; dormen a la mateixa habitació que tu, en lliteres, és una mica com la mili». Joves anglesos, belgues, espanyols, novazelandesos... però pocs americans: «L'amo sap que algú que ve de fora es comprometrà per tota la campanya, en canvi, molta gent del país se'n cansa al cap d'un mes i se'n torna cap a casa».

«La màquina»

Com que ja tenia experiència prèvia, a Martí Canadell li tocava gairebé sempre portar la recol·lectora, «la màquina», un prodigi de l'enginyeria capaç de fer, ella sola i en qüestió de segons, una de les feines més trascendentals de la humanitat: collir el cereal i separar-ne el gra de la palla.

Als matins revisava nivells, tensions de corretges, cadenes i s'endinsava al camp. «La màquina» no té res a envejar a un transbordador espacial, diu. Va equipada amb GPS, sensors de temperatura i d'humitat, un ordinador amb mapes de rendiment i es pot moure de manera automàtica a través de coordenades per satèl·lit. La recol·lectora es passava els dies devorant tones de gra, que transferia a la tolva situada a la part posterior del vehicle. Quan aquesta arribava al límit de càrrega un tractor (també ultramodern) se situava en paral·lel a «la màquina» i rebia els grans que la recol·lectora abocava a través d'un braç mecànic. Des del cel el dron de Martí Canadell capturava l'escena. Dues naus verdes i diminutes navegant l'una al costat de l'altra en un oceà de cereal.

Del Canadà a Austràlia

Al Canadà la neu primerenca els va fer la guitza. Treballar sota zero és suportable dins de la cabina climatitzada de la nau espacial, però el glaç complica el funcionament de les recol·lectores i cal sortir a l'exterior a fer la revisió. L'hivern s'acostava i Martí Canadell i els seus companys treballaven a preu fet per recollir els fruits de la campanya de tardor a Canadà i a Dakota del Sud. Blat de moro, girasol, soja i sorgo. Els aliments bàsics del bestiar que ens mengem. «El blat de moro és el més divertit de tots. Mous més quilos per hora que amb cap altre cultiu, és allà on pressiones més la màquina: és com donar gas a fons a una moto».

A finals de novembre, quan el gorro i els guants s'havien convertit en peces indispensables, Martí Canadell va fer un canvi de rasant i va canviar la gèlida Dakota per una Austràlia a 43 graus. Aquest era veritablement el nou repte que buscava. Canvi de país, d'hemisferi, d'estació, de cultius i de manera de treballar. Una nova aventura.

Allà, l'empresa que el va contractar li va deixar un cotxe, una recol·lectora, un talonari per fer albarans «i espavila't». Va fer 600 quilòmetres tot sol per la regió de Victòria segant camps de faves i llenties per al mercat egipci. També va passar el seu primer Nadal sobre una recol·lectora i va fer el dinar del dia 25 amb la família del client.

Després va venir Tasmània. Un altre món. Allà la missió era recol·lectar piretre, una planta que fa unes flors semblants a les margarites i que s'utilitza per elaborar insecticida. Austràlia i Kènia en són els principals productors. «Val molts i molts diners recol·lectar piretre. Has d'anar molt a poc a poc, tens una persona al camp que va controlant les pèrdues i et va dient com ajustar la màquina, que no està malament però era una mica avorrit». El paisatge ondulat de Tasmània i l'experiència de viure en aquesta illa a les antípodes ho compensava tot.

Després de la segona epopeia agrícola les seves expectatives semblen cobertes. No té intenció de tornar-hi una tercera vegada, o almenys no tants dies. Però no es pot descartar res. El món és molt gran i encara hi ha camp per córrer.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit