Superat el quart de segle de recorregut, el Sónar ha programat actuacions dels principals noms de l’electrònica: els antecedents més evidents, els precedents menys previsibles, els genis dels gèneres digitals i les últimes sensacions de cada moment. Ho ha fet des de la primera edició i ho segueix fent en la convocatòria de 2019. Per aquesta raó és un dels festivals de referència al món. I en l’edició d’aquest any, que se celebra entre dijous 18 i dissabte 20 (el Sónar+D comença un dia abans), ho demostra amb la invitació a Underworld, Four Tet, Paul Kalkbrenner, Vince Staples, DJ Koze, Body & Soul, Leon Vynehall, Erol Alkan, Daphni, Dj Tennis o Flava D.
Les llargues cues que sovint se suporten amb un somriure i els enormes espais de la Fira de Barcelona (Sónar de dia) i del recinte Gran Via de l’Hospitalet de Llobregat (Sónar de nit) certifiquen que aquesta és una de les cites ineludibles per als amants de la música avançada i de l’experimentació en la resta d’indústries cratives. Siguin d’on siguin. Vinguin d’on vinguin. El reclam de Fennesz, Arca, Waajeed, Kaytranada, Jlin, Masego, Dengue Dengue Dengue, Red Axes, LYZZA, Caterina Barbieri o HAAi ho deixa ben clar també aquest any.
No obstant això, el Sónar, que acull una fira tan efervescent com el festival, és molt més. Des de ben aviat va integrar a la seva filosofia escenaris i àmbits de dimensions reduïdes, però grans ambicions. Aquesta estratègia, com la seva branca tecnològica, s’ha anat desplegant amb pocs errors de càlcul o previsió. L’aliança amb la Red Bull Music Academy ha funcionat d’allò més bé. Per aquesta raó, ja no es pot parlar d’una maniobra emergent, sinó d’una realitat consolidada amb escenaris com l’XS.
Trap i música urbana
El cartell de 2019 inclou en aquesta divisió propostes tan suggeridores com les de Shiva Feshareki, que no fa servir els plats i la taula de mescles per punxar, sinó per extreure’n sons d’una densitat sorprenent. Igualment, cedeix moltes de les seves hores al techno distòpic, fosc i minimalista d’Afrodeutsche; al màxim responsable del segell PAN, Bill Kouligas, que trenca amb les convencions amb uns sets altament experimentals; a l’extrema Virgen Maria, influencer a les xarxes socials; a la DJ canadenca Brat Star, companya de xous de Yung Beef; a la contundent rapera Catnapp, argentina, com també ho és Ca7riel, multi-instrumentista que fusiona jazz, funk i hip hop; o a Jesse Baez, que interpretarà les seves cançons suaus i romàntiques.
Les estrelles del trap i la música urbana nacional estaran representades per Cecilio G., ídol de masses (potser massa, i tot); Lil Moss i els seus amics, tant beatmakers com MCs; i les prometedores Deva i Aleesha. Dins d’aquestes coordenades estilístiques, destaca el colombià ha$lopablito. Des d’Àfrica, arribaran la bass music keniana de Slikback; Muqata’a, primer artista palestí en la història del festival barceloní; Faka, abanderats de l’escena queer de Johannesburg (Sud-àfrica); i la multidisciplinar ugandesa Hibotep.
Plaer sonor
Entre els caps de cartell i els tresors amagats, flotarà el talent de l’incombustible DJ de Detroit Theo Parrish; del renovador del trance Lorenzo Senni i el seu conjunt Stargate; de la cantant iraniana d’R&B Sevdaliza, repetidora al Sónar; del duo de punk-rap format per Moor Mother i DJ Haram, això és, 700 Bliss; de la joia del new-wave Perel; de Petite Noir, amb el seu afro-pop estrany; del brillant MC andalús Dellafuente; del beatmaker Dano; de Nistra, alter ego electrònic del guitarrista de Novedades Carminha, Anxo Ferreira.
I el plaer sonor encara tindrà ocasió de manifestar-se de moltes altres formes: amb el ball abstracte de LAO & Wasted Fates; amb les imatges que sonen de l’imaginatiu productor Max Cooper; amb Anger i els seus future beats filtrats amb synth-pop; amb FAKETHIAS, exemple de grime nòrdic; les veus i els pianos tractats de v?x i J Colleran, respectivament; l’experimentació sense concessions de Milan W.; la folktrònica i el cant microtonal grec de June; o la improvisació industrial de Macromassa, exponents d’una independència radical durant els últims quaranta anys a l’Estat espanyol.
Els millors amics de les màquines
La robòtica, la intel·ligència artificial, el machine learning, el big data, la blockchain, la realitat virtual i augmentada, la internet de les coses, etc. estan jugant un paper crucial en àrees com l’educació, la salut, la seguretat, els transports, la logística, l’atenció als clients de les empreses o la cura de la llar. Els artistes, tècnics i científics que participaran en l’edició de 2019 del Sónar+D, la vessant tecnològica del festival homònim de Barcelona, explicaran del 17 al 20 de juliol que aquestes transformacions també s’estan estenent per totes les indústries creatives.
A diferència del que està passant en la majoria dels sectors, on s’està produint un intents debat perquè es tem que aquests progressos destrueixin llocs de treball, especialment els més bàsics o els que requereixen menys formació, aquesta discussió pràcticament no s’està donant en el cas de la música, l’audiovisual, els videojocs… Els seus professionals saben que històricament aquest factor ha desencadenat l’efecte contrari, és a dir, ha ajudat a generar ocupació i a expandir l’abast de les produccions.
A més, estan habituats a treballar i, fins i tot, a dependre d’un ampli i variat hardware i software. O sigui, els convidats al Sónar+D demostraran que no tenen por de les màquines, com sí que ocorre entre els directius i empleats de mútiples activitats, aparentment més serioses. Ells en són amics, no pas enemics, dels aparells i els artefactes. Per aquesta raó, a través de la cultura i la creativitat, aquesta cita ineludible està arribant en les seves últimes convocatòries molt més lluny que els polítics i els suposats cracks tecnològics que viuen de les subvencions públiques o el patrocini dels mitjans de comunicació.
Oberts a les novetats
En un ambient lúdic i entre desenes de milers de persones que no recelen d’allò que ignoren, la finalitat d’aquesta trobada és similar a la de l’altre gran esdeveniment digital que se celebra a la capital catalana: el Mobile World Congress (MWC). Així, els impulsors d’ambdós certàmens s’esforcen per interpretar les claus del canvi en què estem immersos, de manera que tots els conceptes de la indústria 4.0, les seves ramificacions i les seves conseqüències s’entenguin sense tenir grans coneixements d’informàtica, enginyeria, economia o filosofia. L’art i l’experimentació eren el principi del Sónar+D, però el seu perímetre s’ha fet molt més ampli: de la internet de les coses i els wearables al big data i l’analítica, de la intel·ligència artificial i el machine learning als dispositius mòbils i les xarxes socials, de la realitat virtual i augmentada als videojocs i els robots, etc. I al centre, sens dubte, les persones.
Els professors d’aquesta universitat d’estiu d’avantguarda en què s’ha convertit aquest certamen són agents tan rellevants com el CEO de GSMA Mobile World Congress (MWC), John Hoffman (que farà una ponència anunciant el nou esdeveniment creatiu i tecnològic que impulsarà la seva organització i el Sónar, xside), Robert del Naja (del grup Massive Attack), Andrew Melchior (col·laborador d’aquesta banda i de David Bowie o Björk), el col·lectiu Marshmallow Laser Feast (està reinventant el concepte d’exposició), Timoni West (guru dels videojocs tridimensionals), Jessica Brillhart (autora de Traverse, una plataforma d’àudio espacial), els catalans CANADA (realitzen una pel·lícula d’animació amb la intervenció del públic del Sónar) o Daito Manabe i Yukiyasu Kamitani (fan servir l’aprenentatge automàtic per reproduir les imatges del cervell humà).
L'amplitud del fenomen
El fenomen en què es deté el Sónar+D porta transformacions profundes en les relacions socials, laborals, etc. Si els sistemes educatius dels diferents països no s’adapten a les futures innovacions, arribaran les dificultats. Passarà el mateix amb les institucions polítiques i econòmiques en cas que no sàpiguen com integrar els robots i la resta d’agents digitals, als hospitals o als concerts, entre policies o DJs. Els analistes sostenen que cal ser optimistes: en el passat, després de la revolució industrial, ja es van superar reptes de gran abast.
La cultura que se’n deriva, participativa i exigent alhora, queda reflectida en el conjunt d’entorns organitzats al voltant de la tecnologia, en què qualsevol usuari pot ser emissor i receptor de tota mena de missatges -amb text, àudio, gràfics, fotografia, vídeo i múltiples combinacions d’aquests recursos- i en què pot interactuar amb audiències disperses i llunyanes, utensilis permanentment connectats, dispositius artificials amb la capacitat d’aprendre, edificis i ciutats intel·ligents…
La cultura del Sónar+D requereix d’habilitats inèdites que permetin als individus vincular-se amb els mitjans -convencionals, 2.0, etc.- com a creadors i distribuïdors de continguts i també que es belluguin en àmbits on allò real i allò virtual s’entrellacen. Sobre aquestes eines i plataformes -dispositius mòbils, wearables, xarxes socials...- es conformen grups humans i comunitats de pràctica que creixen per la curiositat, l’interès, la passió o la militància per assumptes diversos: la política, l’esport, l’art i qualsevol camp o activitat que se’ns pugui acudir.
Per analitzar aquest moviment, el Sónar+D compta amb espais batejats amb denominacions tan explícites com el Creative Tech Hub, l’Audio Tech Hub, l’Startup Hub, el University Hub, l’Inmersive Hub, el Sónar 360º by Mediapro, l’Auditori Sónar+D by Seat, el SónarSpoiler by Absolut i l’Onionlab presented by Desigual in Beta. A més, ha seguit augmentat la seva nòmina de socis i hostes, amb 4YFN (4 years from now, pròxim al MWC), IBM, Hamill Industries, el Royal College of Art, la Universitat Politècnica de Catalunya, BBC Global News, The Guardian o el projecte de cooperació auspiciat pel programa Europa Creativa, de la Unió, We are Europe.
