12 de juliol de 2019
12.07.2019

L'art anònim i compromès de Sanchki

Una exposició a la Cate de Figueres reuneix per primera vegada l'obra d'un creador que mai no ha revelat la seva identitat i que sempre ha estat al costat de reivindicacions socials i ambientals

12.07.2019 | 13:41
Els aneguets grocs de plàstic també són molt presents a l'exposició de la Cate de Figueres

Sanchki ha estat un artista compromès, anònim i insubornable. Amb la seva obra, ha ajudat a construir la imatge dels moviments ecologistes, col·lectius culturals, grups reivindicatius i subversius, cèl·lules de combat artístic i d'accions en defensa del territori. Aquesta exposició recull les empremtes amb què ha enriquit el nostre imaginari». Amb aquestes paraules es presenta l'exposició Sanchki. Amor, lluita, humor, que es pot visitar fins el 15 de juliol a La Cate de Figueres, i que reuneix cartells, fotografies, publicacions i altre material gràfic que testimonia l'activitat d'un creador que mai no ha revelat la seva identitat en les seves obres i que sempre les ha posat al servei de causes socials, ambientals i polítiques, com ara campanyes de Salvem l'Empordà i la Iaeden i activitats sobre drets humans, la justícia, la crisi econòmica, la immigració, l'autodeterminació... El contingut d'aquesta exposició quedarà conservat en el catàleg que n'ha editat Úrsula Llibres (www.ursulallibres.cat), un volum en l'elaboració del qual hi han participat Lluís Benejam, Joan Colomer, Miquel Duran, Pep Gou, Cristina Masanés, Imma Parada, Jordi Puig, Enric Pujol, Sebastià Roig, Carme Ruiz i Bàrbara Schmitt.

Precisament en aquest catàleg es planteja una aproximació a la trajectòria artística de Sanchki, tant des del punt de vista ideològic com artístic: «Caracteritzat per un alineament amb grups d'esquerra (d'un espectre força ampli al llarg del temps), que queda reflectit de manera explícita en bona part de la seva obra: murals, cartells, pancartes, dibuixos, fotografies€ Sempre, però, en el que podríem qualificar d'esquerra d'alliberament nacional; aquella per a la qual la revolució social i la nacional són indestriables i que també defensa un alliberament de caràcter personal. També, en tant que artista, observem un compromís amb l'avantguarda artística que es concreta tant en les obres realitzades com en la pluralitat dels mitjans utilitzats. Recordem que, a part del dibuix i les arts gràfiques en general, també abasta filmacions, instal·lacions i intervencions».

Una acció dels anomenats Hereus de l'Empordà; Sanchki n'era un dels integrants

Aquest volum està elaborat, però, en clau d'humor, i busca establir un cert paralel·lisme, per allò de l'anonimat, amb Bansky, el grafiter britànic la identitat del qual també és un misteri, i que es caracteritza igualment per ser l'autor d'una obra amb una forta càrrega de denúncia social. Ara bé, en un dels textos de Sanchki. Amor, lluita, humor es considera l'artista empordanès (no podia ser d'altra manera) molt més important que Bansky: «En considerar l'obra de Sanchki en el seu conjunt, pel seu caràcter compromès -i gosaríem dir que fins i tot subversiu- els crítics i especialistes han establert un paral·lelisme (desafortunat) amb l'obra de Bansky. Gran error! No tenen res a veure. La similitud del nom és una falsa pista! El tal Bansky és un frau, un muntatge. Té tota la cara de ser un col·lectiu i no un sol individu, com és el cas de l'artista que ens ocupa. Bansky no té ànima, és insuls, falsament subversiu i superficial, pensat per al consum dels addictes als mèdia. Un artista 'de disseny'. Pretesament ocult, ben al contrari que el nostre Sanchki: ocult absolut i autoimposat, àguila solitària, artista sense concessions, profund, d'una llarga trajectòria en el temps i no fruit de poques temporades, que s'atreveix a anar contra el món perquè el seu propòsit és transformar-lo».
La trajectòria de Sanchki arrenca a mitjans de la dècada de 1970, i de fet es conserva una fotografia del 1976 d'un mural que va fer per a la Joventut Comunista de Catalunya. En el catàleg s'explica que «dels anys vuitanta també s'han conservat diferents cartells explícitament polítics vinculats a l'aleshores incipient moviment independentista d'esquerres: Crida, Moviment de Defensa de la Terra, Assemblea d'Unitat Popular, etc.». I s'hi afegeix que «el compromís polític es va barrejar, entre els anys vuitanta i els noranta, amb la lluita per la salvaguarda del medi natural. De fet, sembla que ja va participar, als anys setanta, en la campanya de salvament dels aiguamolls de l'Empordà. Però va ser en les dècades posteriors quan va desenvolupar una activitat artística intensíssima en el si del moviment ecologista Salvem l'Empordà, que encara dura, segons diuen alguns».

El compromís de Sanchki va tenir un vessant pràctic, més enllà d'aquesta activitat artístico-activista: va formar part dels anomenats Hereus de l'Empordà, un trio satíric sempre disfressat amb barretina, ulleres de pasta i barba postissa, que va portar a terme diverses accions de protesta sobretot en qüestions relacionades amb el medi ambient; i també, com es pot llegir al catàleg, « va participar en el grup Fòrum Cívic, que arribà a ser un partit d'àmbit figuerenc. Hi va realitzar diferents cartells, pancartes i sobretot un butlletí periòdic, de caràcter satíric, del qual en sortiren diferents números».

Fotografia d'una acció policial contra el famós cartell dedicat el 2009 a Santi Vila, llavors alcalde de Figueres, que el mostra amb els peus en una galleda, despullat i amb un ànec de plàstic tapant-li els genitals.

L'elaboració de l'exposició i del catàleg ha suposat per als organitzadors una important feina de documentació, amb la voluntat de reunir el màxim possible d'obres de Sanchki, tenint en compte que abasten un període de temps mot ampli i que moltes eren cartells, fulletons i altres materials gràfics que no sempre es conserven.

Entre les obres més recordades de Sanchki hi ha un cartell de 2009 (del qual només hi ha constància en fotografies) que mostrava el llavors alcalde de Figueres, Santi Vila, despullat, amb els peus en una galleda, i que es cobria els genitals amb un aneguet de plàstic de color groc. La imatge pretenia denunciar la gestió de Vila relacionada amb el tren, una qüestió que apareix en altres peces de l'artista. Com també hi apareixen els aneguets, que s'acabarien convertint en un element recorrent de la seva obra -en la qual la fotografia i el fotomuntatge hi tenen molta presència- a partir precisament del 2009.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook