28 de octubre de 2019
28.10.2019

El dia que Manolete va torejar a Girona

Es compleixen 75 anys de l'actuació a la plaça de braus de la ciutat d'un dels grans mites del toreig, encara que el mal temps va deslluir una corrida que havia generat molta expectació

28.10.2019 | 19:02
El dia que Manolete va torejar a Girona

El 29 d'octubre del 1944, diada de Sant Narcís de fa 75 anys, era diumenge. I a les tres de la tarda hi havia una animació extraordinària al voltant de la plaça de braus de Girona. Molts gironins accedien al recinte, però també persones procedents de Barcelona, de València, de Saragossa... La zona era plena de cotxes, una imatge gens habitual que testimoniava que n'estava passant alguna de molt grossa. El motiu de tanta expectació era la presència a Girona, per primera i única vegada, d'un autèntic mite del toreig, Manuel Rodríguez, Manolete (Còrdova, 1917-Linares, 1947), principal reclam d'un esdeveniment taurí de moltíssim nivell amb la presència a més del torero a cavall Álvaro Domecq, i dels toreros Pepe Bienvenida i Curro Caro. Encara que després la confluència de diversos factors (mal temps, preus elevats, menys públic de l'esperat, toros poc adequats...) provocaria que l'espectacle no fos de tanta categoria com el cartell feia presagiar.

De fet, les expectatives que s'havien plantejat eren molt elevades, des del mateix moment que es va conèixer el cartell d'aquell espectacle: «De sensacional puede calificarse el acontecimiento taurino que para las ferias de San Narciso tendrá lugar en Gerona el presente año», escrivia amb gens continguda eufòria el cronista Chamberí a Los Sitios de Gerona el 7 d'octubre del 1944. La satisfacció continuava quan enumerava els protagonistes que tindria aquell espectacle, programat per a la Diada de Sant Narcís a un quart de quatre de la tarda: «Don Álvaro Domecq, Manolete, Pepe Bienvenida y Curro Caro, con ganado de Pérez Tabernero, así como así, se dice pronto, pero si tenemos en cuenta el valor que representa hemos de estar francamente orgullosos del hecho. Gerona será la plaza que dará el cerrojazo a la temporada y la cerrará con broche de brillantes».

En aquella crònica prèvia, Chamberí rememorava l'escepticisme amb què l'havien respost quan havia comentat la possibilitat que Manolete, la gran figura del moment, toregés algun dia a Girona: «Cuando hablaba de torear Manolete en Gerona, observaba por regla general en mis interlocutores cierta sonrisa de incredulidad, con asomos de duda sobre el estado de mis facultades mentales. Nadie, o pocos lo creían, y hubo quien al despedirse me dijo en cierta ocasión: '¡Bueno, Chamberí, que se mejore!'». I en canvi, afegia el cronista de Los Sitios, Girona tindria finalment un cartell que «en Barcelona sería motivo más que sobrado para un desplazamiento de Gerona de todos los aficionados que acostumbran a visitar la Monumental, y de muchos que no acostumbran, pero que van de cuando en cuando».

Manolete està considerat un dels grans toreros de la història, i era el més popular a la dècada de 1940, en els primers anys de la postguerra. Tenia un estil molt elegant, vertical, i va aportar algunes innovacions al món del toreig que van fer molt destacada la seva influència en les dècades posteriors . A més, es va convertir en tot un mite quan va morir a la plaça de braus de Linares, el 29 d'agost del 1947, després de ser envestit pel toro Islero quan es disposava a matar-lo.

El mes d'octub0sre del 1944, per tant, Manolete es trobava en el cim de la seva popularitat, i la seva presència en una ciutat petita com Girona va generar un gran rebombori. El dia abans de Sant Narcís, Los Sitios publicava una informació signada per Dos Faroles i titulada «Ha llegado el ganado para la gran corrida», en la qual s'explicava que «la expectación por la corrida va en aumento, y a poco que el tiempo acompañe, nuestro coso taurino registrará la mayor entrada de su historia. La petición de localidades de Barcelona y pueblos de nuestra provincia es cada vez mayor. El interés despertado por nuestra combinación de ferias ha trascendido a toda España», afegia Dos Faroles, que posava d'exemple de la seva afirmació que ja tenien entrades per assistir-hi els responsables de places de toros de diferents indrets d'Espanya, com ara Saragossa i Gijón. «Las ferias de Gerona adquieren este año un gran relieve nacional», postil·lava.

Però les coses no van anar com s'esperava. Malgrat la gran expectació que hi havia al voltant de la plaça, el mal temps que va fer aquell dia i els elevats preus de les entrades van provocar que el recinte no s'acabés omplint. I des del punt de vista artístic, el resultat tampoc no va estar a l'alçada del que es preveia. Tot i això, Chamberí en buscava el costat positiu en la crònica que publicava a Los Sitios l'1 de novembre, Diada de Tots Sants, i que començava eleogiant el responsable de la plaça de braus: «Nuestro empresario Romance, a costa de sacrificios que sólo él y Dios conocen, nos trajo a Manolete y completó el cartel con figuras de gran presgtigio. Y Manolete dió a Gerona en el día de ayer un aire cosmopolita que hace tiempo que no vivía. La plazade toros adquirió ayer categoría de calidad, ya que no en número, y si los resultados artístico y económico no han satisfecho, como presumimos, el social de nuestra población adquirió ayer carácter relevante gracias al 'digno de Manolete', que arrastró buen número de aficionados de Barcelona y aún de Zaragoza y otras capitales distintas. Los coches estacionados en la parada de la plaza son buen reflejo de lo que llevamos dicho».

De fet, el Cronista Oficial de la ciutat de Girona, Enric Mirambell, recorda encara aquella jornada, i explica que tot i que no va assistir a la corrida, «sí que vaig ser a prop de la plaça, i vaig veure com en sortien els toreros, i recordo que hi havia moltíssima gent que volia veure'ls, sobretot a Manolete, és clar».

Manolete, també era de preveure, va ser el torero més destacat en la corrida d'aquella diada de Sant Narcís de fa 75 anys. Tot i això, el resultat de tot plegat no va acabar de satisfer el cronista Chamberí, que es queixava d'aquesta manera: «La plaza con mediana entrada. Los toros pequeños, manejables, alguno un poco bronco (...) Ganas de aplaudir había muchas, no sabemos si por animar la fiesta o por calentarse las manos, pues el tiempo, a fuerza de bromas ya no está para ellas, y la gran corrida de Ferias terminó sin pena ni gloria, si acaso con un poco más de la primera».

Tan mal regust de boca li va deixar a Chamberí aquella única presència de Manolete a Girona que dos anys més tard, en una altra crònica sobre els espectacles programats per les Fires, recordava aquella tarda del 1944: «Muchas veces se ha comentado aquella famosa corrida en que alternaban como primer espada el difunto Manolete, con Pepe Bienvenida y Curro Caro, más el imponderable don Álvaro Domecq. Fue ésta, en verdad, una corrida de mucho bombo y platillo, pero en el terreno de la verdad, cuando llegó la hora, convergieron en un mismo punto diestros, ganado y público. El punto convergente fue el meramente circunstancial y las circunstancias fueron varias, entre ellas y como preponderante, el ganado. Sucedió que este no reunía condiciones para la gran corrida. (...) Si además tenemos en cuenta que la fuerte nómina de diestros absorbía mucho presupuesto y que además siete astados en las fechas feriales, son cifra excesiva para el horario solar, tendríamos la resultante del precio elevado de las localidades en primer lugar y la abstención del público en segundo».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook