Una passejada per les Alberes

«No és un llibre! No és una revista!», proclama el periodista Salvador Garcia-Arbós, que dissabte va ser l'encarregat de presentar aquest treball. I continua: «És el punky 'Paradais'! Una opera, un opus, d'una banda que estima les Alberes, tant si és del costat de solei, com si és de la vessant en què el vent hi peta massa fort. Els agraden els vins, el paisatge i la gent que lluita per restaurar el paisatge, per preservar el territori, la cultura i la gent, i per contribuir, per la petita part que els toca, a salvar la Humanitat i el Planeta». La «banda» a la qual es refereix Garcia-Arbós són els tres artífexs de la iniciativa, el fotògraf Ernest Abentin (autor de les imatges de la publicació), el gestor cultural i emprenedor Rafael Camps (autor dels textos) i el dissenyador Manel Gràvalos, responsable del seu aspecte final.

Rafael Camps explica que l'origen de Paradís. #1 Albirant les Alberes és una conversa entre ell i Ernest Abentin sobre la possibilitat de fer plegats un llibre relacionat amb els vins naturals. Tots dos es coneixien d'iniciatives culturals a l'Empordà, com ara el Festival Ingràvid, del qual Camps n'havia estat co-director (ara és el responsable de La Natural, una empresa dedicada a la comercialització de vins naturals i a l'organització d'esdeveniments que combinin vi, gastronomia i cultura). En el pròleg de la publicació expliquen que «vam proposar-nos començar quelcom que parlés del paisatge, de la gent, de la cultura, del territori que hi ha a banda i banda de les Alberes, un indret màgic on trobem l'element que fa de punt iniciàtic: el vi natural. A la banda sud de les Alberes hi ha el primer productor de vi natural de Catalunya, en Carlos Alonso, i un dels primers productors de vi natural de la Península. Al nord, estem farcits d'aquests productors, com també d'invents curiosos com Les 9 caves a Banyuls, i també en aquest petit poblet costaner hi trobem una vinagreria de vi natural». I afegeixen que a l'hora de posar en marxa el projecte van rebre l'empenta de Francesc Guillamet, el fotògraf figuerenc que s'ha convertit en un referent en el camp de la fotografia gastronòmica, i amb qui treballa Ernest Abentin. «Insistia en què ens hi poséssim», revelen en el mateix pròleg, en el qual fixen la data de l'inici del «treball de camp» del projecte: el 27 d'agost de 2017, quan van visitar el celler Domaine des Foulards Rouges, a Montesquiu d'Albera, a la banda nord d'aquest territori.

A partir de llavors, tal com comentava Salvador Garcia-Arbós, «es van passar dos anys entre vinyes, pa, oliveres, botes, vins i copes, vinagres, feixes, paret seca, ventades i gent collonuda». Els mateixos autors admeten en el pròleg que no tenien un esquema de treball fixe, ni cap estructura preconcebuda per al projecte: «Vam iniciar-lo sense guió, simplement posant-nos en marxa. Presentant-nos als llocs amb ganes de parlar, sense saber exactament de què, però mai necessàriament del vi».

Aquesta manera de treballar, apunta Rafael Camps, els va proporcionar l'enfocament final. «En aquella primera entrevista, per exemple, vam estar molta estona visitant el celler, coneixent com treballaven, però el que al final hem utilitzat per al llibre surt en la conversa a l'hora de dinar, quan ells ens comencen a explicar coses de la seva vida allà, de les dificultats amb què es troben els joves de la zona, de la pressió urbanística perquè molts anglesos s'hi volen fer cases, dels riscos que això implica per al paisatge... I era tan interessant, tot plegat, que ens vam adonar que més que un llibre que parlés del vi, el que ens venia de gust fer era un vi que parlés de l'altra banda del paisatge, d'allò que no es veu, que no s'explica, però que és en el dia a dia de les persones». A partir d'aquell moment, afegeix Camps, «el llibre anirà agafant aquest to polític, que no partidista, de reivindicació d'un lloc, d'un paisatge, d'un territori». Però d'una manera poc preparada: «Anàvem als llocs sense avisar, a veure què hi trobàvem, per coses que sabíem, que ens havien dit, o que ens hi trobàvem».

Al final, Paradís. #1 Albirant les Alberes no té un format convencional de llibre, sinó que es presenta com una revista, i amb una numeració, un títol genèric i un subtítol que apunten que hi haurà almenys un Paradís. #2. I potser d'altres. «A mesura que anàvem treballant d'aquesta manera, anàvem descobrint altres històries, altres vivències, altres iniciatives que ens venia de gust explicar, però que hem hagut de deixar per més endavant», expliquen Camps i Abentin. Per això, en el treball amb el dissenyador Manel Gràvalos van optar per un format proper a la revista, que afavoreix aquesta continuïtat del treball, encara que sense fixar-se cap termini.

En qualsevol cas, el que han presentat ara, en paraules de Rafael Camps, «no és una guia turística, ni una mirada a l'ús sobre l'Albera, sinó que la mirada s'atura en llocs que no t'esperes. És un passejada per la zona, que nosaltres fem a partir del vi, però que tenim la sensació que ens proporciona un retrat francament poc convencional d'aquest territori». En la mateixa línia, Ernest Abentin defuig la típica foto turística i es fixa en els detalls, en allò aparentment intranscendent però prou significatiu: «Encara que tenen moltes coses en comú, també hi ha diferències entre els habitants del nord de l'Albera i els del sud, i això es nota en les fotografies. Al nord segurament hi ha més relació entre les diverses manifestacions creatives que hi ha en el territori, i al sud estan una mica més separades, i això es nota en l'estètica».

Pel que fa al paisatge d'aquest territori situat entre el nord de l'Alt Empordà i el sud de la Catalunya nord, Abentin assenyala que «és espectacular, perquè s'acosta molt al mar, i de l'altra banda contrasta molt amb amb la natura que hi ha a mitja muntanya, i si te'n vas més amunt tens uns boscos antics que són tota una joia. En certa manera, la publicació serveix per dir a la gent 'tenim això, conegueu-ho'».

Encara que aquest coneixement també pot tenir riscos, segons els responsables del treball. I és que tota la zona de les Alberes, segons Rafael Camps, «és un lloc meravellós, un paradís de paisatge i d'energia. I a més una mica desconegut, que potser és millor». En aquest sentit, apunta que «al nord hi ha una important pressió immobiliària, més forta que al sud, i hi ha molts estrangers que hi volen tenir casa»

Aquesta qüestió ja es planteja, de fet, en el primer capítol de la publicació, en el qual es relata la història de Jean-François Nicq, que va dirigir «la primera cava cooperativa que va fer vi natural», i que el 2002 es va instal·lar a Montesquiu d'Albera, on va posar en marxa el celler Domaine des Foulards Rouges, dedicat precisament a l'elaboració de vi natural. Rafael Camps escriu sobre aquell moment que «eren temps en què la pressió immobiliària no era tan forta com ara. Avui cada cop hi ha més estiuejants o jubilats anglesos i, per tant, menys vida professional. Costa trobar un lloc per llogar a un preu que els joves puguin assumir. I ara hi ha menys oficis i menys feina». De fet, Ernest Abentin comparteix aquesta visió sobre la pressió urbanística a la zona, que al seu parer es produeix sobretot a la banda nord de les Alberes: «Com que l'estètica urbanística del nord a molts sud-catalans els sembla més bonica, perquè hi ha la lògica de la casa baixa, impersonal però casa baixa, no es veu tant com l'especulació que hi ha al sud. Però si t'hi fixes bé, el que s'està construint al nord és brutal; abans anaves fins a Perpinyà i passaves molta estona per camps i terrenys sense urbanitzar i ara en canvi cada vegada està més edificat».

No és l'únic problema que detecten els autors de la publicació i que posen de relleu. En el mateix capítol dedicat a Jean-François Nicq se'n planteja un altre de molt greu: «Una de les coses que més acusen la vinya i l'agricultura en general és l'assecament de l'Albera, com a conseqüència d'un canvi climàtic que ha fet que la verema s'avanci de manera alarmant; el 2002 es va veremar el 5 de setembre, el 2016, el 18 d'agost, i el 1017, l'11 d'agost. Per tant, estem davant d'una crisi del paisatge, amb uns personatges que estan reivindicant unes tècniques agrícoles que tracten de revertir-la».

Paradís. #1 Albirant les Alberes fa aturades a una i altra banda de la frontera administrativa per donar a conèixer detalls sobre les Alberes a partir de visites, entre d'altres, al Domaine des Foulards Rouges, Les 9 caves (Banyuls de la Marenda), l'artista Mònica Campdepadrós (Rabós), els cellers Còsmic Vinyaters (Agullana), La Gutina (Espolla), Carriel dels Vilars (Espolla), RIM Vi(nyes) de Jordi Esteve (Rabós) i Espelt (Vilajuïga), i la vinagreria artesanal La Guinelle, de Port Vendres. Aquest periple planteja els reptes i els problemes amb què es troba la zona, i les seves riqueses i avantatges. S'hi parla de l'elaboració del vi, de la relació entre l'art i el paisatge, de la soledat de la vida a la muntanya, de l'aposta per ser pagès i treballar la terra, de les Denominacions d'Origen, de la petjada ecològica, d'organització social...

En aquest àmbit, per exemple, parlen de Les 9 Caves, a Banyuls, «un model que envegem els que estimem el vi al vessant sud i que no té rèplica en cap altre indret de Catalunya». Es tracta de nou productors de vi que han unit esforços i estalvien diners compartint espais i equipaments comuns, en una mena de «coworking del vi», encara que cadascú manté les seves tines i la seva manera de vinificar. «En definitiva es tracta de la revisió d'un model, el de la cooperativa (...). De les crisis industrials van néixer les cooperatives que encara trobem amb seus oficials en forma de bar a la banda sud de l'Albera: els estimats Casino, Fraternal, La Pau, la Concòrdia i un llarg etcètera de noms que fan referència al bé comú. Amb més de cent anys d'història moltes d'elles fan encara el seu paper mutualista i són responsables de molta vida social dels pobles on s'inscriuen».