15 de novembre de 2019
15.11.2019

L'històric bressol taurí de Figueres

La plaça de braus de la capital de l'Alt Empordà, que compleix 125 anys aquest 2019, porta tres dècades tancada i es troba en un creixent estat de degradació, tot i haver estat declarada Bé Cultural d'Interès Local

15.11.2019 | 13:26
Sobre aquestes línies, toreros sortint a la plaça de braus de Figueres, plena d'aficionats

Aquest passat mes de maig s'han complert 125 anys de la inauguració la plaça de braus de Figueres. Una plaça de gran referència dins de la tauromàquia catalana i que, tot i estar catalogada com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL), està totalment deteriorada i abandonada per part de l'administració local. La plaça de braus de Figueres, construïda gràcies a la brillant iniciativa de l'aficionat i farmacèutic local Pablo Gelart Galter, tenia una capacitat per a 7.500 espectadors.

Les dues curses d'inauguració de la plaça de braus de Figueres, celebrades els dies 3 i 4 de maig de 1894, van despertar un gran interès entre els aficionats locals i també entre els veïns del Rosselló, que van viatjar a Figueres amb un tren especial per poder assistir a aquest gran esdeveniment taurí. Es calcula que, amb aquest tren, hi van arribar més de 1.500 persones. L'expectació era tan gran que un bon nombre d'aficionats van haver de pernoctar a la intempèrie en no haver-hi prou places disponibles d'allotjament a les fondes de Figueres i rodalies.

A la ressenya taurina titulada Una festa torera a l'Ampurdà, que es va publicar, el 5 de maig de 1894, en el Diario de Gerona de avisos y noticias s'emfatitzava l'entusiasme taurí dels aficionats francesos amb els següents rodolins: «Y el frances no poguent més / s'alça i crida a dret y a tort / que monsieur Espartero és / dels toreros 'le plus fort'».

Manuel García Cuesta «Espartero», que tenia un gran cartell a les places espanyoles d'aquella època, va actuar en solitari a la cursa inaugural i va repetir actuació, l'endemà, alternant amb Joaquín Navarro «Quinito». Aquestes dues històriques curses serien les últimes que torejaria el valent «Espartero» abans de ser enganxat mortalment pel toro Perdigón de Miura a la plaça de Madrid, el dia 27 del mateix mes de maig del 1894.

La cursa inaugural de la plaça de Figueres va omplir-la de gom a gom i va estar amenitzada per la banda francesa, de Beziers, La Lire Biterroise. Els braus de Celsa Fontfreda, vídua de Concha y Sierra, van contribuir notablement al lluïment d'aquella primera funció, ja que van comportar-se amb bravura i noblesa. El primer brau que va sortir a la lliça figuerenca era de capa negre i es deia Tortolillo; el seu cap, dissecat pel senyor Arderiu, es va exposar a la botiga que el senyor Casellas tenia al carrer Ciutadans de la capital empordanesa. «Espartero» va torejar admirablement els cinc primers toros i els va matar a tots d'una sola estocada en la sort del «volapié». El sisè toro de la tarda va cedir-lo gentilment al torero de reserva, José Roger «Valencia», que no va estar gaire afortunat amb l'espasa.

La segona cursa, celebrada l'endemà, no va ser tan triomfant com la primera, ja que els imponents i banyaprims toros del ferro de Benjumea van atordir els passatges de la lidia amb el seu joc incert i recelòs. «Espartero» va protagonitzar, una vegada més, una bona tarda i va lluir-se en liquidar d'una gran estocada el cinquè brau de la cursa. «Quinito» no es va sobreposar a les dificultats dels seus toros.

A la cursa celebrada el dia 3 es van produir dos desafortunats accidents: l'enganxada de «Maera» en posar banderilles al sisè toro de Concha y Sierra, i la caiguda mortal d'un espectador de la Jonquera, des d'una finestra a l'exterior de la plaça. Aquests dos lamentables incidents, però, no van eclipsar el fort ressó de les dues curses que inauguraven una nova època taurina a la capital de l'Alt Empordà.

La inauguració de la plaça de braus de Figueres va possibilitar la programació d'atractives curses de fires en una brillant primera etapa que es perllongaria fins el 1936 i que no es tornaria a reprendre fins l'any 1940, amb la celebració de jonegades, i la recuperació de les curses de braus a partir de l'any 1945.

Primera època de la plaça (1895-1936)

L'expectació dels afeccionats taurins per presenciar la cursa de fires de 1895 era molt gran. L'empresa de la plaça de braus va obrir, a Figueres, dos punts de venda d'entrades que es trobaven a la botiga de Miquel Ferrer, al carrer Ciutadans número 6, i en el Centre Administratiu de Budó i Soler, als baixos del carrer Mercaders, número 6. A la botiga del successor de Jordi, també del carrer Ciutadans, s'hi van exposar les banderilles preparades per a la cursa programada per al dia 5. El cartell taurí de 1895, integrat per Guerra, Fabrilo i braus de Benjumea, va omplir gairebé la plaça. Guerra va alçar-se com a triomfador de la funció i va demostrar no tenir rival, confirmant les excel·lències de torero valent i la seva reconeguda personalitat.

L'any 1896 es van organitzar fins a tres curses de braus. El 3 de maig, Fuentes i Minuto se les van entendre amb toros de Torres de la Cortina; el 30 de juny van actuar Cacheta, «Quinito» i el rellonador Ledesma i el 25 d'agost, «Quinito» va lidiar quatre braus de Torres de la Cortina.

A partir del 1897 i fins l'any 1913 s'organitza una única cursa per temporada. De l'any 1914 al 1918 no es programa cap funció taurina i l'any 1919 es reprenen les curses de fires. Així, l'any 1919 se celebren dos espectacles amb espases d'alternativa i des del 1920 al 1922 es programa una única funció per temporada. L'any 1923 no s'efectua cap cursa amb matadors de toros. L'any 1924 es reprèn la programació de curses de braus fins a l'any 1936.

Amb motiu de la guerra no hi tornarà a haver espectacles a la plaça de braus de Figueres fins l'any 1940. A partir de llavors s'organitzaran únicament jonegades ja que, amb l'entrada de França en guerra, els aficionats francesos tenien dificultats per assistir a les curses de Figueres i l'empresa no podia confeccionar, per tant, cartells gaire ambiciosos.

Segona època: la postguerra (1940-1959)

La dècada dels quaranta comença amb la confecció de modestes jonegades en les quals intervenen els novells espases Fuentes, Minuto, Canario, Sastrillo, Torrijos, Florentinito, J. Jou, Roche, Montadas, España, Cocinero, Chiclanero, José Pastor, Manolete II, Pedrucho III, Pelayo, Barrera Chico, Arenales, Regatero, Tusquellas, Pinero, Alberto Barcelona, Niño de la Estrella , Manolo Fuentes Bejarano, Antonio Martínez «El Alférez», Avelino Rivero «Pedrucho de Canarias»... La celebració d'aquestes jonegades es complementava amb festivals benèfics que estaven organitzats sovint per afeccionats locals constituïts en empresa. En aquests festivals hi actuaren afeccionats com José Novoa i Celestino Moniada, que, fins i tot, van arribar a torejar professionalment.

L'any 1945 es reprenen les curses de braus, el dia 30 de setembre, amb un tancament de toros de la ramaderia de Pimentel que toregen «Carnicerito de Méjico», Curro Caro i Julián Marín. A partir d'aquest any estarà assegurada la celebració d'almenys una cursa de braus per temporada. En la temporada de 1948, per exemple, s'arriben a programar fins a tres curses de braus, dues el mes de maig (dies 6 i 9) i una altra durant el mes de setembre (dia 26). D'aquesta manera s'inicia una altra brillant etapa taurina a la capital empordanesa, ja que es normalitzaran els espectacles taurins amb cartells veritablement importants i de notable èxit.

A partir de l'any 1955 i fins al 1957 se celebrarà una cursa de braus i una jonegada amb picadors amb motiu de les Fires i festes de la Santa Creu. Tanmateix, s'ampliarà la temporada taurina ja que, a partir de l'any 1955, es programaran atractives jonegades amb i sense picadors fora del calendari firal. La celebració d'aquestes jonegades crearan un gran ambient a la capital empordanesa i seran d'un gran interès per als afeccionats taurins. D'aquestes funcions amb toreros principiants en sobresortirà un valent noveller figuerenc, Roberto Espinosa, que protagonitzarà tardes de molt bon record a la lliça de la plaça del carrer del Far. L'any 1955 es van celebrar sis jonegades (tres amb picadors i tres sense picar).

Tercera època: El «boom» del turisme (1960- 1989)

A partir dels anys seixanta, coincidint amb el «boom» turístic a la Costa Brava, la plaça de braus de Figueres agafa un gran protagonisme i programa una gran quantitat d'espectacles que comptaran amb la participació de toreros tan rellevants com Paco Camino, Chamaco, El Cordobés, Antonio Bienvenida, Joaquín Bernadó, Enrique Patón,€

Un dels esdeveniments taurins més importants de la dècada dels anys 60 va ser la celebració, el 12 d'agost de 1961, de la cursa de braus en homenatge a Salvador Dalí. Figueres ha estat l'única ciutat del món que ha celebrat una cursa daliniana. La plaça figuerenca es va transformar en un escenari surrealista en el qual Dalí va disposar 32 pals que aguantaven unes banyes-bigoti dalinianes i uns molinets de vent. El cartell anunciador d'aquesta cursa va ser molt sol·licitat. S'explica l'anècdota que, dos dies abans de la celebració de la cursa, un home francès va demanar un cartell a la persona que s'encarregava de penjar-los a Roses. Aquest no li va voler donar, ja que els cartells estaven prèviament destinats a ser penjats i s'hi va negar, fins i tot, quan el francès li va oferir cinc-centes pessetes per comprar-n'hi un. El triomfador d'aquesta cursa va ser Paco Camino, que va sortir a espatlles de la plaça.

El 20 d'agost de 1989 es va celebrar l'última funció taurina de la seva història. Va ser una jonegada amb picadors en la qual van intervenir César Pérez, Antonio Manuel Punta i «Maravilla».

Les curses de la Santa Creu

Les Fires i Festes de la Santa Creu de Figueres havien estat des de sempre un punt de forta atracció per a molts gironins i francesos que visitaven la capital de l'Alt Empordà amb la clara intenció d'assistir a la cursa de braus. La plaça de braus de Figueres es va inaugurar un 3 de maig, coincidint precisament amb la festivitat de la Santa Creu. Des d'aleshores, la cursa de braus de la Santa Creu es va convertir en un dels espectacles més tradicionals i de referència del calendari taurí gironí, ja que anunciava les ramaderies i matadors més prestigiosos del moment. En aquestes curses hi han triomfat espases com Algabeño, Julián Marín, Curro Girón, el figuerenc Enrique Patón, el barceloní Joaquín Bernadó, Pepe Cámara, José Ortega Cano, José Salazar, Francisco Núñez «Currillo», José Luís Galloso, Julio Robles, Vicente Ruiz «El Soro», Pedro Moya «El Niño de la Capea», Dámaso González, Juan Mora, Juan Antonio Ruiz «Espartaco», Paco Bautista, Manuel Ruiz «Manili», Miguel Márquez...

L'any 1972 es va produir un incident remarcable durant la cursa de fires. En plena lidia, un toro va aconseguir escapar del toril i, en la seva fugida, va ferir de molta gravetat l'encarregat dels corrals de la plaça, Juan Ricart Blanch. El brau va arribar fins al mateix rèdol i, durant uns minuts, van coincidir dos toros a la sorra.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook