Per cada segon que passa 20 quilograms de xarxes cauen al mar. Organitzacions com Ghost Fishing Costa Brava són les encarregades d'arrencar-les del fons marí perquè no segueixin afectant els peixos, mamífers i fins i tot ocells que s'hi queden atrapats. Ghost Fishing és una iniciativa global que es dedica a extreure les «xarxes fantasma» que, majoritàriament de forma involuntària, perden els pescadors durant les seves operacions pesqueres. Raúl Álvarez és el responsable de la seu de l'organització a la Costa Brava i el propietari del centre de busseig Kraken Dive, ubicat a la població costanera de Tossa de Mar.

La implicació d'Álvarez amb la conservació marina no ve de fa quatre dies. A mitjans del 2014, durant una immersió amb l'objectiu de fer fotografies subaquàtiques, va aconseguir capturar el moment en què un peix es movia, encara en vida, dins una de les xarxes arrelades a la zona rocosa de l'illa de Sa Bauma, a Tossa de Mar. Quan va tornar a contemplar aquesta fotografia, ja fora de l'aigua, va adonar-se que, tot i ser una «imatge molt bonica», realment el que havia fotografiat era un «cementiri» i una cosa «nefasta» que no hauria d'estar succeint. En aquell moment el seu cap va fer un «clic» i va decidir prendre-hi partit. Mitjançant una recerca per internet va comprovar que, tal com ja ­s'imaginava, no era ni l'única ni la primera persona que s'havia topat amb aquesta problemàtica.

Així és com va conèixer el projecte Ghost Fishing i tota la feina que estaven ja realitzant a altres parts del món. Actualment la fundació ja opera al mar del Nord, mar Adriàtic, mar Egeu, mar Caspi, mar Mediterrani, l'oceà Pacífic i l'Scapa Flow (un tros de mar situat a les illes Òrcades d'Escòcia). L'obertura del nou capítol a Tossa de Mar va arribar després de diverses ­reunions amb l'organització i de verificar que la seva línia de pensament coincidia amb la de Raúl Àlvarez: «Vaig decidir anomenar la nova seu Costa Brava perquè volia que la gent tingués clar el punt exacte des d'on partia aquesta nova seu espanyola», explica el bussejador arrelat a aquesta costa del Mediterrani. Un any després ja es va realitzar la primera operació d'extracció de xarxes a Tossa de Mar. Una de les primeres arts de pesca que Raúl i el seu equip van recollir va ser la que havia fotografiat, gairebé un any enrere, i havia estat el motor d'inici de tot aquest projecte.

Kraken Dive porta molta història a l'esquena. Aquest centre de busseig és el successor del primer centre obert a Espanya, el Mar Menuda. Raúl Álvarez explica que ell i l'antic propietari del centre perseguien el mateix objectiu: ensenyar tècniques segures de busseig i inculcar el respecte cap als companys i el fons marí. Que el primer centre de busseig espanyol, el Mar Menuda, estigui ubicat a Tossa de Mar no és cap casualitat. Allà mateix Antonio Rivera, fundador d'aquest centre, va realitzar-hi també la primera immersió recreativa d'Espanya.

Álvarez afirma que, tot i que la seva voluntat és fer de Kraken Dive un centre total de conservació marina, hi ha gent que s'hi acosta per llogar l'ampolla i el material i no vol «ni sentir-ne parlar» d'això. Ell els anomena «turistes a l'aigua», i encara que no sigui el busseig que ell prefereix, accepta que s'ha de respectar totes les opcions sempre que no es faci mal al mar. Per aquesta raó els beneficis obtinguts amb la venda i el lloguer de material els destina a finançar els projectes de l'associació després d'haver pagat els impostos del local: «El negoci no és rendible, per això sempre serem pobres», sentencia entre riures el propietari.

Actualment des de Kraken Dive tenen oberts un total de cinc projectes finançats pel centre de busseig, entre ells Ghost Fishing Costa Brava. El responsable de la seu catalana assegura que és un projecte molt costós, ja que una immersió on només participin tres bussejadors suposa una despesa molt elevada entre la logística i material. Durant les diverses immersions que es realitzen durant l'any, cada submarinista pot recuperar entre uns 150 i 250 quilograms de xarxes. Tal com diu el mateix Raúl, una part molt petita si pensem que per cada segon que passa n'hi cauen vint més al mar.

El culpable, el niló

Anomenen «xarxes fantasma» a totes aquelles arts de pesca que els pescadors perden al fons marí quan realitzen tècniques pesqueres d'arrossegament, aquestes poden enredar-se als esculls o quedar-se flotant a la deriva. Els principals afectats per les xarxes són peixos, dofins, tortugues marines, taurons, aus marines, crancs i altres espècies, però també en són víctimes els corals o la posidònia (planta única al Mediterrani), que són arrencats del seu hàbitat degut a les xarxes que s'hi enreden. Quan una d'aquestes espècies marines es queda atrapada a una «xarxa fantasma», se'ls restringeix el moviment, els impedeix alimentar-se i els provoca infeccions. A més també afecta la seguretat dels bussejadors a sota l'aigua. Els animals que necessiten pujar a la superfície per respirar moren per sufocació. «Les xarxes abandonades al fons marí són un cicle de mort que no s'acaba mai, exceptuant que se les tregui del mar», assegura Álvarez.

Des de Ghost Fishing deixen clar en tot moment que el culpable del mal que causen aquestes xarxes no és el pescador, a l'inrevés, ells també són una víctima d'aquesta problemàtica. Un dels materials amb què estan fabricades les xarxes, el niló (unes fibres sintètiques que no són biodegradables i que, per tant, romanen un llarg període de temps sota el mar), és el culpable del mal que fan les «xarxes fantasma». Aquest material, a més, també resulta molt nociu per al medi ambient perquè acaba convertint-se en microplàstic. Segons Álvarez, s'hauria d'utilitzar un «material innovador, econòmic i que tingui una taxa de degradació molt més ràpida que els més de 500 anys que tenen els fils de niló».

Raúl afirma que els pescadors també es troben afectats per aquest conflicte perquè, en la majoria de casos, són accidents que provoquen un sobrecost per al pescador: «No hem d'assenyalar els pescadors com a culpables perquè una xarxa perduda són diners perduts per ells també», afirma Álvarez. A més, d'altra banda, també sofreixen la pèrdua de peixos que s'hi queden atrapats, i que per tant no podran pescar. El propietari de Kraken Dive assegura que la majoria de pescadors estan actualment conscienciats amb aquesta causa i que, per sort, molts segueixen les pautes i notifiquen les pèrdues al centre de busseig: «Per nosaltres seria molt difícil localitzar les xarxes sense la seva ajuda, d'aquesta manera tots sortim guanyant», afirma Raúl. El dany produït per la xarxa si s'aconsegueix extreure en un menor període de temps disminueix notablement. A més, hi ha la possibilitat que les arts de pesca puguin seguir sent utilitzades si es treballa ràpidament. Per tal de poder efectuar aquestes operacions de manera més eficaç, Kraken Dive està preparant un veler que els servirà per apropar-se amb més facilitat als punts exactes on els pescaires notifiquin que han patit una pèrdua.

La solució a la problemàtica de les «xarxes fantasma» es troba, segons Álvarez, en els materials amb què estan fabricades. També afirma, però, que eliminar el niló provocaria un «sobrecost evident per a tothom». Si es retornés a la utilització de materials biodegradables (abans no es feia per consciència sinó per falta d'altres materials més eficaços) aquestes tornarien a pecar del que pecaven durant aquells temps, de poca durabilitat sota l'aigua. Si finalment s'aprovés una llei que obligués la fabricació de xarxes amb materials biodegradables, el primer a notar el sobrecost seria el pescador, explica Raúl.

Aquests, a causa de la menor durabilitat de les xarxes degradables, haurien de duplicar la compra i, per tant, la despesa de materials. L'augment en el cost dels pescadors es veuria reflectit en un augment en el preu del peix que acabaríem notant els consumidors d'aquest aliment. «És molt lògic, si un peix costa 10 euros però n'hauria de costar 20, no ho paguem nosaltres, ni el govern, ni els pescadors, ho acaba pagant el mar», sentencia Raúl, i afegeix que, quan una «xarxa fantasma» es passa tants anys al fons marí el que s'arriba a perdre és incalculable.

Rescats a les profunditats

La feina de Ghost Fishing Costa Brava no implica només treure les «xarxes fantasma», malauradament la majoria de cops que se submergeixen per extreure-les es troben amb animals morts que han estat víctimes d'aquesta problemàtica. Raúl confessa que la imatge més impactant que recorda és la d'un cormorà, una petita au marina, atrapada a una art de pesca: «No és una foca, que és una imatge molt més mediàtica, però és un animal amb el qual convisc, i passar de veure'l pescant a trobar-me'l atrapat a una xarxa, és molt dur», lamenta. El bussejador afegeix com a anècdota que no s'ha trobat mai una tortuga o un dofí, però que espera que, si se'n troba algun, no sigui atrapat a una d'aquestes «xarxes fantasma».

Raúl Álvarez accepta que, tot i estar força content de l'estat de les platges on opera amb el seu equip, la lluita de Ghost Fishing continua: «Podem actuar en una zona superficialment molt visible, però la magnitud del problema és molt més gran del que podem observar». Els operatius només poden accedir a les xarxes que es troben a una profunditat màxima de 50-60 metres, «per sota d'aquest límit, que és on es troben la majoria de les xarxes, el treball es torna molt més dur i costós», explica. A més, explica que el simple fet de fer un nus es torna el doble de ­complicat a les profunditats, i que es necessiten ­habilitats i experiència per realitzar aquestes ­operacions.

Pel que fa a Tossa de Mar, la zona on els bussejadors de Kraken Dive treballen més intensament, Álvarez assegura que hi reneix tot després d'extreure'n les xarxes. Les gorgònies (o més conegudes com a ventalls de mar), les llagostes i els crancs reapareixen progressivament a les zones on els bussejadors han pres partit de la situació. Un cop eliminades les arts de pesca, Raúl explica que s'ha de seguir vigilant les zones on sobretot hi ha una alta activitat pesquera, tot i que accepta que no porta tanta feina extreure una xarxa nova com una que ja fa anys que es troba arrelada al fons marí.

I què en fan després d'aquestes xarxes? Des del centre Kraken Dive ja gairebé poden dir que en reutilitzen el 100%. Les converteixen en objectes com polseres, cordes de decoració o materials per fer bosses. La finalitat de la reutilització és acabar utilitzant la xarxa per a alguna cosa que «sigui permanent i no d'un sol ús». Per fer-ho, eviten a tota costa el reciclat, a més també intenten que els processos es produeixin el més a prop possible del punt d'origen «per no gastar combustible».

Consciència ciutadanaGhost Fishing també fa una gran feina de conscienciació ciutadana per tal que tothom tingui coneixença d'aquesta problemàtica. Raúl afirma esperançat que cada cop la gent està més implicada en la causa: «Ens queda poc temps, el Mediterrani està realment malament, però ara és un bon moment per actuar». El bussejador recorda que el que ells veuen és una zona molt petita, «un píxel de la fotografia», i que la millora es veu generalment en l'àmbit local, però que encara no és massa tard per recuperar l'hàbitat de la costa Mediterrània.Álvarez explica que l'ajuda de la ciutadania cada cop creix més i és essencial per a l'evolució del projecte. A més, des de Kraken Dive participen en jornades de neteja on hi ha una alta participació de voluntaris. En un d'aquests últims esdeveniments van extreure del fons marí pneumàtics, la goma dels quals és molt contaminant. Raúl justifica les aparicions d'objectes d'aquest tipus sota el mar a la desconeixença, en aquells temps, de la contaminació marina. Per exemple, els pneumàtics antigament eren utilitzats com a boies sense saber de la gran destrossa que provocaven al mar: «No es pot jutjar el que feia la gent als anys seixanta perquè creien que el mar era un abocador, el que hem de fer és jutjar els que ara ho facin». El bussejador explica que encara es troba amb alguns «incívics», però que malgrat la gran massificació de submarinistes que hi ha a Tossa de Mar, «la majoria són conscients de la causa».Ghost Fishing Costa Brava va ser un dels protagonistes de l'anunci d'enguany de la marca de cervesa Estrella Damm. Mentre que a la primera part de l'espot, Ànima, es visibilitzava el mal que provocaven els plàstics als mars, a la segona es donava veu als Amants del Mediterrani, tal com es titula la seqüela de l'anunci. En aquesta segona part de l'anunci és on pren partit la seu de Raúl Álvarez, acompa­nyat de quatre ONGs més: Posidonia Maps (Formentera), Asociación Tursiops (Mallorca) Wildlife Sense (Grècia). L'equip de Kraken Dive es mostra molt ­satisfet d'haver participat en aquest projecte i assegura que els ha causat un efecte molt positiu al centre de busseig. A partir de la difusió que l'anunci televisiu ha fet de l'organització, molta gent s'ha ofert voluntària, per aquesta raó Raúl es mostra tan positiu: «Les coses estan malament, però sabem com solucionar el problema», expressa esperançat el conser­­­va­cionista.