Milers d'adolescents estrangers, majoritàriament nois de 16 a 18 anys, que afronten sols un viatge -llarg i dur- cap a Europa, a la recerca de feina i garanties de futur, centren una de les emergències socials del país: la dels menors que emigren sense l'acompanyament ni el suport de cap adult. L'últim any, la seva arribada a Catalunya i a Girona s'ha disparat fins a saturar el sistema de protecció de la infància, un fenomen que es va fer especialment evident l'estiu del 2018, tot i que les dades mostren que l'increment ja és significatiu des del 2016.

Així ho posaven de manifest les dades que la màxima responsable del Departament de Treball, Afers socials i Famílies a Girona, Marta Casacuberta, va compartir a la tardor. Els prop de 400 joves migrants desemparats que van arribar a Catalunya el 2015 es van convertir gairebé en un miler l'any següent i en prop de 2.000 el 2017. Ara, la Conselleria especifica que el 2018 es van rebre 3.659 menors i que fins al maig del 2019 ja n'havien vingut 945, una xifra que supera en més de 200 les noies i els nois que ho havien fet el maig de l'any passat. Pel que fa a Girona, al desembre Casacuberta va informar que se n'hi havien desplaçat 378, pràcticament el doble dels 196 del 2017.

Aquest volum i la situació personal dels joves, que van marxar de la casa familiar i del país en solitari, ha forçat la reacció de l'administració, les organitzacions socials que treballen al territori i, també, institucions privades com les fundacions Barça i Climent Guitart que, entre el 6 i el 13 de juny, han organitzat a Lloret de Mar la primera edició d'un campus d'hostaleria i esports per a joves migrants sense referents adults. Hi han participat vint nois de 16 a 18 anys, provinents del Marroc i del Senegal, tutelats per la Direcció general d'atenció a la infància i l'adolescència (DGAIA) de la Generalitat en diferents centres que la Fundació Diagrama -entitat sense ànim de lucre dedicada a col·lectius vulnerables- gestiona arreu del territori, entre els quals hi havia en Souriman Gharbi i l'Ali Naim. No es coneixien d'abans, però tenen molts punts en comú: 18 anys -«i un mes», subratlla Naim-, ser del Marroc i migrar per trobar una bona feina. Ambdós també van marxar davant la preocupació de les seves famílies -ara ja tranquil·les i en contacte per telèfon, WhatsApp o Facebook- i van creuar l'estret de Gibraltar en pastera, amb l'objectiu d'arribar a Catalunya. Naim, originari de Casablanca, ho va aconseguir fa sis mesos i Gharbi, d'un poble de la regió de Larache, fa poc més d'un any, just quan va esclatar el fenomen i els centres d'emergència estaven col·lapsats, pel que el van derivar directament a un de primera acollida.

Com ells, els participants del campus realitzat a Lloret de Mar es van seleccionar entre joves migrants involucrats en el projecte d'intervenció social FutbolNet, de la Fundació Barça, i conviuen en cinc centres de primera acollida i en un pis d'intervenció al Maresme, el Garraf, el Berguedà i el Baix Camp. En sintonia amb la seva prioritat, treballar, l'ocupació laboral ha estat el leitmotiv de la seva estada a les instal·lacions de l'hotel Guitart Central Park Aqua Resort, on han combinat la formació en hostaleria amb classes d'idiomes -d'anglès, a càrrec d'Euroformació-, sessions d'orientació laboral i activitats esportives dirigides per instructors del mètode FutbolNet.

L'aproximació teòrica i pràctica al sector hoteler l'han feta en classes amb docents de l'Escola d'Hostaleria de l'institut Coll i Rodés, que han permès als joves treballar a la cuina de l'hotel. D'aquesta manera, han après a elaborar especialitats com pastisseria, plats concrets, aperitius o còctels sense alcohol, a més de nocions bàsiques del protocol de sala. L'empresa Cafès Cornellà també s'hi ha implicat i ha introduït els nois en l'ofici de barista, mostrant-los els diferents tipus de cafè i la manera de servir-lo correctament.

El foment de les habilitats per ajudar-los a trobar feina s'ha complementat amb una ronda d'entrevistes laborals ràpides, en la modalitat speed dating, a les quals es van prestar una dotzena d'empreses -hostaleres, una bugaderia, una cadena de fleques o una altra de tèxtil- contactades a través del programa Incorpora de l'Obra Social "La Caixa", amb la cooperació de Càritas Diocesana de Girona i la Fundació Aspronis. A més a més, l'oci, també ha tingut el seu espai en aquest dens programa i, durant el cap de setmana, els joves han pogut conèixer Lloret.

Reconèixer-se en altres nois

Souriman Gharbi i Ali Naim coincideixen que han viscut una experiència molt positiva i asseguren que hi han après coses que els seran útils per treballar. Però el que valoren més és haver conegut nois allotjats en altres centres amb els quals tenen coincidències, malgrat les particularitats de cadascú, i se senten reconeguts perquè tenen un objectiu comú: altre cop, la feina. Aquesta és la motivació principal que els va empènyer a abandonar el país, «per trobar un bon treball i tenir casa meva», explica Gharbi, que al Marroc vivia amb la família -té dos germans i una germana més petits-, estudiava a l'institut i cantava en un grup de trap, Ksar Vegas Squad; la seva expressió s'alegra quan explica que, des que és aquí, ja ha compost un tema que va poder interpretar en un concert a l'escola Salesians de Mataró. En la seva decisió de marxar, diu, hi van tenir molt a veure amics que ja havien emprès el viatge i «em van parlar bé de Catalunya, que hi podia trobar una feina millor que al Marroc». El de Naim, orfe de pare des dels tres anys i amb un germà més gran, és un cas similar: va estudiar a Casablanca fins a primer de batxillerat «i estava molt bé -aclareix-, però el problema al Marroc ve quan surts al món laboral perquè no hi tens oportunitats, per això he vingut a aquí, a Catalunya»; ell va triar el lloc per influència d'un veí que hi portava dos anys, tot i que afirma que el que li va portar va ser «el destí».

Així, a diferència d'altres menors migrants, Catalunya és el lloc on volien anar i no un camí cap a altres països europeus. Tots dos van venir amb la intenció de contactar amb les seves coneixences -Naim hi havia quedat al Camp Nou, mentre que Gharbi simplement anava «a Barcelona»-, però una identificació policial els va conduir a la Fiscalia i, d'aquí, al sistema de protecció de la DGAIA: primer a Amposta, pel que fa a en Souriman, que ara viu a Sant Andreu de Llavaneres, i el seu company a Molins de Rei, passant per altres centres abans d'instal·lar-se a Vilanova del Vallès. Cap d'ells sabia com funcionava el sistema i recorden que van afrontar el procés amb incertesa, sobretot per les dificultats amb l'idioma.

«Tots hem patit en aquesta aventura»

Abans, però, van viure un periple que no detallen i que resumeixen explicant que van sortir de casa amb el propòsit de «buscar-se la vida», van pagar per pujar a una pastera i creuar l'estret i, quan ja eren a Andalusia, van continuar el viatge en autobús o en cotxe gràcies a l'ajuda de desconeguts, acompanyats de certa por perquè, apunta Naim, «tots els nois hem patit en aquesta aventura». Ambdós asseguren que estan «a gust» al centre tutelat, on realitzen activitats formatives, comunicatives o de lleure. «Les persones que han treballat amb nosaltres fan el que poden i hi estem com a casa», afegeix Naim, que estudia català i castella i, de cara al setembre, s'ha preinscrit a un mòdul formatiu de tècnic en electricitat en un institut de Granollers. Per la seva banda, Gharbi s'està preparant com a mosso de magatzem amb l'objectiu de trobar feina.

Pel que fa a la faceta esportiva del campus, consideren que és una part important i es refereixen al programa FutbolNet com «una molt bona idea de la que hem après molt». Ells ja jugaven a futbol al Marroc i ara comparteixen aquest esport amb joves dels pobles on viuen, un context en què, com en el dia a dia, han detectat reticències i cert temor davant la seva presència, pel que al principi ho van passar malament; «una setmana o dos», matisa Gharbi amb un somriure, que canvia per un gest més seriós quan lamenta que «miren malament la gent que ve del Marroc» i defensa que, «abans de parlar, s'ha de conèixer». Ara bé, tot i la malfiança que han viscut en alguns moments, els dos agraeixen l'acollida rebuda.

Mentre expliquen tot això, al seu costat hi ha la responsable dels programes d'inserció sociolaboral de la Fundació Diagrama, Ilene Glasser, que també coordina la gestió de les llars d'emancipació per a joves de 16 a 21 anys i espera «que hagin passat una setmana inoblidable, gaudit dels tallers i viscut una experiència molt bona pel que fa a la inserció laboral, i esperem que n'hi hagi alguna -afegeix- perquè és el que ells necessiten».

La DGAIA va adreçar la Fundació Barça a aquesta entitat quan li va proposar d'invertir en «programes a centres de primera acollida, utilitzant l'esport com a eina de canvi social». Així ho explica el coordinador dels projectes d'inclusió social d'aquesta organització del Futbol Club Barcelona, Ramon Garriga, qui indica que el campus va acabar de prendre forma gràcies a la implicació de la Fundació Climent Guitart. Garriga celebra que «hem aconseguit implicar molts agents i molt variats, i això no sempre és fàcil, especialment en el context dels menors no acompanyats». L'objectiu fonamental, diu, és contribuir a «canviar el relat: al desembre vam començar a treballar amb un col·lectiu estigmatitzat, vam aconseguir que s'hi sumés una fundació com la Climent Guitart i que dotze empreses s'hagin assegut davant els joves»; a les quals Garriga va remarcar la importància de «tenir l'oportunitat de demostrar que som un país d'acollida». «Toca conviure i generar oportunitats perquè és el que ens assegura un futur a tots», conclou.

En relació a FutbolNet, Garriga explica que el programa s'ha adaptat als joves migrants «creant grups mixtos de població d'acollida i d'arribada, per generar ponts de convivència mitjançant el futbol». En aquest punt, Ilene Glasser remarca la força que la marca Barça té per a aquest col·lectiu, ja que sovint és l'únic que coneixen de Barcelona i formar part d'un projecte vinculat a la seva fundació en potencia la sensació d'arrelament.

Per a la presidenta de la Fundació Climent Guitart, Cristina Cabañas, el campus ha estat «la suma perfecta» dels seus objectius principals: la formació en hostaleria i la solidaritat, obtenint un resultat «molt interessant, productiu i encoratjador» que opina que «serà exemple per a altres nois». A més d'oferir l'hotel per a l'allotjament i la manutenció dels participants, la fundació va contactar amb el programa Incorpora i va facilitar l'accés a les empreses que els van entrevistar. Cabañas diu que «només de veure la brillantor als ulls dels nois va parlar amb els patrons i el director de la Fundació, Enric Dotras, perquè hi haurà una segona edició en un futur molt proper». «Nosaltres tenim les eines i les hem de posar a disposició de la gent que no ho té tan fàcil, és un esforç gran però molt agraït», assegura.

Des de l'administració, la directora general de la DGAIA, Ester Cabanes, valora positivament una iniciativa que han promogut entitats que no tenen a veure amb la Generalitat, i amb la que estan disposats a repetir la col·laboració. Cabanes destaca propostes com la d'aquest campus perquè, sobretot amb l'arribada de menors migrants sols, la població a la qual ha d'atendre la seva direcció general «ha crescut moltíssim» i perquè, ara mateix, l'atenció que cal donar va més enllà d'un lloc per viure.