En la memòria col·lectiva pesen sobre Gala i Salvador Dalí els papers de musa enigmàtica i artista genial, que tots dos interpreten a la perfecció al llarg de la seva vida en comú i, en especial, davant dels mitjans de comunicació de masses. Però què passa quan les fotografies ens confronten amb una imatge de Gala compromesa amb el procés creatiu de Dalí? O quan ens retornen la imatge de Dalí fent de model per a les seves pròpies obres? D'una banda, sembla que la relació personal i creativa que els uneix és més complexa i rica en matisos del que la historiografia ens n'ha explicat. D'una altra, constatem que tant Gala com Salvador Dalí excel·leixen en l'esmunyedís art del camuflatge». Aquesta reflexió la plantegen Bea Crespo i Rosa Maria Maurell, comissàries de l'exposició Gala/Dalí. Imatge i mirall, en el catàleg de la mostra, que aplega una seixantena de fotografies i que es pot visitar fins al 6 de gener al Castell de Púbol de la Fundació Gala/Salvador Dalí.
De fet, es tracta d'una reflexió que enllaça d'una banda amb el creixent interès per la figura de Gala, un personatge encara envoltat de misteri però a qui l'any passat ja se li va dedicar una gran exposició al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), i de l'altra amb la voluntat de la Fundació Gala-Salvador Dalí de proporcionar una visió més àmplia i completa del mateix Salvador Dalí. L'actual president de la Fundació, Jordi Mercader, declarava en aquest sentit al Dominical del Diari de Girona, fa uns mesos, que Dalí li feia pensar en «un home del neorenaixement: és l'arquetip d'aquest tipus de personatge, partícip de totes les àrees del coneixement. Això és molt inusual, s'ha de posar en context, s'ha d'explicar i pot fer molt atractiu Dalí, proporcionant-ne una lectura més holística, més integral».
L'exposició d'aquest any del castell de Púbol està dividida en cinc àmbits que van resseguint a través de la imatge fotogràfica la vida de Gala i Salvador Dalí, abans i després de «l'encontre decisiu que té lloc a Cadaqués l'estiu de 1929, moment culminant a les seves vides i trajectòries», en paraules de la directora dels Museus Dalí, Montse Aguer, que insisteix en el catàleg que «Gala/Dalí: imatge i mirall és una mostra que vol repensar i qüestionar la nostra percepció de Gala i Salvador Dalí».
I tot a partir de la recerca que Crespo i Maurell, investigadores de la Fundació Gala-Salvador Dalí, han fet en els arxius fotogràfics de l'entitat (que compta amb més de 17.000 imatges), i també amb aportacions procedents d'altres fons. Aquest acurat treball ha tret a la llum un conjunt d'imatges en les quals hi ha paral·lelismes entre les trajectòries prèvies de l'artista i la seva musa, i també documents que evidencien els jocs de complicitats que tots dos establien, tant en l'àmbit personal com en l'artístic. La selecció final, expliquen els responsables de la Fundació, «compta amb imatges creades per fotògrafs de prestigi internacional, com ara Man Ray, Cecil Beaton, Philippe Halsman o Eric Schaal, i amb fotografies inèdites o de recent adquisició». També hi ha fotografies captades pels mateixos Gala i Dalí en fotomatons, i d'altres que són obres d'autors anònims però que recullen moments destacats de la intimitat de tots dos, junts o per separat. Així, a l'exposició s'hi contraposen imatges de les infàncies de Gala i Dalí, molt similars tot i la distància física que els separava: fotografiats amb animals, amb ninos de peluix, amb germans, en estudi...
Segons Crespo i Maurell, «el recorregut pels retrats i els records d'infantesa i joventut de Gala i Salvador Dalí, previs a la trobada que marcarà un abans i un després en les seves vides, ofereix analogies sorprenents. Per davant de l'objectiu desfilen nens vestits de diumenge, col·legials amb aires distrets, dòcils i tendres còmplices de jocs, peluixos farcits d'històries i mirades a l'infinit en el moment precís en què els joves, àvids d'experiències, resplendeixen. Imatges que, en el seu conjunt, posen de manifest el pes de les convencions en el retrat fotogràfic».
En altres àmbits de la mostra hi ha imatges de Gala i Dalí plegats en escenaris molt diferents i variats: a Portlligat, és clar, però també en espais naturals, en ple procés creatiu a Nova York o a Londres... I també hi ha fotografies de tots dos en solitari, però en postures similars, o fent un gest o una activitat molt semblant: entre aquestes, n'hi ha de captades en moments i indrets molt diferents, per la qual cosa la relació entre les dues imatges és purament casual, mentre que en d'altres el vincle és buscat i volgut, com les fotografies a Portlligat en què tots dos apareixen amb un cranc, o les que mostren com Dalí, d'una banda, escriu a mà La vida secreta de Salvador Dalí a Hampton Manor, Virgínia (EUA), i Gala, per la seva part, es dedica a corregir el mateix original.
Un tercer personatge
Finalment, hi ha un conjunt de fotografies en les quals es produeix una superposició de les imatges de Gala i Salvador Dalí. Segons les comissàries de l'exposició, «una d'aquestes imatges es va fer durant una estada de la parella a Cadaqués. En una anada i vinguda de la màquina fotogràfica, Gala oblida avançar el negatiu i superposa, per atzar, la fotografia de l'artista a una de seva. La imatge que en resulta és fascinant, perquè evidencia la fusió amorosa que tots dos experimenten a l'inici dels anys trenta. Dalí així ho expressa, vehement, en la seva autobiografia: 'Gala i jo vam viure tres mesos seguits a Portlligat, agafats com dos càncers, l'un a l'estómac, l'altre a la gorja del temps. No volíem que passés ni una fracció d'hora sense que haguéssim consumit la vida de tots els seus teixits en la nostra abraçada devoradora'». Bea Crespo i Rosa Maria Maurell afegeixen que «ja sigui per atzar o per caprici, les sobreimpressions de la parella fixen d'una manera poètica un secret de domini públic: Gala habita Dalí de la mateixa manera que Dalí habita Gala. Els dos formen un tercer personatge que els inclou i els transcendeix».
En qualsevol cas, en aquesta exposició emergeix una Gala diferent de la que s'acostuma a explicar, molt implicada en segons quines imatges en el procés creatiu de Salvador Dalí. Crespo i Maurell escriuen al catàleg, en aquest sentit, que «gràcies als darrers estudis realitzats sobre la figura de Gala, avui sabem que la seva funció, des dels inicis de la relació amb Dalí, transcendeix el paper d'esposa, model i musa. De seguida esdevé la mà dreta de l'artista i ho disposa tot perquè ell pugui dedicar-se exclusivament a crear: li organitza l'agenda, exerceix de representant i s'ocupa de la gestió de projectes expositius, editorials i artístics de diversa mena. Al costat de Dalí es revela, així mateix, com un ésser cultivat i creatiu que escriu, fa fotografies, confecciona objectes surrealistes, participa en la creació de cadàvers exquisits i col·labora en la materialització d'algunes idees dalinianes».
Entre les fonts que acrediten aquesta afirmació de les comissaries de l'exposició del Castell de Púbol hi ha els materials inclosos en el catàleg de la mostra Gala Salvador Dalí. Una habitació pròpia a Púbol, que es va poder visitar al MNAC entre els mesos de juliol i octubre de l'any passat, i amb la qual es pretenia «explorar la vida d'aquesta dona enigmàtica i intuïtiva, que es va relacionar amb molts artistes i intel·lectuals». Els responsables d'aquella exposició defensaven que Gala, «mundialment coneguda per ser la dona de Salvador Dalí, la seva musa i la protagonista d'algunes de les seves pintures», era en realitat una «artista de ple dret, ja que la parella va iniciar una cooperació artística, que va significar l'autoria compartida d'algunes obres».
La doble firma
Precisament Bea Crespo i Rosa Maria Maurell expliquen en el catàleg que «ja al començament de la dècada de 1930, Dalí reconeix la implicació de Gala i la importància que ella té en la seva obra, i rubrica molts dels seus treballs amb el nom conjunt 'Gala Salvador Dalí'. Anys més tard, a Confessions inconfessables, publicat originàriament en francès el 1973, l'artista declara: 'Tot firmant els meus quadres Gala-Dalí no he fet altra cosa que donar un nom a una veritat existencial, ja que sense el meu bessó Gala jo no existiria'».
Sobre la implicació de Gala en l'activitat creativa de Salvador Dalí, la historiadora de l'art Estrella de Diego, comissària d'aquella exposició del MNAC «fa un pas més en assenyalar que aquesta doble signatura amaga una mena de col·laboració creativa, en què Gala és responsable de la construcció de la seva pròpia imatge a través del pinzell de Salvador Dalí», segons apunten Crespo i Maurell.
Per a elles, en tot cas,, «el cert és que la presumpta musa decideix en tot moment com es vol mostrar. Exerceix un control absolut sobre la seva imatge i aquesta determinació cristal·litza en les obres de Salvador Dalí que la representen. El recorregut per les teles i els dibuixos que la plasmen ens en retorna una imatge sempre diferent. Intuïm una recerca de la identitat, o més aviat un emmascarament d'aquesta identitat, que també és ben present en Salvador Dalí. D'alguna manera, Gala s'inventa a través de la mirada de l'artista i aquest, per la seva banda, es busca i es mira en Gala, en la seva altra meitat».
